2. Ferrière va crear els 30 punts de l’escola nova
que resumien una educació basada en:
L’ aprenentatge a través de l’experiència directa de
l’alumne tant dintre com fora de l’aula.
Treball individual i cooperatiu.
La creació d’una moral amb sentit crític i d’un
esperit per una cultura de judici.
3. Decroly va posar èmfasi als centres d'interès i
a la globalització.
Els centres d'interès Els alumnes tenen una
activen la intel·ligència comprensió global
i desperten la d’allò que aprenen.
curiositat.
Tres passos en
l’aprenentatge:
Amb l’ajuda del
1.Observació amb tots el professor i amb el seu
sentits del centre. propi aprenentatge es
2.Associació amb altres van veient les parts
fets. del que s’està
3.Expressió o producció estudiant.
de l’infant.
4. Montessori va impulsar les cases d’infants per
potenciar el desenvolupament biopsicològic.
La maduració de les capacitats cognitives estan
associades al desenvolupament psicomotriu.
El professor ha de saber quan és el moment de
màxima maduració per proposar un aprenentatge.
Defensa el desenvolupament de l’infant lliure però,
estimulat. Detestava l’avaluació.
S’ha d’aprofitar els recursos que tenim a l’abast i
proporcionar una educació sensorial.
5. Kilpatrick: La importància dels mètodes de
projecte.
Les quatre fases que Fent diversos
ha de seguir projectes adquiriran
l’alumne: una major capacitat
1. Proposta per fer planificacions i
elaboracions de
treballs.
2. Planificació
3. Elaboració
Com a conseqüència
seran alumnes molt
4. Avaluació. més autònoms.
6. Parkhurst va elaborar el Pla Dalton
d’individualització i contractes.
Consisteix en que els alumnes aprenguin de
manera individual a través de:
- Guions didàctics
- Indicacions bibliogràfiques per consultar-hi.
Sempre amb la supervisió d’un mestre per
guiar-li.
Objectiu: responsabilitzar als alumnes del seu
aprenentatge.
7. Washburne: Sistema Winnetka amb programa
mínim i programa de desenvolupament.
1.Programa mínim: continguts necessaris per a la
vida pràctica.
2.Programa de desenvolupament: per contribuir a
la maduració i al desenvolupament del talent
individual.
Els alumnes escollien segons les seves
capacitats.
Objectiu: que no deixessin els estudis abans
d’hora.
8. Petersen: Plà Jena per a grups d’alumnes de
diferents edats.
L’escola s’organitza amb grups de diferents
edats, segons les necessitats dels alumnes, que
aprenen junts amb la guia del mestre.
No existeix la competitivitat, ja que aprenen que
hi ha diferències naturals.
Objectiu: trencar amb el model homogeni, ja
que tots no van al mateix ritme i, per tant es
crea una competitivitat.
9. Cousinet: Mètode de treball lliure en grups i
càrrecs socials.
Mètode de treball lliure i en grups Els
alumnes s’agrupen lliurament, han de fer un pla de
feina, tenir responsabilitats individuals i fer una
posada en comú.
Pedagogia de l’aprenentatge, no de l’ensenyament.
Aprendre a aprendre.
Critica als exercicis típicament escolars, veu el joc
com activitat de desenvolupament i aprenentatge.
10. Steiner: Pedagogia antroposòfica i no
autoritària. Escoles Waldorf.
Reafirma els principis de llibertat, igualtat i
fraternitat per a la construcció social.
Creu que en l’educació s’han de reconciliar
ciència, religió i art.
Defensa els principis pedagògics de l’Escola
Activa.
11. Freinet: Tècniques de l’Escola Moderna amb la
impremta.
Organització de l’aula en diferents taules de treball
.
Treball individual i sessions col·lectives.
Proposa la pedagogia pràctica.
L’escola s’organitza a partir de la societat i s’espera
que els alumnes siguin capaços de canviar-la.
12. El Movimento di Cooperazione
Educativa (MCE)
Les relacions i la comunicació per a la integració
social són importants a l’escola.
Aprendre és descobrir, investigar, resoldre i
inventar.
El mestre com a organitzador de situacions
d’aprenentatge.
13. Comissió UNESCO:La ciutat educadora
Va establir principis i va formular
recomanacions per canviar l’escola
tradicional.
Ciutat educativa Tots els recursos de la
ciutat i totes les persones per educar els
infants.
