Com serà la nova Administració?

6
Jordi Graells i Costa
www.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat
Govern de les Illes Balears
Palma, 8 de novembre de 2010
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la
comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa)
i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
motion gears-team force © ralphbijker CC BY 2.0
Com serà la nova
Administració?
www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?estua=16&lang=ca&codi=683247&coduo=16

7 Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0
10 històries

1a història
Un paper rellevant
per a la innovació

AnEcologicalConundrum©derekgaveyCCBY2.0
Un recurs ben comú

La història
d’aquest
utensili es
podria escriure
en un rotlle...
Newsprint©TerryJohnstonCCBY2.0

11
... però
segurament
se’ns acabaria,
com sol passar
quan més el
necessitem ☺
graells©rotllebuitCCBY3.0
Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0

1Free©portmanteausCCBY2.0
Múltiples solucions...

Una ha triomfat
graells©maxirotlleCCBY3.0

Wipeout©KyknoordCCBY2.0
Com s’innoven productes i serveis?
Pensament inventiu sistemàtic (Hebrew University of Jerusalem):
1.Principi del món tancat.
2.Principi del canvi qualitatiu. Es millora o elimina component del
producte o sistema:
- Unificació (autoservei a restaurants, llapis amb
goma...)
- Multiplicació (fulles d’afaitar i vacunes múltiples,
cinemes 2 films)
- Divisió o distribució (pagament en quotes,
comandament i TV)
- Remoció o reducció de l’objecte (correu web, cadires
nens per a taules, cafè descafeïnat)
- Trencament de la simetria, addició d’una dimensió o
ajust al medi ambient (canvi horari, taxis dies parells, ascensors,
http://innovacion7x24.com/blog/aplicacion-del-pensamiento-inventivo-sistematico/

15
Innovar = transformar coneixement en valor
Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007
La innovació és un procés participat per molts actors pel qual el
coneixement (una idea) es transforma en valor i com a tal el percep l’usuari.
En aquest fenomen hi tenen un lloc destacat: la tecnologia, l’aprenentatge,
la xarxa (interrelació social) i la comunicació.

I a l’Administració?

17
- Més marge per a prova/error
- Capacitat de cooperació
- Capacitat de compra
sindicada
- La innovació és al discurs
de l’Administració
- Canvis socials
- Entorns tecnològics i de
coneixement més accessibles
- Contenció pressupostària
amb exigència de resultats
- Inèrcies fortes. Costa
desaprendre
- Poca tradició R+D. No hi sol
haver òrgans d’innovació
- Entorns estables amb poca
pressió sobre els resultats
- No orientació al talent
- Cadena de valor no
estructurada a partir de l’usuari
- Cultura corporativa preval
sobre cultura del canvi
Estímuls
per innovar
Barreres
per innovar

18
A més dels exemples d’innovació que citen els manuals:
Organitzacions innovadores
iPad Touch © FactoryJoe. CC

19
La xarxa de personal innovador
Objectius:
- Promoure la cultura de la innovació.
- Impulsar l’emprenedoria a l’Administració.
- Donar a conèixer persones, organitzacions i experiències innovadores.
- Facilitar l’intercanvi de coneixement i la col·laboració en projectes
innovadors.

20
Pla d’acció per al canvi
1. Comunicació inicial
de l’estratègia
corporativa per al treball
en xarxa
2. Formació continuada:
2.1 Al conjunt del personal
en eines i cultura
col·laborativa
2.2 Als líders
en el seu nou rol de
promotors de condicions
perquè els altres innovin
3. Identificació d’agents del
canvi:
- líders organització
- community managers
-qui sap què
- stake holders
4. Habilitació d’espais de
col·laboració:
- presencials
- en línia
Adaptació text @Odilas

Tipus d’innovacions

22
Segons Clayton Christensen
a The Innovator’s Dilemmna
1. Sustaining innovations
- Millores però amb efectes limitats.
- Acaben sent absorbides per altres grups.
- Mantenen el que hi ha.
2. Disruptive innovations
- Són productes simples, mitjanament bons.
- Alteren l’ecosistema però no provoquen la mort del poder establert.
Quina mena d’innovació és la del rotlle més llarg de paper
higiènic?

23
Ex. Innovació en els mitjans
de comunicació
Convergència entre:
- Mitjans establerts.
- Els que tracten d’adaptar-se.
- Els que usen de la millor manera les innovacions pertorbadores.
Com el cas del Huffington Post, que, amb només 5 anys de vida, el
2010 supera el New York Times en visitants únics al mes (i, al seu torn,
The Washington Post i The Wall Street Journal)
La solució òptima
- Acceptin que vivim en un nou paradigma econòmic.
- Combinin els valors del periodisme (exactitud, veracitat...) amb
Internet i les xarxes socials.

2a història
Coneixement col·lectiu:
do it yourself

En la nova economia...

26
... el coneixement és la variable clau
CCBY2.0–www.flickr.com/shiffaau/2199579559

27
Hi ha gent que decideix
treballar-lo en comú
Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0C 2.0 www.flickr.com/rnyeua/1430089128

28
DIY: do it yourself!
www.youtube.com/watch?v=Y1L2sAt9lxUwww.makerwiki.com

Intel·ligència col·lectiva

30
Tornen les comunes?
www.youtube.com/watch?v=gEuSm3Ht6mAhttp://directory.ic.org
http://therightplace.net/coco/public

3a història
Difusió oberta
del coneixement
Amb el suport de Josep Vives

32
En un poblet de l’Anoia...

33
ara conegut per...
Pel Parc Motor...
... però també
per l’abocador
i la nova variant
Igualada-Manresa...

34
... i alguns restaurants
www.restaurantelmarino.com
Amb ús indegut
de símbols ben famosos...?

35
Guerra dels EUA i Castellolí?
www.elpais.com/articulo/cultura/Popeye/todos/elppgl/20090106elpepicul_6/Tes

La propietat intel·lectual
és una assignatura
pendent aquí...

www.20minutos.es/noticia/655946/0/gobierno/ley/sinde/

38
Què està protegit com a obra?
www.abc.es/20090116/espectaculos-musica/musica-folclorica-tambien-tiene-20090116.html

39
Actes oficials i cerimònies religioses
(art. 38 LPI)
«L’execució d’obres en el curs d’actes oficials de
l’Estat, de les administracions públiques i cerimònies
religioses no requerirà autorització dels titulars dels
drets, sempre que el públic hi pugui assistir
gratuïtament i els artistes que hi intervinguin no
percebin remuneració específica per la seva
interpretació o execució en els esmentats actes.»

40
... afecta administracions :P

41
... partits
www.larazon.es/noticia/los-socialistas-tendran-que-pagar-a-la-sgae-por-cantar-la-internacional

42
... i més partits ;-)
www.youtube.com/watch?v=gWYCTOWd6Bs

43
En fi, una entitat gestora dels drets
d’autor molt ‘proactiva’...
www.youtube.com/watch?v=Rh2vCinJOLs

Les llicències Creative Commons

45
© Sydney Morning Herald
www.smh.com.au Eiffel Tower at night © rednuht,
www.flickr.com/photos/rednuht/275062341/
CC BY 2.0
Quina diferència hi ha?

46
Tipus llicències Creative Commons
http://cat.creativecommons.org/llicencia

47
Com gestionar els drets sobre
imatges i vídeos (PI, imatge, intimitat...)
1. Vetllar per gestionar-los correctament.
2. Aplicar llicències Creative Commons amb dades amb drets de
propietat intel·lectual (DPI) dels quals tinguem els drets
d’explotació corresponent o l’autorització corresponent.
3. Afegir clàusules als contractes, subvencions, licitacions... que
permetin la comunicació lliure de les dades o documents
adquirits.
4. Incloure en el procediment de recollida de dades, confecció de
documents, organització d’actes... les cessions de drets
escaients.
5. Valorar quines de les dades que produïm són obres i, per tant,
tenen DPI. Gestionar-les amb les llicències corresponents.

48
Com sortir del debat enquistat sobre PI?
- Respectar possible termini reduït de protecció de les obres.
- Accés públic a l’obra si no hi ha ànim de lucre.
- Reutilització de coneixement de l’Administració.
- Obres protegides per DA i difoses en obert.
Cal citar obra en CC.
- Suport a reconversió indústria tradicional de continguts.
- Ser més flexibles per a usos lícits en un espai més ampli, a
l’estil del ‘fair use’ de la legislació anglosaxona
- Etc.
Font: Gonzalo Martín. Blog “La industria audiovisual” http://industriaaudiovisual.blogspot.com.

4a història
Privacitat a la Xarxa

50
Rastre digital arreu
Aviat les empreses d’Internet sabran més de la nostra vida
que el que nosaltres puguem recordar.

51
... i amb el rastre no tan digital!
¿Com
sabem
que
l’autor de
la foto
d’aquesta
taula que
es ven a
eBay és
masculí?

52
N’hi ha que no els capfica
la privacitat a les xarxes socials

53
Gestionem bé la privacitat a FB
www.blogoff.es/2009/10/28/10-situaciones-que-quieres-evitar-en-facebook-y-como-hacerlo
2. I aquests consells de Blogoff:
1. Pautes per configurar Facebook regulant la protecció
de les nostres dades personals:
www.slideshare.net/jordigraells/facebook-tot-el-que-volies-saber-i-ning-no-tha-explicat

54
fins i tot en el vessant + personal ;-)
www.blogoff.es/2009/10/28/10-situaciones-que-quieres-evitar-en-facebook-y-como-hacerlo

55
Fer-la compatible amb identitat cívica
Recíprocament a la profusió de les xarxes i l’accessibilitat del
coneixement, cal avançar cap a la identitat cívica, en comptes
de la situació actual amb IP dinàmiques i en què sol
es processen connexions.
Sóc...

5a història
Transparència, clau
per al canvi

57
[...]
Dimensió pública del que fem

58
Hi ha algun país del món
on el nombre d’electors
sigui superior al nombre
d’habitants?

59
Hi érem...
http://graells.wordpress.com/
2008/02/23/kosovo-independent-uns-quants-anys-despres
agost
de 1992

60
Croàcia!
www.pollitika.com
«Croàcia és l'únic
país al món amb el
nombre d'electors
superior al nombre
d'habitants»
Marko Rakar

61
També trobem...

62
Militants de partits que discrepen
de la línia oficial
www.cxi.cat

63
Participació ciutadana

64
MySociety
www.mysociety.org
Tom Steinberg
i MySociety.org
a Gran Bretanya

65
Per crear
peticions, sumar
forces i provocar
canvis
Actuable.es

66
Skolti
www.skolti.com/lab/exp1
Web que visualitza la presència de candidats i
partits de les eleccions al Parlament de Catalunya
2010 segons la seva activitat a Twitter i Flickr.

67
Govern Balear a Linkedin
www.linkedin.com
S’està gestant una llei de bona administració i bon govern, en
què es parla de transparència, ètica pública i participació
ciutadana a les Illes Balears
¿Ens podeu facilitar idees, suggeriments, textos, exemples de bones pràctiques?
> Obrir tots els Registres: fer pàgines de consulta web (registre d'associacions, registre d'empreses
turístiques, registre de ...).
> Contractació: la llei ja obliga que així sigui. S'ha de publicar tot allò referent a cada contractació a la web
(plecs, adjudicatari, modificacions, ...).
> Subvencions: la llei també obliga que així sigui. S'ha de publicar tot allò referent a cada subvenció a la web
(bases, convocatòria, beneficiaris, ...).
> Seguiment de la tramitació: “com està allò meu?”, “qui ho té entre mans?”.
> Publicitat a mitjans de comunicació: donar a conèixer què paga el Govern a cada un dels mitjans
contractats (i si segueix un criteri objectiu o no).
> Donar més visibilitat als càrrecs públics: penjar fotografies i currículums, declaracions de béns i rendes
d'alts càrrecs? Règim d'incompatibilitats, normes d'ús de vehicle oficial, despeses de representació...
> Pisos i locals que manté llogats el Govern: es podria publicar la llista de tot el que es paga i en quines
condicions, i fer més transparent el procés pel qual es demanen nous pisos i locals per llogar.
> Ofertes de feina a empreses públiques: centralitzar en una web totes les ofertes de feina, la recepció de
currículums, etc.
> Informes sobre les queixes rebudes sobre cada temàtica, el temps de resposta de l'administració, ...
> Millorar la informació sobre la RLT (relació de llocs de treball) afegint el nom de qui ocupa cada plaça, de si
està dotada o no...
> Millorar el seguiment de les borses de personal interí fent pública la informació de quan s'ha contractat
cada persona de la llista i per a quina conselleria.
> Millorar el seguiment dels pressuposts.

68
Promoure la transparència en...

69
1. L’anàlisi i visualització
de la informació
sobre la despesa pública del país

70
USAspending.gov
www.usaspending.gov

71
2. Tots els processos
de l’Administració

72
Sabeu qui és?

73
Doncs una persona molt pública

74
ITdashboard
Les contractacions en TIC del govern dels EUA, amb la foto del
responsable i l’estat d’execució de la despesa.
www.itdashboard.gov

75
3. En les organitzacions proveïdores
de serveis públics

76
Transparència a tots els serveis ☺
Era el 23 de maig, a les 15h. Vol Bilbao-Barcelona amb Vueling...
Vol cancel·lat per “raons tècniques” fins al proper avió. Sospites?
thelongestqueueinEnglishhistory©PDAgrlCCBY2.0

6a història: open data

78
Open Government Initiative
www.whitehouse.gov/open
«Fins l’arribada d’Obama, prevalia la cultura del secret a Washington,
amb la informació sota clau, diners dels contribuents desapareguts
sense deixar rastre i amb els grups de pressió exercint influència...»

79
data.gov
Per facilitar l'accés a BD creades pel govern federal dels EUA.
http://data.gov

80
data.gov.uk
http://data.gov.uk
Amb unes 3.200 BD i una cinquantena d’aplicacions derivades.

81
Concurs Show Us a Better Way:
app Where Does My Money Go?
www.wheredoesmymoneygo.org

82
AbreDatos 2010
www.abredatos.es

83
Open Data Euskadi: pàgina inici

84
OD Euskadi: catàleg de dades

85
Open Data Euskadi: fitxa data set

86
L’app Administració
http://datos.fundacionctic.org/sandbox/catalog/faceted
www.slideshare.net/jordigraells/open-data-millors-exemples-del-mn

87
Creuar dades públiques x sparql
http://data.gov.uk/sparql
Tractament
de dades del nivell 5,
el linked data,
el de l’excel·lència
Per exemple,
en el portal open data
del Govern britànic,
podem preguntar els
bombers que passen
diàriament per davant
d’instal·lacions
públiques, o el nombre
d’incidències viàries
amb altres variables
que ens interessin,
etc.

88
L’Administració com a plataforma
proveïdora de serveis (o vending machine. Tim O’Reilly)
Es tracta que les
empreses hi afegeixin
serveis addicionals
amb valor.

89
Ex. transports a Massachusetts
www.streetfilms.org/a-case-for-open-data-in-transit Ex. JP Licks 2:23 min
Tim O’Reilly 5:50 min

90
Ex. Urban Trends d’Austràlia
www.suurbantrends.com.au

91
Usar llicències open data o CC?
www.formez.it/iodl
www.epsiplatform.eu/news/news/italian_open_data_license
CommefunzionaMIAPA(MyGovernmentinItaly):
www.youtube.com/watch?v=7gR5vY0Mn3A
A condició de

92
I el que es podrà fer
amb aquestes dades...

93
Realitat augmentada
Vídeo sobre Qwiki http://vimeo.com/15444551
http://vimeo.com/15829153www.qwiki.com/

7a història
Internet = xarxa
social oberta ;-)

95
El Motí del Te (Boston Tea Party)
Boston,1773. Els colons es rebel·len
contra la metròpoli abocant al mar 45 tones
de te (10 mil lliures). Inici de la lluita
per la independència dels EUA.
Wikipedia

96 Wikipedia
La marxa de la sal de Gandhi
«La sal us ha de fer recordar el Boston Tea Party»
(Mahatma Gandhi en la reunió amb el virrei britànic el 1930)

97
Contra els mandataris dels EUA...
Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0The Future First Family Waves © acaben CC BY-SA 2.0
Obama: transparència de dades
i participació de la gent en
l’elaboració de les polítiques.

98
... sorgeix el Tea Party Movement
Com serà la nova Administració? Jordi Graells i Costa. Govern Balear. Palma, novembre de 2010 CC – BY 3.0Wikipedia
Reivindiquen el Boston Tea Party. Demanen la reducció de la presència
de l’Estat a la societat i un retorn als principis que van inspirar els EUA.

99
La rèplica: el Coffee Party
www.coffeepartyusa.com/

100
No és un tema doncs de colors...

101
Wikileaks
Qui és?
Julian
Assange

102
Wikileaks
http://wikileaks.org

www.youtube.com/watch?v=5rXPrfnU3G0
min 4:45 i 10:08
Vídeo dels assassinatsVídeo assassinats col·laterals Irak

104
Vídeo dels assassinats
Vídeo dels asVídeos Iemen silenciats a Youtube
www.youtube.com/watch?v=yAIiMe5fUiY
min 0:35

105
Preservar Internet
Intents de portar Internet
cap a:
- Espais tancats
(iTunes). Chris Andersen
(Wired, The Long Tail) ho
denuncia a l’article “The
Web is Dead”
- Sistemes centralitzats
(Facebook)
Cal concebre Internet
com un sistema obert
i descentralitzat que
fomenti la innovació.

8a història: les xarxes
socials estan de moda

107
Tothom vol ser a les xarxes!
www.facebook.com/guardiacivil

108
Es busca una figura amb insistència

109
Els community managers
Les organitzacions s’han adonat que la seva reputació es dirimeix cada cop més a
Internet. Segons com gestionin la seva presència en sortirà beneficiada o perjudicada la
seva marca i opinió que els usuaris en tenen.
Es necessita disposar d’un altre perfil de professionals de la comunicació més d’acord
amb l’era de la informació que estem vivint en què l’audiència participa i la seva opinió és,
com a mínim, tan important com la dels dirigents de la institució que vol ser a Internet.
Són els community managers (CM). Persones responsables de vetllar pels interessos de
la marca a Internet i gestionar les relacions de l’organització amb els clients/usuaris en
l’àmbit digital. Segons com sigui aquesta gestió, un nou model de cotxe pot ser
menystingut a la Xarxa o el prestigi d’un polític el poden fer caure al conjunt de les xarxes
socials un grapat de ciutadans ben organitzats.
Els CM no sols ofereixen informació per als diferents canals més adequats, com succeeix
a moltes empreses per promocionar els seus continguts. Els bons CM, a més de distribuir
informació pròpia per la Xarxa:
-Empatitzen amb l’audiència i hi construeixen una relació especial de lleialtat mútua.
-S’avancen a les noves tendències perquè fan d’antena per obtenir nou coneixement.
-Prenen decisions estratègiques usant intel·ligència contextual i emocional, i apliquen
sentit comú per saber com, on i quan han de participar.

110
Però...
Així les coses, costa d’entendre que la gent es faci ‘fan/admirador’
voluntàriament d’una empresa. Ha d’obtenir alguna cosa a canvi ☺
De les empreses del Fortune 500 (mig miler d’empreses més
rellevants dels EUA):
-Estudi de l’agència Burson-Marsteller, 9 de cada 10 firmes usen les
xarxes socials per comunicar-se amb els clients.
-Estudi de la Universitat de Massachusetts, les empreses amb bloc
corporatiu han crescut el 6%

111
L’aterratge del marketing
Bigtake-off©Dazmoston/SWAMMANCCBY2.0
Amb les xarxes socials, les empreses han descobert un entorn idoni
per conèixer, a través de les xarxes socials, com reacciona
el mercat al llançament d’una marca. Aquesta moda juga en contra
de les organitzacions que hi cerquen uns objectius més socials
o de valor públic.

9a història
L’atenció ciutadana és al 2.0

113
L’atenció ciutadana al 2.0
www.twitter.com/transitcatwww.twitter.com/emergenciescat

Per això...

115
La Generalitat a les xarxes socials
Igual que la resta d’organitzacions que malden
per ser competitives (obtenir més beneficis)
en el món de les xarxes socials, l’Administració
hi ha de ser present per generar més valor públic
per a la ciutadania.

116
A Facebook
www.facebook.com/bibliotequescat

117
Futur dels webs a l’Administració
www.Jeans-Online.pl/Leviswww.facebook.com/porsche
Landing pages de Facebook

Què hi podem fer a les xarxes?

119
Comunicació - DifusióCocreació
Altres tasques
- Sindicació
- Bookmarking
- Recomanació
- Votació
- Transferència
de fitxers
Gestió informació
Per fer què?
Aprenentatge
©jordigraells.CCBY3.0

120
1. Per comunicar - difondre a la xarxa
Comunicar amb el nostre públic. Com funcionen les notícies?
1. Comunicats de premsa a les agències. Intermediació ‘aliada’.
2. Canals de difusió que generin notícies, amb menys intermediació.
La situació ideal seria disposar de xarxa social pròpia. Podem:
- Centrar estratègia en bloc corporatiu
- Facilitar la descàrrega de continguts.
- Altres aspectes (sindicació,
alertes, enquestes, pàgina
Netvibes, widgets...).
- Etc.

121
2. Per gestionar la comunicació
La comunicació en xarxes socials i entorns 2.0 es caracteritza per:
1. Interacció. Cal un diàleg sincer, que creixerà més i més.
2. Estratègia. Per què hi som?
3. Espai propi. Un nexe de la nostra activitat a la xarxa.
4. Gestió del feedback. Retroalimentar l’estratègia.
5. Organització de les dades. Eficàcia.
6. Gènesi i gestió de BD.
7. Avaluació. Mètriques d’activitat, producció i impacte. També
interessos, temes...

122
... organitzant la xarxa
Socialitzar i fer eficients feines
individuals:
1. Lector RSS. Donar-se d’alta
mútuament i compartir fitxers i
carpetes. GReader i Friendfeed.
2. Cerques. Especialitzar-les i sindicar-les.
3. Compartició de preferits. Arbre de boundles i tags a Delicious
corporatiu ben estratificat. Fer xarxa personal i corporativa.
4. Arbre de categories i tags coherents per a diferents xarxes i webs.
5. Transferència fitxers grans per Adrive, Dropbox, Esnip, Boxnet...
6. Entorn personal i corporatiu a Netvibes o iGoogle, ginys-widgets i plugins.
7. Possibilitat d’obrir wiki per a informació no resident a la xarxa.

10a història
La col·laboració
en temps de crisi

124
Estat social qüestionat
i reptes complexos

125
Cap a una nova gestió
ExtraídodelInformeSociedaddelainformación2009.Font:Mckinsey2009
Font: www.acando.com
(via MJ Salido @Odilas)

126
El coneixement sorgeix de la relació

127
Participació
Transparència
Col·laboració
Administració col·laborativa
Impulsar el treball en xarxa per produir valor públic
amb la resta d’actors.
1. Sent transparents amb la relació amb els altres agents.
2. Impulsant la participació de la ciutadania
en la creació i elaboració de serveis
i polítiques públiques, en la deliberació,
en l’avaluació...
3. Col·laborant internament (comunitats,
grups...) i externament (ciutadania,
clients) per millorar els nivells
d’eficiència (empleats, gestió,
processos, projectes).

128
Els reptes actuals: consolidació de
la col·laboració interna i...
Source: Nielsen, 2006
10%
Heavy
Contributors
80%
Intermittent
Contributors
10%
Lurkers
Font: Jordi Graells 2010

130
A. Col·laboració amb la ciutadania
i altres actors

131
We-Government
Government and citizens co-creating new forms of collaboration and
service that uses technology, public data, citizen-generated data and
the social web to adress vital issues and solve public problems (‘The
Coming Age of We.Government’. Micah Sifry a PDF Europe 2010)
http://pdfeu2010.civicolive.com

132
B. Col·laboració interna,
entre els professionals

133
CoP a l’Administració
A l’Administració
hi ha professionals
que s’organitzen en CoP
a partir de les seves afinitats
laborals, comparteixen
la informació i obtenen
millors resultats gràcies
al coneixement col·lectiu
que elaboren.
An Innovation Competence Process Coming From Knowledge
Management © Alex Osterwalder. CC BY 2.0

134
Com el programa Compartim
de la Generalitat de Catalunya,
amb unes 1.500 persones
organitzades en 15 CoP i amb
més de 21 grups de treball des
de fa 4 anys.
www.gencat.cat/justicia/compartim

Avaluant la digitalització d’un
servei: estalvi/guany

136
¿Quin valor aporta
la digitalització de serveis?
1. Digitalitzar un tràmit que abans era presencial (empadronament, hora
visita metge, compra en línia, etc.).
2. Comunicar-nos ubiquament [o simultàniament] des de qualsevol part.
3. Fomentar l’accessibilitat per a tothom (superar minusvalideses, fer-la
més atractiva amb recursos multimèdia...).
4. Disposar de la informació abans per poder decidir millor i amb llibertat.
5. Simular una acció o possibilitat d’experimentar abans d’executar-la.
6. Automatitzar els processos que ho requereixin (per ser de poc valor,
per informació repetitiva, traduccions, etc.).
7. Compartir, amb els altres, el que sabem i bones [i males] pràctiques.
8. Facilitar el manteniment, la renovació i la posada en circulació de la
informació (eines Web 2.0: blocs, wikis…).

137
Directori professionals D. Justícia
En el cas del directori de persones i de telèfons
de la intranet del Departament de Justícia:
a) Nombre de consultes al directori telefònic (p.ex. abril 2007): 38.207
b) Guany estimat (en segons) respecte a la consulta en paper: 25 segons
Guany total: a x b = 955.175 segons (265,32 h)
És a dir, es guanyen 35,4 dies laborables.
http://justicia.intranet

Avaluant la col·laboració:
el programa Compartim
de la Generalitat de Catalunya

139
Avaluar. Eficiència per ser transparents
Day26--Thepen(cil)ismightierthanthesword©dieselbug2007CC–BY–NC–2.0
Fomentar una cultura
de l’avaluació i una
cultura ciutadana de
‘participació informada’
en afers públics, per
reclamar rigor i transparència
en intervencions públiques.
Segons l’Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) www.ivalua.cat:
L’eficiència i la transparència obliguen a incorporar l’avaluació
com a pràctica sistemàtica al:
- Sector públic (algunes experiències intermitents)
- Sector privat

140
1. Identificar polítiques públiques que funcionen.
2. Quin impacte tenen.
3. En quina mesura l’impacte és atribuïble al problema o a la intervenció
pública. És a dir, si hi ha menys incendis, no forçosament significa que és
a causa de la bona actuació dels bombers.
4. Moltes variables que influeixen sobre l’impacte a més de la intervenció
pública i compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat,
altres programes, lleis en vigor, etc.).
5. Avaluació de l’impacte no significa, doncs, què s’ha esdevingut amb la
intervenció pública, sinó comparar què hauria passat si no s’hagués fet
la intervenció.
Què vol dir avaluar serveis
i polítiques públiques
measurementofthecolor©arqueraCC-BY-2.0

141
Y1 = outcomes esdevinguts amb la intervenció pública
Y0 = outcomes esdevinguts sense la intervenció pública (contrafactual). Es tracta
sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que
s’avalua.
Per ex.
Y1 = quantes persones han trobat feina després de seguir curs de formació; nombre de
patents registrades per subvencions R+D+I
En canvi, Y0 és molt difícil de calcular. Es tracta d’elaborar hipòtesi al màxim de realista i
quantificable per mitjà d’un escenari de comparació observable.
Ex. Departament d’Educació i programes per dotar de més autonomia els centres
educatius per millorar la qualitat de l’educació:
Y1 = qualificacions dels infants d’aquests centres dotats de més autonomia
Y0 (hipòtesi contrafactual) = qualificacions infants en escoles similars però que no són al
programa
Fórmula per avaluar
l’impacte Impacte = Y1 – Y0

142
Programa Compartim: el cas
de la CoP d’educadors socials
- 1 CoP analitzada: Mobilitat segura
(de 8 membres).
- Període: any 2008
- Eina de la plataforma tecnològica analitzada:
repositori de documents
- Producte de coneixement elaborat: Programa
de mobilitat segura als centres penitenciaris,
amb l’objectiu de donar eines als educadors
de presons i als usuaris per tractar el tema
dels delictes de trànsit en clau
socioeducativa.
- Públic destinatari: Més de 2.900 persones
amb delictes de trànsit i preventivament
al 100% de la població reclusa.

143
L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la
fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient.
Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells
Avaluació de l’impacte del Compartim
A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina):
1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana)
2. Estalvi de temps
43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies
B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la
plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24
1. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 €
2. Estalvi temps: 24 dies
C. EN CONSULTORIA
1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes)
2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies]
D. EN FORMACIÓ
1. Estalvi econòmic
125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades
84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona
2. Estalvi de temps:
500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h estalvi

144
ExtraídodelInformeSociedaddelainformación2009.
Fuente:MckinseyQuarterlyGlobalSurvey2009.Datosdejuliode2009.*Incluye
respuestasdequienesestánutilizandoalmenosunatecnologíWeb2.0,aunquesea
enpruebas.
ViaMJSalido@Odilas
Avaluació:
altres

145
Pla d’acció la col·laboració a serveis
Per implantar polítiques de coproducció – col·laboració – cocreació
amb la ciutadania, cal:
1. Canvi de cultura corporativa a l’Administració. Els funcionaris perden
el monopoli de l’expertització.
2. Dissenyar una nova relació funcionariat - ciutadania.
3.Tenir present que els usuaris prefereixen col·laborar en diferents tipus de
serveis i majoritàriament des de la perspectiva individual, segons l’estudi.
Estudi* Governance International per conèixer sistemes de coresponsabilitat
de la ciutadania en la prestació de serveis www.5qualiconference.eu
4. Valer-se de la ciutadania que té més temps (joves i gent gran).
6. Aprofitar les rutines diàries de la ciutadania per idear-hi serveis
imaginatius de tota mena (bancs i intercanvis de coneixement, etc.).
5. Elaborar estudis d’avaluació sobre el nivell d’eficiència que aporta la
col·laboració, com el de la CoP d’educadors socials de la Generalitat.

146
Concloent

147
Promogui la col·laboració interna i externa davant la crisi
Concebi i usi Internet com una xarxa social oberta i neutral
Obri les seves dades per promoure transparència i participació
Consideri la transparència la clau per al canvi
Sigui model en la gestió de la privacitat a les xarxes socials
El coneixement es reprodueixi, transformi i comuniqui sense traves
El coneixement es treballi col·lectivament
S’innovi sistemàticament en totes les parts de l’organització
Us imagineu una Administració on...
Usi les xarxes socials
Impulsi l’atenció ciutadana 2.0

148
Com serà la nova Administració?
Gràcies!
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la
comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa)
i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
motion gears-team force © ralphbijker CC BY 2.0
Jordi Graells i Costa
www.slideshare.net/jordigraells www.graells.cat
Govern de les Illes Balears
Palma, 8 de novembre de 2010

Com serà la nova Administració?

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

En vedette

En vedette (20)

Similaire à Com serà la nova Administració?

Similaire à Com serà la nova Administració? (20)

Plus de Jordi Graells

Plus de Jordi Graells (20)

Com serà la nova Administració?