Curs ITE-ACE (Amparo-i-Marcel - Formigo Armat).pptx

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
REPÀS DE CONCEPTES PRÀCTICS:
DIAGNOSI, DEFICIÈNCIES I ACTUACIÓ
EN REHABILITACIÓ D’ESTRUCTURES.
3. Deficiències que afecten
les estructures – III
Formigó Armat
…DEFICIÈNCIES QUE AFECTEN LES ESTRUCTURES – III : FORMIGÓ ARMAT
Amparo Lecha / Marcel Cruells
Consultors d'Estructures

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Reconeixement del sistema.
• Comportament estructural.
• Patologies, lesions, deficiències i possibles
causes.
• Classificació de deficiències.
• Principals mesures correctores.
Índex
Consultors d'Estructures 2

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Reconeixement del sistema

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• El formigó és, per sí sol, un material prou durable en el temps. Té un comportament a esforços de
compressió bastant adequat, però molt limitat (que no nul) davant d’esforços de tracció o flexió.
• Per aquest motiu es va recorre a un altre material: l’acer, que posseeix bones característiques tant a
compressió com a tracció.
• A canvi, l’acer és un material més car i molt inestable exposat a condicions ambientals normals.

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Referències històriques:
• El formigó armat, com a tal, va aparèixer cap a mitjans del segle XIX. En 1845, Joseph-Louis Lambot va
obtenir el privilegi de ser l’inventor oficial del formigó armat.
• Inicialment s’utilitzava en elements ornamentals (jardineres, gerros, dipòsits, etc..). A finals del s. XIX
ja hi ha diverses patents per fabricar elements estructurals (Coignet, Monier o Hennebique).
• El formigó armat es va introduir a Espanya a través de les patents del sistema Hennebique i de
Monier.
• A l’Eugène Freyssinet, se’l considera el pare del formigó precomprimit. D’ell és la primera patent,
datada en l’any 1929.
Francois Hennebique Joseph Monier Eugène Freyssinet

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Sistema Hennebique

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Sistema Monier

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Les normes de formigó armat van una mica endarrerides en relació a l’avanç tecnològic d’aquest.
• A Suiza neix la primera el 1903, la de Prússia (actual Alemanya) en 1904, la de França en 1906, la del
Regne Unit en 1907 o la dels Estats Units el 1910.
• A Espanya la primera Instrucció del formigó es va publicar l’any 1939.

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Quadre de resistències segons època i norma:
“Recomanacions per al reconeixement i la diagnosi
d'estructures porticades de formigó armat que suporten
estructures de fabrica maó”. ITEC

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Acer: Varietat de barres per armadures:
Històriques:

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
REA 46
REA 50
ALTOS HORNOS DE CATALUÑA:
NERSID
Històriques més habituals:
ALTOS HORNOS DE VIZCAYA:
REA 42
REDUR
NERVACERO:

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Històriques més habituals:
TETRACERO:
TETRACERO 42a
TETRACERO 42b
RELACERO:
RELACERO 42c
RELACERO 42b
RELACERO 42a
Actuals:
B400S i SD
B500S i SD

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Acer per a formigó armat. Quadre de resistències i diàmetres segons època i norma:
“Recomanacions per a la teràpia
de sostres unidireccionals de
biguetes autoportants de
formigó”. ITEC

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Tipologies constructives:
“Manual de diagnosi i
intervenció en sostres
unidireccionals de formigó
i ceràmics”. CAATB

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Sostres unidireccionals de biguetes armades o pre-comprimides

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Sostres unidireccionals ceràmics. Bigueta + revoltó

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Sostres unidireccionals ceràmics. Revoltons especials, amb alvèols per
col·locar l’armadura.

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Sostres Reticulars

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Comportament estructural

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Hiperestaticitat, Rigidesa, Elasticitat, Ductilitat, Seguretat addicional.
Estructures isostàtiques: Són les estructures que tenen els suports o vinculacions justos i necessaris
per a ser estables (i no més). Matemàticament parlant, tenen el mateix nombre d’equacions que
d’incògnites.
Estructures hiperestàtiques: Són les estructures que superen el grau d’isostaticitat. Tenen més lligams
(vinculacions) del compte i no es poden analitzar des del punt de vista de l’estàtica. Matemàticament
parlant, posseeixen més incògnites que equacions per resoldre-les. S’han de fixar equacions de
compatibilitat per solucionar-les.
Mecanisme Estructura Isostàtica Estructura Hiperestàtica

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Si amb un nombre de lligams ja n’hi ha prou, per què en
posem més? Doncs, més aviat per criteris econòmics (com
tot). En formigó armat, afegir lligams és relativament barat
i aconseguim: llums més grans, cantells més petits,
estructures més esveltes, etc...
Més lligams també donen més seguretat (seguretat
addicional). En l’exemple de la taula amb quatre potes, si
una falla, encara en queden tres que poden resoldre
l’estabilitat (si és que en són capaces).

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Rigidesa: Resistènciaque ofereix un element elàstic a ser deformat per l'acció d'una força.
Personalitat pròpia de cada element estructural. Personalitat estàtica.
Aquesta personalitat s’obté combinant les propietats geomètriques (Inèrcia, I) amb les propietats
mecàniques (Mòdul d’elasticitat, E).
Elasticitat: És la capacitatque tenen alguns materials de recuperar la seva forma inicial després de
deformar-se, una vegada hagi cessat la força que provocava la deformació. Cada material posseeix un
mòdul de deformació propi.
L’elasticitat combinada amb la Inèrcia determina la rigidesa.
Ki =
Ji · Ei
Li
El Nus rígid, en formigó armat, és gratis.
Ductilitat: És la capacitat que té un material de deformar-se plàsticament. El formigó obté aquesta
propietat al combinar-se amb l’acer
. L’antònim de dúctil seria fràgil. Les estructures dúctils eviten el
trencament agre, fràgil.

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Encara que s’apliqui un moment en una barra, el nus absorbeix el moment i el redistribueix entre les
altres barres.
En fase de disseny, per dimensionar una estructura de Formigó Armat, hem de marcar unes regles
(també per calcular hiperestàticament)
PACTES:
1.- Totes les barres giren el mateix angle (α), el nus es manté ortogonal.
Aquest
procés
es
fa
tantes
vegades
com
faci
falta
per
arribar
a
l’estructura
òptima.
2.- ∑mi = m (entre tots ho absorbeixen tot)
3.- Cada barra té la seva pròpia personalitat estàtica.
Ki =
L
Ji · Ei Ki
i i
m = m ·
i
∑ K
cada barra absorbeix el que pot.
4.- Si una falla i les altres poden, aniran a salvar-la.
Procés de disseny (procés iteratiu):
Pre-dimensionem(discretissem)
Estimulem(carreguem)
Alliberem.
En aquest moment els nusos es coneixen entre ells i es posen d’acord.

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
En situació de Re-Càlcul s’opera de la mateixa forma, però, en aquest cas, el pre-dimensionat no ens
l’inventem, si no que ja el tenim: és l’estat actual. A més, només es fa un sola iteració.
Per exemple: Si en una estructura falla un pilar, una manera de solucionar-ho és reforçar-lo amb un encamisat. Es
poden realitzar encamisats metàl·lics i de formigó.
Si la secció del pilar és de 30x30 pot passar a ser de
40x40 o 45x45 si li afegim un encamisat de formigó.
Com que ara té més inèrcia, absorbeix més
sol·licitació i pot ser que acabi trencant.
Compte a modificar els acords preestablerts en el pre-dimensionat/dimensionat.
Les estructures de formigó armat són dúctils, hiperestàtiques i per tant posseeixen una reserva de
seguretat.

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Patologies, lesions, deficiències i
possibles causes

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
•Què busquem? Lesions i les seves causes.
Lesions no mecàniques
Lesions mecàniques
•On i com les busquem? Recerca d’informació.
Inspecció visual i documentació disponible
Cales
Assaigs

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
•Lesions no mecàniques
Origen reològic
Degradació per l’acció del gel
Degradació per l’acció del foc
Oxidació superficial de les armadures
Corrossió per atac de clorurs de les armadures
Degradació del ciment aluminós
Contaminació per pirites

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Origen reològic

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Descripció:
.Lesió de tipus reològic
.Fissures en pilars, jàsseres o forjats de cantell important, amb
coincidència amb la posició de les armadures que apareixen durant les
tres primeres hores despres del formigonat.
Classificació:
.Lesió llueu.
Causa:
.Sedimentació dels components sobre rigideses distintes durant
l'exudació.
Nivell
d’alerta
Mesures a prendre:
.Mesures de protecció de la durabilitat
Comportament derivat:
.Reducció de la durabilitat
possibles causes
• Lesions no mecàniques
Origen reològic: Assentament plàstic

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Origen reològic: Assentament plàstic

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
•Lesions no mecàniques Origen
reològic: Retracció plàstica
Nivell
d’alerta
Descripció:
.Fissures en elements de longitud important, sense coincidència amb
la posició de les armadures que apareixen entre la primera i la sisena
hora despres el formigonat.
Classificació:
.Lesió llueu.
Causa:
.Evaporació excessiva de l’aigua d'exsudació, en funció de la velocitat
del vent, la temperatura i humitat de l’ambient i la temperatura del
formigó.
Mesures a prendre:

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Origen reològic: Contracció tèrmica inicial
Nivell
d’alerta
Descripció:
.Fissures en elements de longitud important o amb coaccions, sense
coincidència amb la posició de les armadures, que apareixen entre el
primer i tercer dia despres del formignat.
Classificació:
.Lesió llueu.
Causa:
.Diferencial excessiu entre la temperatura ambient i la del formigó,
depèn de la calor d’hidratació pròpia.
.Ocasionalment pot reduir la capacitat estrutural
Mesures a prendre:

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Origen reològic: Contracció tèrmica inicial

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Origen reològic: Afogament
Causa:
.Tensions superficials produïdes per un excés de ciment en la superfície
amb un ambient molt sec.
Nivell
d’alerta
Mesures a prendre:
Descripció:
.Fissures en mapa en la cara superior de forjats, sense coincidència
amb la posició de les armadures, que apareixen entre el primer i
quincé dia despres del formigonat.
Classificació:
.Lesió llueu.

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Origen reològic: Retracció hidràulica
Nivell
d’alerta
Descripció:
.Fissures en elements de longitud important, perpendicular a aquesta,
sense coincidència amb la posició de les armadures, que apareixen a
partir dels 15 dies del formigonat i fins a 3 anys despres.
Classificació:
.Lesió llueu i en alguna ocació pot arribar a ser greu.
Causa:
.Reducció del volum del formigó per l’enduriment i la pèrdua d’aigua.
.Pèrdua d’estanqueitat en lloses de subpressió
.Pot arribar a afectar a la rigidesa estructural de l’element
Mesures a prendre:

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Origen reològic: Retracció hidràulica

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Degradació per l’acció del gel
Causa:
.Augment de volum de l’aigua al congelarse en els poros de la xarxa
capilar del formigó.
Nivell
d’alerta
Descripció:
.Lesió de tipus físic
.Escrostonaments de la superficie en les cares horitzontals en elements
exteriors en zones amb temperatures sota cero.
Classificació:
.Lesió llueu.
.Degradació de l’acabat superficial
Mesures a prendre:
.Reparacions superficials

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Causa:
.Exposió a les altes temperatures que es produeixen durant un incedi,
que afecten a les característiques resistents i de deformació del
formigó i l’acer i produeixen dilatacions importants.
Nivell
d’alerta
Descripció:
.Lesió de tipus físic
.Canvis de la coloració superficial del formigó
.Spalling
Classificació:
.Lesió llueu/greu/molt greu.
.Pèrdua de capacitat resistent
Mesures a prendre:
.Apuntalament preventiu

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Descripció:
.Lesió de tipus electroquímic
.Oxidació superficial de les armadures que és pot mostrar
exteriorment amb fisures o esquerdes que segueixen la posició
d’aquetes.
.Segons el grau d’oxidació pot provocar pèrdua de secció de les
armadures i escrostonaments del formigó.
Classificació:
.Lesió llueu/greu/molt greu.
Causa:
.Exposió al vapor d’aigua de la humitat ambient o a filtracions d’aigua,
convinat amb l’avanç del front de carbonatació que deixa sense
protecció les armadures.
.Pèrdua de capacitat resistent en casos greus
Mesures a prendre:
.Apuntalament preventiu en casos greus
possibles causes
Nivell
d’alerta

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
CARBONATACIÓ Hidròxid de calci + diòxid de carboni = carbonat calci + aigua

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Descripció:
.Lesió de tipus electroquímic
.Corrossió de les armadures que comença en forma de picadures i
avança de forma molt agressiva amb una important pèrdua de secció
de l’acer.
.Amb l’augment de volum de l’oxidació es produeixen escrostonaments
del formigó, que encara deixen més exposat l’acer y per tant accelera el
procés.
Classificació:
.Lesió greu/molt greu.
Causa:
.Exposició a ambients amb contingut de clorurs.
.Pèrdua de capacitat resistent en casos greus
Mesures a prendre:
.Apuntalament preventiu en casos greus
possibles causes
Nivell
d’alerta

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Corrosió. En biguetes de formigó armat
Causa:
.Corrosió de l’armadura i expansió. Degut a orígens diversos:
carbonatació del formigó, alta porositat, baixos recobriments,
etc.. També a presència d’altes humitats puntuals (>20%) en
diferents moments de la vida útil de l’element: Degoteigs,
filtracions, condensacions, etc...
.Evolució cap estats més greus fins al col·lapse de l’element
Mesures a prendre:
.Desallotjar de forma immediata quan molt greus
.Apuntalament preventiu si greus o molt greus
Descripció:
.Lesió de tipus no estructural
F.issures coincidents amb la posició de les armadures.
Classificació:
G.reu: Pèrdues de secció d’armadura superiors al 25%. En biguetes pre-
comprimides, trencament dels fils d’acer.
.Greu: En biguetes pre-comprimides, quan s’ha produït un destesat de
l’armadura. Pèrdues de secció d’armadura inferiors al 25%.
.Molt greu: Si l’afectació de greu recau en moltes biguetes.
Nivell
d’alerta

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Corrosió. En sostres de biguetes de formigó armat

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Corrosió. En sostres ceràmics

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Descripció:
.La presència del ciment aluminós no és una lesió. Però aquest tipus de
ciment sofreix una transformació química que implica una baixada de la
resistència i un augment de la porositat.
.L’oxidació de l’armadura és una lesió derivada de l’augment de
porositat.
.La baixada de resistència pot comportar lesions de tipus mecànic.
Classificació:
.Lesió lleu/greu/molt greu (segons abast).
Causa:
.Baixada de la resistència i augment de la porositat en la massa del
formigó.
Mesures a prendre:
.Desallotjar si hi ha afectació severa de forma extensiva
possibles causes
Nivell
d’alerta

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Descripció:
.Lesió de tipus electroquímic.
.Oxidació dels àrids que componen el formigó. Al oxidar-se els nòduls
piritosos que componen els àrids, augmenten de volum i fracturen la
massa que els envolta (tant el propi àrid com la matriu de ciment que
els aglutina).
.La superfície de formigó agafa tonalitats verdoses, i apareixen
exsudacions fosques en forma de regalims de pols negre a través de les
fissures.
Classificació:
.Lesió greu/molt greu (segons abast).
Causa:
.Presència d’àrid reactiu en la massa del formigó.
Mesures a prendre:
.Desallotjar si hi ha afectació severa en suports (pilars o murs)
possibles causes
Contaminació per Pirites
Nivell
d’alerta

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Contaminació per Pirites

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Altres lesions no mecàniques. Interrupcions estructurals

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
• Lesions mecàniques
Compressió. Suports (Pilars) Flexió.
(Jàsseres, bigues o biguetes) Flexió.
(Lloses i Sostres reticulars) Flexo-
compressió. Suports (Pilars) Tallant.
(Jàsseres, bigues i biguetes)
Torsió. (Jàsseres, bigues, jous, lloses i reticulars)
Punxonament. (Lloses, reticulars, Sabates i lloses de fonaments)

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
•Lesions mecàniques
Compressió. Suports (Pilars)
.Fractura agre (fràgil/sobtada)
Mesures a prendre:
.Desallotjar de forma immediata
N ≈ 90% Nu
Estat de pre-ruptura
Causa:
.Esgotament de la capacitat a compressió del formigó.
Nivell
d’alerta
Descripció:
.Lesió de tipus estructural
.Fissures verticals molt fines (<0,1 mm), paral·leles i sense coincidència
amb la posició de les armadures.
.També es pot donar el cas, menys habitual, que la fissura sigui obliqua.
Classificació:
.Lesió molt greu.

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Flexió. (Jàsseres, bigues o biguetes)
Descripció:
.Una o més fissures verticals, en el centre de la
cara inferior
. Perden intensitat a mesura que ens
allunyem cap els extrems. En la cara oposada,
poden aparèixer aixafaments del formigó.
Classificació:
.Lesió greu.
Causa:
.Esgotament de la capacitat a compressió del formigó en les fibres
superiors.
E.sgotament a tracció de l’acer.
F.ractura agre (fràgil/sobtada), en el cas que falli el cap comprimit.
.Ruptura dúctil (plastificació) amb importants deformacions i grans
fissures, si la fallida és de l’acer.
Mesures a prendre:
.Apuntalament preventiu i desallotjament si és el cas. Nivell
d’alerta

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Flexió. (Jàsseres, bigues o biguetes)

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Flexió. (Lloses i Sostres reticulars)

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Flexo-compressió. Suports (Pilars)
Causa:
.Moments flectors elevats en pilars amb poca càrrega.
.Fractura agre (fràgil/sobtada) si hi ha aixafament del
formigó.
Mesures a prendre:
.Desallotjar de forma immediata si hi ha aixafament del
formigó.
Descripció:
.Una o més fissures horitzontals molt fines (<0,1 mm),
en el centre d’una de les cares. Perden intensitat a
mesura que ens allunyem cap els extrems. En la cara
oposada, poden aparèixer aixafaments del formigó.
Classificació:
.Lesió molt greu.
Nivell
d’alerta
N
M

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Tallant. (Jàsseres, bigues o biguetes)
Causa:
.Massa separació entre estreps o amb poca quantia.
.Fractura agre (fràgil/sobtada).
Mesures a prendre:
.Desallotjar de forma immediata si molt greu.
Descripció:
.Són fissures en les cares laterals, a 45° respecte
de l’eix de la biga. Arrenquen en els extrems de
les bigues (recolzaments). Poden afectar tot el
cantell.
Classificació:
.Lesió molt greu.
.En biguetes, lesió greu si només afecta un
element de forma aïllada.
Nivell
d’alerta

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Torsió. (Jàsseres, bigues, jous, lloses o capitells en reticulars)
Causa:
.Poca quantia d’armadura transversal (estreps) per
suportar les tensions de tracció.
Mesures a prendre:
.Apuntalament preventiu de l’element que provoca la
torsió (biga enjovada, voladís, tram d’escala, ..)
Descripció:
.Són fissures molt fines (<0,1mm) amb
recorregut continu per totes les cares, amb
angles de 30-60° respecte de l’eix de la biga.
Classificació:
.Lesió greu si compromet l’estabilitat de
l’element.
Nivell
d’alerta

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
Punxonament. (Lloses, reticulars, Sabates i lloses de
fonaments)
Causa:
.Lloses amb cantells reduïts i sense armat específic a
punxonament.
.Sabates massa flexibles.
Mesures a prendre:
.Desallotjar de forma immediata.
.Apuntalament preventiu.
Descripció:
.Són fissures amb angles de 30-35° respecte del pla mig
de la llosa, generant un tronc de con invertit. Es
manifesten circumval·lant a certa distància el perímetre
del pilar (per tant, no visibles. Només visibles inclinades
des de les cares laterals (pilars de mitgera i cantonada).
També poden anar acompanyades de fissures radials.
En fonamentació l’esquema s’inverteix.
Classificació:
.Lesió molt greu, compromet l’estabilitat de tot el sostre.
Nivell
d’alerta

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
• Inspecció visual i documentació disponible
Es recomanable en moltes ocasions, prèviament a la inspecció si tenim plànols de l’edifici, o després de
la visita de reconeixement (on, en base a la informació recollida, es poden croquisar els esquemes
arquitectònics), establir unitats d’actuació (escales, blocs, grups de plantes), segons convingui. A partir
d’aquí, fer una zonificació prèvia de tota la superfície de sostre d’una mateixa unitat d’actuació
diferenciant les zones humides o de risc (ZH) de les zones seques (ZS).
Les zones humides es corresponen amb els banys, cuines, safareigs, galeries, sostres sota terrat o sota coberta, sostres
sanitaris, etc.. (i són les més exposades a l’agressió de l’aigua, causa principal de lesions de tipus no estructural).
Les zones seques es corresponen a la resta.
A partir d’aquí es pot plantejar una campanya de cales, recomanant el nombre, situació, tipus, pressa i
classe de mostres i assaigs pertinents.
Per tal d’afinar el diagnòstic i reduir el número de cales és interessant invertir esforços en obtenir
informació: Projecte original, intervencions posteriors, cadastre, informació aportada pels veïns, etc..
També es pot obtenir informació sense fer cales si tenim accés als testers, sanitaris registrats, rere plaques de cel ras,
patis de llums, etc..

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
• Cales
Cales de recerca de lesions: Són cales destinades a descobrir lesions, que normalment estan ocultes
(lesions de tallant, aixafament del formigó, punxonament etc..). Aquest tipus de cales les farem
preferentment en les zones de risc (zones humides).
Cales de geometria: Aquest tipus de cales serveix per determinar les característiques morfològiques
dels diferents elements estructurals (cantell, intereix, existència de capa de compressió, tipologia de
bigueta i de revoltó, recobriments i diàmetres de les armadures, etc..), relacions entre elements,
homogeneïtat constructiva, etc..
Si es posseeix documentació com ara plànols o memòries descriptives, aquestes cales són cales de
confirmació de geometria.
Cales de mostra: A partir de les cales anteriors o generant-ne de noves. Moltes vegades és necessari
obtenir fragments de materials per determinar-ne les propietats en el laboratori. El peritatge dels
elements estructurals demana conèixer certs paràmetres que només es poden obtenir a través
d’assaigs (resistència del formigó i/o l’acer, mòduls elàstics, porositats de formigó, profunditat de
carbonatació, etc..).

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
possibles causes
• Assaigs
Visualment a la mostra:
.Estat aparent del formigó –duresa, cohesió, dosificació-
.Color intern del formigó
.Presència de corrugues, armadura pre-tesada, estat de corrosió.
Assaigs al element “in situ”:
.Carbonatació -profunditat- (aplicar fenolftaleïna a la bigueta, pilar o jàssera).
Assaigs al laboratori:
.Test oxina -ciment aluminós-
.Contingut clorurs (possible existència de picadures)
.Porositat (és molt important saber la porositat. Més del 15% ens indica un material molt dolent.)
.Informe geotècnic
Opcionalment:
.Contingut sulfurs
.Humitat del formigó
.Relació A/C
.Dosificació de ciment
.Velocitat de corrosió de l’armadura
.Resistivitat i potencial de l’armadura
C.ontingut d’alcalins -ciment aluminós-
D.ifracció per raigs X -DRX- o anàlisi tèrmica diferencial -ciment aluminós-
.Contingut de sulfats -ciment portland-

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Classificació de deficiències

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Deficiències molt greus: són les que, pel seu abast i gravetat, representen un risc imminent i generalitzat
per a l’estabilitat de l’edifici i la seguretat de les persones i béns, i requereixen una intervenció immediata
consistent en el desallotjament de l’edifici o l’adopció d’altres mesures de caràcter urgent i cautelar, que
poden incloure l’execució d’obres o, en el seu cas, la declaració de ruïna de l’edifici.
Deficiències greus: són les que, per la seva incidència, representen un risc imminent per a l’estabilitat o la
seguretat de determinats elements de l’edifici o greus problemes de salubritat, que pressuposin un risc per
a la seguretat de les persones o béns, i que requereixen en una primera fase l’adopció de mesures cautelars
i en una segona fase l’execució de les obres per a l’esmena d’aquestes deficiències.
Deficiències importants: són les que, tot i no representar en un principi un risc imminent ni per a
l’estabilitat de l’edifici ni per a la seguretat de les persones, n’afecten la salubritat i funcionalitat, en haver-
se constatat un procés gradual de pèrdua de les prestacions bàsiques originàries, que fa necessària una
intervenció correctora que no pot quedar relegada a treballs de manteniment.
Deficiències lleus: són aquelles no incloses en els apartats anteriors, que fan necessària la realització de
treballs de manteniment preventiu i/o corrector per evitar el seu agreujament, així com que puguin
provocar l’aparició de noves deficiències.

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
No mecàniques:
Deficiències molt greus:
.Pèrdua considerable de secció de l’armadura per corrosió en pilars i jàsseres principals (>= 25 %).
.Pèrdua considerable de secció de l’armadura per corrosió , de forma generalitzada, en lloses, reticulars o afectant a moltes
biguetes (>= 25 %)
.Trencament de filferros en formigó precomprimit, de forma generalitzada, en sostres. (esquerdes o caiguda del recobriment).
Deficiències greus:
.Pèrdua considerable de secció de l’armadura per corrosió, puntualment en lloses, reticulars o en algunes biguetes (>= 25 %).
.Trencament de filferros en formigó precomprimit en algunes biguetes. (esquerdes o caiguda del recobriment).
.Corrosió amb capa no adherida en formigó armat <25%.
.Fissures i/o esquerdes longitudinals seguint l’armadura.
Deficiències importants:
.Taques d’òxid en el formigó. (recobriment insuficient).
.Fissures verticals en cares laterals. (recobriment insuficient).
Deficiències lleus:
.Color del formigó. (exterior i interior, ciment aluminós).
B.aixa resistència aparent del formigó –END (assaigs no destructius)-.
C.arbonatació fins a l’armadura i humectació persistent.
.Coneixement d’èpoques anteriors d’humitats endèmiques.

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Mecàniques: Deficiències
molt greus:
.Aixafament per compressió del formigó (sobrecompressió pilars, punxonament o torsió en lloses i reticulars, escrostonament
superior en centre del forjat). (quasi mai es poden veure, a no ser que també es manifesti en els elements que els envolten).
.Fissura inclinada de tallant en els extrems de jàsseres principals.
Deficiències greus:
.Fissura inclinada de tallant en els extrems de biguetes.
.Fissures de flexió en jàsseres i biguetes. (la comprovació amb una lupa mil·limetrada ajuda a l’hora mesurar l’amplada de les
fissures, ja que a ull és mol difícil).
e>0.2 mm. en formigó precomprimit. (en pretesatss’aconsellatractar com a greus qualsevol grau de fissuració d’aquest tipus, encara
que sigui inferior als valors aquí indicats, ja que això vol dir que la armadura ha deixat de treballar a compressió.)
e>0.4 mm. en formigó armat.
.Destesat de l’armadura en formigó precomprimit. (en caps de bigueta). (Aquesta lesió es pot observar en testers o sobre
parets de càrrega quan les biguetes no són contínues i tenen la cara retallada.)
Deficiències importants:
.Fissures transversals per tracció en el formigó. (en el centre del tram, en la part inferior).
e<=0.2 mm. en formigó precomprimit.
e<=0.4 mm. en formigó armat.
.Fletxes > 1/300 L.
Deficiències lleus:
.Lesions en envans.
.Fissures longitudinals entre bigueta i revoltó.
.Esbombament o trencament de paviments per deformacions del forjat.

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Principals mesures correctores

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Prevenció / Protecció
Superficial
.Làmines
.Pastes
Anticorrossió
.Catòdica
.Extracció de clorurs
.Re-alcalinització

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Intervenció
.Reparació
Geomètrica
De segellat
.Reforç
Per recrescut
Metàl·lic
Fibres de carboni
Post-tesat
.Substitució
Funcional
Total

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Intervenció. Reparació. Geomètrica

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Intervenció. Reparació. De segellat

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Intervenció. Reforç Per recrescut

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Intervenció. Reforç Metàl·lic

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Intervenció. Reforç Fibres de carboni

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Intervenció. Reforç Post-tesat

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
• Intervenció. Substitució Funcional

REPÀS
DE
CONCEPTES
PRÀCTICS…
Gràcies per la seva atenció

Curs ITE-ACE (Amparo-i-Marcel - Formigo Armat).pptx

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Plus de juditrb

Plus de juditrb (11)

Curs ITE-ACE (Amparo-i-Marcel - Formigo Armat).pptx