1. SISTEMA PEDAGÒGIC I
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
Martí Teixidó i Planas
Inspecció d’Educació

2. SISTEMA PEDAGÒGIC DE LA
INSTITUCIÓ ESCOLAR
Escola: sistema ->intervenen:
 Variables de context: els alumnes, les famílies,
l’entorn social, la societat...
 Variables d’entrada: els infants i joves d’avui són
diferents dels d’abans, i per tant s’ha de garantir
l’equitat per a tots, incorporant el millor professorat,
els recursos materials i la inversió econòmica.
 Variables de procés: l’organització de les situacions
d’aprenentatge, l’equip docent i personal de serveis
 Les variables de producte són resultats escolars,
desenvolupant una cultura personalitzada

3. LA PEDAGOGIA, L’EDUCACIÓ TRADICIONAL I
ALGUNS DIVERTIMENTS
 Es manté una escola tradicional, basada en la
paraula del professor, el llibre de text i exercicis
d’aplicació amb pràctiques.
 Les tecnologies són un divertiment per als alumnes,
la qual cosa provoca una ignorància sobre aquestes.
 Institució escolar ha de fer la mediació educadora 
garantir capacitats com a competències i decidir una
cultura personalitzada.

4. EL CURRÍCULUM COM A ITINERARI
D’APRENENTATGES FUNCIONALS
QUE S’APLIQUEN A LA VIDA
El currículum s’ha de centrar en
aprenentatges funcionals, els que
s’apliquen a la vida diària que trenquen
amb la vella idea de preparar per a la
universitat o per a la vida adulta.

5. LA PEDAGOGIA COM A CIÈNCIA I PRÀCTICA
FONAMENTADA DE L’EDUCACIÓ
 La didàctica segueix una metodologia
empírica: assaja procediments d’ensenyament, de
mostrar sobre la base del coneixement dels infants, de
les seves capacitats sensorials, intuïtives, intel·lectives i
expressives.
 Al nostre país ens hem perdut: incorporant
la teoria de l’educació i el disseny curricular
«l’única educació veritable s’aconsegueix estimulant
les capacitats de l’infant segons les exigències de les
situacions socials en què es troba» (Dewey, 1897).

6. EDUCACIÓ, PEDAGOGIA,
DIDÀCTICA
 Educació: avui impera la moral individualista,
cadascú va al seu propi interès, al màxim guany
amb el mínim cost. D’aquesta manera l’educació
no assoleix les seves finalitats.
 La pedagogia: proporcionar criteris clars que guiïn
l’acció pràctica i normes d’acció resultants de les
experiències que s’han mostrat més funcionals,
més eficaces i prou eficients.
 La didàctica: l’acció de mostrar el coneixement als
alumnes, és la directament productora
d’aprenentatges.

7. COMPETÈNCIES BÀSIQUES I
SISTEMA PEDAGÒGIC
En fer l’avaluació ens hem d’assegurar
d’assolir les competències per a la
suficiència i mirar amb tota l’extensió els
objectius i continguts per a l’excel·lència
que s’ha d’exigir als que la poden assolir.

8. PEDAGOGIA APLICADA A CADA ALUMNE
SEGONS LES SEVES NECESSITATS
 Podem desglossar l’aprenentatge en quatre
passos:
La funcionalitat comença per l’ interès que
s’identifica amb les necessitats dels humans.
El rendiment personal és la raó que s’estableix
entre les seves realitzacions o assoliments i la
capacitat que te per dur-les a terme.

9. PEDAGOGIA APLICADA A CADA ALUMNE
SEGONS LES SEVES NECESSITATS
El nivell d’aprenentatge és el nivell que
s’espera que un alumne assoleixi o tingui a una
determinada edat.
. La creativitat d’aprenentatge hi ha alumnes
que no s’esforcen com altres companys i acaben
perdent l’ interès. Per tant, cal pensar activitats
d’aprenentatge més complexes i creatives
perquè augmenti el seu interès i entusiasme.

10. INCOHERÈNCIES I INICIATIVES
PEDAGÒGIQUES
 Per aprendre la lectura en català, el mètode més
utilitzat era el de “lletra per lletra”. També es va
difondre en els racons per estimular la parla en
grups autònoms.
Incoherència: A les escoles hi ha nens de parla
castellana, per aquesta raó és més necessària la
parla del mestre perquè és el model de llengua
més directe.

11. INCOHERÈNCIES I INICIATIVES
PEDAGÒGIQUES
 Les taules de multiplicar fa cinquanta anys
s’aprenien cantant, més tard van sortir impreses les
taules de l’1 al 10 i s’aprenien de memòria. Avui dia
s’aprenen de memòria també.
Incoherència: la tècnica adequada es explicar-les
empíricament, és a dir, explicar la multiplicació com
a suma ràpida.

12. INCOHERÈNCIES I INICIATIVES
PEDAGÒGIQUES
 Els professors li diuen als alumnes ( 13- 14 anys)
amb gran retard escolar que necessiten més
hores de matemàtiques, de llengua, etc.
Incoherència: els professors han de reconèixer la
competència de cada alumne i després dir-li que
ha de millorar les matemàtiques o les llengües, ja
que així s’evitarà que s’atabalin i es desmotivin.

13. INCOHERÈNCIES I INICIATIVES
PEDAGÒGIQUES
 Ensenyament funcional segons les necessitats
dels alumnes: una professora va pensar en fer
exercicis de matemàtiques com, per exemple,
calcular els preus de les motocicletes i dels
automòbils, etc.
Incoherència: no es correcte ensenyar les
matemàtiques (o altre matèria) sense aplicar-les a
la vida real, ja que si no es fa així no seran
funcionals per a ells.

14. INCOHERÈNCIES I INICIATIVES
PEDAGÒGIQUES
En conclusió, l’ensenyament escolar i els
mestres han de pensar, pensar junts i revisar
determinades rutines, les quals no són eficaces
perquè sovint es mostren contradictòries e
incoherents.

15. PODEM CONCLOURE COM SI
PARLESSIM AMB ELS
ALUMNES
Les competències bàsiques de la cultura es troben fora de
l’escola i de l’nstitut. Aquestes competències les podem
trobar en la nostra vida diària ja que ens ajuden a amplificar
les nostres capacitats, però es important saber que els
millors anys per activar les nostres capacitats és durant
l’educació escolar perquè és quan ens estem formant com a
éssers humans per arribar a ser un membre actiu de la
societat. Les competències bàsiques són les capacitats
actives però la força i la direcció la dóna cada persona.

16. Anna Portella
Laura Blanco
Laura Rivera
Míriam Díaz