Art

1. Arquitectura i urbanisme romà
Els romans es van distingir no tant per les innovacions que van fer en el camp de l’art com per la caoacitat de recollir, assimilar i adaptar tots
els progressos de l’antiguitat. El seu esperit pràctic, la seva capacitat d’organització i la necessitat de cohesionar el vast imperi que anaven
creant va fer que destaquèssin, sobretot, en l’urbanisme i en la construcció d’obres públiques i d’enginyeria.

2. Aparells de murs romans

3. Campament romà

4. Murades romanes de Lucus (Lugo)

5. Síquia
romana de
la ciutat de
Tharros
(Sardenya)

6. Calçada i
síquia
romana de
la ciutat de
Tharros
(Sardenya)

7. L’arc i les seves parts.

8. Arc romà de
Gerasa
(JORDÀNIA)

9. Voltes
utilitzades
pels romans:
semiesfèrica,
de canó, de
quart d’esfera
(o de forn),
anular i
d’aresta.

10. Planta del Fòrum principal de Roma

11. Maqueta
del Fòrum
de Roma.

12. Vista actual del Fòrum romà.

13. Via Decumana (Decumanus) de Gerasa.

14. Cardo de Timgad (Algèria).

15. Cardo de Sbeitla (Sufetula). Tunisia.

16. ORDRES DE
COLUMNES
ROMANES
Columna toscana
sense estries,
columna toscana amb
estries, columna
jònica, columna
coríntia i columna
composta.

17. Temple etrusc (precursor dels romans)

18. Ordre toscà dels romans.

19. Capitell
d’ordre
compost.

20. Temple de Venus i Roma (Maqueta).

21. Maison
Carrée de
Nimes
(França).

22. Temple de la “Maison Carrée” de Nimes.

23. Temple de la Fortuna Viril (o de Fortuno, déu
fluvial del port de Roma)

24. Temple circular de Vesta (Roma).

25. Planta del
Panteó
de Roma.

26. Secció, alçat i planta del Panteó.

27. Maqueta del Panteó de Roma

28. Panteó d’Agripa. Edifici arquitravat i adovellat
alhora.

29. Interior del Panteó. Cúpula de cassetons.

30. Interior del
Panteó.
Representació
figurada de
l’època del
Renaixement.

31. Cassetons i
òcul del
Panteó de
Roma.

32. Monument funerari de Fabara
(Saragossa).

33. Monument
funerari de
la Torre dels
Escipions
(Tarragona)

34. Piràmide de Caius Cestius, al costat de la
Porta d’Òstia (Roma). Monument funerari.

35. Mausoleu de l’emperador Adrià. (Reproducció en
maqueta).

36. Mausoleu d’Adrià.Actualment castell de
Sant’Angelo

37. Tomba de Celia Metel.la.

38. Arc de Medinaceli (Sòria)

39. Arc de
triomf
de Tito.
Roma

40. Arc de Constantí. Recreació.

41. Arc de Constantí actualment.

42. Arc de Septimi Sever. Roma.

43. Columna
trajana

44. Basílica de Majenci (maqueta)

45. Planta i
restes
actuals de
la Basílica
de Majenci.
Roma.

46. Planta i
reconstrucció
de la Basílica
de Majenci.

47. Tall axonòmetric de la Basìlica de Majenci. Museu
d’Amsterdam.

48. Interior idealitzat de la Basílica de Majenci.

49. Reproducció aproximada de les Termes de
Dioclecià.

50. Estat actual de les termes de Dioclecià.

51. Plànol de les Termes de Caracal.la.

52. Reproducció en maqueta de les Termes de
Caracal.la.

53. Tepidarium de les Termes d’Herculà (Itàlia).

54. Caldarium de les Termes d’Herculà (Itàlia).

55. Esquema d’unes termes romanes

56. Hipocaust. Sistema per tenir aigua calenta
a les termes.

57. Termes dels Ciclops. Laterines públiques
per a dotze persones.

58. Casa de
pisos a
Roma
(Insulae)

59. Domus. Casa romana

60. Impluvium/Compluvium

61. Atri de
domus
romana.
Compluvi i
impluvi. Al
fons el
peristil.
Pompeia.

62. Interior de domus romana

63. Tablinum de domus romana d’Herculà
(Casa n. 17)

64. Triclini de domus romana d’Herculà (Casa
dels Cèrvols).

65. Peristil de casa pompeiana.

66. Vil.la Adriana a Tívoli (Itàlia).

67. Vil.la
Adriana a
Tívoli.
Natatio.

68. Macel.lum (Mercat) de Gerasa (Jordània)

69. Macel.lum d’Empúries.

70. Mercat romà

71. Biblioteca Celsius (Èfes).

72. Pont romà sobre el Guadalquivir (Còrdova).

73. Pont romà a Mèrida sobre el riu Guadiana
(Seixanta arcs de mig punt.)

74. Pont romà sobre el Guadiana
(Mèrida).792 mts de longitud.

75. Pont romà d’Alcàntara sobre el riu Tajo.

76. Pont romà de Pollença

77. Aqüeducte del Pont du Gard
(França)

78. Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)
de Tarragona

79. Canaleta
de
l’aqüeducte
de
Tarragona

80. Aqüeducte de Los Milagros de Mèrida. Formigó i pilars de
granit i maons. Arqueries reforçades per arcs de
sustentacle a diferent altària

81. Vista aèria de l’aquëducte de
Segovia.

82. Aqüeducte de Segovia.

83. Aqüeducte de Segovia

84. Pretori
romà de
Tarragona

85. Espigó del port romà d’Empúries.

86. Esquema
de planta
de teatre
romà
segons
Vitruvi.

87. Maqueta del Taatre Marcel.lo de Roma

88. Teatre de Mèrida. Graderia i escena.

89. Teatre de Mèrida. Càvea, escena i prosceni.

90. Escena del Teatre de Mèrida.

91. Odeó d’Herodes Àtic. Atenes. 161 d.C. Teatre romà per a 5.000
espectadors. Una escena de tres plantes, una càvea de 76 mts de
diàmetre i una orchestra de 18x12 mts.

92. Maqueta de l’Amfiteatre Flavi (Colosseu)

93. Colosseu de Roma (Com era
antigament).

94. Exterior del Colosseu (Amfiteatre Flavi) de
Roma actualment.

95. COLOSSEU.
Superposició
d’ordres
arquitectònics. De
dalt a baix, pilastres
compostes,
columnes corinties,
columnes jòniques i
columnes toscanes.

96. Interior del Colosseu (Reproducció). Es poden
veure els vomitoris.

97. El Colosseu: notes informatives

98. Vista aèria del Colosseu abans de les
darreres restauracions interiors.

99. Recreació amb molta imaginació del que podia
esser l’espectacle de la lluita dels gladiadores amb
les ferotges feres.

100. Les Arenes de Nimes (França)

101. Amfiteatre de Verona

102. Pista de l’amfiteatre de Verona

103. Pista de l’amfiteatre de Tarragona

104. Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla). Safareig
inundable per a fer les naumàquies.

105. Amfiteatre de Mèrida.

106. Circ romà (per fer carreres de carros)

107. Maqueta del circ de Roma

108. A l’actual Plaça Navona de Roma es
trobava el Circ Agonal.