Les fibres tèxtils i la filatura. 2n ESO.

1. FIBRES TEXTILS

3. FINOR: més flexibles i suaus

4. RESISTÈNCIA AL DESGAST: capacitat per suportar desgast per l’ús

5. RETENCIÓ TÈRMICA: capacitat per retenir la calor

6. RESISTÈNCIA AL DESFILAMENT: si les fibres tenen baixa resistència apareix el borrissol

7. HIGROSCOPICITAT: absorbir aigua. Importants per teixits impermeables : fibres de baixa higroscopicitat.

8. ORIGEN PROCEDÈNCIA NOM PROPIETATS USOS VEGETAL FRUIT COTÓ Suau i absorbeix bé la humitat. Fàcil de tenyir S’allarga i arruga fàcilment Teixits personals i domèstic Hidrofilat en medicina TIGES LLÍ Semblant al cotó Llenceria, roba d’estiu JUTE Poc flexible, resistent, brillant,basta i gruixuda. S’altera amb la humitat Soles d’espardenyes, catifes CÀNEM Igual que el jute roba FULLES ESPART Igual que el jute Soles d’espardenyes

10. ANIMALS

12. SINTÈTIQUES

15. Jute

20. PÈLS DE CABRA

21. CONILL D’ANGORA

22. ALPACA

23. VICUNYA

24. SEDA

26. SEDA: elàstica, aïllant de la calor, lluentor característica, absorbeix l' humitat.

32. Es produeixen fibres elàstiques i impermeables, no s’arruguen, no se encongeixen i s’eixuguen fàcilment.

33. Difícils de tenyir.

35. Roba esportiva (exterior impermeable),

36. mitjons

37. POLIÉSTER (s’arruguen molt poc): els paraigües Folre abrics Pantalons, camises, tovallons, llençols Farcit de fibres tèrmiques (polar, interior d'anoracs..) ACRÍLIQUES (semblants a la llana) POLIURETÀ (LICRA) Roba interior, banyadors

38. LA FILATURA Tot i que cada fibra en particular necessita un procés de filatura específic, podem dir que la filatura consta de les operacions següents: Torçar o cargolar Dóna consistència i cohesió Netejar Elimina les restes vegetals o la brutícia Pentinar Aconsegueix que quedin totes paral·leles Estirar Aprima la massa fibrosa

39. LA FILATURA. NETEJA NETEJA Les fibres d’origen vegetal o animal, com el cotó o la llana, solen arribar a la filatura en forma de bales , que són una mena de farcells on hi ha totes les fibres premudes. Llavors cal obrir les bales per extreure’n les fibres i netejar-les, ja que contenen restes vegetals, com ara fulles, pols, sorra, etc. La màquina encarregada de dur a terme aquesta operació és el batà obridor . El resultat és la napa , una mena de tela gruixuda i esponjosa que és recollida en bobines. Netejar Elimina les restes vegetals o la brutícia

41. Aquesta operació la realitza una màquina anomenada la carda , que conté una sèrie de corrons amb pues a la seva perifèria que en girar actuen com pintes.

42. De la carda en surt el que s’anomena cinta de carda . Netejar Elimina les restes vegetals o la brutícia Pentinar Aconsegueix que quedin totes paral·leles

43. LA FILATURA. ESTIRATGE L’ESTIRAT L’estirat es du a terme, generalment, en una màquina anomenada el manuar . Al manuar, diverses cintes de carda s’estiren i s’ajunten (doblen) per formar la veta, que posteriorment es recollirà en una bobina. L’estiratge s’aconsegueix fent passar la cinta pel tren d’estiratge, format per quatre parelles de corrons que giren a diferents velocitats, cada parella més ràpida que l’anterior. En alguns casos diverses vetes s’ajunten en una màquina, la metxera , on se les estira novament i se’ls dóna una lleugera torsió. El producte obtingut s’anomena la metxa . Metxera : Aprimar les betes i donar una torsió a les fibres o metxa (bobines de metxa). Netejar Elimina les restes vegetals o la brutícia Pentinar Aconsegueix que quedin totes paral·leles Estirar Aprima la massa fibrosa

45. Les filadores més comunes són la filadora d’anells i les anomenades open end . Aquestes últimes són les més modernes i tenen una producció molt elevada. Netejar Elimina les restes vegetals o la brutícia Pentinar Aconsegueix que quedin totes paral·leles Estirar Aprima la massa fibrosa

46. Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària Del fil a la roba: el tissatge Els teixits es formen entrellaçant els fils obtinguts amb fibres i filaments. Aquest procés de transformació per a l’obtenció de teixits s’anomena tissatge . Hi ha diverses maneres d’entrellaçar o lligar els fils amb els quals es poden obtenir diferents tipus de teixits. Els més importants són els teixits plans i els teixits de punt. El tissatge és el procés de fabricació de teixits per a l’obtenció de robes i teles.

47. El teixit pla és el més antic de tots, i també es coneix amb el nom de teixit de calada . Està format pels fils de l’ ordit i de la trama , posats alternativament l’un damunt de l’altre, entrellaçats en direccions perpendiculars, formant un angle de 90º. L’ordit és un conjunt de fils disposats paral·lelament l’un al costat d’un altre, mentre que la trama és un sol fil que es va lligant (passant per sobre i per sota) amb els fils de l’ordit. La trama pot passar per sobre d’un fil d’ordit i per sota del següent, i així successivament. També pot ser que passi per sobre d’un i per sota dels dos següents Del fil a la roba: el tissatge El teixit pla

48. D’aquesta manera, podem fer moltes combinacions. Segons com es passa la trama, s’obtenen diferents tipus de lligats o lligaments , que donen lloc a diferents tipus de teixits plans. Els més comuns són el tafetà : és el lligament més simple i el més utilitzat. Cada fil d'ordit s'entrellaça amb un fil de trama, que passa un cop per sobre i un cop per sota del fil d'ordit (lligat de plana). La tela no té ni dret ni revés i es fa servir en teixits com batista, lona, alpaca, xarpellera . la sarja: Els fils d'ordit i els de trama s'entrellacen formant un lligament que dona com a resultat una tela amb bordons en diagonal. Els punts de lligament es desplacen un espai cap el costat en cada passada. Es necessita un teler amb tres lliços com a mínim. Les teles tenen dret i revés com els teixits de gavardina. El setí: en el setí el fil d'ordit passa per sobre de passades de trama. En el cas del ras és la trama que passa per sobre de quatre fils d'ordit. Són teixits de gran densitat. Es fa servir fil de seda, cotó, lli o fibres químiques. Els teixits de setí són molt lluents.

51. MOLTA RESISTÈNCIA,

52. NO ARRUGUES

55. S’ARRUGA

56. HIGROSCOPICITAT ALTA

60. S’ARRUGA

61. MOLTA HIGROSCOPICITAT

63. RESISTENT

64. ABSORBEIX LA HUMITAT (ALTA HIGROSCOPICITAT)

66. ELÀSTICA

67. ABSORBEIX LA HUMITAT

69. SEMBLANT A LA LLANA

70. HIGROSCOPICITAT ALTA

72. POLIESTER

74. SUAUS

75. i NO ES DEFORMEN AL RENTAR-LOS

76. INCOMBUSTIBLES