VII Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 15 d'octubre de 2013

1. VII Jornada de Juristes de Centres Penitenciaris
Execució de condemna
en règim obert i semiobert
La regressió de règim obert a règim
ordinari
Josep Cid (Universitat Autònoma de Barcelona)
15 d’octubre de 2013
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del
material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús
comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.

2. INTRODUCCIÓ
2
Per què és important el règim obert per a la rehabilitació?
Dos debats importants sobre el règim obert:
Concessió
Revocació
Quant al sistema de concessió, el debat és entre sistemes
discrecionals i sistemes automàtics.
Ponència centrada en la regressió (basada en la recerca de
Cid i Tébar, 2013).

3. IMPORTÀNCIA DEL RÈGIM OBERT
3
Tema de la major efectivitat dels sistemes esglaonats
de compliment de condemna (Petersilia, 2003;
Shlager-Robbins, 2008; Travis, 2005; Luque et al.,
2004).
Possibles raons (Cid i Martí, 2011):
(i)Fomenta l’autoeficàcia pel canvi.
(ii)Ens fa assumir una “concepció individual de la
rehabilitació”.
(iii)Facilita vincles nous (treball).

4. UNA FRASE PER A MEDITAR
4
"... la sociedad, lo que es... temas de inserción y todo esto,
ha sido gracias a mí, a mí no me han ayudado en nada. En
nada. Lo único que me han hecho es presionar. Cuando yo
llegué a tercer grado me dijeron, bueno, si en dos semanas
no encuentras trabajo te vamos a dar un trabajo, que
ganarás 600 euros y trabajarás... no sé cuantas horas. O
sea, a mi realmente no me han ayudado en nada, lo único
que me ha ayudado he sido yo, que soy una persona que he
tenido facilidad pa las cosas [l’entrevistador assenteix] y
que soy muy testarudo y cuando... lo que quiero lo consigo,
y ya está.”
(Extreta de Cid i Martí, 2011)

5. PER QUÈ INVESTIGUEM SOBRE LA
REGRESSIÓ
5
1.
Perquè nomes 1/3 dels condemnats a presó
finalitzen la seva pena en règim obert o en llibertat
condicional a Catalunya
2.
Perquè, en clau de penologia comparada, les taxes
d’alliberament esglaonat ens situen lluny de països
del nostre entorn: Alemanya (60 %), Bèlgica (95
%) Finlàndia (99 %) (Padfield et al. 2010).
3.
Perquè creiem que les regressions són una de les
causes que influeixen en aquesta taxa baixa.

6. COM ACABEN LA CONDEMNA LES PERSONES QUE
COMPLEIXEN PENA DE PRESÓ
Catalunya (1996-2010)
6
Font: Direcció General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació (Conselleria de Justícia,
Generalitat de Catalunya). Informació no publicada facilitada als autors

7. REVOCACIONS DE TERCERS GRAUS
(CATALUNYA, 1996-2012)
7
N
Tercer grau
N
Revocacions
%
Revocacions sobre persones
en tercer grau
2006
1721
576
33,5
2007
1673
562
33,6
2008
1809
518
28,6
2009
1922
499
26,0
2010
1843
488
26,5
2011
1822
522
28,6
2012
1717
497
28,9
2006‐2012
29,4
Font: Direcció General de Servies Penitenciaris i Rehabilitació
http://www.gencat.cat/justicia/estadistiques_serveis_penitenciaris
Nota. Persones classificades en tercer grau a 31 de desembre de cada any. Revocacions produïdes al llarg de l’any.

8. COM FINALITZEN LA CONDEMNA ELS REGRESSATS?
CATALUNYA. PERSONES REGRESSADES EL 2004-2005
8
Forma d’excarceració
N
%
Primer grau
20
2,0
Segon grau
686
67,9
Tercer grau
166
16,4
Llibertat condicional
130
12,9
Altres
9
0,9
Total
1.011
100
Font: Direcció General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació (Conselleria de Justícia, Generalitat de Catalunya). Informació no
publicada facilitada als autors.
Nota. El total de regressats entre 2004 i 2005 és de 1146. Però hi ha 135 persones que en la data en què se’ns faciliten les dades
(febrer de 2012) encara no han estat alliberats.

9. IMPACTE DE LES REGRESSIONS EN LES TAXES
D’ALLIBERAMENT ESGLAONAT. CATALUNYA (2006-2010)
9
ANY
N
Alliberats
N
3 grau+LC
%
3r grau+LC
N
%
revocacions 3r grau o LC
que
si no
finalitzen en s’haguessin
1r o 2n grau
produït les
revocacions
403
54,3
2006
2360
879
37,2
2007
2574
866
34,4
393
48,9
2008
2201
917
41,7
362
58,1
2009
3201
1114
35,7
349
45,7
2010
3370
1312
36,8
341
49,0
Table 3. Impact of recalls in early release rates. Catalonia (2006-2010)
2006-2010
37,2
51,2

10. LA PREGUNTA DE LA RECERCA
10
PODRIEN REDUIR-SE
LES TAXES DE REGRESSIÓ?

11. RECERCA REALITZADA
11
Mostra:
Persones regressades el 2011 i amb data de finalització de la
condemna al segon semestre de 2012
n. 52 persones
Instruments d’anàlisi:
Expedients penitenciaris
Entrevistes semiestructurades amb els regressats
Treball realitzat
100 % d’expedients analitzats (n. 52)
75 % de la mostra entrevistada (n. 39)
Tècniques d’anàlisi
Matriu de dades sobre la base dels instruments d’anàlisi
Anàlisi quantitativa

12. CAUSES DE REGRESSIÓ
12
Infracció
Freqüència
Percentatge
Infracció penal
14
26,9
Incompliment
condicions supervisió
Consum drogues
13
25
8
15,4
No retorn
8
15,4
Impagament
responsabilitat civil
Altres
7
13,5
2
3,8
Total
52
100

13. RESULTATS DE LA RECERCA
13
Es podien haver evitat les infraccions?
Ha estat garantista el procediment de regressió?
Per què costa tant tornar a recuperar el tercer grau
una vegada regressat?

14. ES PODIEN HAVER EVITAT LES INFRACCIONS?
14
La majoria dels entrevistats (61.5 %) no relacionen la
seva infracció amb un dèficit d’ajuda o amb un excés
de control.
Una minoria dels entrevistats (38.5 %) sí que
relacionen la seva infracció amb dèficits de
tractament, d'informació (responsabilitat civil), amb
manca d’ajuda (feina) i amb excés de control.

15. EL PROCEDIMENT HA ESTAT
GARANTISTA?
15
Indicador
Percentatge
freqüència
Accions prèvies abans de regressar
(n=52)
Sí: 19,2
10
No: 80,8
Possibilitat de la persona de defensar- Sí: 0
se de la imputació abans de decretar
la regressió
(n=52)
No: 100
Percepció de justícia de la regressió
Sí: 33,3
(n=39)
No: 66,7
Presentació de recurs davant de la Sí: 15,6
regressió
(n=52)
No: 84,4
42
0
52
13
26
8
44

16. COM FINALITZEN LA CONDEMNA ELS
REGRESSATS DE LA MOSTRA
16
Freqüència Percentatge
Segon grau
32
61,5
Tercer grau
15
28,6
Llibertat
condicional
5
9,6
Total
52
100

17. PER QUÈ LA MAJORIA DE REGRESSATS
NO RECUPEREN EL TERCER GRAU?
17
OBTENCIÓ DE PERMISOS DESPRÉS DE LA REGRESSIÓ
Permisos
Freqüència
Percentatge
Dies de mitjana
en l’obtenció de
permisos*
Sí
31
59,6
214
No
21
40,4
Total
52
100
(i) No són raons individuals les que expliquen que les persones no
recuperin els permisos o que els recuperin massa tard (només la
reducció de la motivació al canvi juga un cert rol).
(ii) Hi ha raons estructurals: polítiques implícites davant la regressió.

18. PROPOSTES / PUNTS DE DISCUSSIÓ
18
Estendre la bona pràctica de la regressió en casos de
consum de drogues (accions prèvies) a la resta de supòsits
de regressió.
Procediment oral amb autoritat imparcial abans de
regressar.
Coordinació entre l’autoritat judicial i l’Administració per
establir un pla de pagament adaptat a les circumstàncies
individuals.
Pla individual per a tota persona regressada amb
condicions i temporalitat per recuperar el tercer grau.
Mesures en sintonia i compatibles amb la Circular 2/2012,
sobre llibertat condicional.

19. QUI VULGUI CONSULTAR LA RECERCA COMPLETA
19
J. Cid i B. Tébar (2013). Regressió a segon grau: causes
i conseqüències. Barcelona: CEJFE
http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Home/recerc
a/cataleg/regressio_2ngrau.pdf

20. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
20
Cid J; Martí J (2011). El procès de desistiment de les persones empresonades: obstacles i
suports. Barcelona: CEJFE.
http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Documents/ARXIUS/SC_3_175_11_cat.pdf
Cid J i Tébar B (2010). Libertad condicional y delincuentes de alto riesgo. Revista Española de
Investigación Criminológica 8: 1-23
http://www.criminologia.net/pdf/reic/ano8-2010/a82010art3.pdf
Hamilton, R.; Campbell, C. (2013). “A dark figure of corrections. Failure by way of
participation”. Criminal Justice and Behavior, 40(2): 180-202.
Luque, E., Ferrer, M.; Capdevila, M. (2004). La reincidència penitenciària a Catalunya.
Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
Padfield N, van Zyl Smit D, Dünkel F (2010) (eds) Release from prison. European policy and
practice. Cullompton: Willan.
Petersilia, J. (2003). When Prisoners come Home. Parole and Prisoner Reentry. Oxford:
Oxford University Press.
Schlager, M.; Robbins, K. (2008). “Does Parole work? Revisited: Reframing the discussion of
the Impact of Postprison Supervision on Offender Outcome”. The Prison Journal, 88: 234-51.
Travis, J. (2005). But they all come back. Facing the challenges of prisoner reentry.
Washington: The Urban Institute.
White, M. et al. (2011). “Halfway back: an alternative to revocation for technical parole
violators”. Criminal Justice Policy Review, 22: 140-166.
Zhang, S.; Roberts, R.; Callanan, V. (2006). “Preventing parolees from returning to prison
through community-based reintegration”. Crime and Delinquency, 52: 551-571.

21. FINANÇAMENT
21
Ministerio de Economía y Competitividad (SPAIN)
DER 2011-29229-C02-01. Factores explicativos del
desistimiento y obstáculos a la reinserción
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.
Beques 2012. Regressió a segon grau: causes i
conseqüències
Generalitat de Catalunya. Ajuda als grups de recerca
consolidats: Grup de Recerca en Criminologia
Aplicada a la Penologia SGR 2009-01117

22. AGRAÏMENTS
22
A la Direcció General de Serveis Penitenciaris: a
Joan Pere Queralt, que ha facilitat enormement la
recerca i a totes les persones dels centres que ens han
ajudat a gestionar les entrevistes.
Als nostres entrevistats, que han compartit la seva
experiència penitenciària amb nosaltres.
A l’Aina Ibàñez, del Grup de Recerca en Criminologia
Aplicada a la Penologia, que ens ha ajudat en
l’explotació dels resultats.