2. Activitat 1: Aina Olivart
ACTIVITAT 1
Quins poemes de Maragall van guanyar algun premi en els Jocs Florals?
Joan Maragall va guanyar diversos premis en els Jocs Florals:
• Dins la cambra ( 1881,Badalona): Flor natural (millor poesia amorosa)
• La Sardana (1894, Barcelona): Englantina d'or (millor poesia patriòtica)
• El mal caçador (1896, Barcelona): Viola d'or i d'argent (millor poesia religiosa)
• Glosa (1904,Barcelona): Flor natural (millor poesia amorosa). També és nomentat
"Mestre en Gai Saber" aquell mateix any.
• Enllà (1910, Barcelona): Premi Fastenrath (guardó literari de novel·la, poesia o
assaig)
3. Activitat 2: Laia Moras
El Modernisme literari català.
El modernisme literari és un moviment que va aparèixer a Catalunya a finals del segle XIX i a principis del XX.
Orígens
El Modernisme literari català va tenir uns inicis bastant lents, els primers signes del canvi en el camp literari van trobar-se en algunes poesies de Joan Maragall. En aquests poemes abandonava la
retòrica romàntica i retornava al subjectivisme, convertint-les aixi en poesia més moderna.
L'inici del Modernisme coincideix i s'explica amb la situació de la burgesia, que va deixar de banda una etapa estalviadora per entrar en una altra de modernització, en que la gent vol gaudir i gastar-se la
riquesa acumulada.
Així va ser com un grup de burgesos es va enfrontar amb la seva pròpia classe social i va treure a Catalunya del seu endarreriment cultural respecte a Europa.
Els primers escrits modernistes els trobem a la revista Avens, que va buscar un model gramatical uniforme i normalitzat més adequat, i que més endavant canvia el seu nom per Avenç.
4. Activitat 2: Laia Moras
Corrents estètics i ideològics:
El Modernisme va tenir dues etapes:
1892- 1900
1900-1911
INICIS: DOS CORRENT IDEOLÒGICS
Revista important: "Joventut". Època
1. Esteticisme: donava l'esquena a la societat. L'art
d'assimilació dels escriptors de la
era el seu refugi i la seva religió.
Renaixença.
2. Regeneracionisme: s'oposava als burgesos
Va aparèixer el ruralisme.
conservadors. Va intentar regenerar les masses
Es tornaven a valorar els Jocs Florals.
incultes. Volien canviar la societat a través de l'art.
Hi va haver les primeres mostres del
Aquests, van aparèixen a l'Avenç.
Noucentisme.
Hi va haver les festes modernistes de Sitges.
5. Activitat 2: Laia Moras
Cronologia: Autors i obres més importants del modernisme.
Apel·les Mestres i Oñós R aimon Casellas i Dou Alexandre de Joaquim R uyra i Oms
1854-1936 1855-1910 Riquer i Ynglada 1858-1939
L'Esquella de la Toratxa Els sots feréstecs 1856-1920 Marines i boscatges, (1903)
(1939) (1901) Anyoranses (1902)
Joan Maragall i Santiago R usiñol i Prudenci Bertrana i Compte
Caterina Albert
Gorina (1860-1911) Prats (1861-1931) (1867-1941)
i Paradís
La sardana (1894) Els jocs Florals de La Guineu (1902)
(Víctor Català)
Canprosa(1903)
(1869-1966)
Solitud (1905)
6. Activitat 3: Bernat de Paz
Expliqueu breument als companys les principals etapes de la poesia de Maragall
La poesia de Maragall es divideix en quatre principals etapes:
PRIMERA ETAPA (1860-1891)
La primera etapa de la poesia de Maragall també s'anomena "vitalista". Hi formen part el poemes plens de vitalitat i energia des de
les seves primeres obres fins al seu casament l'any 1891.
El 30 d'abril de 1888 va publicar el seu primer poema important, "l'oda infinita", que conté la seva teoria poètica. I al 1891 els seus
amics més propers li van regalar un llibre anomenat "Poesia" que recollia totes les seves obres fins aquell moment.
SEGONA ETAPA (1892-1900)
En aquesta etapa Maragall es basa més en escriure sobre la vida d'una manera més intel·lectual, basant-se amb aquestes
paraules dites per ell mateix: "La vida, contemplada per sobre i en total, és hermosa: la vida, viscuda, és trista.". Però per altre
banda també para de la vida de forma més profunda i íntima en els textos més religiosos.
TERCERA ETAPA (1901-1906)
L'inici d'aquesta etapa és a causa de la pèrdua d'alguns dels amics més estimat per Joan Maragall.
Al 1900 escriu escriu "Visions i Cants", que és el seu primer llibre allunyant-se ja del modernisme. I en la tercera etapa no escriu
molt més, sino que es dedica a traduir obres d'altres poetes, sobretot alemanys. I l'any 1904, Maragall és proclamat "Mestre en Gai
Saber".
QUARTA ETAPA (1907-1911)
En aquesta última etapa Maragall entra en una etapa relativa de passivitat, i es torna a centrar en l'individualisme i el vitalisme de
les primeres èpoques. En aquests últims anys Maragall entra en depressió i no se'n parla molt de les seves obres ni d'ell, passa
decepercebut.
7. Activitat 4: Nerea López
Escolteu aquest fragment de Tristany i Isolda, de Wagner.
Quina relació té amb Maragall? Podeu consultar al volum 8 de la Història de la literatura catalana , l'article de Joan-Lluís Marfany, a l'apartat de "Wagnerisme". Llegiu aquesta cita de Maragall sobre
Nietzsche i mireu de trobar-hi trets modernistes.
Aquest pesimisme que Nietzche desemboca en la seva obra es reflexa en les "Estrofes decadentistes" de Joan Maragall- presentades a les terceres festes Modernistes a Sitges.
Text de Maragall sobre Nietzsche:
El fi de la vida és el goig, la satisfacció dels instints; el medi per a disfrutar-la, la força, el poder. Davant de la vida, davant del goig, davant del poder, els homes són essencialment desiguals: hi ha els senyors, forts de cos
i d’ànima, lliures, irresistibles, egoistes sublims de la vida, lleons riallers que davallen de la selva impetuosa, atropellant i esbocinant tot lo que bé els escau sota llurs urpes victorioses. Per ells viure és poder, poder és
disfrutar, i el llur imperi és el de la força.
Dessota d'aquests pocs hi ha la massa dels esclaus, dels pobres de valer, dèbils, irreflexius, pobres d'instint, predestinats a servir d'objecte a la força dels forts”.
El radicalisme brutal de Nietzsche, el seu immoralisme d’Anticrist, ens dóna la mateixa sensació que si haguéssim pujat an el cim de la serra i allà respiréssim a
grans pitrades l’aire lliure de les altures carregat d’oxigen i de fortor de pins."
Diem que tot el text és moderniste perquè s'inspira amb la natrualesa i l'ús profús
d'elements d'origen natural, amés destaquen molt el tema de la llibertad.
8. Activitat 6: Marina Garsaball
ELOGI A LA PARAULA
Aquest text el va escriure quan va ser escollit president de l’ateneu barcelonès, i en ell ressalta com d’orgullós se sent al ser ell l’escollit.
Parla de la paraula, com una cosa meravellosa que amb això es pot expressar tot. De les paraules surten idees, sentiments, explicacions, aclariments, discussions... Perquè les paraules poden expressar tan coses
espirituals com coses corporals.
Tots els homes, poden arribar a expressar el que senten i a obtenir idees gràcies a les paraules.
Amb les paraules es pot veure com es cadascú, encara que no es digui clarament, cada persona té una manera de parlar segons el seu estat, anímic i sentimental. Per exemple, els enamorats i els poetes semblen uns
encantats de la vida que no saben el que diuen.
En una paraula hi ha tot un misteri, tota la llum del món. Perquè cada mot ha sortit de la llum d’inspiració i nosaltres menyspreem el poeta, gran o petit que tenim dins, perquè tothom és capaç de posar ritme i
harmonia a unes paraules.
El vers, és el veritable llenguatge de l’home, i quan siguem capaços de parlar només amb paraules vives, i menysprear les altres, serà el moment quan serem totalment escoltats.
9. Activitat 7: Júlia Ruiz de Azúa
Maragall va escriure tres cants: "Els adéus" (1896), "Oda a Espanya" (1898) i "Cant de retorn" (1899). Tots ells representen tres moments del conflicte colonial de les Filipines i de Cuba.
Col·laboreu amb els membres del Grup 1 per tal de fer una explicació dels continguts dels poemes en relació amb els fets històrics.
Els tres cants formen el conjunt de: "Els tres cants de Guerra": Són unes composicions que mostren el que pensava la gent: lluitar per la patria, regenerar la terra i realizar canvis per aconseguir el que
volien: combatre per la terra que estimen. Fan referència a les guerres que han patit, totes les morts, etc. El sentiment patriòtic és tan potent que arriscarien la vida.
-Els ádeus: tracta sobre els vaixells que partien cap a la guerra de Cuba, la tristesa i la impotència que sentien els soldats al deixar la seva família.
-Oda a Espanya: Maragall s’adreça a Espanya com a Català. Diu que els espanyols s’han passat molt a la guerra, causant morts innocents i separant famílies. Demana un canvi en la seva política reaccionària i
imperialista.
-Cant de retorn: comenta la tristesa del retorn com a país vençut. Es lamenta per la mort d'aquelles persones a la guerra de Cuba i en fa responsable l'imperialisme espanyol.
10. Activitat 8: Jan Baeta
Llegiu aquests fragments de l' Elogi de la Poesia i expliqueu als companys d'on surt -segons Maragall- la poesia
Segons Joan Maragall la poesia surt de la natura. De la bellesa de la natura i l'home. Pensa que la poesia neix en moments on es sent sol davant la natura i el planeta.
Sap apreciar els moments i les situacions de la vida. Com per exemple el mar o la muntanya, per ell no només es un tros d'aigua o un tros de terra, per ell significa alguna
cosa més i aquest significat l 'expressa a través de la poesia. Expressa el seu benestar davant la naturalesa. Parla de moments en que pensa en la ciència, moments
filosòfics... I que tot conjunt de temes dels que parla, creen una emoció estètica, que ha sigut originada traves de l'expressió.
Tots aquests aspectes els expressa a les seves poesies, Per exemple quan diu:
-Aquí m'estic tot sol a vora el mar. Sóc la Natura sentint-se a si mateix.
11. Activitat 9: Iona Palau
Busqueu informació sobre el Comte Arnau, i resumiu-la per a la resta de la classe. Després, llegiu aquest fragment de la
carta a Carles Rahola i expliqueu-ne el significat als companys:
El Comte l'Arnau va ser un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no
fer bé els pagaments promesos), va ser castigat eternament. Va ser condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena
sobre un cavall negre que li sortien flames per la boca i els ulls.
Una versió més elaborada del mite diu: va ser obligat a casar-se als quinze anys amb Elvira, (una noble que li doblava l'edat), i no era
gens atractiva,aquest va ser el motiu perquè la va deixar ja que també estava enamorat de Riquilda. La vella dama va ser obligada a
professar al monestir de Sant Joan de les Abadesses, on va morir. El Comte l'Arnau, una nit de tempesta, va robar el seu cadàver. Va
començar a cavalcar, i quan va arribar a un penya-segat, la va tirar.
En nits de tempesta, alguns habitants del Ripollès veuen al Comte Arnau cavalcant pels aires.
"Amic Rahola:Sento aquesta vida i l’altra com una sola cosa; que l’altra ja la vivim
en molts moments d’aquesta. Lligar lo temporal a lo etern. Aquesta és la tensió del meu esperit."
