Ce diaporama a bien été signalé.
Nous utilisons votre profil LinkedIn et vos données d’activité pour vous proposer des publicités personnalisées et pertinentes. Vous pouvez changer vos préférences de publicités à tout moment.

Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA

49 955 vues

Publié le

Publié dans : Formation
  • Soyez le premier à commenter

Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA

  1. 1. UNITAT 3: ELS RECURSOS DE LA NATURA IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. Mitjans per dur a terme les activitats humanes. Elements de la natura, utilitzats en brut o transformats. Valorats històricament i social. Poden ser materials i mediambientals. Distribuíts de manera molt desigual per la superfície de la Terra (genera problemes econòmics i tensió geopolítica) El seu consum és molt desigual. Un 20% de la població consumeix un 80% dels recursos. ELS RECURSOS NATURALS.
  3. 3. Renovables. PRIMERES MATÈRIES Producte mineral, marítim, agrícola o forestal destinat a ser transformat per la indústria. Els recursos naturals es classifiquen en: Sense possible regeneració. No es regeneren a escala humana. S’exhaureixen amb l’ús. No Renovables. Ús il·limitat. Recurs natural que es pot generar/regenerar a una rapidesa superior a la del consum pels humans. Potencialment Renovables o Destructibles Regeneració natural mitjançant un cicle. Capacitat de recàrrega del recurs. La sobreexplotació porta a l'exhauriment.
  4. 4. Els recursos naturals no renovables: Energètics. No energètics. Combustibles fòssils. Minerals radiactius Minerals metàl·lics. Minerals no metàl·lics. Roques industrials. Carbó, Petroli, Gas natural. Coure, Ferro, Alumini Pissarra, Argila, Marbre, Sílice Potassa, Fosfats, Sofre, Diamants Urani.
  5. 5. Energètics. No energètics. Biomassa. Abiòtics. Edafològics. Biològics Aigua potable. Aire net. Sòl fèrtil. Biodiversitat. Recursos alimentaris. Els recursos naturals potencialment renovables:
  6. 6. Aprofitament directe del sol. Aprofitament indirecte del sol. Energia solar. Tots són energètics.Els recursos renovables: Energia hidràulica. Energia eòlica. Energia maremotriu. Energia geotèrmica. Energia de la biomassa.
  7. 7. Els recursos naturals no renovables energètics. Els combustibles fòssils. Substàncies procedeixen d'éssers vius sotmesos durant milions d'anys a procesos geològics. En ser cremades alliberen gran quantitat d’energia. Són la base de l'actual civilització occidental. Malauradament, ocasionen un gran impacte ambiental durant la seva extracció, transport i utilització (combustió).
  8. 8. El carbó. Tipus: torba, lignit, hulla (més utilitzat) i antracita. L'extracció del carbó es fa segons dos mètodes, a cel obert, o subterràniament, en profunditat, en forma de mines i galeries que arriben fins la veta del carbó. S'utilitza en indústria (alts forns), calefacció i, sobretot, producció energètica, calefacció… Destaca però la seva utilització per tal de produir energia. El carbó és un dels principals productors d’energia primària, juntament amb el petroli, i és emprat en moltes centrals tèrmiques per produir energia elèctrica.
  9. 9. Malauradament, genera un fort impacte ambiental (danys en l’extracció i amb la seva combustió). La combustió del carbó provoca l’emissió de CO2, a més de cendres i altres partícules en suspensió que contaminen l'aire i, per tant, és un dels causants de l’augment de la temperatura global de l’atmosfera i del canvi climàtic. Tot i això, amb la crisi energètica augmenta moltíssim la producció i el consum. Com a grans consumidors destaquen sobretot Xina, EUA, Índia i Austràlia. Hi ha reserves estimades en uns 1000 anys.
  10. 10. A Espanya la mineria del carbó ha estat molt destacada. Des de fa unes dècades es troba en un procés de reajustament, i s'han tancat moltes mines (totes les catalanes). La qualitat del carbó espanyol és baixa, i el cost de producció resulta elevat. Malgrat els problemes mediambientals i econòmics El govern vol mantenir i incrementar la producció energètica basada en el carbó espanyol (Decret del carbó). La zona més important del producció és l'asturlleonesa (mines de Langreo, Laviana, Mieres, La Camocha). L’activitat perviu mercès a les subvencions públiques.
  11. 11. L'Estat vol mantenir la producció de carbó. Raons socials (Hi ha zones d’Astúries i Lleó que pràcticament únicament viuen del carbó). Disminuir la taxa de dependència energètica (el carbó s’utilitza per produir electricitat). Malauradament, des del 2010 la UE redueix les seves subvencions, car la crema de carbó en centrals termoelèctriques és molt contaminant (CO2, pluja àcida). El sector té un futur incert La Unió Europea s'ha compromès a reduir les emissions produïdes per la combustió de carbó i avançar cap a la gradual desaparició de la combustió de carbó a Europa.
  12. 12. Les explotacions productores de carbó es localitzen a les províncies d'Astúries, Lleó, Palència, Terol i Ciudad Real. Un exemple de la crisi del sector el tenim a Catalunya, amb el tancament de totes les explotacions. Les principals conques mineres catalanes del carbó es localitzaven al Berguedà (als municipis de Saldes, Cercs, Fígols i Vallcebre), al Ripollès (Ogassa i Surroca), i a Seròs, al Segrià. Les mines de Fígols tancaren definitivament el 1991.
  13. 13. El petroli. S'obté cru. Després es destil·la i refina per obtenir derivats sòlids, gasos i líquids. Es bàsic per a la societat industrial, car és el motor energètic i econòmic mundial (moltíssims productes estan fets amb derivats del petroli o són transportats amb ells). El petroli, el carbó i el gas natural aporten gran part de l’energia consumida al món. Els problemes de subministrament provoquen crisis mundials. A molts països ocasiona una balança de pagament negativa, ja que cal importar- lo. Es transporta en grans vaixells (petroliers) i en oleoductes.
  14. 14. El 1960 es creà l’OPEP. Diversos paísos productors de petroli s’uniren per tal de negociar preus, volums de producció, drets d’explotació… Angola, Aràbia Saudita, Argèlia, EAU, Equador, Gabon, Iran, Iraq, Kuwait, Líbia, Nigèria, Qatar i Veneçuela. El 2011 l'OPEP representava més del 40% de la producció mundial I el 80% de les reserves provades.
  15. 15. El futur a mig termini és incert Es donarà una important reducció de la producció (peak oil)?. Qüestions geopolítiques. Impacte ecològic: car provoca danys amb l'extracció, el transport (oleoductes i superpetroliers) i l'ús (combustió) ‫‏‬. Espanya consumeix un gran volum de petroli. La producció de petroli (0,43%) és insignificant en comparació amb el consum (48,52%). La relació entre l’energia consumida i la produïda (balanç energètic) és deficitària. Cal importar, provocant una gran despesa econòmica i dèficit comercial.
  16. 16. Les importacions arriben sobretot d'Aràbia Saudita, Mèxic i Rússia. Es vol diversificar aquesta procedència per raons estratègiques. Es vol reduir costos amb flotes pròpies i refinant al mateix país (hi ha 9 refineries per fabricar combustibles) Davant les costes de Tarragona s'extreu petroli, encara que en quantitats molt modestes. Darrerament s'estan fent prospeccions en les costes tarragonines, valencianes i en la zona pirinenca. Tot i això, on semblava que hi havia més possibilitats era a la zona de Canàries.
  17. 17. És el combustible fòssil que presenta un menor impacte ambiental. És utilitzat a partir de la liqüefacció en la indústria, la producció elèctrica, el consum domèstic, en la producció de fibres i plàstics… Transportat sobretot a partir de gasoductes (també en vaixell). Darrerament hi ha més consum i més producció. Es troba més disseminat arreu del món que el petroli. Presenta un alt poder energètic. És més net (centrals de cicle combinat). Possible alternativa al petroli? A la llarga, presenta els mateixos problemes. El gas natural. Està format per butà, età, propà i metà (sobretot) Sovint es troba associat a petroli.
  18. 18. El gas natural és una font d'energia d'importància creixent a Espanya, La demanda domèstica i industrial, així com la seva utilització per la producció energètica, s'ha incrementat considerablement en els darrers anys. Algèria és el principal subministrador de gas natural per a Espanya (des d’allà arriba el principal gasoducte).
  19. 19. Espanya té reserves a Osca i al mar al Golf de Cadis i Biscaia. La producció és ínfima en relació amb el consum Cal importar. Sobretot d’Àlgèria, Qatar, Noruega i Nigèria. Al País Basc s'ha localitzat un important jaciment de gas, que podria augmentar considerablement el volum de gas produït a Espanya.
  20. 20. Els recursos naturals no renovables energètics. L’urani. Els minerals radiactius. L’energia nuclear s’obté del calor alliberat en el procés de fissió dels nuclis dels àtoms dels minerals radioactius (sobretot urani enriquit). S’utilitza com a energia primària per a l’obtenció d'electricitat en centrals nuclears. L’energia nuclear es va generalitzar als països desenvolupats a partir de la crisi del petroli del 1973 com a estratègia per superar la dependència energètica del petroli. La majoria de les centrals nuclears es troben al països desenvolupats: EUA, Europa, Rússia i el Japó. Darrerament, alguns països en vies de desenvolupament, com Índia, Pakistan, Mèxic o Xina Fissió nuclear.
  21. 21. Els principals països productors d’urani del món són el Canadà, Austràlia, Nigèria i Namíbia. Energia nuclear: Produeix un gran volum d'energia, a un preu relativament baix. No emet CO2. La inversió és molt forta. Cal un gran nivell tecnològic. L’urani s’ha d’enriquir Avantatges Inconvenients Evita dependència energètica Impacte ambiental (extracció d’urani, residus…). Riscs d’accidents (Harrisburg, 1978; Txernobyl, 1986; Fukushima, 2011). Possibilitat de crear armament atòmic. Rebuig social
  22. 22. Ara la UE proposa incentivar energia nuclear com a alternativa al petroli (producció pròpia). Malgrat els problemes Es volen aconseguir centrals nuclears més eficients i segures. Tot i això, hi ha un debat molt important (accident de Txernòbil o Fukujima). A Espanya, l’energia nuclear fa anys que està estancada. Incident de Vandellòs, 1989. Moratòria en la construcció de centrals nuclears (fins el 1997). Controvèrsia política i social sobre els avantatges i els inconvenients. El govern ha d’aprovar la construcció de les centrals. La xarxa nuclear espanyola és obsoleta.
  23. 23. Una part important de l'energia produïda a Espanya la proporcionen els 9 reactors distribuïts en 7 centrals nuclears. Garoña (Burgos), ja no funciona (2014). A Catalunya existeixen 2 centrals amb 3 reactors (Ascó I i II / Vandellós II, Tarragona), que produeixen una part destacada de l'energia produïda a Catalunya. Es planteja el seu desmantellament (Garoña, Burgos). Futur? També hi ha veus que defensen la construcció de noves centrals (evitar la brutal dependència energètica).
  24. 24. Principalment són procedents de la mineria (es troben en jaciments)‫‏‬i el seu repartiment és molt desigual a nivell mundial. Cal diferenciar entre: Reserves (documentades i explotables, car són rendibles). Recursos (documentats i no explotables, car no són rendibles). Sempre hi ha més recursos que reserves. Per aprofitar els recursos minerals cal una gran despesa, per això generalment són o bé explotacions estatals o bé de grans multinacionals. Recursos naturals que s’esgoten amb el seu ús i no produeixen energia. Els recursos naturals no renovables no energètics.
  25. 25. En una explotació minera primer es dóna l'exploració (prospecció). Es tracta de localitzar i fer un estudi de viabilitat. En segon lloc es passa a la fase d'extracció. Posteriorment la concentració cerca el material més aprofitable. Per últim el refinament converteix el mineral en apte per a la seva utilització.
  26. 26. Existeix una clara dicotomia (amb excepcions com els EUA i la Federació Russa.‫‏‬ La producció es concentra als països subdesenvolupats (exportadors). El consum es concentra en els països rics (importadors). Cal recordar que els minerals no energètics són bàsics per a la indústria i la construcció. En les darreres dècades s'ha multiplicat el consum. La gran demanda de recursos minerals planteja el problema de la sobreexplotació. Ara baixa el consum de ferro i acer, mentre que s’incrementa el d’alumini, coure i nous materials.
  27. 27. Està baixant la demanda de minerals als països rics: Crisi econòmica. Reorientació econòmica (més serveis, baixa la indústria pesant). Competència de nous materials (plàstics). Ja pràcticament estan fetes totes les infraestructures bàsiques. En un futur: Baixarà el consum global de minerals? Més demanda als països en desenvolupament? S’esgotaran? La mineria és la indústria més bruta i contaminant. Reciclatge. Caldria reduir el consum, car degradem el medi. Desenvolupant nous materials. Potenciant el reciclatge. Evitant el malbaratament (polítiques d’estalvi I eficiència).‫‏‬
  28. 28. Els recursos miners a Espanya. La indústria extractiva és l’activitat dedicada a l’explotació dels recursos del subsòl. Tot i la gran tradició que té a Espanya, ara es troba en decadència i la producció és pobre. El sector miner ha experimentat una profunda reconversió. S'han tancat explotacions, i la seva importància econòmica s'ha reduït. S’ha d’importar, la qual cosa genera un greu problema econòmic, car el valor de les importacions és superior al de les exportacions. Espanya pràcticament només exporta roques industrials. S'han tancat un important nombre de jaciments metàl·lics (mines de ferro a Biscaia, de mercuri a Almadén -Ciudad Real- o de coure i pirita a Riotinto -Huelva-). Encara es mantenen en funcionament jaciments no metàl·lics: sal gemma (Cantàbria), sal marina (litoral mediterrani), sals potàssiques (Catalunya, Navarra)…
  29. 29. Han augmentat els jaciments dedicats a les roques industrials, lligades a la indústria química i a la construcció (granits de Galícia, marbres d'Almeria o Badajoz...).
  30. 30. El sector miner català tradicionalment ha tingut una escassa importància. La mineria de carbó era molt reduïda, destinada a abastir les centrals tèrmiques properes (Fígols). Totes les mines de carbó catalanes han tancat. Baixa rendibilitat de les explotacions, en ser principalment de lignit, un tipus de carbó amb un poder calorífic mitjà i no tan valorat econòmicament com l'antracita o l'hulla. Els recursos miners a Catalunya. Entre els minerals no metàl·lics, la potassa i la sal gemma han perdut molt de pes, encara que resten obertes les mines de Sallent. En els darrers anys s'ha incrementat la importància del subsector de les roques industrials (calcària, àrids, argila...).
  31. 31. Els cicles naturals permeten la seva regeneració (aigua potable, aire net, sòl fèrtil, biodiversitat...). L'ús sostenible vol dir explotació il·limitada. La sobreexplotació equival al seu esgotament. Els recursos naturals potencialment renovables: Recursos potencialment renovables energètics. La biomassa és la matèria orgànica (vegetal o animal) produïda com a resultat de la fotosíntesi. L'energia de la biomassa s'aconsegueix cremant o descomposant matèria orgànica. La llenya, l'etanol i el metanol fan possible produir combustible, benzina o electricitat. Recursos potencialment renovables no energètics. Abiòtics. Edafològics. Biològics
  32. 32. L'aigua és fonamental (indispensable) però en general també és poc valorada. Cal considerar que es tracta d'un bé escàs car només un 3% és dolça (80% als pols) ‫‏‬. Destaquen dos grans problemes: Augment del consum. Contaminació. Cada cop hi ha més consum. Ara consumint 35 vegades més que al segle XVIII. Agricultura (65%-70%) Indústria (25%) Consum domèstic (5%-10%) Al món, en general, el consum de l'aigua es distribueix així: Cada cop destaca més també la utilització lúdica i turística. Varia moltíssim segons el grau de riquesa i la situació dels països.
  33. 33. La sobreexplotació pot portar al desastre (Mar d’Aral) L’aigua a Espanya és un recurs escàs. Per conca hidrogràfica entenem el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d'un mateix riu. Les conques fluvials s'ordenen d'acord amb els vessants on desenvoquen les seves aigües. A Espanya hi trobem els rius del vessant: Cantàbric i gallec Atlàntic Mediterrani
  34. 34. Excepte els rius del nord d'Espanya, la majoria dels rius són de règim fluvial irregular, amb crescudes en èpoques de desglaç o pluges i forts estiatges. Entitats adscrites al Ministeri de Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha assignat. Per tal de gestionar els recursos hídrics s’han creat les confederacions hidrogràfiques. A Espanya els recursos hídrics disponibles (43340 hm3) són superiors a les demandes totals (37029 hm3). Tot i això, és un marge escàs i són recursos desigualment repartits.
  35. 35. Pel que fa a la distribució dels recursos hídrics: Importància de les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebro. Es troben en un relatiu equilibri en les del Guadiana, Pirineus orientals, Xúquer i Canàries. Són clarament deficitàries en les del Guadalquivir, Sud, Segura i Balears. Problemes per satisfer les demandes d’aigua. A Espanya, els dos usos de l'aigua més importants són: Agrícoles i ramaders. Urbans i industrials. Usos agrícoles i ramaders. Consumeixen el 80% dels recursos, i la demanda augmenta per l'increment dels regadius (14% de la superfície conreada, aporten el 50% del valor de la producció agrària). La manca d'aigua, sobretot a la mediterrània, fa que s'explotin els aqüífers (extracció per bombeig).
  36. 36. Malauradament, les activitats agrícoles i ramaderes ocasionen una important contaminació dels recursos hídrics per l'ús d'adobs químics, pesticides i purins. S'intenta reduir el consum millorar les canalitzacions o introduint millores en el reg. Un clar exemple és l’anomenat «mar de plàstic».
  37. 37. Usos urbans i industrials. La indústria necessita aigua per als seus processos de producció, refrigeració de la maquinària o per netejar i eliminar residus. La provisió d'aigua domèstica (o de boca) és prioritària i ha de ser de bona qualitat (potable). De mitjana, es consumeixen uns 200 l al dia. L'elevat consum i la manca de recursos fa que algunes localitats pateixen restriccions en èpoques de sequera. La urbanització en zones litorals i el boom turístic agreuja el problema de la manca d'aigua durant els estius (la màxima demanda coincideix amb la menor disponibilitat).
  38. 38. L’aigua és un recurs escàs, per tal s’han de dissenyar polítiques hídriques. Les polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua. Política de transvassaments Dessalinització d'aigua del mar Recuperació dels aqüífers Plans de sanejament dels rius
  39. 39. Els grans transvasaments, que impliquen portar aigua a llargues distàncies, són problemàtics: Política de transvassaments Moltes ciutats s'abasteixen mitjançant petits transvasaments. Un clar exemple va ser el polèmic Pla Hidrològic Nacional. Necessiten grans obres i inversions Es perd molta aigua per l'evaporació Sovint topen amb un gran rebuig social Poden tenir conseqüències molt greus sobre el Medi Ambient
  40. 40. Dessalinització d'aigua del mar Es fan plantes dessalinitzadores per abastir les ciutats. L'aigua obtinguda és de bona qualitat. El procés resulta car i consumeix molta energia. A Espanya funcionen plantes a Canàries, Almeria, Barcelona…, i s'estan construint noves instal·lacions a la costa mediterrània.
  41. 41. Els aqüífers s'exploten a partir de la perforació de pous, sobretot en zones amb manca d'aigua, com les terres mediterrànies. La sobreexplotació provoca una disminució del nivell, la dessecació total o parcial d'àrees humides i la salinització. També cal considerar els desastrosos efectes de la contaminació. Per tot plegat es vol prioritzar la recuperació dels aqüífers. Recuperació dels aqüífers
  42. 42. Els plans de sanejament dels rius volen reduir el deteriorament de la qualitat de les seves aigües. Plans de sanejament dels rius Aquestes mesures han permès la recuperació d'alguns rius claveguera, com ara el Besòs. Es vol controlar els abocament i instal·lar plantes depuradores d'aigua.
  43. 43. A Catalunya hi ha un gran desequilibri entre la distribució de la població en el territori i la disponibilitat dels recursos hídrics. Catalunya té una demanda anual d’uns 3100 hm3. La ramaderia i l'agricultura són les activitats que més consumeixen, tot i que en una proporció inferior a la resta d'Espanya. Gran demanda urbana i industrial, percentualment més que a la resta de l’estat. Les conques internes concentren el 92% de la població, tot i que únicament hi ha el 40% dels recursos hídrics. Cal diferenciar entre la conca de l'Ebre i les conques internes. La conca de l'Ebre té el 60% dels recursos hídrics explotables, tot i que només viu el 8% de la població catalana. Destaca el consum agrícola i ramader. Destaca el consum industrial i urbà.
  44. 44. Clarament hi ha un dèficit en l'abastiment de les conques internes, motivat tant pel règim de precipitacions com per la manca d'inversions. La sequera del 2008 disparà totes les alarmes i motivà l'adopció de diverses iniciatives per garantir el subministrament en les conques internes: Instal·lació de plantes dessalinitzadores Reutilització de l'aigua regenerada Millora dels sistemes de canalització i rec Recuperació dels aqüífers
  45. 45. Aprofitament directe del sol. Energia solar. Els recursos renovables: Es basa en l'aprofitament directe de la radiació del sol. Energia solar fotovoltaica Energia solar tèrmica Obté electricitat amb un dispositiu semiconductor (cèl·lula fotovoltaica). Aconsegueix calor i el transfereixen a un fluid de treball. La calor es fa servir llavors per escalfar edificis, aigua, moure turbines per generar electricitat...
  46. 46. Es troba en expansió. El potencial espanyol és el més alt d'Europa. El principal problema era que era massa cara. Les economies d’escala han possibilitat la reducció dels preus. Gran expansió, gràcies a la reducció de preus i a les subvencions Ara incertesa pel canvi del marc legal I la retirada d’incentius econòmics (a partir del 2012).
  47. 47. Aprofitament indirecte del sol. Energia hidràulica. Energia eòlica. Energia maremotriu. Energia geotèrmica. Energia de la biomassa. Energia hidràulica. Es tracta d'aprofitar la força de l'aigua per a la producció d'electricitat. L’energia es genera en una central hidroelèctrica a causa de la transformació de l’energia mecànica d’un salt d’aigua en energia elèctrica, per mitjà d’un generador mogut per la força de l’aigua en moviment.
  48. 48. A nivell mundial destaquen Noruega i Xina -projecte de les Tres Gorges-). L’energia hidroelèctrica proporciona només una petita part del total d’energia elèctrica que es consumeix actualment. És neta i renovable (no emet gasos contaminants). L'aigua es pot utilitzar per a altres finalitats. Inunda zones de muntanya. Afecta el règim hidrològic dels rius al modificar artificialment el seu cabal. Les centrals hidroelèctriques són cares i difícils de construir. Desplaçaments de població. Accidents molt perillosos. Sequeres.
  49. 49. Les centrals hidroelèctriques es localitzen on hi ha aigua abundant. A Catalunya es situen en punts del curs mitjà dels principals rius,, sobretot en la conca Pirineus-Ebre (Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Ebre i Ter). L'elevada explotació hidrològica dels rius espanyols no permet pensar a ampliar aquest recurs energètic. A Espanya hi ha nombroses centrals hidroelèctriques, que generen una gran quantitat d'energia “neta” (c.7 %). A més, els embassaments permeten emmagatzemar aigua i regular els cabals dels rius. D'altra banda, a Espanya l'augment de la demanda hídrica agrícola i ramadera topa amb la producció hidroelèctrica. Aquesta es dóna sobretot a l'hivern, esgotant les reserves cara a l'estiu.
  50. 50. Donat els problemes que planteja l’energia hidràulica convencional, s’han plantejat alternatives: Embassament A Embassament B Aprofita l’aigua al màxim. Aprofita les tarifes elèctriques nocturnes. És sostenible? Hidràulica reversible. Minimitza l’impacte fent petits embassaments. Minihidràulica Hidràulica reversible. Mini-hidràulica.
  51. 51. Energia eòlica. Aprofita la força del vent L’aerogenerador transforma l’energia eòlica que mou les pales en energia elèctrica. S’instal·la en àrees on hi ha d’haver vents constants i amb força suficient per moure les pales de l’aerogenerador. Ara també s’instal·la al mar. L'energia eòlica és renovable, no emet gasos contaminants, pot ser compatible a l'ús agrícola o ramader, es pot instal·lar en zones àrides o en les aigües marines properes a la costa.
  52. 52. Hi ha camps eòlics escampats pràcticament per tota Espanya. S'està desenvolupant una important activitat industrial de la qual Espanya és un dels màxims productors mundials. Desenvolupament accelerat: Espanya és el quart país del món en producció eòlica. El percentatge d’energia elèctrica produïda respecte el total ha anat en augment: el 2005 estava al voltant del 7% i el 2013 superava el 21% (2015, 18,3%).
  53. 53. Té un gran potencial eòlic. És l’energia alternativa que més ha crescut a Espanya. La normativa legal era molt favorable. Els poders polítics hi col·laboraven. Gran interès del sector industrial. Tecnologia i indústria pròpies, amb una important capacitat de millora. Exportació. Ofereix una important oferta laboral. Fomenta l’equilibri territorial. Autòctona (disminueix la taxa de dependència energètica).
  54. 54. Els inconvenients dels parcs eòlics són: Els impactes visuals i paisatgístics que provoquen. Els efectes sobre els ocells quan interfereixen amb les rutes de desplaçament dels mateixos Catalunya representa poc més del 5% de la potència instal·lada.
  55. 55. Energia maremotriu. Aprofita la força del mar (onades –energia undimotriu-, corrents marins) o les diferències de temperatura del mateix per aconseguir electricitat. Encara s’ha de desenvolupar molt.
  56. 56. Energia geotèrmica. Aprofita l'escalfor interna de la Terra per obtenir aigua calenta, utilitzada directament o per a la generació d'electricitat. A Espanya la zona amb més possibilitats és l'arxipèlag canari. Destaca el cas d'Islàndia Calefacció i subministrament d'aigua calenta (balnearis). Ús domèstic. Calefacció d'hivernacles. En algunes zones hi ha jaciments geotèrmics de baixa temperatura
  57. 57. Energia de la biomassa. La biomassa és la matèria orgànica (vegetal o animal) produïda com a resultat de la fotosíntesi. L'energia de la biomassa s'aconsegueix cremant o descomposant matèria orgànica. La llenya, l'etanol i el metanol fan possible produir combustible, benzina o electricitat. La producció energètica en base a la biomassa es troba en un procés d'expansió a tota Espanya. Desforestació per implantar conreus ”energètics”. Augment del preu dels aliments Problemes Nous biocombustibles (rebuigs agrícoles, algues…)
  58. 58. L'energia és la força vital. S'obté dels recursos energètics, recursos amb la capacitat de produir energia. L'energia primària és l'energia que no ha patit cap procés de transformació prèvia sinó que es pot utilitzar directament, com ara la solar, eòlica, nuclear, etc El desenvolupament d’un país es troba lligat a un creixent consum d’energia. Hi ha una clara correlació entre el creixement de la renda i la demanda energètica, L'augment de la demanda i dels intercanvis genera un increment del consum energètic. L’energia Cada cop consumint més energia, Problemes polítics, econòmics i medi ambientals.
  59. 59. Les fonts d'energia són fonamentals. L'explotació, el control, l'ús i la distribució genera importants impactes econòmics, polítics, socials i espacials. Sovint, l’energia no es consumeix allà on es produeix La distribucció des del lloc de producció o importanció es fa mitjançant xarxes elèctriques, oleoductes o gasoductes. Aquesta xarxa s'ha de mantenir i ha de poder preveure les necessitats futures, com ara les puntes de demanda en determinades èpoques de l'any.
  60. 60. La xarxa elèctrica d'alta tensió espanyola es troba gestionada per Xarxa Elèctrica d'Espanya. Connecta els centres de producció i els punts de distribucció als consumidors. Té cura de les connexions de la xarxa amb l'exterior (Espanya importa electricitat de França i Portugal, mentre que exporta al Marroc i a Andorra). Des del Marroc i per sota de l'estret de Gibraltar, procedent d'Algèria, un gasoducte porta gas fins a Irun (País Basc) i Larrau (Navarra), on connecta amb la xarxa europea. També connecta amb Portugal per Badajoz (Extremadura) i Tui (Galícia). El gas es distribueix dins Espanya amb una important xarxa de gasoductes, en ampliació.
  61. 61. La xarxa d'oleoductes espanyola s'inicia en una sèria de ports que tenen instal·lacions per rebre baixells carregats de cru. Els ports es connecten amb les refineries (8+1) i des d'aquestes els productes refinats s'emmagatzemen i es distribueixen.
  62. 62. Segons la seva disponibilitat Energies no renovables Energies renovables Segons l’impacte ambiental Energies brutes Energies netes Segons la disponibilitat i l’impacte ambiental Energies convencionals Energies alternatives Classificació tipus d’energia: Brutes / No renovables Netes / Renovables (energia verda)
  63. 63. Combustibles fòssils Fisió nuclear Hidràulica Solar Geotèrmica Eòlica Maremotriu Biomassa Minihidràulica Fusió nuclear Hidrogen Presenten problemes la hidràulica i la biomassa Carbó Petroli Gas natural Energies convencionals. Energies alternatives.
  64. 64. Energies convencionals Avantatges Plenament instaurades Gran poder energètic Inconvenients Exhauribles Concentrades Impacte ambiental Tensió geopolítica Són la base del nostre sistema energètic Caldria canviar el model energètic (descarbonitzar la nosta economia).
  65. 65. Energies alternatives Avantatges Inconvenients Renovables. És una energia que no disminueix ni pot arribar a esgotar-se amb el seu ús. Netes. El seu impacte ambiental és mínim. Producció irregular En desenvolupament tècnic Escàs poder energètic Inesgotables (provenen del sol) Distribució arreu del món Disminueixen grau de dependència energètica Fomenten equilibri territorial Sense impacte ambiental (ni gasos ni residus perillosos)
  66. 66. Augmentarà l’explotació de les renovables.En un futur… Canvi del model energètic (cal descarbonitzar-lo). Mix d’energies Espanya és un dels líders mundials en energies renovables (sobretot solar i eòlica) Grans avantatges Són autòctones (eviten dependència external. Permeten desenvolupar tecnologia pròpia. Augmenten l’equilibri territorial (s’instal·len a zones rurals i ofereixen nombrosos llocs de treball).
  67. 67. El govern subvencionava el seu desenvolupament Ara ja no Increment importantíssim Multitud de projectes El 2016, les renovables el significaren un gran % de la producció energètica espanyola (incloent-hi la hidràulica) Caos en el sector. A Espanya existeix el PER (Pla d'Energies Renovables), que vol aconseguir que el 30,3% de l'energia elèctrica consumida a Espanya provingui de fonts netes. A Catalunya les energies renovables també es troben en expansió, tot i que encara la seva aportació és modesta.
  68. 68. Cau la producció d’energia a partir de combustibles fòssils, que és la més consumida a Espanya (brutal dependència energètica). L’aportació de les renovables a la producció energètica espanyola, incloent la hidràulica, suposa pràcticament el 40%.
  69. 69. En un futur tindran gran importància dos tipus d’energia «sostenible»: Fussió nuclear. Hidrogen. Fussió Nuclear Pot produir una gran quantitat d'energia sense riscos ni impacte ambiental. És el procés pel qual diversos nuclis atòmics de càrrega similar s'uneixen i formen un nucli més pesat. Simultàniament s'allibera o absorbeix una quantitat enorme d'energia. En fase d'estudi i desenvolupament. Projecte ITER Cadarache (França) Unió Europea, Japó, Estats Units, Corea del Sud, l'Índia, Rússia i la Xina.
  70. 70. Hidrogen La pila d'hidrogen es considera part important del futur energètic mundial. Les piles de combustible proporcionen electricitat, calor i aigua destil·lada. El problema és aconseguir el combustible (hidrogen).
  71. 71. El sistema energètic mundial. La base del sistema energètic són els combustibles fòssils. El consum d’energia es multiplica (l'actual model econòmic ho necessita). Els principals consumidors d’energia són els països desenvolupats o les potències emergents. Tot i que cada cop hi ha més consum d’energia en el món desenvolupat, en un futur proper augmentarà més el consum al Tercer Món. La previsió és que en 20 anys el consum augmentarà (Xina i Índia).
  72. 72. Els combustibles fòssils són la base de la nostra civilització industrial: Base sistema agrícola (combustible, adobs, pesticides) Base forma de vida urbana (mobilitat) Base sistema de transport (fàcil i flexible) Base xarxa elèctrica (sistema nerviós central)
  73. 73. Els experts consideren que s’aproximen canvis en el model energètic mundial. Ens trobem en la fi de l’era dels combustibles fòssils. Són recursos no renovables (s'exhauriran). Hi ha risc de quedar-nos sense petroli barat La demanda augmenta (paísos rics, països emergents –Xina, Índia-. Quan s’arribarà al límit (peak oil)? A partir d’aquell moment sempre hi haurà més demanda que oferta. Estem avocats a una crisi energètica permanent? A una gran pujada de preus?. Les noves tècniques d’extracció (fracking) han ajornat temporalment aquesta situació.
  74. 74. Qüestions geopolítiques Occident importa, la qual cosa el fa vulnerable (crisi 1973). ‫‏‬‫‏‬ Té una gran dependència energètica, car té poca producció i reserves. L'Orient Mitjà (sobretot el Golf Pèrsic) concentra una part destacadíssima (60%) de les reserves del món. Graner Energètic del Món. Destaquen Iraq, Iran, Kuwait i Aràbia Saudita. Gran valor estratègic (Guerres d’Iraq). Zona amb un greu perill de desestabilització (integrisme islàmic).
  75. 75. Problemes ambientals L'extracció, el transport i l'ús (crema) dels combustibles fòssils té importants efectes acumulatius. L'impacte no és només local, també és global (canvi climàtic) El consum de combustibles fòssils té una incidència molt destacada en les emissions de CO2 Els experts consideren que aquesta és la principal raó que impulsarà un canvi en el nostre model energètic.
  76. 76. Cal canviar el nostre model energètic Potenciar l’estalvi i l’eficiència energètica. Potenciar les energies netes. Impulsar normatives globals. Crear un sistema descentralitzat i de menor tamany. Potenciar l’autoproveïment. Crear un sistema sostenible Molts països tenen grans dificultats per canviar-lo. El futur passa per l'aprofitament combinat de diferents fonts (mix d’energies). És molt provable que destaqui la importància de l’hidrogen (piles de combustible). És molt provable que augmenti considerablement la importància de les energies alternatives.
  77. 77. En els darrers anys, grans canvis En els últims anys està canviant la situació energètica mundial. Es poden explotar gas i petroli no convencionals. Innovacions tècniques i noves troballes: Augmentarà la producció de gas i petroli? Disminuirà el preu del gas i del petroli? Fracking. Tot i l’augment previsible del consum… S’allunya el fantasma del peak-oli? Obren nombrosos interrogants Perllongarà un segle l’era dels combustibles fòssils?
  78. 78. Creix i creixerà la producció a Amèrica?. EUA Canadà Brasil? Gas d'esquist (shale gas), Hidrats de gas. Petroli de roca compacta (tight oil) Petroli de sorres bituminoses (oil sands) Augment molt considerable de la producció de gas i petroli: Entre el 2025 i 2030, serà la primera exportadora mundial de petroli i gas? Sobretot EUA Passarà de la dependència energètica a l’autosuficiència? 2017 Primer productor de cru? Gran potencial de l’Àrtic.
  79. 79. Països OCDE: Augment considerable de l’eficiència energètica No s’incrementa tant el consum energètic. BRICS: Multipliquen el seu consum energètic Fins el 2025: Xina representarà un 40% de l’increment de la demanda energètica. Índia augmentarà el seu consum un 132%. Què succeirà amb el consum? Repercussions econòmiques i geo- estratègiques
  80. 80. Creix i creixerà la demanda a Àsia?. Xina, Índia Corea del S. i Japó. Any 2035. Representaran el 60% del consum mundial de petroli? Any 2014. Representen el 50% del consum nundial de petroli. Volen assegurar-se el proveïment: Contractes i grans inversions amb/en Rússia, Àfrica, Orient Mitjà, Veneçuela… Sobretot Xina. Ara bé, té un gran potencial en l’explotació de gas no convencional.
  81. 81. Decaurà el poder dels grans exportadors actuals d’energia? Massa dependents de l’exportació de cru, sense una economia diversificada. Sobretot països del Golf Pèrsic i Federació Russa. Si baixa el preu de l’energia, es poden desestabilitzar països exportadors (OPEP, Rússia). Decaurà la importància de l’OPEP i del Golf Pèrsic?
  82. 82. Com incidirà l’augment de la producció en la lluita contra el canvi climàtic? Caldria reduir les emissions (sobretot C02) Potenciar noves energies Millorar l’eficiència energètica Es reduiran els incentius per cercar un nou model energètic? Què passarà amb les renovables? Caldria implementar actuacions per tal de recuperar emissions de carboni. Carbon Capture and Storage
  83. 83. Per què ha baixat el preu del petroli? Augment de la producció: Baixada de la demanda per la crisi econòmica: - Primer occident. - Ara Xina. - Líbia / Iraq (abans en guerra). - Iran jo no té sancions. - Aràbia Saudita inicialment manté producció. - Fracking (EUA).
  84. 84. Hi ha raons geopolítiques? Aràbia Saudita vol baixar els preus per que el fracking no surti rendible? Aràbia Saudita i els EUA volen enfonsar econòmicament països rivals? Iran, F.Russa i Veneçuela. Aràbia Saudita vol aturar el desenvolupament tecnològic iranià?.
  85. 85. Espanya és un país amb dèficit de recursos energètics. No té fonts d'energia suficients. És un país dependent des del punt de vista energètic. La taxa de dependència energètica es troba entre el 75% i el 80%. Pràcticament absència total de petroli i gas. Només una mica de carbó, i no de gran qualitat. Producció nuclear estancada. Moratòria nuclear. Producció hidràulica baixa. Predomini clima sec. Caldria potenciar les energies alternatives: Són autòctones!!. La situació energètica a l’Estat espanyol.
  86. 86. A Espanya, clares diferències entre la producció i el consum Relació entre l’energia produïda i l’energia consumida. Balanç energètic. Percentatge d’energia importat sobre el total consumit Taxa de dependència energètica
  87. 87. Gran despesa per importar energia. Dependència energètica espanyola. Problemàtica Balança comercial negativa. Energia més cara. Indústria espanyola menys competitiva. Problemes estratègics. Vulnerable a problemes de subministrament .
  88. 88. El creixement econòmic i l'augment de la riquesa i el benestar de la població ha incrementat el consum energètic. Incrementa el dèficit energètic. PEN (plans energètics nacionals). Reduir la dependència del petroli i diversificar les fonts d'abastament. Augmentar la importància del gas natural. Reforçar energies tradicionals com el carbó o la hidràulica. Potenciar les energies renovables. Desenvolupar polítiques d'eficiència i estalvi (pe. tren). Produir més per unitat d’energia.

×