1. UNITAT X.
L’ESTRUCTURA DE LA
POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES
DEMOGRÀFIQUES

2. LA POBLACIÓ ESPANYOLA
L'evolució demogràfia espanyola.
El Règim Demogràfic Antic es perllongà fins ben enllà del segle
XX a Espanya, amb una població bàsicament rural. L'excepció a
aquesta norma es donà en les zones més industrialitzades de
l'estat, com ara Catalunya, que iniciaren la Transició
Demogràfica ja en les dècades finals del segle XIX.
Un cop s'inicià la Primera Fase de la Transició Demogràfica,
durant el primer terç del segle XX, començà un important
creixement poblacional, interromput per la Guerra Civil.
Passada la postguerra, i fins a inici de la dècada dels 70 del
segle XX, el creixement demogràfic es reactivà (baby boom),
produint-se simultàniament un important èxode rural vers les
zones més industrialitzades d'Espanya i els països de l'Europa
rica.

3. La Tercera Fase de la Transició Demogràfica a Espanya la
podem situar al començament de la dècada de 1980.
Per últim, actualment vivim el Nou Règim Demogràfic, malgrat
el lleu augment de la natalitat dels últims anys.

4. Característiques actuals de la població
espanyola
Des de començaments del segle XX, i amb algunes excepcions, la
tendència de la natalitat espanyola és descendent, especialment
des de finals dels 70 (canvis polítics, econòmics, culturals...). Des
dels 90 Espanya tenia uns dels índex de fecunditat més baixos
d'Europa. A partir del canvi de segle però, es constata un lleu
repuntament de la natalitat (el 2007 la xifra de naixements va ser
la més alta des del 1979).

6. Les previsions demogràfiques indiquen que ràpidament es
reduirà la natalitat, com a conseqüència de la crisi econòmica, el
descens en l'arribada de població estrangera i l'entrada en les
edats més fecundes de generacions més reduïdes de dones.
Considerant l'evolució de la mortalitat, també aquesta ha tendit
a descendir, malgrat alguns períodes de creixement. Així, el 1900
era de 28,3 o/ooo, el 1980 arribà a 7,4 o/ooo. A partir d'aquest
moment s'incrementà lleugerament, com a conseqüència de
l'envelliment poblacional.
La mortalitat infantil espanyola es situa en més del 4 o/ooo, una
de les taxes més baixes del món.
Respecte la fecunditat, la taxa mitjana de fills per dona va pujar
el 2009 al voltant d'1,5. En un futur però, es preveu que torni a
baixar.
L'edat mitjana de maternitat es situa al voltant dels 31 anys.

7. La piràmide d'edats d'Espanya
La piràmide d'edats espanyola és contractiva, pròpia del NRD I
d'un país desenvolupat. Cal destacar les següents
característiques:
- Un estrenyiment en els primers glaons de la piràmide,
conseqüència del desdens de la natalitat des del 1975. L'últim
glaó mostra un cert repuntament, que sembla conjuntural.
- El cos central de la piràmide és ampli, conseqüència del baby
boom produït entre 1960 i 1975. Darrerament s'hi ha afegit un bon
nombre de població immigrada.
- El vèrtex en indica l'elevada esperança de vida espanyola, tot I
que encara són visibles els estrats de desnatalització
conseqüència de la guerra civil i la postguerra (65-69 anys).

8. L'envelliment de la població espanyola
La població espanyola, com la de la majoria de països
desenvolupats, és una població envellida, amb una edat mitjana
superior als 40 anys.
L'esperança de vida espanyola es situa en uns 81 anys (78 per als
homes i 83 per a les dones).
L'INE indica que el 2010 més del 17% de la població espanyola té
més de 65 anys.

9. La distribució de la població en el territori
L'1 de gener de 2009 Espanya té una població de 46.745.807 de
persones. La densitat de població és d'uns 92 hab/km2.
Les zones més poblades són les properes al litoral i les valls
adjacents. La població en aquestes zones es situa en ciutats o
grups de ciutats. A l'interior peninsular destaca Madrid.
Les regions menys poblades són de l'interior.

11. La població activa espanyola
La taxa d'activitat espanyola es situava a finals del 2009 en el
59,8%.
En les darreres dècades destaca l'augment sostingut de població
activa, a causa de l'arribada a l'edat laboral dels joves nascuts
durant el creixement demogràfic, a l'arribada d'immigrants i,
especialment, a la incorporació al món laboral de moltes dones.
La crisi econòmica, que vivim
des del 2007, ha disparat
l'atur, especialment en
sectors com el de la
construcció.

12. La immigració a Espanya
A la darreria del segle XX, el desenvolupament econòmic va
convertir Espanya d'un país d'emigrants en un país d'immigrants.
Aquesta immigració es pot agrupar en quatre grans conjunts:
- Persones jubilades procedents d'Europa central i del nord.
- Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell
professional, persones del món artístic i de la cultura, procedents
majoritàriament de la resta de la UE.
- Refugiats polítics.
- Emigrants de països pobres. És el grup més nombrós,
procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i l'est d'Europa.
L'objectiu és trobar feina i millorar les condicions de vida (la major
part d'aquest immigrants tenen entre 16 i 44 anys).

13. La UE i l'Estat espanyol volen regular l'entrada d'aquests tipus
d'immigrants, que troben limitacions per accedir al país i obtenir el
permís de residència i treball. Per això alguns entren de manera
clandestina (sense papers).
L'últim padró municipal publicat a Espanya mostra que en quatre
anys (2004-2008) la població augmentà en més de 862.000
habitants. Aquest fet va ser degut en gran mesura a la immigració.
Aquesta ja representa més de 5,22 milions de persones, més de
l'11% de la població total.
Des de l'any 2000, Espanya és el país del món que més immigrants
ha rebut, després dels EUA.
Per nacionalitats, actualment hi ha un predomini de persones
procedents de Romania, Marroc, Equador, Regne Unit i Colòmbia.

14. Països 2007 2008
Romania 527019 728977
Marroc 582923 644688
Equador 427099 420110
Regne Unit 314951 351919
Colòmbia 261542 280705
Bolívia 200496 239942
Alemanya 164405 180650
Itàlia 135108 157435
Bulgària 122057 153664
Argentina 141159 145315
Estrangers residents a Espanya per països (2007-2008).
Font INE.

15. Segons l'INE, només l'1,1% dels immigrants residents a Espanya
entraren de manera clandestina. Aquests immigrants il·legals
provenen sobretot del nord d'Àfrica i de l'Àfrica sudsahariana.
Intenten accedir per Ceuta, Melilla, Canàries o creuant l'estret de
Gibraltar.

16. El 2008 la UE aprovà el Pacte Europeu de la Immigració. El
pacte proposa una immigració legal i ordenada, inclou el control
de fronteres, la regulació de l'accés i la permanència
d'estrangers en territori comunitari... Proposa, per exemple,
fomentar la contractació en origen.
Per tal de retornar immigrants hi ha d'haver països disposats a
rebre'ls, per això són imprescindibles els acords polítics.
El pacte també regula el dret d'asil a la UE.

17. El debat sobre la immigració a Espanya
Espanya necessita immigrants?. La majoria dels estudis creuen
que és positiva econòmicament, demogràfica i cultural.
En tot cas, la immigració continuarà, car cal respectar dos drets
fonamentals: el drets al reagrupament familiar i el dret d'asil.
La legislació espanyola permet el reagrupament familiar als
residents legals estrangers al cap d'una any de permanència al
territori espanyol, i si tenen autorització per residir-hi un any més,
com a mínim.
El dret d'asil està reconegut per els que pateixen persecució en el
seu país d'origen.

18. LA POBLACIÓ A CATALUNYA
Al llarg del sXX la població catalana passà de 2 a 6 milions
d'habitants. Entre el 1950 i el 1975 es donà un creixement
semblant al Tercer Món. La natalitat no va ser tan alta
(Catalunya, tradicionalment, és una zona de natalitat baixa). El
creixement va ser degut sobretot a la immigració (a diferència
del Tercer Món).
Catalunya va tenir fins el 1910 un saldo migratori
moderadament positiu, car encara es produïa una forta
migració cap a Amèrica Llatina i un creixement poblacional
moderat.
Entre el 1911 i el 1936 es donà la primera gran onada
migratòria. Catalunya demandava mà d’obra (forta
industrialització, Exposició Universal de 1929). Aquesta arribà
des de zones interiors (món rural) i des del P. Valencià, Múrcia,
Aragó, Almeria...

19. Entre el 1950 i el 1975 es produí la segona gran onada
migratòria. Aquesta va ser més gran i amb més diversitat
d’origen (destacant Andalusia i Extremadura). El resultat va ser
el creixement demogràfic més destacat de la història del país
(2,25% anual). Arribaren 1,5 milions d’immigrants, molts joves.
Això rejovení la piràmide d’edats, baixà la mortalitat i pujà la
natalitat.
A partit sobretot dels 90’s del segle passat es donà un canvi en
la dinàmica migratòria. L'èxode rural acabà, i ara Catalunya és
terra d'arribada d’immigrants del Tercer Món.

20. Natalitat, mortalitat i creixement vegetatiu
Des de l'any 1996 el nombre de naixements a Catalunya no ha
parat de créixer. En gran part, els nadons que ara néixer són els
fills dels que van néixer durant el baby boom.
La població estrangera també ha contribuït a l'increment dels
naixements (un 20% dels nascuts tenen pares nouvinguts, i un
8% tenen almeny un progenitor vingut de fora).
Aquest cicle alcista sembla esgotar-se.
La taxa de mortalitat oscil·la entre 8 i 9 per mil habitants.
La població catalana es distribueix de manera irregular per el
territori, concentrant-se bàsicament a la costa. Destaca la gran
concentració de l'àrea metropolitana de Barcelona. La densitat
de població baixa a mesura que ens apropem a les comarques
interiors i pirinenques.

22. La immigració a Catalunya
La població catalana nascuda a la resta d'Espanya representa
prop del 22% del total.
D'altra banda, en els darrers anys Catalunya ha estat la
comunitat autònoma que ha rebut més immigrants, prop del 15%
de la població total. Aquesta nova onada ha plantejat problemes
per tal d'adaptar-se a aquest increment poblacional (serveis
sanitaris, escolars, vivendes...).
La immigració procedent d'Amèrica Llatina (Equador i Colòmbia)
i el Marroc són les més destacades.
La immigració procedent de la UE cada cop té més importància.
Cal diferenciar entre els procedents de països menys
desenvolupats (Romania, Bulgària... que cerquen feina) i els
procedents dels més rics (Alemanya, GB... que acostumen a
tenir més nivell de formació i especialització o a ser jubilats.).

23. La immigració procedent d'altres llocs, com ara Àsia o Àfrica ha
augmentat molt, tot i que encara representen percentatges molt
discrets.
Entre els immigrants domina la població masculina madura-jove,
amb una qualificació professional baixa. Malgrat tot, cada cop
augmenta més el nombre de dones i de persones amb estudis
secundaris i universitaris.
La immigració estrangera és important sobretot a les grans
ciutats, concentrant-se en les comarques amb més activitat
econòmica, on troba feina en la restauració, hostaleria i
construcció. En les comarques amb un sector primari important
també hi ha una gran presència de mà d'obra immigrant.
La província amb més percentatge de població estrangera és
Tarragona.
S'ha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la
mateixa procedència es concentren en determinats llocs.

24. DADES POBLACIÓ CATALUNYA
Dades estadístiques població Catalunya
Any Habitants
Província Habitants Habitants Habitants
1900 1.984.115 1900 2005 2009
1910 2.099.218 Barcelona 1.052.977 5.226.354 5.487.935
1920 2.355.908 Girona 303.829 664.506 747.782
1930 2.731.627 Lleida 283.909 399.439 436.402
1940 2.915.757 Tarragona 343.400 704.907 803.301
1950 3.218.596
1960 3.888.485 Edat Habitants
1970 5.107.606 Fins a 20 anys 19%
1981 5.956.414 De 20 a 39 32,7%
1991 6.059.494 De 40 a 59 26,5%
2000 6.261.999 De 60 a 79 17,22%
2006 7.083.618 Més de 80 4,36%
2009 7.475.420 Dades referides al 2006