Sessió compartida amb Àurea Autet el 15 de març de 2022. Els dimarts en línia del CIFE. UVIC.

1. LA SALUT MENTAL DELS
ADOLESCENTS I JOVES
IMPLICACIONS EDUCATIVES (AMB O SENSE PANDÈMIA)
Àurea Autet Puig
Psiquiatra. Directora de Salut Mental d’Althaia.
aautet@althaia.cat
Jordi Bernabeu Farrús
Psicòleg. Programa d’Atenció Intregral als Casos de Salut Mental d’Elevada Complexiitat.
jbernabeu@althaia.cat
Vic. 15 de març de 2022. Sessió Online.
Els dimarts en línia del CIFE.

2. Desenvolupament
LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES
1. Impacte de la salut mental.
2. Com es construeix un trastorn?
3. La xarxa d’atenció.
4. La detecció: senyals, signes, símptomes.
5. Factors de risc.
6. Factors de protecció i prevenció.
7. Tensions a compartir.
• Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.
Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft.
• No estan permesos els usos comercials.
• Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol
queixa ens la feu arribar, si us plau).

3. Desenvolupament
LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES
1. Impacte de la salut mental.
2. Com es construeix un trastorn?
3. La xarxa d’atenció.
4. La detecció: senyals, signes, símptomes.
5. Factors de risc.
6. Factors de protecció i prevenció.
7. Tensions a compartir.

4. Top ten causes of disability worldwide for individuals aged 15–44, as
estimated for the year 2000. The contribution of each condition is
quantified as years lived with disability.
Neuropsychiatric
conditions are shown in green.
NATURE Vol 455|16 October 2008

5. 2011; 377: 2093–102
Neuropsychiatric disorders were the main cause of burden in high-income countries, especially in those
aged 15–24 years (50 DALYs per 1000 males and 52 DALYs per 1000 females). The burden of disease
from these disorders was also high in low-income and middle-income countries

7. SALUT MENTAL DELS INFANTS A CATALUNYA
ü A Catalunya, els trastorns mentals estan entre les primeres malalties cròniques que declara patir la
població i que afecten greument la seva qualitat de vida.
Població general
Poblacióatesa al CSMIJ
Poblacióatesa al CSMIJ
Poblacióamb TMG
Un 4,5% dels infants joves són
atesos als centres de salut mental
infantil i juvenil
D’aquests, el 14,7% tenen un
diagnòstic de trastorn mental greu

8. Impacte en la Salut de la Pandèmia COVID 19

9. Impacte de la Pandèmia en Salut Mental
• Augment estrès en població general
• Reaccions d’ansietat i depressives a curt termini
• Agreujament de Trastorns mentals existents
• Generació de nous casos a mig i llarg termini
(Brooks 2020)
• 13 maig 2020 Nacions Unides publica un document específic que posa de
relleu la necessitat d’actuar en matèria de salut mental en la crisi per
COVID 19.
• Enfoc poblacional
(United Nations 2020)

10. Impacte de la pandèmia en Salut Mental
• Augment de problemes relacionats amb la Salut Mental a curt i llarg termini,
un dels principals reptes en l’ impacte de la crisi per COVID 19 (Meneu, 2020)
• Situació sense precedents al nostre entorn, per la seva magnitud i abast
• Confinament a casa
• Paralització activitat econòmica
• TANCAMENT CENTRES EDUCATIUS
• * Xie, 2020: 20% simp. depressiva-ansiosa en nens amb T. mental
previ durant el confinament
• Realitat psicosocial del nostre entorn
• Atenció adequada:
• EVITAR patologització inapropiada de malestars i adversitat, que
requeriran una resposta no sanitària, sinó d’acord a la seva
naturalesa social, laboral o econòmica.

13. Desenvolupament
LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES
1. Impacte de la salut mental.
2. Com es construeix un trastorn?
3. La xarxa d’atenció.
4. La detecció: senyals, signes, símptomes.
5. Factors de risc.
6. Factors de protecció i prevenció.
7. Tensions a compartir.

14. • Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), «La salut és un estat de
complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions
o malalties».
• Així mateix, la O.M.S. descriu la salut mental com un estat de benestar en el
que l’ individu és conscient de les seves capacitats, pot afrontar/se a les
exigències normals de la vida i treballar de forma productiva i és capaç de
contribuir a la seva comunitat.
• El límit entre trastorn mental i salut mental no és un límit clar ni ben
definit, i els criteris per designar una persona com a sana o malalta han
variat segons els diferents enfocaments teòrics i al llarg del temps, amb
la qual cosa no hi ha sempre un acord general entre especialistes sobre
com definir aquests termes.
Concepte de Salut Mental
(OMS, 1946).

15. • Això és comprensible a causa del fet que encara no han pogut demostrar-se
totes les causes concretes que produeixen cada un dels diferents trastorns
mentals
• La complexitat del cervell humà implica una interaccio dinàmica entre biologia,
genètica, emocions, vivències, relacions, cultura, condicions personals i
socials, sense comparació amb cap altre òrgan humà
• Podem definir un trastorn mental com una alteració de tipus emocional,
cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics
bàsics com són l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta,
la percepció, la sensació, l’aprenentatge, el llenguatge, etc. que dificulta
l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social on viu i crea alguna forma
de malestar subjectiu
Trastorns mentals
(OMS, 1946).

16. • Estudis sobre salut mental consideren que salut i trastorn mental no són
condicions que permetin definir l’una com l’absència de l’altra, sinó que són
un continu en el qual es reflecteixen diferents graus o nivells de benestar o
malestar psicològic.
• Una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva
vida i tot dependrà dels factors que incideixen en la seva aparició.
• Tot i que tots en algun moment de la nostra vida hem experimentat
sentiments de tristesa, ansietat o insomni, cal destacar que aquests
símptomes es consideren un trastorn mental només quan provoquen un
deteriorament significatiu a nivell social, laboral o d’altres àrees
importants de la vida de la persona, causant un important malestar
subjectiu i persistent en el temps
Trastorns mentals
(OMS, 1946).

17. Existeixen a totes les cultures

18. Al llarg de la història

20. Desenvolupament
LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES
1. Impacte de la salut mental.
2. Com es construeix un trastorn?
3. La xarxa d’atenció.
4. La detecció: senyals, signes, símptomes.
5. Factors de risc.
6. Factors de protecció i prevenció.
7. Tensions a compartir.

21. El de Pla de salut de Catalunya aposta pel desplegament d’un model que potenciï
l’atenció comunitària en Salut Mental
ü Salut infantil i de l’adolescència en persones en situació de vulnerabilitat.
ü Prevenció del suïcidi.
ü Participació de les persones en les polítiques públiques de salut
ü Model d’atenció centrada en la persona
ü Autoresponsabilització, autocura i foment de l’autonomia de les persones.
ü Atenció integrada al pacient crònic complex en salut mental.
ü Polítiques Interdepartamentals i Intersectorials.
Pla Director Salut mental (2021-2025)

22. Aules deSuport
Integral
(Educació i
Salut)
Acompanya’m
CSMIJ
Unitat de Sub
Aguts
Hospitalització
Totali Parcial
Rehabilitació
comunitària a
través de
fundacions
La xarxa de Salut Mental Infantil i Juvenil
a Catalunya
Programes específics:
- Salut i escola
- Unitats Funcionals de TEA
- AIS
- Programa d’ atenció als adolescents
amb abús de tòxics
- Programa Psicosi Incipient
- Programa d’Atenció Intregral als
Casos de Salut Mental d’Elevada
Complexitat (Equips Guia)
Pla Director Salut mental (2021-2025)

23. LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES

27. Desenvolupament
LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES
1. Impacte de la salut mental.
2. Com es construeix un trastorn?
3. La xarxa d’atenció.
4. La detecció: senyals, signes, símptomes.
5. Factors de risc.
6. Factors de protecció i prevenció.
7. Tensions a compartir.

28. Es detecten persones adolescents ambdiferents criteris clínics:
• Alta impulsivitat.
• Alta disregulaciót emocional.
• Baix nivel de tolerancia al malestar.
• Poca motivació expressada.
• Moments d'alt craving.
• Comorbilitat amb diferents hipòtesis diagnòstiques.
Amésde certescomplexitats,quecondicionenelmaneig:
• Poca adherència als seguiments.
• Distòcia familiar important.
• Problemàtiques socials.
• Dificultats acadèmiques importantes.
• Impacte comunitari.
• Problemes legals (de diferent intensitat).
• Manca de presencia de persones adultes significatives.
‘Estats mentals
de risc’
Dificultats en la
capacitat de
resposta de
l’entorn

29. TEA
Tr Neuro-
desenvolupament
Tr Conducta
TCA / TUS / AC
Tr Ansietat
Tr Afectius
Es calcula que la gran majoria de trastorns de salut mental
apareixen, almenys en fase premòrbida, abans dels 18 anys.
Solmi, M., Radua, J., Olivola, M., Croce, E., Soardo, L., Salazar de Pablo, G., ... &
Fusar-Poli, P. (2021). Age at onset of mental disorders worldwide: large-scale meta-
analysis of 192 epidemiological studies. Molecular psychiatry, 1-15.
Tr Psicòtics
Tr Personalitat
Camprodon, E., Dolz, M., Tarbal, A. Coord. (2021). Una mirada a la salud mental de los
adolescentes: claves para comprenderlos y acompañarlos. Observatori FAROS. Esplugues
de Llobregat. Barcelona.
Erazo, R. R. (2010). Hacia un modelo de diagnóstico precoz en las enfermedades
mentales. Revista Médica Clínica Las Condes, 21(5), 684-695.
Infància – Preadolescència – Adolescència – Joventut - Adultesa
A més precocitat en la detecció, millor pronòstic en l’evolució.

30. Intensitat
dels símptomes
Persistència
Durabilitat
Canvi brusc
en la conducta
Grau d’impacte
Interferència • Son i vigilia
• Alimentació
• Higiene i cura
• Funcionalitat
• Caràcter
Es calcula que la gran majoria de trastorns de salut mental
apareixen, almenys en fase premòrbida, abans dels 18 anys.
Solmi, M., Radua, J., Olivola, M., Croce, E., Soardo, L., Salazar de Pablo, G., ... &
Fusar-Poli, P. (2021). Age at onset of mental disorders worldwide: large-scale meta-
analysis of 192 epidemiological studies. Molecular psychiatry, 1-15.

31. Es calcula que la gran majoria de trastorns de salut mental
apareixen, almenys en fase premòrbida, abans dels 18 anys.
Diferents preguntes per a detectar senyals d’alerta:
• Què és allò què veiem què ens preocupa?
• Què és allò què veiem quan està en relació
[i què a casa, en canvi, no veiem]?
• Quins són aquells canvis que marxen d’allò lògic?
• Què és allò què és adolescencia i el què no?
• És una vivència negativa, un malestar i un funcionament
instal·lat?
Diferents estudis expliquen que en la transició de l'adolescència a adultesa en
població atesa als dispositius de Salut Mental experimenten un decrement entre el 50-
60% de pacients (OMS, 2017).

32. Desenvolupament
LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES
1. Impacte de la salut mental.
2. Com es construeix un trastorn?
3. La xarxa d’atenció.
4. La detecció: senyals, signes, símptomes.
5. Factors de risc.
6. Factors de protecció i prevenció.
7. Tensions a compartir.

33. Pel que fa als principals problemes de salut mental, la combinació de
característiques temperamentals, vulnerabilitat genètica, situacions estressants i
el ambient solen ser el denominador comú i la combinació dels factors que
faciliten l’aparició d’un trastorn mental.
Trets de
personalitat
Vulnerabilitat
genètica
Situacions
estressants
Ambient
Entorn
Caràcter
Resiliència
Capacitat
Intel·lectual
Autocura
…
Càrrega Antecedents
genètica familiars
…
Experiències
traumàtiques
Conductes
‘de risc’ …
La familia
El sistema
protector
El sistema
d’atenció
Les mirades i
disponibilitats
adultes
L’origen
sòcioeconòmic
CP L’escola
L’institut
L’ocupació del temps
LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES
L’entorn relaiconal

34. L’adolescència com a
etapa de reorganització cerebral

35. Altament condicionada
per factors de vulnerabilitat
en infants i adolescents
• Situació socioeconòmica precària
• Estructures familiars complicades
• Baix nivell educatiu familiar:
- coneixement entorn digital
• Diversitat funcional
• Trastorn psicològic previ
• Absència d’adults referents
Principals factors de risc
• Contacte reduït xarxa social (xarxes socials*...)
• Història prèvia de Trastorn mental
• Situació socioeconòmica
• No disponibilitat necessitats bàsiques
Recolzament social percebut principal
factor protector (Qi, 2020)

37. Betevé.
31/10/17

38. RTVE.
28/01/21.

39. El Correo.
02/21.

40. VULNERABILITAT
BIOLÒGICA
ALTACOMPLEXITAT
RISC GREU D’EXCLUSIÓ I/O
CRONIFICACIÓ
COL·LECTIUS ALTAMENT VULNERABLES
- Infància en protecció: prevalença 6 vegades superior de TM.
- Adolesència amb conductes transgressores: prevalença 2 vegades superior de
TMG.
- Infància i adolescència amb reingressos constants a UA i USA.
- Joves extutelats amb TMG sense recursos familiars i residencials.
- Adolescència i joventut amb TC associat a TM i consum de tòxics.
- Famílies desbordades i en risc de claudicació.
VULNERABILITAT
PSICOLÒGICA
VULNERABILITAT
SOCIAL
Extret de:
Dolz, 21

41. Desenvolupament
LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES
1. Impacte de la salut mental.
2. Com es construeix un trastorn?
3. La xarxa d’atenció.
4. La detecció: senyals, signes, símptomes.
5. Factors de risc.
6. Factors de protecció i prevenció.
7. Tensions a compartir.

42. ‘Llama la atención, según este estudio, que la práctica de “actividades de adultos” entre los adolescentes aparecen menos
frecuentes cuando eran más altos el promedio de ingresos de la familia, la esperanza de vida, el estar matriculado en la universidad
y la mayor la edad al primer parto, y cuando era menor el tamaño de la familia y la prevalencia de factores patógenos en la familia
eran más bajos, aspectos del contexto social que son más sensibles durante la infancia.
Para conceptualizar el desarrollo de los adolescentes se apoyan en la Teoría de Historia de Vida, que dicotomiza los enfoques del
desarrollo en estrategias lentas y rápidas. La teoría de la historia de la vida postula que la exposición a un ambiente desapacible e
impredecible durante la infancia conduce a un camino de desarrollo más rápido; a la inversa, un entorno más rico en recursos y
predecible conduce a un camino más lento. Los ambientes ricos en recursos permiten un cultivo más largo del individuo, así mismo,
una trayectoria lenta se asocia con el retraso de la gratificación, los padres y el ambiente cultural en general pueden intentar frenar el
camino del desarrollo de la adolescencia si se prevé una escolarización amplia.’
(Navarro,2017)

43. • Evitar l’avorriment com a factor protector en adults joves
• Activitats extraescolars i activitats socials apareix com a especial factor
de protecció (sobretot en noies)
Algunes coses que sabíem
de les drogues…
I altres que
hem après de les pantalles…
• Factors de risc: Estat d’ànim deprimit, ansietat social, solitud
emocional, autoeficacia informática percebuda.
• La manca de complementarietat món digital-presencial.
• Especial atenció en les dificultats de regulació.
Aykut, Ceyhan (2008)
Matalí (2014)
Rogers et al. (2008)
Lee (2007)

45. LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES
>> Ocupació ‘rica’ del temps lliure
>> Intervenció educativa específica
>> Intervenció educativa inespecífica
>> Treball amb famílies sobre
acompanyament i límits

47. ‘(…) What emerges from the evidence is that non-specific factors (client variables,
extratherapeutic events, relationship variables and expectancy and placebo effects) account for
about 85% of the variance in therapeutic outcomes across the psychotherapy field. In particular,
the relationship between therapeutic alliance and outcome seems remarkably robust across
treatment modalities and clinical presentations (…)’

50. 1/ Vida estructurada.
2/ Connexió física.
3/Autoatenció emocional.
4/ Relacions socials de qualitat.
5/Atenció amb les conductes de fuga.
6/ Compliment farmacològic, si s’escau.
Tot plegat, ens ha de servir per:
• Guanyar seguretat (autoconcepte)
• Apendre a narrar el problems. Iels malestars.
• Sentir-se part d’una historia
• Treballar un futur positiu
L’autoprotecció
en clau educativa
Martínez et al. (2013)
Pipó et al. (2020)
Funes (2018)
Wang et al (2017)
Dimeff (2020)
Pacheco (2011)

51. 1/ Vida estructurada.
2/ Connexió física.
3/Autoatenció emocional.
4/ Relacions socials de qualitat.
5/Atenció amb les conductes de fuga.
6/ Compliment farmacològic, si s’escau.
Tot plegat, ens ha de servir per:
• Guanyar seguretat (autoconcepte)
• Apendre a narrar el problemes. I els malestars.
• Sentir-se part d’una historia
• Treballar un futur positiu
L’autoprotecció
en clau educativa
Organització
Son i vigilia
Higiene
Ocupació del temps (Sd Agenda)
…
Martínez et al. (2013)
Pipó et al. (2020)
Funes (2018)
Wang et al (2017)
Dimeff (2020)
Pacheco (2011)

52. 1/ Vida estructurada.
2/ Connexió física.
3/Autoatenció emocional.
4/ Relacions socials de qualitat.
5/Atenció amb les conductes de fuga.
6/ Compliment farmacològic, si s’escau.
Tot plegat, ens ha de servir per:
• Guanyar seguretat (autoconcepte)
• Apendre a narrar el problemes. I els malestars.
• Sentir-se part d’una historia
• Treballar un futur positiu
L’autoprotecció
en clau educativa
Rutinada!
No tot ha de ser esport
…
Martínez et al. (2013)
Pipó et al. (2020)
Funes (2018)
Wang et al (2017)
Dimeff (2020)
Pacheco (2011)

53. 1/ Vida estructurada.
2/ Connexió física.
3/ Autoatenció emocional.
4/ Relacions socials de qualitat.
5/Atenció amb les conductes de fuga.
6/ Compliment farmacològic, si s’escau.
Tot plegat, ens ha de servir per:
• Guanyar seguretat (autoconcepte)
• Apendre a narrar el problemes. I els malestars.
• Sentir-se part d’una historia
• Treballar un futur positiu
L’autoprotecció
en clau educativa
Com estic?
Com em veuen?
Com em veig en relació amb els altres?
Martínez et al. (2013)
Pipó et al. (2020)
Funes (2018)
Wang et al (2017)
Dimeff (2020)
Pacheco (2011)

54. 1/ Vida estructurada.
2/ Connexió física.
3/Autoatenció emocional.
4/ Relacions socials de qualitat.
5/Atenció amb les conductes de fuga.
6/ Compliment farmacològic, si s’escau.
Tot plegat, ens ha de servir per:
• Guanyar seguretat (autoconcepte)
• Apendre a narrar el problemes. I els malestars.
• Sentir-se part d’una historia
• Treballar un futur positiu
L’autoprotecció
en clau educativa
Rituals socials
Diversos àmbits
Evitar aïllament
…
Martínez et al. (2013)
Pipó et al. (2020)
Funes (2018)
Wang et al (2017)
Dimeff (2020)
Pacheco (2011)

55. 1/ Vida estructurada.
2/ Connexió física.
3/Autoatenció emocional.
4/ Relacions socials de qualitat.
5/ Atenció amb les conductes de fuga.
6/ Compliment farmacològic, si s’escau.
Tot plegat, ens ha de servir per:
• Guanyar seguretat (autoconcepte)
• Apendre a narrar el problems. I els malestars.
• Sentir-se part d’una historia
• Treballar un futur positiu
L’autoprotecció
en clau educativa
Drogues i/o alcohol
ANS
Afartaments
…
Martínez et al. (2013)
Pipó et al. (2020)
Funes (2018)
Wang et al (2017)
Dimeff (2020)
Pacheco (2011)

56. 1/ Vida estructurada.
2/ Connexió física.
3/Autoatenció emocional.
4/ Relacions socials de qualitat.
5/Atenció amb les conductes de fuga.
6/ Compliment farmacològic, si s’escau.
Tot plegat, ens ha de servir per:
• Guanyar seguretat (autoconcepte)
• Apendre a narrar el problemas. I els malestars.
• Sentir-se part d’una historia
• Treballar un futur positiu
L’autoprotecció
en clau educativa
Martínez et al. (2013)
Pipó et al. (2020)
Funes (2018)
Wang et al (2017)
Dimeff (2020)
Pacheco (2011)

57. Per concloure
Un intent d’eqüació, en clau de resposta
Persones adultes ascendents
Oportunitats
Sistemes d’atenció*
Malestars + SM + Desocupació + Conductes problemàtiques + Escenaris
Consciència de problema + Voluntat de canvio + Resiliència/Capacitat
*No només sanitaris
Font: Elaboració Pròpia

58. 1.Ajudar-los en l’autoconeixement. Gestionar emocions,
sentiments i afectes. Tenir ganes de descobrir la vida.
2.Saber gestionar les frustracions. A mesura que s’incrementen
els desitjos, es generen més frustracions que cal anar situant.
3.Aclarir el malestar,.
4.Continuar trobant explicacions a la vida. Créixer sense
arguments per viure, que no siguin només tenir diners i triomfar, és
terrible. També els adults embogim quan no trobem cap raó per
viure.
5.Continuar fent projectes. Trobar arguments que donin sentit al
fet de viure i sentir que la vida no està tota planificada, prevista i
descoberta.
6.Que les altres persones ocupin un lloc en la nostra forma de ser
i de viure. Un no està sa si no necessita dels altres per viure
Funes, J. (2018)
Tot això, traduït educativament

59. Camprodon, E., Dolz, M., Tarbal, A.
Coord. (2021). Una mirada a la salud
mental de los adolescentes: claves para
comprenderlos y acompañarlos.
Observatori FAROS. Esplugues de
Llobregat. Barcelona.
Tot això, traduït educativament

60. Desenvolupament
LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES
1. Impacte de la salut mental.
2. Com es construeix un trastorn?
3. La xarxa d’atenció.
4. La detecció: senyals, signes, símptomes.
5. Factors de risc.
6. Factors de protecció i prevenció.
7. Tensions a compartir.

61. Pel que fa als grans missatges
i posibles discursos d’alarma
Pel que fa al treball compartit
Pel que fa al sistema d’atenció 1. No tenir sistemes d’observació objectivables.
2. Etiquetar/Classificar precoçment -> Risc
d’estigmatizació.
3. Manquen professionals d’atenció.
4. Estructura d’atenció sense capacitat de donar resposta
adequada.
5. Mirades patologitzadores.
6. No tenir temps d’escolta adequats.
7. No existeixen alternatives per les crisis a l’ingrés.
1. Dificultats per detectar depèn quins funcionaments…
2. Deixar-se endur per l’emocionalitat.
3. Paternalisme/Proteccionisme <> Capacitat per tolerar
malestars/frustracions
4. Simplificar allò complex: pantalles, drogues, etc.
5. Quedar-nos en el símptoma.
6. Fer del malestar emocional un ‘nínxol de mercat’.
7. No reconèixer els trastorns
8. Patologitzar disfuncions
1. Manquen ponts entre la prevenció i l’atenció…
2. Les dificultats del vertader treball en xarxa.
3. Gestió d’expectatives del món educatiu vers SM i a la
inversa (els riscos de la tendencia a la derivació).
LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES

62. LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS I JOVES
MOLTES GRÀCIES
PER LA VOSTRAATENCIÓ!
aautet@althaia.cat
jbernabeu@althaia.cat