SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  4
Télécharger pour lire hors ligne
Del blog Quadern-Angel Solans
                                        Opinions i reflexions sobre ensenyar, aprendre i noves tecnologies
                                                                                               -modificat-




Enriquint l’avaluació amb rúbriques

       L’avaluació és una de les activitats més delicades de l’ofici de professor i
un dels puntals de l’èxit en la feina d’ensenyar. Això és indiscutible. Una bona
avaluació orienta correctament els alumnes, els tranquil·litza i els ajuda a entendre
allò que el professor demana. També serveix al professor: l’obliga a replantejar-se
què ha d’ensenyar i com ho ha de fer. Segurament el disciplina en el treball
quotidià i li enriqueix el discurs i el mètode.

       Generalment, els professors ens sentim força còmodes planificant
exàmens. Muntem exercicis on una pregunta, que és reflex d’una competència o un
contingut, es valorada en funció de la qualitat de la resposta de l’alumne. Fins aquí
raonablement senzill, tradicional i segur. La cosa es complica quan encarreguem als
nostres alumnes tasques que ensinistren de forma poc clara habilitats diferents.
Com hem d’avaluar un debat de classe, un mural, un informe de laboratori o un
assaig escrit? De vegades eludim aquesta complexitat tirant pel camí del mig i en
simplifiquem el procés; posem una nota a l’engròs que valora l’activitat en conjunt o
posem un ‘positiu’ si la feina ens ha agradat sense donar oportunitat a l’alumne de
descobrir què ha fet bé i què no. Com tampoc no ens sentim massa segurs ni
satisfets amb aquesta avaluació de baix compromís, a l’hora de qualificar la
matèria ens refugiem en les estratègies convencionals: el què compta per la nota
de trimestre són els exàmens, la resta pot acabar esdevenint un complement
vaporós d’importància secundària. Els estudiants, per la seva banda, perceben
immediatament el model d’avaluació dels seus professors i s’hi adapten. Si un
adolescent observa, per exemple, que el seu professor en el fons no es preocupa
per avaluar la riquesa oral en la seva exposició a la classe, tampoc es preocuparà
massa en concentrar-se i arrodonir aquesta habilitat o si veu que un treball escrit
s’avalua només pel document lliurat, només li interessarà generar un treball amb
bon aspecte, ni que sigui copiat.

        Les rúbriques són instruments que poden ajudar el professor a orientar
l’avaluació d’activitats complexes. Formen part de la tradició educativa anglosaxona
i, a poc a poc, es van consolidant al nostre país. La rúbrica és un document senzill,
organitzat en forma de taula. A les files es llisten totes les competències en què
es pot desglossar una activitat. Les columnes indiquen la gradació en la qualitat
amb que es poden resoldre aquestes competències, de molt malament a molt bé, o a
l’inrevés:

       Les cel·les es van omplint amb la descripció detallada de la competència que
s’assoleix en cadascun dels esglaons. Per exemple, imaginem que volem fer una
rúbrica per avaluar un informe de laboratori. Hem identificat les competències
exposades i les hem escrit a les files de la taula. Decidim que una de les habilitats
     que volem avaluar són els dibuixos i diagrames del treball. La fila "Dibuixos i
     diagrames" es pot esglaonar així:

Indicador/                                                                  Aprenent
                 Expert                           Avançat                                          Deficient
objectiu                                                                    (per millorar)
Dibuixos i       S’han inclòs diagrames de         S’inclouen diagrames ben S’inclouen diagrames   Falten diagrames
diagrames        qualitat que aclareixen la        etiquetats i ben situats. ben etiquetats..      importants o no estan
                 comprensió de l’experiment. Tots                                                  ben etiquetats
                 els diagrames estan ben
                 etiquetats i estan situats amb
                 precisió en el lloc corresponent.


            A través d’aquesta escala s’avalua la presència de diagrames al treball, la
     seva pertinença, la seva col·locació i el seu etiquetat.

             La rúbrica és, doncs, un document que delimita el que és avaluable i ho
     concreta en nivells d’eficiència. Des d’aquest punt de vista és un instrument útil
     per a l’equip de professors perquè

                Supera en detall a l’avaluació amb un número o una lletra.
                Obliga a analitzar els components didàctics de les tasques que fan els
                 estudiants.
                Ajuda a consolidar el protagonisme a situacions d’avaluació més
                 motivadores pels alumnes.
                La pròpia tasca de confecció de les rúbriques pot portar l’equip de
                 professorat a una profitosa discussió sobre allò que s’ha d’avaluar dels
                 alumnes, com s’ha de valorar i quin graus d’eficiència es poden observar.
                La rúbrica també pot ser útil a l’estudiant. Si és senzilla, comprensible i en
                 coneix el contingut o, fins i tot en els casos més excel·lents, si ha pogut
                 participar en la seva elaboració.
                A més, promou expectatives sanes d’aprenentatge als estudiants ja que les
                 rúbriques clarifiquen quins són els objectius que es proposa el
                 professora/a.

           Com tot instrument, les rúbriques no són ‘la solució definitiva’ a les
     necessitats d’avaluació, també tenen el seu costat fosc:

                Una mala rúbrica és desmotivadora pel professor i pels alumnes. Si les
                 habilitats no estan ben definides o l’esglaonament és massa ambigu, el
                 document es gira en contra l’avaluador i pot crear més confusió que servei
                 ens fa.
                Les rúbriques no treuen la feina al professor. Avaluar cadascun dels ítems
                 d’aquestes fitxes per a cadascun dels estudiants de la classe pot demanar
                 temps, és veritat. Ara bé, els alumnes també poden avaluar-se amb aquest
                 instrument reforçant la idea que l’avaluació hauria de suposar el mínim
                 cost per al professorat i el màxim benefici per a l’alumnat.
La rúbrica és, en definitiva, una forma més d’avaluar, potser més potent i
subtil que altres instruments convencionals. Buscar-li un lloc al nostre sistema
d’avaluació, redactar-ne alguna i discutir-la amb els companys de Departament o
d’Equip Docent pot ser, segurament, una bona manera de millorar la nostra qualitat
de treball.




EXEMPLES DE RÚBRIQUES

                                    Rúbrica de l'avaluació del treball escrit


                      Fluix             Acceptable                   Bé                 Excel·lent
 Aspectes                                                                                                 Puntuació
                        1                   2                        3                      4

                                    S'aprecia un
                Poc esforç en la    esforç en la            En general hi ha
  Recerca                                                                           S'ha fet una bona
                recerca i           recerca dels            hagut un esforç a
d'informació                                                                        recerca de
                pobresa dels        materials               buscar els materials
                                                                                    materials i s'han
                materials           utilitzats, tot i que   i s'han sabut
    20%                                                                             triat els millors.
                trobats.            no sempre són els       seleccionar.
                                    més adients.

                                                                                    El contingut ha
                                    El contingut ha         El contingut ha estat
                El contingut ha                                                     estat molt ben
 Elaboració                         estat poc elaborat      força elaborat per
                estat tan sols                                                      elaborat i
del contingut                       i no s'adapta gaire     adaptar-lo a les
                reproduït sense                                                     s'adapta al treball       .
                                    a les condicions del    condicions del
                una mínima                                                          amb un
    25%                             treball que es          treball que es
                reelaboració                                                        enfocament
                                    demanava.               demanava.
                                                                                    original.

                                    Les diferents                                   Mostra una
Organització    Confús,                                     L'organització és
                                    seccions tenen                                  planificació
del contingut   incomplet i sense                           adequada i estan
                                    continguts però no                              acurada que dóna      .
                una direcció                                relacionades entre
                                    hi ha relació ni                                una seqüenciació
    10%         clara.                                      si.
                                    transició entre ells.                           lògica i clara.

                Ple de faltes
                                    Amb faltes              Poques faltes           Correcció
  Llengua       d'ortografia i
                                    d'ortografia i          ortogràfiques i         ortogràfica i
                amb força                                                                                 .
                                    dificultats             bastant claredat        expressió clara i
    10%         dificultats
                                    d'expressió.            d'expressió.            fluida.
                d'expressió.

Presentació
                                                                                    Ben treballada i
  formal        Descurada i no      Correcta però poc
                                                            Acurada i visual.       visualment            .
                atractiva.          atractiva.
                                                                                    atractiva.
    10%

 Treball en     Treball massa                               Les tasques             El document
                                    S'aprecia una mica
   grup         individual. No hi                           individuals estan       mostra discussió i
                                    de col·laboració en                                                   .
                ha relació entre                            relacionades entre      planificació
                                    l'estructura global.
    10%         les seccions                                si.                     conjunta.

                No es reconeix      Es reconeix             Es reconeix l'origen    Es reconeix
  Crèdits
                l'origen de molts   l'origen d'una bona     de la gran majoria      l'origen de tots
                materials           part dels materials     dels materials          els materials
    5%
                emprats.            emprats.                emprats.                emprats.
Rúbrica per avaluar la presentació oral


                      Fluix               Acceptable                  Bé                    Excel·lent
Aspectes                                                                                                          Puntuació
                        1                     2                       3                         4

Exposició        Poc clara.                                                           To de veu apropiat i
                                      Clara i entenedora,     Fluida. El públic
                 Difícil de                                                           llenguatge precís. S'ha     .
                                      en general.             segueix amb interès.
   35%           seguir.                                                              fet participar al públic.

Materials                                                     Adequats. Han
                                      Adequats, encara                                Força interessants i
de suport        Pocs i no gaire                              ajudat a entendre
                                      que no els han                                  atractius. Han estat un     .
                 encertats.                                   els
                                      sabut aprofitar.                                excel·lent suport.
   35%                                                        conceptes.

Treball en
                                      La presentació no       Tots els membres        La presentació mostra
  grup           Massa
                                      ha estat prou           mostren conèixer la     planificació i treball de   .
                 individualista
                                      planificada             presentació global.     grup.
   30%




                                       Rúbrica de l'avaluació del treball individual


                              Fluix             Acceptable                 Bé                Excel·lent
  Aspectes                                                                                                        Puntuació
                                1                   2                      3                     4

Contribució al      Mínima implicació en                         Bona participació     Implicació total en el
                                              Implicació
    grup            el treball comú o                            en el treball comú    treball comú amb una
                                              mitjana en el                                                       .
                    tendència a                                  amb aportació         aportació contínua
                                              treball comú.
    50%             obstaculitzar-lo.                            d'idees.              d'idees i iniciatives.

   Actitud
 durant les         Passivitat i
                                              En general
  hores de          tendència a                                                        Activa, positiva i
                                              participa en el    Activa i positiva.                               .
   treball          distreure's o crear                                                sense distraccions.
                                              treball.
                    conflictes.
    50%

Contenu connexe

Tendances

Segona República espanyola (1931 1933). 1a Part
Segona República espanyola (1931 1933). 1a PartSegona República espanyola (1931 1933). 1a Part
Segona República espanyola (1931 1933). 1a Part
Marcel Duran
 
Rúbrica avaluació power point i exposició oral
Rúbrica avaluació power point i exposició oralRúbrica avaluació power point i exposició oral
Rúbrica avaluació power point i exposició oral
amelisgalmes
 
Exemples de textos instructius
Exemples de textos instructiusExemples de textos instructius
Exemples de textos instructius
albertrosello
 
Lectura en veu alta
Lectura en veu altaLectura en veu alta
Lectura en veu alta
nusaco
 
2.fonètica pp
2.fonètica pp2.fonètica pp
2.fonètica pp
pilar
 
practica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucidspractica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucids
Andreea ...
 
Els registres lingüístics
Els registres lingüísticsEls registres lingüístics
Els registres lingüístics
Fàtima
 
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATXTema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
mmarti61
 

Tendances (20)

El franquisme 1939 1950
El franquisme 1939 1950El franquisme 1939 1950
El franquisme 1939 1950
 
Segona República espanyola (1931 1933). 1a Part
Segona República espanyola (1931 1933). 1a PartSegona República espanyola (1931 1933). 1a Part
Segona República espanyola (1931 1933). 1a Part
 
Fonètica sintàctica
Fonètica sintàcticaFonètica sintàctica
Fonètica sintàctica
 
Rúbrica avaluació power point i exposició oral
Rúbrica avaluació power point i exposició oralRúbrica avaluació power point i exposició oral
Rúbrica avaluació power point i exposició oral
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
 
La teoria del Color
La teoria del ColorLa teoria del Color
La teoria del Color
 
Exemples de textos instructius
Exemples de textos instructiusExemples de textos instructius
Exemples de textos instructius
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Rúbriques alumnat
Rúbriques alumnatRúbriques alumnat
Rúbriques alumnat
 
Lectura en veu alta
Lectura en veu altaLectura en veu alta
Lectura en veu alta
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
Ressonadors
RessonadorsRessonadors
Ressonadors
 
El signe lingüístic
El signe lingüísticEl signe lingüístic
El signe lingüístic
 
2.fonètica pp
2.fonètica pp2.fonètica pp
2.fonètica pp
 
Portfoli de l'alumne-ESO
Portfoli de l'alumne-ESOPortfoli de l'alumne-ESO
Portfoli de l'alumne-ESO
 
practica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucidspractica: identificacio dels glucids
practica: identificacio dels glucids
 
Els registres lingüístics
Els registres lingüísticsEls registres lingüístics
Els registres lingüístics
 
Propietats textuals
Propietats textualsPropietats textuals
Propietats textuals
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATXTema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
 

Similaire à Escrit rúbriques

Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012
Nuria Alart
 
Sessió 3 Seminari de coordinació PILE
Sessió 3 Seminari de coordinació PILESessió 3 Seminari de coordinació PILE
Sessió 3 Seminari de coordinació PILE
carmenrubior
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010
Nuria Alart
 
Instuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsInstuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencials
Nuria Alart
 
Caceres del tresor competencials 2012
Caceres del tresor competencials 2012Caceres del tresor competencials 2012
Caceres del tresor competencials 2012
Nuria Alart
 
Presentació als professors avaluar x aprendre
Presentació als professors avaluar x aprendrePresentació als professors avaluar x aprendre
Presentació als professors avaluar x aprendre
rdonaire
 
Avaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatAvaluació i Diversitat
Avaluació i Diversitat
Nuria Alart
 

Similaire à Escrit rúbriques (20)

Avaluació rúbriques
Avaluació rúbriquesAvaluació rúbriques
Avaluació rúbriques
 
Avaluació competent
Avaluació competentAvaluació competent
Avaluació competent
 
Avaluar per aprendre_v6
Avaluar per aprendre_v6Avaluar per aprendre_v6
Avaluar per aprendre_v6
 
Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012
 
Avaluar per aprendre 2
Avaluar per aprendre 2Avaluar per aprendre 2
Avaluar per aprendre 2
 
Sessió 3 Seminari de coordinació PILE
Sessió 3 Seminari de coordinació PILESessió 3 Seminari de coordinació PILE
Sessió 3 Seminari de coordinació PILE
 
Díptic rubrica
Díptic rubricaDíptic rubrica
Díptic rubrica
 
Avaluar per Aprendre 3
Avaluar per Aprendre 3Avaluar per Aprendre 3
Avaluar per Aprendre 3
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010
 
Com avaluar l'aprenentatge basat en problemes?
Com avaluar l'aprenentatge basat en problemes?Com avaluar l'aprenentatge basat en problemes?
Com avaluar l'aprenentatge basat en problemes?
 
Instuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsInstuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencials
 
Caceres del tresor competencials 2012
Caceres del tresor competencials 2012Caceres del tresor competencials 2012
Caceres del tresor competencials 2012
 
Carpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgeCarpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatge
 
Abp sessió 7
Abp sessió 7Abp sessió 7
Abp sessió 7
 
Proyecto 1ro btx
Proyecto 1ro btxProyecto 1ro btx
Proyecto 1ro btx
 
Presentació als professors avaluar x aprendre
Presentació als professors avaluar x aprendrePresentació als professors avaluar x aprendre
Presentació als professors avaluar x aprendre
 
Portafoli
PortafoliPortafoli
Portafoli
 
Avaluació i Diversitat
Avaluació i DiversitatAvaluació i Diversitat
Avaluació i Diversitat
 
Avaluar per aprendre, avaluar aprenentatges
Avaluar per aprendre, avaluar aprenentatgesAvaluar per aprendre, avaluar aprenentatges
Avaluar per aprendre, avaluar aprenentatges
 
Abp intro 1r dia
Abp intro 1r diaAbp intro 1r dia
Abp intro 1r dia
 

Escrit rúbriques

  • 1. Del blog Quadern-Angel Solans Opinions i reflexions sobre ensenyar, aprendre i noves tecnologies -modificat- Enriquint l’avaluació amb rúbriques L’avaluació és una de les activitats més delicades de l’ofici de professor i un dels puntals de l’èxit en la feina d’ensenyar. Això és indiscutible. Una bona avaluació orienta correctament els alumnes, els tranquil·litza i els ajuda a entendre allò que el professor demana. També serveix al professor: l’obliga a replantejar-se què ha d’ensenyar i com ho ha de fer. Segurament el disciplina en el treball quotidià i li enriqueix el discurs i el mètode. Generalment, els professors ens sentim força còmodes planificant exàmens. Muntem exercicis on una pregunta, que és reflex d’una competència o un contingut, es valorada en funció de la qualitat de la resposta de l’alumne. Fins aquí raonablement senzill, tradicional i segur. La cosa es complica quan encarreguem als nostres alumnes tasques que ensinistren de forma poc clara habilitats diferents. Com hem d’avaluar un debat de classe, un mural, un informe de laboratori o un assaig escrit? De vegades eludim aquesta complexitat tirant pel camí del mig i en simplifiquem el procés; posem una nota a l’engròs que valora l’activitat en conjunt o posem un ‘positiu’ si la feina ens ha agradat sense donar oportunitat a l’alumne de descobrir què ha fet bé i què no. Com tampoc no ens sentim massa segurs ni satisfets amb aquesta avaluació de baix compromís, a l’hora de qualificar la matèria ens refugiem en les estratègies convencionals: el què compta per la nota de trimestre són els exàmens, la resta pot acabar esdevenint un complement vaporós d’importància secundària. Els estudiants, per la seva banda, perceben immediatament el model d’avaluació dels seus professors i s’hi adapten. Si un adolescent observa, per exemple, que el seu professor en el fons no es preocupa per avaluar la riquesa oral en la seva exposició a la classe, tampoc es preocuparà massa en concentrar-se i arrodonir aquesta habilitat o si veu que un treball escrit s’avalua només pel document lliurat, només li interessarà generar un treball amb bon aspecte, ni que sigui copiat. Les rúbriques són instruments que poden ajudar el professor a orientar l’avaluació d’activitats complexes. Formen part de la tradició educativa anglosaxona i, a poc a poc, es van consolidant al nostre país. La rúbrica és un document senzill, organitzat en forma de taula. A les files es llisten totes les competències en què es pot desglossar una activitat. Les columnes indiquen la gradació en la qualitat amb que es poden resoldre aquestes competències, de molt malament a molt bé, o a l’inrevés: Les cel·les es van omplint amb la descripció detallada de la competència que s’assoleix en cadascun dels esglaons. Per exemple, imaginem que volem fer una rúbrica per avaluar un informe de laboratori. Hem identificat les competències
  • 2. exposades i les hem escrit a les files de la taula. Decidim que una de les habilitats que volem avaluar són els dibuixos i diagrames del treball. La fila "Dibuixos i diagrames" es pot esglaonar així: Indicador/ Aprenent Expert Avançat Deficient objectiu (per millorar) Dibuixos i S’han inclòs diagrames de S’inclouen diagrames ben S’inclouen diagrames Falten diagrames diagrames qualitat que aclareixen la etiquetats i ben situats. ben etiquetats.. importants o no estan comprensió de l’experiment. Tots ben etiquetats els diagrames estan ben etiquetats i estan situats amb precisió en el lloc corresponent. A través d’aquesta escala s’avalua la presència de diagrames al treball, la seva pertinença, la seva col·locació i el seu etiquetat. La rúbrica és, doncs, un document que delimita el que és avaluable i ho concreta en nivells d’eficiència. Des d’aquest punt de vista és un instrument útil per a l’equip de professors perquè  Supera en detall a l’avaluació amb un número o una lletra.  Obliga a analitzar els components didàctics de les tasques que fan els estudiants.  Ajuda a consolidar el protagonisme a situacions d’avaluació més motivadores pels alumnes.  La pròpia tasca de confecció de les rúbriques pot portar l’equip de professorat a una profitosa discussió sobre allò que s’ha d’avaluar dels alumnes, com s’ha de valorar i quin graus d’eficiència es poden observar.  La rúbrica també pot ser útil a l’estudiant. Si és senzilla, comprensible i en coneix el contingut o, fins i tot en els casos més excel·lents, si ha pogut participar en la seva elaboració.  A més, promou expectatives sanes d’aprenentatge als estudiants ja que les rúbriques clarifiquen quins són els objectius que es proposa el professora/a. Com tot instrument, les rúbriques no són ‘la solució definitiva’ a les necessitats d’avaluació, també tenen el seu costat fosc:  Una mala rúbrica és desmotivadora pel professor i pels alumnes. Si les habilitats no estan ben definides o l’esglaonament és massa ambigu, el document es gira en contra l’avaluador i pot crear més confusió que servei ens fa.  Les rúbriques no treuen la feina al professor. Avaluar cadascun dels ítems d’aquestes fitxes per a cadascun dels estudiants de la classe pot demanar temps, és veritat. Ara bé, els alumnes també poden avaluar-se amb aquest instrument reforçant la idea que l’avaluació hauria de suposar el mínim cost per al professorat i el màxim benefici per a l’alumnat.
  • 3. La rúbrica és, en definitiva, una forma més d’avaluar, potser més potent i subtil que altres instruments convencionals. Buscar-li un lloc al nostre sistema d’avaluació, redactar-ne alguna i discutir-la amb els companys de Departament o d’Equip Docent pot ser, segurament, una bona manera de millorar la nostra qualitat de treball. EXEMPLES DE RÚBRIQUES Rúbrica de l'avaluació del treball escrit Fluix Acceptable Bé Excel·lent Aspectes Puntuació 1 2 3 4 S'aprecia un Poc esforç en la esforç en la En general hi ha Recerca S'ha fet una bona recerca i recerca dels hagut un esforç a d'informació recerca de pobresa dels materials buscar els materials materials i s'han materials utilitzats, tot i que i s'han sabut 20% triat els millors. trobats. no sempre són els seleccionar. més adients. El contingut ha El contingut ha El contingut ha estat El contingut ha estat molt ben Elaboració estat poc elaborat força elaborat per estat tan sols elaborat i del contingut i no s'adapta gaire adaptar-lo a les reproduït sense s'adapta al treball . a les condicions del condicions del una mínima amb un 25% treball que es treball que es reelaboració enfocament demanava. demanava. original. Les diferents Mostra una Organització Confús, L'organització és seccions tenen planificació del contingut incomplet i sense adequada i estan continguts però no acurada que dóna . una direcció relacionades entre hi ha relació ni una seqüenciació 10% clara. si. transició entre ells. lògica i clara. Ple de faltes Amb faltes Poques faltes Correcció Llengua d'ortografia i d'ortografia i ortogràfiques i ortogràfica i amb força . dificultats bastant claredat expressió clara i 10% dificultats d'expressió. d'expressió. fluida. d'expressió. Presentació Ben treballada i formal Descurada i no Correcta però poc Acurada i visual. visualment . atractiva. atractiva. atractiva. 10% Treball en Treball massa Les tasques El document S'aprecia una mica grup individual. No hi individuals estan mostra discussió i de col·laboració en . ha relació entre relacionades entre planificació l'estructura global. 10% les seccions si. conjunta. No es reconeix Es reconeix Es reconeix l'origen Es reconeix Crèdits l'origen de molts l'origen d'una bona de la gran majoria l'origen de tots materials part dels materials dels materials els materials 5% emprats. emprats. emprats. emprats.
  • 4. Rúbrica per avaluar la presentació oral Fluix Acceptable Bé Excel·lent Aspectes Puntuació 1 2 3 4 Exposició Poc clara. To de veu apropiat i Clara i entenedora, Fluida. El públic Difícil de llenguatge precís. S'ha . en general. segueix amb interès. 35% seguir. fet participar al públic. Materials Adequats. Han Adequats, encara Força interessants i de suport Pocs i no gaire ajudat a entendre que no els han atractius. Han estat un . encertats. els sabut aprofitar. excel·lent suport. 35% conceptes. Treball en La presentació no Tots els membres La presentació mostra grup Massa ha estat prou mostren conèixer la planificació i treball de . individualista planificada presentació global. grup. 30% Rúbrica de l'avaluació del treball individual Fluix Acceptable Bé Excel·lent Aspectes Puntuació 1 2 3 4 Contribució al Mínima implicació en Bona participació Implicació total en el Implicació grup el treball comú o en el treball comú treball comú amb una mitjana en el . tendència a amb aportació aportació contínua treball comú. 50% obstaculitzar-lo. d'idees. d'idees i iniciatives. Actitud durant les Passivitat i En general hores de tendència a Activa, positiva i participa en el Activa i positiva. . treball distreure's o crear sense distraccions. treball. conflictes. 50%