Educació poesia

1. POETA DEL POBLE
-CATORZE POEMES DE MIQUEL MARTÍ I POL-
Josep Maria Corretger i Olivart
Maig del 2010

2. CANCELL
PÀG.
-Plou i fa sol ……………………………………………………………. 3
-Camí, potser retorn ……………………………………………………. 4
-Captard …………………………………………………………………. 5
- II ………………………………………………………………………… 6
- III ……………………………………………………………………….. 7
- IV ………………………………………………………………………… 8
- V ………………………………………………………………………… 9
- VI ……………………………………………………………………….. 10
- VIII ……………………………………………………………………… 11
- X ………………………………………………………………………… 12
- XIV ……………………………………………………………………… 13
- XV ……………………………………………………………………… 14
- Plou a muntanya ……………………………………………………… 15
- L’amor jugava a perdre’s …………………………………………….. 16
___________
- Llàgrimes als ulls ……………………………………………………… 17
- Bibliografia i webgrafia ………………………………………………… 18
2

3. PLOU I FA SOL
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,
Al cel triomfa l’arc de Sant Martí,
El món fa la rialla entre boirines
i el verd és més lluent i el groc més fi.
Plou i fa sol!, una alegria nova
xiscla i s’ensenyoreix del pensament,
i el poble vell, estès tal com la roba,
comenta a retrobar-se lentament.
Plou i fa sol, cor meu, pla ho endevines,
plou i fa sol, i riu clar l’horitzó,
plou i fa sol, les bruixes es pentinen…
I el vent manyac s’emporta la cançó.
EXERCICI:
-Subratlla i anomena les figures retòriques d’aquest poema. Realitza el
recompte sil·làbic, digues com és la rima i si segueix algun tipus
d’estrofa.
3

4. CAMÍ, POTSER RETORN
Camí, potser retorn, a horitzons densos
quan ja la carn és trista, quan la carn és de nit;
i alçar amb les mans els ulls, encara intensos,
car hem perdut la intimitat del crit.
Tornar I tornar només, com si la vida
fos un etern recomençar imprecís,
talment el vol d’una au sempre ferida
que es precipita en l’aire trencadís.
I un cop només tocar la llum, tan clara
que ja mai més no deixarem el port,
perquè una nit hem amagat la cara
dintre les mans amigues de la mort.
EXERCICI:
-Després d’haver llegit el poema observa la imatge. Hi veus algun tipus de
relació? Què ens vol transmetre el poeta amb el seu missatge i quina és la
informació que ens arriba de la fotografia? Descriu amb sis línies que et
suggereix la imatge.
4

5. CAPTARD
La tarda mor sense dolor
i mare-lluna plora estrelles,
un vent calmós gronxa poncelles;
en voleu més de serenor!
Calla l’ocell i, amb ploricó,
la font salmeja meravelles,
s’adorm el camp I les parpelles
obre l’amor somniador.
Cel d’hora baixa, empresonat
dins la pupil·la de l’aimia,
llums en conjur de bruixeria,
fetilleria o veritat
que dura poc, i el cor voldria
que fos per una eternitat.
EXERCICI:
-Escriu tots els adjectius que trobis en aquest poema i realitza una oració
amb cadascun. Agrupa tots els noms i adjectius per camps semàntics
similars. Posa’t al lloc del poeta i redacta un altre final de tres versos, el
que més desitgis.
5

6. II
Creieu en els prodigis
i teniu fe en la sang que us han llegat
avantpassats insignes.
Qui sap si en aquest íntim desgavell
resideix el poder de la vostra estirp
signada amb una creu de privilegi boscos prudentíssims.
Perquè vosaltres al combat podeu
aportar-hi la força de tanta aigua
no sotmesa a cap llei,
la veu angoixosa
dels
tan plens d’intimitat com una cambra closa.
Tot això que en vosaltres resta pur
us serva enlaire i us llança
cap a les altes rutes.
EXERCICI:
-Saps què és una personificació? Al text en pots trobar una de molt
evident. Escriu-la i inventa-te’n una altra. Endevinalla: Estem sempre a
prop l’un de l’altre, semblem bitlles i no ho som, però el conjunt forma un
_ _ _ _ (4 lletres)
6

7. III
He anat creixent amb el matí sense imposer-me
límit.
Coneixereu que sóc jo perquè la veu no ment.
Més amunt de les comes també hi ha l’esperança
i un poblet esquifit de rara perspectiva.
Quan torni us contaré tots els secrets.
Vosaltres
no ho creureu, però és cert que he estat hoste del
vent
i de la llum només un sol instant
i que lluny del brogit, en el més alt silenci,
us he comprès
i us he estimat amb tot l’ànima.
EXERCICI:
-El professor llegirà el poema en veu alta i tu escriuràs les paraules que hi
falten. Llavors, redacta un resum de quatre línies d’aquest poema. Què et
suggereix? Què ens vol transmetre el poeta? Quina és la teva idea de
silenci?
7

8. IV
La vostra veu ens munta carn amunt
com aigua trabucada.
Tenim les mans i els ulls de fang obscur
i la sang aspra de la pols dels camins.
Damunt vostre hem alçat les ciutats
i hem alçat les muntanyes I els rius;
ho serveu tot només amb la mirada.
Estranyament remots,
com un so de trompetes a la nit,
podeu preveure tot el desgavell
i estimar dignament la virtut
com si fos un herbeta remeiera.
Però és ben trist de saber-se
tan arrelats a la vostra desfeta
que fins la veu se’ns podreix als dits
i a cada gest esfullem roses de carn,
si en el gest i en la veu
és on, només ens podem reconèixer.
EXERCICI:
-Assenyala els adjectius que vegis en aquest poema i escriu un sinònim i
un antònim de cadascun. Cerca tres oracions i anomena el seu subjecte.
8

9. V
Hi ha un remolí a l’aigua on les paraules es fan
dolces,
on les paraules es fan lentes i clares
com les profunditats.
Hi ha un lloc a l’espai on la veu us ressona,
on la veu us envolta i sedueix
com si cridéssiu dins d’una cova.
Si us dic això és per sincerar-vos
amb vosaltres mateixos.
No vulgueu esbrinar quines forces us mouen.
Hi ha la vida i la mort immutables.
La resta són paraules.
Estimeu-vos, germans, pel que us dol i us encisa.
EXERCICI:
-Primer llegeix en veu alta el poema alta i després explica que has entès.
Ara anem a realitzar un Bocamoll sobre aquest poema tan bonic de Miquel
Martí i Pol, et limitaràs a dir paraula per paraula els mots que digui el
professor amb accents i tot, si ho fas bé, tindràs un punt, sinó passarem
al següent.
9

10. VI
Aquells que no he estimat,
aquells que ni tan sols he conegut
han de servar de mi la part més pura.
Vosaltres, solitaris, que direu el meu nom
i trobareu la pau llegint els meus poemes.
Per a vosaltres escric
amb l’efusió d’un abraç de germà.
No m’estimeu per l’esforç que puposa.
Escriure per a vosaltres
és com repetir-se lentament
els versos d’un poema estimat.
Quan llegiu els meus llibres
hi trobareu la vostra pròpia veu,
la buidor elemental del vostre viure
que us omple les mans de vent.
No vulgueu penetrar-me el sentit.
Isoleu-vos en íntims jardins
o en cambres silencioses
i pregueu amb les meves –les vostres- paraules
meravellosament vives i actuals.
Jo, llavors, em faré visible en totes les coses.
EXERCICI:
-Anem a fer un Gran Dictat. Et dedicaràs a escriure en un paper 8 paraules
que apareixen en un poema de Martí i Pol. A veure qui n’escriu més de bé.
Què vol dir “Quan llegiu els meus llibres, hi trobareu la vostra pròpia
veu”.
10

11. VIII
No us preserven del foc
l’enyor ni la distància.
Hi ha preceptes subtils
rera cada paraula
i el gran temor del buit
que us atreu i us espanta.
Debades camineu
per la cresta de l’aigua
tasteu els fruits amargs
que les fulles emparen
o us enfileu pel vent
cap a les rutes altes.
Tard o d’hora la nit
tallarà les amarres
d’aquest vaixell que sou
i us llançarà per clares
rutes de solitud
al bell mig de les flames.
Pel foc esbrinareu
què hi ha dins de vosaltres.
EXERCICI:
-Què ens vol dir el poeta amb això dels “fruits amargs”? Justifica la teva
resposta. Saps qui era en Miquel Martí i Pol? Si no ho saps realitza una
cerca de vikipèdia sobre la seva vida i obra i prepara un petit powerpoint
per al proper dia de classe.
11

12. X
Tinc por de les conquestes que he fet
amb el vent per estendard,
tan a cavall del vent
que la veu em ressona pertot arreu
com un repte.
Allibeure-me de l’atracció dels abismes,
vosaltres que no sabeu què és
el descrèdit de tot anorreant-vos
com una llosa absurda damunt del pit,
vosaltres que encara podeu plorar
i riure d’innocent alegria,
pregueu per mi i per tots
a l’hora del matí
quan les coses són pures.
Que la vostra dolcesa
aparti de mi la severa venjança.
Cal que sigueu bons en excés
per evitar el cataclisme inevitable.
Així guanyareu el vostre benestar
i la meva gratitud.
EXERCICI:
-Ja saps que en català per mesurar versos es compta fins a la darrera
síl·laba tònica i que és totalment diferent a com es fa en castellà. Per tant,
ara ja pots comptar les síl·labes que té cada vers i cercar la seva rima.
Enregistra aquest poema de Martí i Pol amb una gravadora donant una
entonació adequada.
12

13. XIV
Ni el verd és verd com el teu cant, ocell,
ni el groc és groc, ocell, com el teu cant.
Tu crees verd I groc I ja resten per sempre.
Recordarem el punt dels colors I de la veu
precisant els contorns de la tarda,
com un retrat del teu cant.
I llavors se’ns fan altes les mans
cap a fruits ja Collins, però tenders encara,
i a les dents l’aigua hi dibuixa illes.
Recordarem el teu gest àgil,
la corba inicial del teu vol.
I llavors els ulls arrecerats a l’ombra
prodigaran virtuts d’herbetes remeieres
I les noies gràcils t’estimaran molt més
perquè els recordaràs l’amor absent,
L’amor que és més verd i més groc que el teu cant,
ocell fantasiaire.
EXERCICI:
-Entrar a la següent direcció d’Internet
http://valclot.blogspot.com/2009/12/marti-i-pol-lelionor.html i visualitza el vídeo
que hi ha sobre uns alumnes d’ESO que reciten el poema “Elionor”. Ara
pots fer el mateix. Recita aquest poema amb un grup de cinc persones i
amb una entonació clara i enregistra’l en una càmara. Llavors penja’l al
blog http://www.llengilitcat.blogspot.com .
13

14. XV
¿La branca que et suporta
no sentirà quan fugis
una buidor d’enyorança?
¿Com et diré que el teu cant
m’omple les mans d’aigua-llum
i sóc tan pur com la veu d’un infant
i tan greu I lleuger com la tarda?
Si jo et tingués, ocell
tindria el secret de les coses,
perquè ara tot és el teu cant
i la teva presència,
fràgil,
damunt la branca.
EXERCICI:
-Explica el sentit que té el vers “la branca que et suporta”. Aquest poema
eròtic de Martí i Pol utilitza molt simbolisme. Escriu un poema similar
evitant eufemismes.
14

15. PLOU A MUNTANYA
Plou a muntanya,
la boira freda
s’esfilagarsa.
De l’ampla serra
les grans espatlles
reben, calmoses,
l’embat de l’aigua
i els llacs s’emplenen
de fades boges,
nues I blanques.
El vent s’afua,
passa I traspassa,
corrent amb fúria
per entre els arbres;
besa les roses
I amb grans rialles,
uns cops alegres,
d’altres irades,
La torrentera
que fuig poruga
per entre cingles,
frisós empaita.
EXERCICI:
-Dibuixa tot allò que et diuen les paraules d’aquest poema i llavors anota
el vers que has dibuixat a sota de la imatge. Redacta cinc oracions que
continguin subjecte + verb + complements amb els versos que has
escollit. Cerca un poema de Martí i Pol que hagi estat musicat. Pensa en
cantautors catalans.
15

16. L’AMOR JUGAVA A PERDRE’S
L’amor jugava a perdre’s
als teus ulls clars.
Em deia l’enyorança:
No el trobaràs.
La tarda s’enfollia,
boja de llum,
vibrant en l’harmonia
del seu perfum.
Plorava el cor silencis
i llanguiment.
Em deia tot: No hi pensis
per un moment.
L’amor es compadia
del meu penar;
de sobte apareixia
rera un lilà.
Per la meva hora muda
volava un cant.
L’amor era vençuda
i el pler constant.
EXERCICI:
-Redactar un poema d’amor amb rima o sense que contingui deu versos.
Si ets un noi, et pots inspirar en aquesta foto de l’actriu americana Robin
Lively famosa durant els anys vuitanta i noranta. Realitza un powerpoint
amb aquest poema i amenitza’l amb imatges que et suggereixi. Pots
seguir l’exemple d’un poema amb presentació d’Slideshare –adjuntat
apart-.
16

17. Llàgrimes als
ulls,
tensa espera.
Sis copes
d’història,
una gran
proesa.
Encoratgen
el tic-tac
d’aquest cor
blaugrana,
mentre
la gent
clama
“Barça,
Barça,
Barça!”,
El nostre
crit
de guerra.
Josep Maria Corretger i Olivart
Cerdanyola del Vallès
Març del 2010
17

18. BIBLIOGRAFIA:
-MARTÍ I POL, Martí (2001), Quinze poemes / Porto la tarda recolzada al braç,
Biblioteca Martí i Pol, 2, Edicions 62, Barcelona.
WEBGRAFIA:
-http://www.llengilitcat.blogspot.com
-http://www.vikipedia.org
-http://www.slideshare.net
(Fragment dels vitralls de “les senyoretes de Cerdanyola”,
Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès).
18

19. Ja ha arribat l’hora de posar fi al meu projecte.
Una forta abraçada.
Josep Maria.
19