Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)

Unitat 2: La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
Júlia López Valera

 Crisi monarquia absoluta amb el regnat
de Carles IV (1788-1808). Causes: impacte
revolució francesa, guerres exteriors i
dificultats econòmiques.
 Guerra del Francès (1808-1814)
 Promulgació de la Constitució de 1812.
 Retorn de Ferran VII (1814-1833)
 Esfondrament definitiu de l’Antic Règim.
Júlia López Valera (Institut Banús)
S
U
M
A
R
I

CRONOLOGIA

1.LACRISIDELREGNATDECARLESIV(1788-1808)
LA MONARQUIA DE CARLES IV: LA GUERRA GRAN
 El rei allunya del govern als ministres il·lustrats i tanca les fronteres amb França.
 El 1792 nomena primer ministre a MANUEL GODOY.
 L’execució del rei Lluís XVI desencadena la GUERRA GRAN (1793-1795):
- Afecta sobretot a Catalunya i el País Basc.
- Entre el març del 1793 i el febrer del 1794 les tropes espanyoles avancen
en territori francès. A mitjans de 1794 es capgira la situació.
- Finalment derrota de les tropes espanyoles que porta a la PAU DE
BASILEA (1795).
Suposa:
1. La retirada dels
francesos de
Catalunya.
2. La subordinació
d’Espanya als
interessos
francesos.
L’aliança amb els francesos,
comporta un conflicte amb
Gran Bretanya que volia el
domini marítim. Forts
enfrontaments i derrota de
l’armada espanyola a la
BATALLA DE TRAFALGAR
(1805) i el conseqüent
desastre naval.

CONSEQÜÈNCIES:
1. Paralització del comerç
colonial.
2. Agreujament de la crisi de la
hisenda reial (no ingressos
comerç amb Amèrica).
3. Producció teixits afectada.
QUÈ FA GODOY?
1. Endeuta el país.
2. Augmenta les contribucions .
3. Desamortització i venda de les
terres de l’església.

AMPLIA OPOSICIÓ a GODOY:
- Noblesa.
- Església.
- Classes baixes.
L’ESFONDRAMENT DE LA MONARQUIA BORBÒNICA
 Al 1807 Godoy, amb el vist i plau de Carles IV signen amb Napoleó el
TRACTAT DE FONTAINEBLEAU, que autoritzava a l’exèrcit francès a entrar a
Espanya per atacar Portugal. A canvi es repartien Portugal i se li donava un
principat a Godoy.
 La presència de les tropes va ser acceptades per les autoritats borbòniques
però va causar irritació a la població.
 El 18 de març de 1808:

 Per què? Per por a que la presència francesa acabés sent una invasió. I per
l’actitud de Carles IV i de Godoy que volien marxar a Amèrica.
 Participació popular, dirigida per la noblesa palatina i el clero.
 L’objectiu: destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran.
 Els amotinats aconseguiren els seus objectius: CRISI PROFUNDA DE LA
MONARQUIA.
LA MONARQUIA DE JOSEP BONAPARTE
 Carles IV i Ferran VII són convocats a Baiona
per Napoleó. Abdiquen en la persona de
Napoleó que nomena rei d’Espanya al seu
germà: JOSEP BONAPARTE, Pepe Botella.

 Es convoquen corts per tal d’aprovar una constitució que acabés amb
l’Antic Règim i ratifiqués el nomenament de Josep Bonaparte.
CARTA DE BAIONA
Declarava la igualtat dels espanyols davant la
llei, els impostos i l’accés als càrrecs públics.
 Josep I la jurà el 7 de juliol de 1808.
Va intentar una experiència reformista que portés a la LIQUIDACIÓ DE
L’ANTIC RÈGIM:
1. Abolició règim senyorial.
2. Desamortització terres de
l’Església.
3. Desvinculació de les
primogenitures.
4. Desvinculació de les
terres de mans mortes.
Va tenir poc suport.

2.LAGUERRADELFRANCÈS
LA RESISTÈNCIA CONTRA LA INVASIÓ  Les tropes franceses entren
a Barcelona el 13 de febrer de
1808, controlen la ciutat i es
despleguen pel territori.
 Les notícies de l’aixecament
de la població de Madrid
contra els francesos i la
repressió exercida pel
GENERAL MURAT contra els
revoltats, encoratja
l’aixecament.
 Hi ha dues raons per a la
mobilització: resposta
popular contra la presència
francesa i rebuig cap a les
autoritats borbòniques.

Els afusellaments del 3 de maig
Francisco de Goya (1813-1814) .Pintura a l’oli.
268 cm x 347 cm. Museu del Prado.

 La població s’organitzà en JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA ( a la pràctica,
organismes de govern alternatiu). Van ser en primer lloc locals i van estar
dirigides per partidaris de Ferran VII.
18 en total. Què van fer?
1. Assumir la sobirania en absència del rei.
2. Declarar la guerra a Napoleó.
3. Cercar el suport de la Gran Bretanya.
 Al setembre de 1808, les juntes envien representants a Aranjuez per formar la
JUNTA SUPREMA CENTRAL, amb l’objectiu de coordinar la lluita i dirigir el país.
 Trencament amb les institucions de la monarquia.
 Floridablanca i Jovellanos van ser els membres
més il·lustres de la Junta.
 Va reconèixer Ferran VII com a rei legítim.
La Junta va fugir a Sevilla, i després a Cadis.
JUNTA DE
CATALUNYA

LA LLUITA ARMADA
 Semblava que la invasió havia de ser ràpida i fàcil.
 La resistència de ciutats com Girona, Saragossa o Tarragona van immobilitzar part
de l’exèrcit i va impedir el progrés cap al Sud.
 L’organització de tropes de voluntaris van aconseguir èxit al BRUC el 6 i 14 de juny
de 1808.
 Poc després les tropes espanyoles aconsegueixen la victòria BAILÉN.
L’exèrcit francès es replegà al nord de l’Ebre i força a Josep I a abandonar Madrid.
 Al novembre Napoleó es desplaça a Espanya amb un exèrcit de 250.000 homes.
 El gener de 1809 Josep I entrava novament a Madrid.
 La resistència a la invasió es va portar a terme amb partides de GUERRILLERS.
Escamots locals de 30-50 persones: artesans,
pagesos, estudiants, advocats... Els dirigents eren
militars o clergues.
Lluitaven en petits grups sobre el terreny conegut i
amb recolzament de la població.

CATALUNYA: DE L’OCUPACIÓ A L’ANNEXIÓ
 Entre el 1809 i el 1810 les principals ciutats catalanes cauen en mans de l’invasor.
 Aquesta aparent situació d’estabilitat, fa que els francesos intentin una
aproximació als catalans. Com ? Us del català i al gener del 1812 s'annexiona
Catalunya a l’Imperi.
 Es van traslladar funcionaris que volien
impulsar reformes i millores en el camp fiscal,
jurídic i administratiu. Forta resistència popular i
de la guerrilla.
 Mitjans del 1812 la guerra és desfavorable a
Napoleó, perquè havia desplaçat part de les
tropes a Rússia.
 Les forces espanyoles, amb el suport de la
guerrilla i de l’exèrcit britànic (Wellington),
aconsegueixen la victòria d’ARAPILES (Salamanca,
juliol de 1812).
 Josep I abandona furtivament Madrid.
 Napoleó pactà la fi del conflicte. TRACTAT DE VALENÇAY (1813), que reconeix
Ferran VII com a rei i l’exèrcit francès abandona la Península.

LES ACTITUDS DAVANT LA INVASIÓ
AFRANCESATS
Intel·lectuals, Alts
funcionaris i Alta noblesa.
Col·laboren amb Josep I.
Volen modernitzar
Espanya sense córrer
riscos. Alguns es van
exiliar.
FRONT PATRIÒTIC
CLEGART I NOBLESA
Volen retorn de
l’absolutisme.
Defensaven la
tradició i la religió
catòlica. Rebutjaven
canvis socials.
LIBERALS:
Il·lustrats i burgesos.
Volen modernitzar
el país
GRAN PART DE LA POBLACIÓ:
Moviment de defensa i resistència contra
l’invasor i en defensa de la tornada de Ferran VII
i de les prerrogatives de l’Església Catòlica.

3.LESCORTSDECADISILACONSTITUCIÓDEL1812
LA CONVOCATÒRIA DE LES CORTS
 La JUNTA CENTRAL es va dissoldre el gener de 1810. Havia iniciat un procés de
convocatòria de corts (per decidir sobre l’organització i el destí). Es va crear una
REGÈNCIA formada per 5 membres i es fan consultes sobre les reformes que
s’havien de fer.
 Va ser un procés difícil per la guerra.
 La JUNTA SUPERIOR DE CATALUNYA, envià 20 diputats que no formaven un
grup homogeni. Destaca, ANTONI DE CAPMANY.

LA CONSTITUCIÓ DEL 1812
Les corts s’obren el setembre de 1810. Es formà una CAMBRA ÚNICA i s’aconseguí
el principi de SOBIRANIA NACIONAL.
Una comissió
s’encarregà de
preparar un
projecte de
constitució.
19-març-1812
“LA PEPA”

DECLARACIÓ DE DRETS DEL CIUTADÀ
 Llibertat de pensament i opinió.
 Igualtat davant la llei.
 Dret de petició, llibertat civil, dret propietat.
NACIÓ
 Conjunt de tots els ciutadans de tots dos hemisferis.
ESTRUCTURA DE L’ESTAT
Monarquia limitada, basada en la divisió de poders.
PODER LEGISLATIU
 Competència de les corts:
1. Elaboració de lleis.
2. Aprovació dels
pressupostos i tractats
internacionals.
3. Comandaments sobre
l’exèrcit.
4. Diputats que ocupaven
càrrec durant dos anys.
 Sufragi universal,
masculí i indirecte.
PODER EXECUTIU
 El monarca era el cap:
1. Direcció del govern.
2. Intervenció en
l’elaboració lleis.
3. Tenia vot suspensiu.
4. Decisions refrendades
pels ministres.
PODER JUDICIAL
 Competència
exclusiva dels tribunals.

ALTRES ARTICLES:
 Reforma dels impostos i de la hisenda.
 Creació d’un exèrcit nacional.
 Servei militar obligatori.
Implantació de l’ensenyament primari,
públic i obligatori.
Territori dividit en províncies, creació
diputacions provincials.
Es creava la MILÍCIA NACIONAL.
Compromís de mantenir la
CONFESSIONALITAT CATÒLICA DE L’ESTAT.

L’ACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS
 Van aprovar unes LLEIS I DECRETS destinats a ELIMINAR LEGALMENT L’ANTIC RÈGIM:
a.- Supressió senyories jurisdiccionals.
b.- Eliminació de les primogenitures i la desamortització de les terres comunals.
c.- Abolició de la Inquisició.
d.- Llibertat d'impremta, condicionada per unes juntes de censura.
e.- Llibertat de contractació, anul·lació dels gremis i unificació del mercat.
 Els legisladors van aprofitar la situació per crear un marc legislatiu molt més avançat.
 No va tenir gaire incidència pràctica per la situació de guerra i per la tornada de Ferran
VII.

4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833)
La tornada del rei planteja un problema...

LA RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME (1814-1820)
 Els liberals desconfiaven de Ferran VII i aquest va acatar
les seves condicions.
 Els absolutistes (noblesa i clero) es van organitzar per
demanar la restauració de l’absolutisme.
 Ferran VII per mitjà del REIAL DECRET de 4 de MAIG de
1814:
Anul·là la Constitució i les Lleis de Cadis.
Va anunciar el retorn de l’absolutisme.
MANIFIESTO DE LOS PERSAS
Mobilitzava al poble per a que
mostrés adhesió al rei.

 Ferran VII restaurà les antigues institucions: MONARQUIA, RÈGIM SENYORIAL I INQUISICIÓ.
 Això suposà una TORNADA A L’ANTIC RÈGIM.
 Context internacional: derrota de Napoleó. El Congrés de Viena que impulsa els restabliment
del vell ordre i la creació de la Santa Aliança.
 Les conseqüències de la GUERRA a Espanya van ser molt greus:
Entre 255.000 i 375.000 morts.
Destrosses i pèrdues al camp (ruïna pagesia, paràlisi comerç i paràlisi
producció manufacturera)
A les colònies: moviments d’independència.
 S’havia produït un canvi de mentalitat en els diferents grups socials:
 L’oposició liberal es va anar enfortint.
PAGESIA
No pagava rendes senyorials i
protestaven si es tornaven a
posar.
SECTORS BURGESOS
Llibertat fabricació i mercat.
Qüestionaven la tornada a
l’antiga i rígida reglamentació
gremial.
Acord internacional: Rússia, Prússia i Aústria, que varen
prometre ajudar-se en cas de revolucions liberals.

 A les ciutats van créixer les societats secretes i maçòniques.
 Alguns caps de la guerrilla s’havien integrat a l’exèrcit, això originà un sector liberal:
PRONUNCIAMENT MILITAR per fer jurar a Ferran VII la constitució.
A Catalunya el més important va ser a l’abril del
1817 i va estar dirigit per LUIS LACY.
Els governs de Ferran VII van fracassar en:
-intent de trobar solucions a la fallida de
la hisenda reial, a l’emancipació de les colònies, a la
crisi econòmica i al progrés de l’oposició liberal.
REPRESSIÓ.
Única
resposta... DIFICULTATS DE RESTAURAR LA
MONARQUIA ABSOLUTISTA
COM SI RES NO HAGUÉS
PASSAT.

EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)
 L’1 de gener de 1820 el coronel RAFAEL de RIEGO es va revoltar
a Sevilla i va recórrer Andalusia proclamant la Constitució del
1812.
 La passivitat de l’exèrcit, l’acció dels liberals i la neutralitat dels
pagesos van obligar a Ferran VII a acceptar la Constitució (10 de
març).
 Es formà un nou govern que :
PROCLAMÀ
AMNISTIA
CONVOCÀ
ELECCIONS A
CORTS
 Els resultats electorals donaren la majoria als diputats liberals que començaren
una important OBRA LEGISLATIVA:

Restaura llibertat
d’indústria, liberalització
dels intercanvis
comercials, abolició dels
gremis, supressió de les
senyories jurisdiccionals
i de les primogenitures i
la venda de terres dels
monestirs.
Van establir la
disminució del delme i
reformes en el sistema
fiscal, el codi penal i
l’exèrcit.
Van iniciar la
modernització política i
administrativa:
ajuntaments i
diputacions electius, es
desenvolupà la Milícia
Nacional com a cos
armat de voluntaris
(classes mitjanes
urbanes). Finalitat:
garantir l’ordre i
defensar les reformes
constitucionals.

LES DIFICULTATS DEL TRIENNI
 Les reformes van suscitar l’OPOSICIÓ.
 Ferran VII utilitzà el dret de vet, conspirà contra el govern i cercà de recuperar el poder
per mitjà de la intervenció de les potències absolutistes.
 Les noves mesures liberals van provocar el DESCONTENTAMENT DELS PAGESOS:
 La NOBLESA i l' ESGLÉSIA van impulsar la revolta contra els governants. L’any 1822
s’aixequen PARTIDES ABSOLUTISTES a diferents llocs.
 Problemes entre els LIBERALS per com encarar les reformes:
L’abolició de les senyories jurisdiccionals no
facilitava l’accés a la terra:
-Els antics senyors, són els nous propietaris.
- Els pagesos eren arrendataris i podien ser
expulsats si no pagaven. El pagament de les
rendes s’havia de fer en metàl·lic.
Els pagesos més
pobres i més
indefensos donaren
suport a l’agitació
antiliberal.
MODERATS
Reformes limitades que no
perjudiquin la noblesa i la
burgesia propietària.
EXALTATS
Reformes més radicals i
favorables a les classes
mitjanes i populars.

LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)
 La SANTA ALIANÇA, a petició de Ferran VII, va posar fi al règim liberal.
 El 1823, ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS, comandats pel duc d’Angulema van entrar a
Espanya i restituïren Ferran VII al tron. Poca resistència.
Ferran VII recuperà la condició de monarca absolut, tot i que les potències restauradores li
van demanar que fes algunes reformes molt moderades per tal d’acontentar la població:
Proclamació d’una amnistia.
Organització d’una administració per
donar estabilitat a la monarquia.
No acceptà Ferotge REPRESSIÓ
CONTRA ELS
LIBERALS
Exili, Mort, Presó

 L’altre gran problema era el PROBLEMA ECONÒMIC.
Dificultat hisenda agreujades per la pèrdua de les colònies : control
estricte de la despesa
Aranzel proteccionista per a les manufactures catalanes i LÓPEZ
BALLESTEROS (proper als interessos industrials) s’incorporà al
ministeri d’hisenda.
Això va descontentar molt als sectors
més reialistes.
A Catalunya, l’any 1827: esclat de la GUERRA DELS
MALCONTENTS O AGRAVIATS.
. Dirigents nobiliaris i clericals.
. Pagesos descontents.
El govern va acabar amb la revolta.
Què volien? El retorn als
costums tradicionals.

CONFLICTE DINÀSTIC I TRANSICIÓ POLÍTICA
 L’any 1830 , Ferran VII té una filla: ISABEL. Això plantejà un greu conflicte de caràcter
successori. Fins al moment, CARLES MARIA ISIDRE, germà del rei, era el successor
previsible.
 Els partidaris de Carles (CARLINS) es negaren a acceptar la situació i influïren sobre el rei
per a que la canviés.
 M. Cristina va entendre que si volia que la seva filla regnés s’havia d’acostar als sectors
més moderats.
 M. Cristina va ser REGENT durant la malaltia del rei. Què va fer?
La LLEI SÀLICA, d'origen
francès i implantada per
Felip V , impedia ser reina a
ISABEL.
Es promulgà la
PRAGMÀTICA SANCIÓ que
derogava la llei i convertia
ISABEL en reina.
Formar un nou govern reformista.
Decretà una amnistia.
Es preparà per enfrontar-se als carlins.
Va substituir alguns capitans absolutistes.

 L’any 1833 mor Ferran VII. El seu testament diu que:
 El mateix dia, Carles es proclama rei i s’inicia una insurrecció
absolutista al nord d’Espanya i a Catalunya. Comença la
PRIMERA GUERRA CARLINA.
ISABEL
reina
M.CRISTINA
Governadora fins a la
majoria d’edat

5.LAINDEPENDÈNCIADEL’AMÈRICAHISPÀNICA
L’AMÈRICA ESPANYOLA AL FINAL DEL S. XVIII
 Al llarg del segle XVIII, el reformisme borbònic havia donat lloc a una ETAPA DE
PROSPERITAT als territoris d’ultramar.
 L’exemple d’independència dels EUA (1776) va ser molt important.
 La Gran Bretanya s’encarregà de donar suport als moviments secessionistes, ja que
ambicionava el control del mercat americà.
Reactivació comerç
Posada en marxa i explotació de nombroses
plantacions (esclaus)
Creixement econòmic
BURGESIA CRIOLLA
Van fer seves les idees liberals.
Van elaborar programes que portaven cap a la independència
Per
què?
• Tractament discriminatori en el càrrecs colonials.
•Submissió a forts impostos.
• Control sobre economia (sobretot en el comerç).

EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA
 A partir del 1808 els criolls opten per
no acceptar l’autoritat de Josep
Bonaparte, creen JUNTES que
assumeixen poder dels seus territoris.
 No van reconèixer l’autoritat de la
Junta Suprema Central.
 Cap al 1810 moltes es van declarar
autònomes:
Virregnat del Riu de la Plata,
JOSÉ de SAN MARTÍN proclamà l’any
1810 la independència de la República
Argentina.
Virregnat de NOVA GRANDA i
VENEÇUELA, SIMÓN BOLÍVAR.
MÈXIC, MIGUEL HIDALGOS I
JOSÉ M. MORELOS.
 Les Corts de Cadis van considerar les colònies com a territori espanyol i reconeixien e els
drets dels criolls.

L’AMÈRICA ESPANYOLA AL FINAL DEL S. XVIII
 El 1814, acabada la guerra, Ferran VII envià l’exèrcit que pacificà Nova Granada i Mèxic.
La intransigència de la monarquia va ajudar a l’expansió del moviment d’alliberament.
Amb la independència de PERÚ i BOLÍVIA es posà fi a la presència espanyola a l’Amèrica
continental.
SAN MARTÍN, propicià
al 1818 la
independència de XILE.
BOLÍVAR, va posar les
bases per a la formació de
la Gran Colòmbia
(VENEÇUELA, COLÒMBIA,
EQUADOR I PANAMÀ)
AGUSTÍN DE ITURBE,
independència el 1821
de MÈXIC

LES REPERCUSSIONS A CATALUNYA
 En menys de vint anys es perden les colònies a l’Amèrica continental. Això va suposar
un fort cop:
 Molts catalans van tornar a Catalunya i van repatriar el seus capitals. Va ser un bon
IMPULS per al DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE CATALUNYA.
1. Comerciants i empresaris emprenedors.
2. van cercar negocis on invertir: indústria i comprant terres i modernitzant el
camp català.
 Les Antilles, especialment Cuba, és la principal destinació de les exportacions catalanes.
Pèrdua de pes en
la política
internacional
Pèrdua per al conjunt
de l’economia
espanyola.

REPASSAL’ESSENCIAL

Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)

Similaire à Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833) (20)

Plus de Julia Valera

Plus de Julia Valera (20)

Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)