1. Gaudim amb Contes
Són bons els límits??
En Trast era un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre estava imaginant
coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatjava i jugava amb tot el que hi havia.
Un dia, va veure com una columna de formigues, anaven una darrera l'altre, sense perdre el
pas. I va pensar: “que bo seria viure en un lloc on tot estes tant ben marcat i ordenat com les
formigues”…. I, de sobte... ale op! en Trast va entrar a aquell món per un carrer molt net i
molt ordenat. No és veien massa nens, i els pocs que caminaven pel carrer, anaven tots al
mateix pas, sense dir res, un darrera l'altre, molt capficats en el que estaven fent o cap on
anaven. Ningú parlava, ningú reia, ningú corria, ningú mirava enlloc més que endavant.
Així, li va semblar que tots estaven molt seriots. Va voler preguntar a un que va veure prop
seu: “Ehi, noi, com et dius?? Vols jugar a tocar i parar?? El nen se'l va mirar amb cara
trista, i li va dir: Uhi, ara no puc, ara és l'hora d'anar a dinar i no puc ni parar a parlar amb
tu. Fins les 5 de la tarda no arriba l'hora de jugar. A més, no podem parlar pel carrer, ja que
perdem temps. Vinga, ves a casa teva. No pots estar parat al carrer. I de seguida va veure
com venien uns homes de gris cap allà: "Ehi, vosaltres, no es pot parlar, ara. Fins les 5, no
podeu parar-vos al carrer".
En Trast es va entristir molt…vaja, amb el que a mi m'agrada jugar, aquí sols es pot fer a
les 5…i a més, ni parlar, puc!! Quan va arribar a casa seva, va veure el menjar a taula:
“Vinga, Trast -li va dir la mare-, ja han passat 3 minuts de l'hora de dinar. Avui és dimarts,
tens verdura i carn. I de pressa, a les 16 hores, has d'anar a fer la migdiada”.
-"Mare, si jo no vull carn, i no m'agrada dormir durant el dia!!".
-Vinga, calla, ja ho saps, és el que toca, dimarts, carn i a les 16, migdiada, i a les 17, jugar,
a les 18, tele, a les 19, dutxa, a les 19,30 deures i després, jugar amb els pares, a les 20,30
sopar i a les 21, a dormir…i si vols, et dic el que toca demà: A les 8, despertar, a les 9, a
escola………PROU!!!!!!!!!!!! Va cridar en Trast. No pot ser, uf, quin món més horrible, tot
tant marcat i ordenat!!!!!!
Al poc, va veure un gran núvol de mosques que volaven totes al seu aire sense que ninguna
d’elles fes cas a les altres, i va pensar: “Uf, que bo seria viure en un lloc on ningú manés
res, sense cap norma i on tothom pogués fer el que li vingués de gust sempre”…. I, de
sobte... ale op! en Trast es va trobar entrant en un carrer ben diferent a l'altre: aquest
semblava tots desbaratat, cada ú caminava per on volia, cridava, jugava, i feien les coses
més entranyes…Tot d’una va pensar:
“Juppi, això si que és divertit”…fins que va veure dos nens que discutien per una pilota: La
vull jo!!!! Doncs ara la tinc jo!!! Dóna-me-la!! No vull!! Eren els crits que sentia, i cada
cop més forts…Es va apropar a veure què passava, i un dels nens quan el va veure, li va dir:
“Fora d’aquí, aquest tros és meu”. “No, l’he vist jo primer”. “Què dius, el vull jo!!” I no
paraven de discutir per tot…A més, prop d’allà, un altre nen també cridava ben fort dins
d’una casa: “Vull menjar, vinga, dóna-me’l ara mateix”, i veia com la mare corria a munt i
avall, “espera que encara no està”, “no vull esperar, el vull ara, vinga!!!!”.
En arribar a casa seva, en Trast, com estava cansat, es va anar a dormir, i es va despertar
que ja era negra nit: “Uhi, i ara que faré” va pensar…”no tinc més son…ara no hi ha res per
menjar... vinga, vaig a escoltar música a tope!!” I tal va pensar, tal va fer. I al poc, els pares
van aparèixer ben cansats i endormiscats: “Trast, volem dormir”. “I jo vull sentir música!!”.
I un bei, cridava: “Ehi, que hem de dormir per anar a treballar!!!” I la seva germana va
posar la seva música. I en altres llocs, se sentien el mateix tipus de discussions i
bronques…PROU!!!!!!!!!!!! Va cridar en Trast. No pot ser, uf, quin món més horrible, no

2. es pot viure sense cap tipus de respecte ni límits!!!!!!
En aquell moment, va veure passar un grup de gossos, eren tres adults i 5 cadells, molt
bonics i juganers. En Trast veia, sorprès, com els cadells jugaven entre ells i anaven un poc
al seu aire, encara que de tant en tant, els adults els marcava per on havien de caminar, els
advertien dels perills i fins i tot, intervenien i els reganyaven si el joc era massa violent o
perillós, o no eren prou obedients. Llavors en Trast ho va entendre tot:
“Això si que m’agrada de debò!! -va pensar- Un lloc on els nens podem jugar i fer la
nostra, encara que algú que ens estima ens digui, amb amor i amb sentit comú, els
perills i ens posin els límits, per ajudar-nos a créixer amb llibertat i respecte.”
I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi va quedar!!
“Missatge del conte: La falta de qualsevol límit a la infància, així com un
excés dels mateixos, són factors de risc de dificultats i d’infelicitats futures"
Jordi Gutierrez Jané.
Psicòleg.
http://gaudimambcontes.blogspot.com