2. Els feliços anys 20.
EUA:
La gran guerra i les seves
conseqüències: pèrdues humanes i
materials, deutes de guerra,
recessió dels països derrotats...
Incrementa moltíssim la
producció industrial:
Material bèl·lic durant la guerra.
Després, material per reconstruir Europa.
Gran creditor
d’Europa:
Préstecs durant la guerra.
Préstecs per reconstruir.
EE.UU primera
potència econòmica
mundial.
Increment exportacions.
3. Europa:
Alemanya no pot pagar les reparacions de
guerra i França ocupa el Ruhr (1923).
Greus dificultats en la immediata postguerra.
La tensió augmenta.
Pacte de
Locarno, 1925:
Alemanya accepta noves
fronteres i es renegocien les
reparacions de guerra (Pla
Dawes).
Milloren les relacions diplomàtiques, i això fa
possible el Pacte Briand-Kellogg, 1928, sobre
seguretat col·lectiva.
Recuperació europea supeditada als EUA.
4. EUA:
Aquesta situació origina:
Prosperitat. Gran productivitat.
Gran poder adquisitiu
de la població.
Europa: Forta dependència econòmica
respecte EUA.
“Feliços anys vint”.
Època de prosperitat econòmica.
Època de conservadurisme polític.
Època de conflictes socials i culturals.
EUA:
Època d’efervescència cultural.
5. Època de prosperitat econòmica.
Confiança en el sistema. S’ha de
viure el
present.
Desenvolupament de la
societat de consum.
Publicitat.
Compra a terminis.
Préstecs al consum.
L’electrificació de les llars
portarà a un boom dels
electrodomèstics.
6. Gran especulació borsària.
Força de l’automòbil, (es converteix
en una indústria destacadíssima).
Força de la construcció.
L’automòbil
comportà canvis
residencial i
urbanístics.
7. Època de conservadurisme polític.
La societat nord-americana és políticament conservadora:
Harding (1920-24).
Coolidge(1924-28).
Hoover (1928-32).
Presidents republicans:
Fomenten el Nacionalisme.
Volen l’aïlllacionisme respecte
d’Europa.
Cerquen influència en Amèrica Llatina
(Doctrina Monroe, Diplomàcia del dòlar)
Estimulen el proteccionisme.
“Pati del
darrere”
Vota republicans / Accepta persecució sindicats.
8. Època de conflictes socials i culturals.
Als EUA es comença a gestar la
societat del consum:
“American way of life”
Predomini classe mitjana.
Consum massiu (publicitat).
Uniformitat de gustos.
Incorpora noves tecnologies.
La societat és molt conservadora i nacionalista.
Pateix importants
tensions:
Conflictes racials.
Fonamentalisme religiós.
Moral restrictiva.
9. Conflictes racials.
Segregació
racial:
Molta immigració:
Reduir arribada d’immigrants (sistema de quotes).
1915, Ku-Klux-Klan:
Qui són els autèntics americans?
WASP:
Minoria negra sobretot discriminada.
Més discriminació i el racisme.
Anti-catòlica, anti-negres, anti-
immigrants.
White Anglo-Saxon Protestant.
Sobretot minoria negra i immigrants.
10. El “darwinisme social” justificava les
diferències racials i de riquesa.
Puritanisme:
Lectura literal
de la Bíblia.
Influeix ciència i
ensenyament
(el creacionisme
negarà Darwin, prohibit
en algunes escoles)Oposició al Modernisme.
Tot i l’augment global del nivell de riquesa de la població,
també augmentaren les desigualtats:
El 1929, l’1% dels rics tenia
una riquesa equivalen a la del
42% més pobre.
Fonamentalisme religiós.
11. Moral restrictiva. Puritanisme tindrà gran força política.
Prohibició de les begudes alcohòliques:
Es vol preservar la societat de l’alcohol
Llei Seca:
Contraproduent: Augmenta delinqüència.
No tothom hi estava d’acord.
13. “Feliços anys vint”:
Més desigualtat social:
Massa endeutament de famílies i productors.
Als EUA s’inicien alguns problemes
econòmics:
Els salaris pujaren molt poc.
Hi ha sectors econòmics amb dificultats:
Agricultura: Creix menys que la indústria.
Preus agrícoles baixos (sobreproducció).
Baix nivell de vida (èxode rural).
Indústria: Sobreproducció dificulta les vendes.
Borsa: Bombolla especulativa.
El crac del 29 i la depressió dels anys 30.
14. Sobreproducció:
A nivell internacional:
Producció americana més europea.
Dificultats per vendre: Baixada de preus i més atur.
Malgrat tot:
Les empreses no
aturen la producció.
Augment
dels estocs.
Desequilibris en el sistema de
relacions monetàries internacionals.
Dificultats convertibilitat monedes
en or.
Els deutes i els crèdits provoquen
l’emissió massiva de paper moneda.
EUA tenen massa
reserves d’or.
Inflació i crisi
(Alemanya).
Proteccionisme en el comerç internacional.
15. Finalment, esclatà el crac del 29.
Fallida de la
Borsa de Wall Street (Nova York). 24 d’octubre de 1929
Dijous negre.
Venda massiva
d’accions.
Els preus es
desplomen.
Inici d’una depressió econòmica
que durà tots els anys 30.
16.
17. La fallida de la borsa implica tota la resta de l’economia.
Crisi sistema
bancari.
Molts bancs han invertit en borsa.
Molts inversors particulars han
demanat préstecs.
No els podran tornar.
Estalviadors retiren dipòsits.
Bancs esgoten liquidesa.
Perden la inversió.
Tancament massiu
de bancs
(uns 5.000).
La crisi del sistema bancari provoca la caiguda dels préstecs
tant a empreses com a particulars.
18. Crisi industrial. La crisi fa baixar
el consum.
Es tanca l’aixeta
del crèdit.
Tancament massiu
d’empreses
(més de 100.000).
La crisi econòmica comportarà una
important crisi social.
L’empobriment generalitzat i
subconsum.
Es dispara l’atur.
13 milions d’aturats,
25% població activa.
19. La crisi s’expandeix arreu del món.
Enfonsament del comerç internacional.
Repatriació dels capitals americans invertits per Europa
i Amèrica Llatina.
Enfonsament dels bancs europeus.
Es va esfondrar tot el sistema internacional d’intercanvis, de
producció i de finances
1929-1932, a
nivell mundial:
- Pèrdua 50% preu primeres matèries
agrícoles.
- Reducció producció industrial, 40%.
- 30 M de treballadors a l’atur.
- Reducció del comerç exterior en 2/3.
20.
21. La brutal recessió, significà la crisi de les democràcies i
l’augment dels Totalitarismes.
A Europa, la por a les revoltes socials ocasionà la instauració
de molts règims autoritaris.
22. Per solucionar
la crisi:
Quines eren les seves veritables
causes?
La lluita contra la crisi.
Fallida borsa
Wall Street.
Crisi economia
EUA.
Crisi economia
Europa.
El crac del 29 generà la crisi del anys 30.
Liberals: Típica crisi del capitalisme.
Marxistes: Mostra que el capitalisme no funciona.
Keynesians: Desequilibris entre producció i consum.
Monetaristes: Problemes amb el patró or.
Gran
depressió.
23. Actualment, es destaquen com a causes:
Sobreproducció de mercaderies:
Especulació de capitals:
Desequilibris monetaris:
Genera estocs.
Baixen les inversions
productives i el consum.
Dòlar massa fort fa que
no funcioni el patró or.
24. En un principi, el govern de
Hoover considerà que la crisi
era típica del sistema:
Aplica polítiques
tradicionals:
Proteccionisme i
devaluacions monetàries.
Les polítiques tradicionals
no funcionen:
Cal cercar alternatives:
Keynesianisme (JM. Keynes).
Hoover perd les eleccions de 1932.
Nou president demòcrata:
FD. Roosevelt (1933-1945).
Aplica.
25. Cal una intervenció i direcció estatal en matèria
econòmica.
La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.
Teoria general de l’ocupació, l’interès
i els diners (1936).
Les crisis no són passatgeres.
La inversió depèn, sobretot, del consum i la demanda.
Keynesianisme
(JM. Keynes).
26. L’Estat fa obres públiques:
A la pràctica:
Dèficit i
deute públic.
Més activitat
econòmica.
Ocupació.
Més consum.
Més impostos.
Elimina.
27. Recull les teories de keynes en el
seu New Deal (1933-1938).
FD. Roosevelt
(1933-1945).
Totalment en contra de les teories
tradicionals nordamericanes.
En part anul·lat pel Tribunal Suprem.
Intervencions
econòmiques.
L’Estat intervé en els tres sectors
econòmics causants de la crisi
(agricultura, finances, indústria).
Intervencions
socials.
L’Estat desenvolupa una important
política social.
New Deal
(1933-1938).
Millora la situació
econòmica.
28. Nova organització bancària controlada
per la Reserva Federal.
Intervencions econòmiques:
Sector financer:
Increment del crèdit públic, per estimular la inversió.
Control de la massa monetària.
Devaluació de la moneda (1934, es devaluà un 41%).
Agriculture Adjustment Act.
Sector agrícola:
Pujada de preus, reducció d’estocs
(reduir producció, subvencions).
29. L’Estat impulsa grans obres públiques.Sector industrial:
L’Estat impulsa polítiques
d’ocupació.
30. L’Estat ha d’afrontar un fort augment de
la conflictivitat social.
Intervencions
socials:
Reduir l’atur i augmentar els nivells de renda de la població.
Polítiques d’ocupació, disminució
jornada laboral.
Fixació salari mínim, subsidis d’atur...
Inici de l’actual
Estat del Benestar
El New Deal millora la situació econòmica. Ara bé, la
recuperació definitiva es produirà amb la IIWW.
Roosevelt va saber controlar una
conflictivitat social molt destacada.
