1. Josep Verdaguer Espaulella
Oficina Tècnica de Canvi climàtic i
sostenibilitat.
Diputació de Barcelona
Mecanismes per fer inversions
i estalvis en eficiència
energètica a l’administració
local: El projecte Elena.
Camarles ,
24 de setembre de 2013
2. Mecanismes per fer inversions i estalvis en eficiència
energètica a l’administració local
1. ¿En quina situació ens trobem?
2. Algunes idees de com actuar.
3. ¿Què fem a la Diputació de Barcelona?
4. ¿Què hem après? ¿ Perquè no....
Acabar amb algunes conclusions?
3. 1. ¿En quina situació ens trobem?
.
• Obligació de prestar els serveis bàsics i necessitat
d’assistir a la ciutadania.
• Han vist reduïts els seus ingressos dràsticament.
• Poca o nul·la capacitat de fer noves inversions.
• Possibilitat d’endeutament limitada.
El medi ambient deixa de ser una “prioritat”, a no ser que serveixi per fomentar
l’estalvi dels recursos i que, alhora, es tradueixi en un estalvi econòmic.
Però, al mateix temps, el municipi s’ha compromès a executar accions relacionades
amb plans de lluita contra el canvi climàtic.
Els preus de l’energia continuaran pujant.
4. Evolució del consum i el cost energètic municipal per hab.
34,20
80,17
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
35,00
40,00
45,00
50,00
55,00
60,00
65,00
70,00
75,00
80,00
85,00
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
550
600
€/hab.
kWh/hab.
Consum i cost energètic per càpita dels ajuntaments ALEO
Mitjana del consum energètic per càpita dels ajuntaments ALEO (kWh/hab.)
Mitjana del cost energètic per càpita dels ajuntaments ALEO (€/hab.)
10. • ▲del 68 % del cost del kWh
COST kWh PELLET
• ↓ del 0,1 % del cost del kWh des de 2007
11. • ▲del 68 % del cost del kWh
COST kWh ESTELLA
• ↓ 8 % del cost del kWh des de 2007
12. 130 % del cost del litre de gasoil entre 2002 – 2012.
86 % del cost del kWh del gas natural (2002-2012)
87 % del cost del kWh elèctric a les dependències
municipals des del 2005 a 2012.
78 % del cost del kWh elèctric de l’enllumenat
públic des del 2002.
13. Finançament propi
Accions de gestió o
bones pràctiques
(cost elevat en
personal però de molt
baix cost o nul en
inversió)
Promovent el
partenariat públic –
privat (contractant
una ESE) o el renting
/leasing d’equips
Subvencions
2. Algunes idees de com actuar.
15. Finançament propi
Accions de gestió o
bones pràctiques
(cost elevat en
personal però de molt
baix cost o nul en
inversió)
Promovent el
partenariat públic –
privat (contractant
una ESE) o el renting
/leasing d’equips
Subvencions
2. Algunes idees de com actuar.
16. .
1
Saber quanta energia gastem
er
Seguiment i control dels costos i consums
energètics municipals
18. • Cámera termogràfica - anàlisi térmic de les instal·lacions
• Luxòmetre - mesurador del nivel de lux
• Analitzador de xarxa - monitorització de l’escomesa ppal (1 semana aprox.)
• Analitzador de fums - nivells de combustió de caldera
Altres eines… ¿saber per què?
SERVEI DE PRÈSTEC
D’APARELLS
http://www.diba.cat/web/me
diambient/energ#cessiomater
ial
21. • 6900 alumnes i 43 ajuntaments treballant conjuntament per lluitar contra
el canvi climàtic.
• 40 (70%) escoles han aconseguit estalviar energia.
• 339 t menys de gasos d’efecte hivernacle emesa a l’atmosfera!!!
• Més de 1.100 MWh no consumits!!
• 2.100 € estalviats per escola!!!
ESCOLA
Usuària de l’edifici.
Realitza actuacions
d’estalvi d’energia.
Ajuntament
Qui paga les factures
energètiques.
Estalvi aconseguit!50% 50%
Tothom hi
guanya!!
http://www.euronet50-50.eu/
23. Finançament propi
Accions de gestió o
bones pràctiques (cost
elevat en personal
però de molt baix cost
o nul en inversió)
Promovent el
partenariat públic –
privat (contractant
una ESE) o el renting
/leasing d’equips
Subvencions
24. Contracte de manteniment + inversions
Tipus de contrate: contracte de serveis
Durada habitual: 4+2 / 3+3
Observacions: Es contracta el manteniment de les instal·lacions (edificis
o enllumenat), acompanyat d’inversions amb retorns molt curts (4 o 3 anys).
Normalment són inversions relacionades amb telegestió, enllumenat o
equips eficients en situacions molt ineficients.
Aquestes actuacions (si són poques) es poden posar com a millores
opcionals per part del licitador. O es paguen amb una quota a través de
l’estalvi obtingut.
Exemples: Argentona, Granollers, Manlleu, etc.
25. Tipus de contracte: Arrendament financer
Durada: Entre 5 i 10 anys (màxim). En funció de l’amortització dels
equips.
Observacions: Finançament de mesures d’eficiència (amb els estalvis es
paga la quota mensual del renting/leasing).
S’obté un canvi dels equips i el seu manteniment correctiu.
Dubte sobre la capacitat d’endeutament. Com es finalitza el contracte.
Exemples: En EP : Cànoves i Samalús. En Biomassa : Caldes de Montbui
Leasing / renting d’equips
26. Tipus de contracte: Col·laboració públic- privada (diàleg competitiu),
contracte mixt de subministrament i serveis o administratiu especial (gestió
de serveis públics?).
Durada: variable en funció de l’amortització de les inversions. Al voltant
de 10 anys.
Observacions: Es contracta la gestió integral de les instal·lacions
(diferents prestacions) amb les inversions necessàries en eficiència
energètica.
Exemples: poc a poc, cada cop més: En EP : Tona, Martorelles, Sabadell,
Polinyà, Santa Susanna,Vilassar de Mar, Tiana, En Biomassa : Sant Salvador
de Guardiola, Vic, properament Balsareny... etc.
Contracte d’una empresa de serveis energètics
27. Despesa econòmica relacionada amb les instal·lacions energètiques
(edificis o enllumenat)
Factures dels subministraments
(electricitat / combustibles)
Capítol II
Manteniment preventiu
Capítol I o II o = 0
Manteniment correctiu
Capítol I o II
Inversions
Capítol VI o VII (si
existeix aportació
d’una altra
administració)
30. L’ajuntament
pagarà menys
- Apareixen despeses ocultes.
- S’augmenten les prestacions.
- S'afegeixen inversions que no són d’eficiència energètica
estrictament.
-El que sí que és cert és que:
MAI PAGAREM MÉS DEL QUE PAGARÍEM SI NO HAGUÉSSIM FET RES.
Hi ha tants contractes ESE
com ajuntaments
31. La Diputació de Barcelona va aconseguir del BEI i la UE un projecte
ELENA (projecte REDIBA) per facilitar la implantació d’aquestes
inversions en municipis.
SUPORT TÈCNIC
Inici projecte: maig 2010
Finalització: juny 2014 (pròrroga)
Cap I : 586.000€
Subcontractes externs 2.080.500 €
2,6 M€
SUPORT JURÍDIC
ACOMPANYAMENT
SUPORT ECONÒMIC
50 M€
3. ¿Què fem a la Diputació de Barcelona?
32. Lloguer de cobertes
municipals pera plantes FV
Eficiència energètica
en enllumenat públic
Subministrament tèrmic
amb biomassa
Projectes de cogeneració
Eficiència energètica
en equipaments públics
2009-2011 2012
Eficiència energètica
en enllumenat públic
Subministrament tèrmic
amb biomassa
Eficiència energètica
en equipaments públics
33. Nº de peticions de suport
tècnic rebudes
(2010-2012): 126
ajuntaments
256
peticions
163 contractes
ESE
INVERSIONS
PROPIES
RENTING
MANTENIMENT AMB
INVERSIÓ
35. • Adjudicat el 15 de febrer de 2012 el projecte de District Heating
del complex educatiu de Trinitaris a Vic.
ESE subministrament tèrmic amb Biomasa
Edificis CEIP Trinitaris Escola Infantil, CEIP Trinitaris Escola
Primària, Casa de la Caritat Orfeó Viguetà y Hotel
de entitats.
Potència caldera 500 kW
Estimació anual d’energia
generada amb biomassa
416,8 MWh
Estalvi anual CO2 158,4 tn
Despesa estimada de la inversió 472.000 €
Valor estimat del contracte (sense
IVA)
1.344.286 €
Duració del contracte 10 anys
Adjudicatari AGEFRED
36. Projectes en execució
Edificis Ajuntament, escola, pabelló
Potencia de la caldera 500 kW
Durada estimada del contracte 12 + 1 anys
Pressupost de la licitació 47.179,46 €/any (IVA no inclòs)
Inversió amb criteris BEI (sense
subministrament energètic)
371.994 (€)
Sant Salvador de Guardiola
Altres exemples de projectes:
•District Heating de biomassa de Caldes de Montbui dut a terme a través d’un
leasing de 4 anys, amb una inversió de 385.878 €.
•Masies de Roda. Caldera de 80 kW i inversió total de 66.677 € amb inversió
directa de l’Ajuntament
37. OBJECTIUS GENERALS POTENCIACIÓ BIOMASSA A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA : QUATRE
ASPECTES CLAU DE LA BIOMASSA
Crear
demanda
Consum de proximitat
Biomassa de qualitat
3. Col·laboració amb altres àrees de la Diba
38. 0
5
10
15
20
25
30
Nombre
NOMBRE CALDERES BIOMASSA D'ESTELLA FORESTAL I
PÈL·LETS INSTAL·LATS EN INSTAL·LACIONS MUNICIPALS
INVENTARI D’INSTAL·LACIONS DE BIOMASSA EN EDIFICIS MUNICIPALS A LA PROVÍNCIA
-
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
kW
POTÈNCIA INSTAL·LADA AMB CALDERES D'ESTELLA
FORESTAL I PÈL·LETS COMARCA POTÈNCIA
ALT PENEDÈS 320
ANOIA 140
BAGES 2.432
BAIX LLOBREGAT 1.615
BARCELONÈS 800
GARRAF 40
MARESME 1.270
OSONA 10.662
PENEDÈS 100
VALLÈS OCCIDENTAL 2.302
VALLÈS ORIENTAL 2.205
COMARCA
Nombre
instal·lacions
ALT PENEDÈS 2
ANOIA 2
BAGES 16
BAIX LLOBREGAT 11
BARCELONÈS 4
GARRAF 1
MARESME 5
OSONA 28
PENEDÈS 1
VALLÈS OCCIDENTAL 16
VALLÈS ORIENTAL 8
Potència instal·lada 22.534 kW
Nombre instal·lacions 95
39. Impacte econòmic
Import total dels contractes generats fins el moment
66 M €
Import d’inversions generades amb
criteri strictu sensu ELENA :
26 M €
(52% compliment )
Enllumenat
93%
Altres
7%
RESULTATS
Desembre de 2012
40. Impacte ambiental
Previsió d’Estalvi energètic anual:
un mínim de 17 GWh anual
Previsió de generació d'energia tèrmica amb biomassa:
1 GWh anual
RESULTATS
Desembre de 2012
41. 4. ¿Què hem après?
Unes conclusions per acabar
•Impulsar idees innovadores a l’administració requereix temps.
•El potencial de l’administració pública per estalviar és molt elevat.
•Que els elements claus de l’èxit no només és el finançament…
+ + + =
Falta de referents a nivell públic.
Idiosincràsia de l’administració. Inèrcies refractàries a nous
models de contracte. Por a allò desconegut.
42. En temps de crisi, la imaginació és més
important que el coneixement.
A. Einstein
Només els optimistes
poden canviar el món!!
Anònim
