Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 24: SANT VICENÇ DE CARDONA
Júlia López Valera

2. FITXA TÈCNICA
Edifici Sant Vicenç de Cardona
Autor Desconegut
Cronologia 1019-1040
Materials Pedra
Sistema
Constructiu
Arquitravat i Voltat
Dimensions 49 m (llarg) per 17,5 m
(ample).
Estil Romànic català
Localització Cardona (Bages)
CONTEXT
Les primeres informacions sobre aquesta
església daten de l’any 980; es té constància
que hi vivia una comunitat de clergues. El
1019, el vescomte Bermon d’Osona i Cardona
–probablement assessorat per l’abat Oliba- ,
que dirigia i seguia les construccions i les
reformes dels models arquitectònics
llombards, va reactivar aquesta comunitat.
L’any 1029, el mateix vescomte Bermon va
subvencionar les obres de l’actual església de
Sant Vicenç de Cardona –d’arquitecte
desconegut-, que va ser consagrada el 1040
pel bisbe Erill.

3. ABSIS
TRANSSEPTE
NAU
CENTRAL
ATRI o
NÀRTEX
ESCALES CAP A
LA CRIPTA

4. DESCRIPCIÓ FORMAL
Sant Vicenç de Cardona presenta un aspecte exterior sobri decorat únicament als murs per
parelles d’arcs cecs (bandes llombardes), separats per petits contraforts anomenats lesenes, que,
a més de reforçar el pes dels arcs que sustenten les voltes, ajuden a subratllar l’alçada de l’edifici.
També com a decoració, hi ha una galeria de finestres cegues que recorre la part alta de l’absis
central.

5. L’església té una planta basilical de tres naus – la nau central és molt més alta i més ampla que les
laterals- precedides per un atri o nàrtex amb tribuna des d’on els vescomtes presidien les
cerimònies; un transsepte curt, que gairebé no sobresurt de l’amplada de les naus, i una capçalera
amb tres absis i una cripta on es guardaven les relíquies.
L’espai interior està distribuït de manera que a cadascun
dels trams de la nau central li corresponen tres petites
voltes d’aresta romana de les naus laterals.
La separació dels tres trams centrals es fa mitjançant
robustos pilars cruciformes que recullen la força dels arcs
faixons de l’alta volta de canó i els arcs de mig punt que
separen les naus.

6. Aprofitant que el cos central és més alt, s’obren quatre grans finestrals a cada costat dels murs
laterals que, juntament amb els tres situats a la capçalera de l’absis, aporten una gran lluminositat a
l’interior. Hi contribueixen també les dotze petites obertures i l’òcul que tanca la cúpula del creuer. La
llum de la cúpula procedeix indirectament dels vuit grans finestrals oberts a dalt de tot el cimbori que
la cobreix.

9. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
Les dimensions magnífiques de l’església no van ser pensades a escala humana. La magnificència
de la construcció, juntament amb la seva situació privilegiada a dalt d’un turó, confereixen al
temple un caràcter de domini territorial en una època convulsa.
Malgrat que destaca considerablement, el temple queda totalment integrat en l’entorn, perquè la
pedra amb la qual es va construir va ser treta dels voltants.
Sant Vicenç de Cardona està situat en una zona estratègica que va ser frontera important durant
l’època de la Reconquesta. El lloc també va tenir una gran importància per les mines de sal.

10. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Originàriament, l’església de Sant Vicenç del castell de Cardona va tenir funcions parroquials, però
cap a la segona meitat del segle XI va acollir una comunitat canònica augustiniana. La vida
monàstica s’hi va mantenir amb alts i baixos fins al segle XVIII. L’any 1592, però, l’església va ser
convertida en col·legiata secular i els monjos van ocupar la zona conventual.
Al llarg dels segles XVII i XVIII, el castell, que ocupava un enclavament estratègic, va ser
progressivament militaritzat, fins que el 1794 els monjos van haver de marxar i el recinte va ser
convertit en caserna militar i l'església utilitzada com a magatzem.
Claustre

11. MODELS I INFLUÈNCIES
Sant Vicenç de Cardona és un dels
edificis més representatius de
l’estil llombard –també anomenat
primer romànic- , que va penetrar
a Catalunya durant el primer quart
del segle XI i que té com a
característica constructiva principal
les galeries d’arcs cecs.
Malgrat que des d’un punt de vista
constructiu el temple no aporta
grans novetats, la disposició de
l’espai i la gosadia de les voltes que
el sustenten fan d’aquesta església
un dels punts culminants del
primer romànic, juntament amb
els monestirs de Cuixà i de Ripoll i
les esglésies de Santa Maria i Sant
Climent de Taüll, a la Vall de Boí.