2. Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Títol Maman
Autor Louise Bourgeois (París, 1911- Nova
York, 2010)
Cronologia 1999
Tipologia Escultura exempta.
Material Bronze, acer inoxidable i marbre.
Mides 8,95 x 9,80 x 11,60m.
Estil Expressionista.
Tema Al·legòric.
Localització Museu Gugghenheim (Bilbao)
3. Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTORA
Considerada una de les artistes franceses més importants
del segle XX.
Els seus pares eren restauradors de tapissos antics.
Als deu anys va començar a ajudar-los a dissenyar
tapissos. De nena va descobrir que la seva jove mainadera
anglesa era l'amant del seu pare i que la seva mare
consentia la relació. Aquest descobriment la va marcar
profundament.
Va començar a estudiar art a París i va tenir com a
professors artistes com Paul Colin, Cassandra o Fernand
Léger.
Va estudiar matemàtiques avançades i geometria a la
Sorbona, amb l'esperança de trobar l'ordre i la lògica en la
seva vida i que la van ajudar a perfeccionar l'estil cubista
dels primers anys. Més tard se'n va allunyar: "Per expressar
les tensions insuportables de la família, calia que la meva
ansietat treballés sobre formes que pogués canviar,
destruir i reconstruir"
4. Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTORA
Es va casar amb l' historiador d'art nord-americà Robert Goldwater, conegut pel seu
treball pioner en l’art primitiu.
Es van traslladar el 1938 a Nova York i allà abandonà paulatinament la pintura, per
dedicar-se a l'escultura, caracteritzant-se per tenir una gran habilitat per treballar amb
diferents materials amb un estil molt personal.
Va tenir tres fills: Michael(adoptat), Jean-Louis i Alain.
Allà va entrar en contacte amb el centre dels surrealistes, molts dels quals havien
sortit de França cap als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i va presentar la
seva primera exposició individual el 1945.
5. Júlia López Valera
El reconeixement de la crítica artística no li
arriba fins l'any 1982, quan el MOMA de Nova
York organitza una exposició retrospectiva,
convertint-se en la primera dona en assolir
aquesta fita.
El 2009 va ser honrada pel National Women's
Hall of Fame amb nou ciutadans dels EUA, com
a reconeixement per haver marcat la història
dels Estats Units.
Va morir el 31 de maig de 2010 a l'edat de 98
anys.
BIOGRAFIA DE L’AUTORA
6. Júlia López Valera
ANÀLISI FORMAL
Descripció: És una escultura de bronze que s’eleva, desafiant, sobre vuit
gegantines potes, a l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao
Textura: Mostra una
superfície rugosa i
imperfecta, fruit de les
nombroses plaques
assemblades entre elles que
la conformen a mode de
trossos de tela.
Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament a la dels
arcbotants de les catedrals gòtiques, no es presenten tenses, tot i la duresa
del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats
de l’aranya.
7. Júlia López Valera
ANÀLISI FORMAL
Totes les potes conflueixen en un cos central
de dimensions força més reduïdes, sota el qual
hi ha un teixit metàl·lic, que suporta un
conjunt de pedres blanques de marbre,
simulant els ous.
Bourgeois conjuga molt bé la
fragilitat que es desprèn de la
indefensió de la bossa que guarda
els ous, sospesa en el buit, amb la
protecció que, com una presó,
ofereix al mateix temps la posició
de les vuit extremitats,
lleugerament més elevades que la
bossa maternal.
8. Júlia López Valera
INTERPRETACIÓ
Louise va descobrir el seu impuls creatiu en els seus traumes de la infància. Aquestes
escultures (les aranyes) són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui
considera la seva millor amiga, i que, com les aranyes, és deliberada, intel·ligent,
pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil. No obstant, el
vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, doncs connecta
directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l'artista.
Mori Art Museum, Roppongi, Tokyo.
Samsung Museum of Modern Art (Leeum), Seul.
National Gallery of Canada, Ottawa.
Mori Art Museum, Roppongi, Tokyo. National Gallery of Canada, Ottawa.
9. Júlia López Valera
INTERPRETACIÓ
Mori Art Museum, Roppongi, Tokyo.
Samsung Museum of Modern Art (Leeum), Seul.
Samsung Museum of Modern Art (Leeum), Seul.
Palace of the Asturian Center, National Museum of
Fine Arts, L’Havana.
Tate Modern, London.
10. Júlia López Valera
INTERPRETACIÓ
De fet, el motiu de l’aranya ha estat present d’una o altra manera de l’obra d’aquesta
escultora des de 1940. Quan era petita, Bourgeois va patir el menyspreu del seu pare,
que esperava que fos un nen, i fou testimoni de la relació amorosa que van mantenir
la institutriu que l'educà amb el seu pare, relació que la mare de Louise Bourgeois va
voler ignorar.
“Cada dia has d'abandonar el teu passat, o acceptar. Si no el pots acceptar, et
converteixes en escultora” L. Bourgeois
L’aranya, segons l’artista, expressa la duplicitat
de la naturalesa materna: usa la seda tant per
fabricar el capoll que protegeix els ous, com
per filar la teranyina amb la qual caça les
preses.
Doble funció contradictòria del tot: vida i
mort.
Dicotomia visible també formalment: contrast
entre les dimensions monumentals i l’aparença
amenaçadora que presenta i l’aparent fragilitat
de les potes, llargues i primes.
11. Júlia López Valera
Al llarg de la seva llarga trajectòria artística que abraça més de sis dècades,
Bourgeois ha anat creant una obra sòlida i innovadora que ha oscil·lat entre
l’abstracció i la representació personal dels estats psíquics de la persona. Alhora,
aquesta aposta s’ha vist enriquida pel contacte amb el surrealisme parisenc,
l’expressionisme abstracte de Nova York, així com també pel diàleg mantingut amb
l’art de les tribus índies i africanes.
No obstant, cal recordar també la influència que la traumàtica infantesa de
Bourgeois ha tingut en la seva obra. Així, d’alguna manera es pot afirmar que l’artista
francesa trasllada a l’art algunes de les seves vivències, sentiments i emocions més
profundes, i com ella mateixa va revelar, la seva obra és, en gran mesura,
autobiogràfica.
Bourgeois amb el seu art promou la igualtat de gènere i també col·labora amb
organitzacions activistes contra la SIDA.
MODELS I INFLUÈNCIES