Vull muntar el meu propi negoci. Per on he de començar?
1. Promoció de la Ciutat
Vull muntar
el meu propi negoci.
Per on he de començar?
Autor: Lluís Campderrich
Aquest document està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons
Darrera actualització: 11/04/2012
2. Índex
1. Presentacions
2. Coses que he de saber si vull muntar un negoci
3. Dissenyar el meu negoci: el pla de negoci
4 .Tràmits de constitució
5. Aspectes jurídics
6. Aspectes fiscals
7. Finançament, ajudes i subvencions
3. 1) Presentacions
- Presentació del ponent
- Presentació del
Servei de creació d’empreses de Promoció Econ
- Presentació dels assistents
- Presentació d’INICIA
4. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
El 50% dels negocis fracasa durant els 3 primers anys
de vida del negoci. Per quins motius? Enumerem-los...
http://www.flickr.com/photos/cardenal-roquefort/
5. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
El 50% dels negocis fracasa durant els 3 primers anys
de vida del negoci. Per quins motius? Enumerem-los...
La personalitat de la
persona
emprenedora.
La falta
d’experiència.
La no-predisposició
a aprendre
http://www.flickr.com/photos/cardenal-roquefort/
6. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
El 50% dels negocis fracasa durant els 3 primers anys
de vida del negoci. Per quins motius? Enumerem-los...
La personalitat de la
persona
emprenedora.
La falta
d’experiència.
La no-predisposició
a aprendre
http://www.flickr.com/photos/cardenal-roquefort/
7. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
El 50% dels negocis fracasa durant els 3 primers anys
de vida del negoci. Per quins motius? Enumerem-los...
La personalitat de la
persona
emprenedora.
La falta
d’experiència.
La no-predisposició
a aprendre
http://www.flickr.com/photos/cardenal-roquefort/
8. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
INGREDIENTS QUE FAN FALTA PER CREAR UN NEGOCI VIABLE
a) Una bona idea de negoci
b) Una bona planificació i gestió
c) Tenir diners per muntar el negoci
d) Tenir un bon pla de viabilitat
e) Tenir el perfil d’empresari/a
9. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
PROHIBIT ENAMORAR-SE...
10. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
PROHIBIT ENAMORAR-SE...
...de la nostra idea de negoci
11. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
PROHIBIT ENAMORAR-SE...
...de la nostra idea de negoci
...d’un transpàs o d’un local
12. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
PROHIBIT ENAMORAR-SE...
...de la nostra idea de negoci
...d’un transpàs o d’un local
...d’un client o d’una comanda
13. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
QUIN ÉS EL MILLOR LLOC PER UBICAR UN NEGOCI?
http://www.flickr.com/photos/davidalvarez/
14. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
ATENCIÓ
Per evitar sorpreses desagradables, és molt aconsellable demanar una nota
simple informativa al Registre de la Propietat per obtenir informació del local
que vols adquirir per a muntar-hi el teu negoci. Així sabràs, per exemple, el
nom del propietari real, si el local està afectat per un pla d’ordenació
urbanística, si té impagats, etc.
Pots demanar-la per Internet aquí: http://www.registrodelapropiedad.org
15. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
ATENCIÓ
ALS POSSIBLES
CLIENTS MOROSOS
Abans d’acceptar comandes
importants, és aconsellable
assegurar-se de que el client sigui
un bon pagador.
Es poden consultar els fitxers de RAI,
ASNEF, Registre Mercantil, llistes
de morosos, i existeixen empreses
que donen informació financera
d’altres empreses.
16. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
¿Coneixes les lleis que regulen
la teva activitat empresarial?
17. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
PROHIBIT TIRAR-SE A LA PISCINA
Abans d’iniciar un negoci, cal fer un anàlisi de la viabilitat
tècnica, econòmica i financera de la nostra idea de negoci
18. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
DESPESES DE CONSTITUCIÓ DESPESES MENSUALS
FIANÇA DEL LOCAL 3.000 SOUS I SALARIS 1.500
REFORMES DEL S.S. AUTÒNOMS 250
LOCAL 15.000
LLICÈNCIA MUNICIPAL
LLOGUER LOCAL 1.000
D’ABERTURA 1.500 LLUM, AIGUA, GAS,
TELÈFON, INTERNET 350
MAQUINÀRIA 3.000 COSTOS
GESTOR 100 FIXES
MOBLES 1.000
ASSEGURANCES 220
GÈNERE DE FONS 1.000
MANTENIMENT 270
PROVISIÓ DE FONS 5.000 X 6
PUBLICITAT 260
TOTAL 54.500 IMPOSTOS
MUNICIPALS 50
GÈNERE MENSUAL COSTOS
APROX. 1.000 VARIABLES
TOTAL 5.000
19. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
GENER FEBRER MARÇ ABRIL
COSTOS FIXES
4.000 € 4.000 € 4.000 € 4.000 €
COSTOS
VARIABLES 1.000 € 1.000 € 1.000 € 1.000 €
TOTAL COSTOS
DESPESES
FIXES i VARIABLES 5.000 € 5.000 € 5.000 € 5.000 €
COSTOS DE
CONSTITUCIÓ 500 € 500 € 500 € 500 €
TOTAL 5.500 € 5.500 € 5.500 € 5.500 €
INGRESSOS
DIFERÈNCIA
20. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
¿Quantes unitats de producte he de vendre
perque el meu negoci sigui viable econòmicament?
COST VARIABLE UNITARI DESPESES FIXES ANUALS
Flors 1,75 € Sous i Salaris 35.000 €
Contenidor 0,30 € S. S. Autò noms 5.425 €
Amortització S. S. Rè gim General 6.160 €
vehicle repartiment 0,50 € Lloguer del local 3.600 €
Benzina 0,25 € Despeses generals 2.000 €
Assegurances 200 €
TOTAL 2,8 € Manteniment 350 €
Publicitat 500 €
PREU 25 €
TOTAL 53.235 €
Marge brut comercial nominal = (Preu – Total CVU) = 25 – 2,8 = 22,2 €
Nombre d’unitats = Total DFA / Marge brut comercial nominal = 53.235 / 22,2 = 2.398 unitats
* Font: PROGRAMA MOTIVA
21. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
LA DOBLE DIFICULTAT D’ACONSEGUIR CLIENTS
22. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
LA DOBLE DIFICULTAT D’ACONSEGUIR CLIENTS
1. Que et coneguin.
2. Que deixin de
comprar a la teva
competència
i que et
comprin a tu
23. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
LA DOBLE DIFICULTAT D’ACONSEGUIR CLIENTS
1. Que et coneguin.
2. Que deixin de
comprar a la teva
competència i
que et comprin a
tu
24. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
¡ATENCIÓ AMB LES GUERRES DE PREUS!
NO TOTHOM SE LES POT PERMETRE
25. 2) Coses que he de saber
si vull muntar un negoci
¡ATENCIÓ AMB LES GUERRES DE PREUS!
NO TOTHOM SE LES POT PERMETRE
A un comerç petit o de barri li és molt difícil competir
a nivell de preus. Li és més convenient competir en
“proximitat” i en qualitat en l’atenció al client.
26. 3) Dissenyar el meu negoci: el pla de negoci
QUÈ ÉS UN PLA DE NEGOCI?
És una descripció detallada
i per escrit de la nostra idea de negoci.
Serveix per...
- Dissenyar amb detall el funcionament del nostre negoci.
- Obligar-se a conèixer el sector i el mercat de la nostra activitat empresarial.
- Analitzar si la nostra idea de negoci és viable.
- Poder anticipar-se a riscs i prendre decisions amb més possibilitats d’èxit.
- Aconseguir finançament (subvencions, bancs, inversors privats...)
- Aconseguir determinats proveïdors i, fins i tot, determinats clients.
27. 3) Dissenyar el meu negoci: el pla de negoci
ESTRUCTURA BÀSICA D’UN PLA D’EMPRESA
Introducció: PER QUÈ vull muntar aquest negoci?
Justificació i motivació Quines facilitats tinc per a fer-ho?
Què vendré? Com ho vendré? Ho fabricaré?
Pla de mercat Com ho fabricaré? Qui són els meus clients?
i de producció Com els trobaré? COM ELS CONVENCERÉ?
Per fer tot això... QUÈ necessitaré? QUI
Organització interna necessitaré? COM organitzaré els recursos
i gestió humans i els recursos materials?
Àrea econòmico- Muntar el negoci quant costarà? D’on treuré
financera els diners per pagar-ho? I quants diners he
de guanyar per a que el negoci sigui viable?
Quines normatives regulen la meva activitat
econòmica? Què he de fer per complir-les?
Àrea jurídico-fiscal
Quina serà la forma jurídica del meu negoci?
Quins impostos hauré de pagar?
28. 4) Tràmits de constitució
Per muntar un negoci (ja sigui com a treballador
autònom, com a societat limitada,...) cal fer diversos
tràmits: anar a Hisenda, a la Seguretat Social, al
Registre Mercantil, etc.
Avui en dia s’han unificat qüasi tots els tràmits.
Només cal demanar cita prèvia a l’Oficina de Gestió
Empresarial (OGE) trucant al 012 o mitjançant el seu
portal web i aportar la documentació que es requereix.
29. 5) Aspectes jurídics
Forma jurídica: criteris per escollir-la
−Tipus d’activitat a exercir
−Nombre de promotors
−Responsabilitat dels promotors
−Necessitats econòmiques del projecte
−Aspectes fiscals
−Expectatives futures
−Tràmits legalització i administratius
31. 6) Aspectes fiscals
La fiscalitat del teu negoci depèndrà de les seves
particularitats i característiques específiques. És
molt recomanable (però NO imprescindible en el cas
dels treballadors autònoms) recòrrer als serveis
d’una gestoria.
Al portal web de l’Agència Tributària (www.aeat.es)
trobaràs manuals pràctics sobre els diferents tipus
d’impostos que hi ha. Us recomanem el següent
manual:
http://www.agenciatributaria.es/static_files/AEAT/Contenidos
_Comunes/La_Agencia_Tributaria/Segmentos_Usuarios/Empresas_y_profesionales/
Empresario_individuales_y_profesionales/Folletos/IAE_2010.pdf
32. 7) Finançament, ajudes i subvencions
FINANÇAMENT INCENTIUS FISCALS
- Préstec amb avals a baix tipus d'interès - Foment de les TIC a les PIMEs
- Microcrèdits - Deduccions per exportació
- Finançament de circulant - Ocupació persones amb discapacitat
- Innovació - Despeses de formació professional
- Préstecs sectorials - Deducció per R+D+I
- Finançament per Crèixer
- Avals i garanties
CONCURSOS I PREMIS
SUBVENCIONS I AJUTS
- Per iniciar un projecte empresarial
- Subvencions per innovació empresarial
- Destinades a empreses (renovació parc de vehicles)
- Eficiencia energètica
- Incentius de suport al sector comercial i serveis
33. 7) Finançament, ajudes i subvencions
Exemples de préstecs amb tipus d’interés baix
Característiques Interès Devolució Carència Comissions
1. Prèstecs INICIA (amb • Fins al 70 % actiu fixe Depenent Depenent Depenent de Depenent de
conveni) • Amb garanties de l’entitat de l’entitat l’entitat l’entitat financera
• Nova creació fins 1 any financera financera financera fins a Entre 0,50 i 1,50
(euríbor + fins a 15 4 anys
• Pla d’empresa 0 a 1) anys
2. Compte de crèdit • Circulant Euríbor + 1 any ------------------- Depenent de
(amb conveni) • Pla d’empresa 1 renovable l’entitat financera
Entre 0,50 i 0,25
3. ICFCrèdit • Empreses vendes<50 m € Euríbor + 3, 5 , 7 o 2 anys Exemptes
• Actiu fixe 0,60% 10 anys
• Fins 1,5 m €
• Amb garànties
34. 7) Finançament, ajudes i subvencions
Cercadors de finançament, ajudes i subvencions:
- Guia de finançament d’INICIA
- FISUB
- FINEMPRESA
- Xarxes d’Inversors Privats
- Avals: AVALIS SGR
- Microcrèdits: Fundació CP’AC, Guia de finançament d’INICIA
- Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC)
35. 7) Finançament, ajudes i subvencions
Capitalització de la prestació d’atur
Concepte: Cobrament únic de la prestació d’atur
Beneficiaris: Persones que volen iniciar una activitat empresarial pel seu compte
Requisits:
− Tenir dret a la prestació per atur
− No haver fet ús de la capitalització en els 4 anys anteriors
− Tenir pendents de rebre 3 o més mesos de prestació
− Iniciar l’activitat en el termini d’1 mes des de la percepció de la capitalització
Pagament: dues modalitats
8. 100% import a cobrar per pagar quotes d’autònom
9. * 60%- 100% pagar despeses de posada en marxa
* Resta, per pagar quotes autònom
36. Promoció de la Ciutat
Servei de creació d’empreses
de l’Ajuntament de Blanes
Lluís Campderrich i Casacuberta
Tècnic de creació d’empreses de la Xarxa INICIA
de l’Ajuntament de Blanes
lluiscampderrich@blanes.cat
972.358.260 de dilluns a divendres de 9:00h a 14:00h
Si necessites informació, orientació o ajuda per al teu projecte
empresarial, contacta amb el tècnic.
Per a més informació pots consultar: Autor: Lluís Campderrich
www.blanespromocio.cat
www.inicia.gencat.cat
Darrera actualització: 11/04/2012
Notes de l'éditeur
A la hora de decidir que forma jurídica es la adecuada para mi negocio debo tener en cuenta una serie de criterios El tipo de actividad: existen determinadas actividades que sólo admiten una forma jurídica para poder desarrollarlas. Por ejemplo las entidades financieras, agencias de viaje, o seguros deben adoptar la forma jurídica de sociedad mercantil. Número de promotores: Se tiende a afirmar que el caso de un único socio optaremos por empresario individual, mientras que si son varios por una sociedad. Responsabilidad: Dependiendo de la forma jurídica la responsabilidad de los socios con respecto a las deudas de la empresa será mayor o menor, es decir, ilimitada o limitada. Necesidades económicas: El empresario individual frente a la sociedad mercantil tiene menores necesidades económicas para su constitución, por ejemplo, para la constitución de una SA se piden 60.000 € mientras que para el autónomo nada. Aspectos fiscales: Los aspectos fiscales son frecuentemente uno de los criterios decisivos para adoptar la decisión. Si soy empresario individual o SCP tributaré por IRPF, en cambio si soy una sociedad tributo al 30% o 35%. Expectativas futuras: En el momento de constitución son difícilmente cuantificables, pero por ejemplo, si preveo contratar personal tendré que tener en cuenta las limitaciones de las sociedades laborales Trámites legales y administrativos: Un empresario individual tiene menos trámites constitucionales y administrativos que una sociedad que necesita estatutos, escrituras, registros, contabilidad acorde con el Código de comercio, etc. Lógicamente tanto en un caso como en otro podemos externalizar estos trámites mediante una gestoría
A la hora de decidir que forma jurídica es la adecuada para mi negocio debo tener en cuenta una serie de criterios El tipo de actividad: existen determinadas actividades que sólo admiten una forma jurídica para poder desarrollarlas. Por ejemplo las entidades financieras, agencias de viaje, o seguros deben adoptar la forma jurídica de sociedad mercantil. Número de promotores: Se tiende a afirmar que el caso de un único socio optaremos por empresario individual, mientras que si son varios por una sociedad. Responsabilidad: Dependiendo de la forma jurídica la responsabilidad de los socios con respecto a las deudas de la empresa será mayor o menor, es decir, ilimitada o limitada. Necesidades económicas: El empresario individual frente a la sociedad mercantil tiene menores necesidades económicas para su constitución, por ejemplo, para la constitución de una SA se piden 60.000 € mientras que para el autónomo nada. Aspectos fiscales: Los aspectos fiscales son frecuentemente uno de los criterios decisivos para adoptar la decisión. Si soy empresario individual o SCP tributaré por IRPF, en cambio si soy una sociedad tributo al 30% o 35%. Expectativas futuras: En el momento de constitución son difícilmente cuantificables, pero por ejemplo, si preveo contratar personal tendré que tener en cuenta las limitaciones de las sociedades laborales Trámites legales y administrativos: Un empresario individual tiene menos trámites constitucionales y administrativos que una sociedad que necesita estatutos, escrituras, registros, contabilidad acorde con el Código de comercio, etc. Lógicamente tanto en un caso como en otro podemos externalizar estos trámites mediante una gestoría
Evaluados los criterios podré elegir entre distintas formas jurídicas: Empresario individual y sociedad civil: Responsabilidad ilimitada, respondemos con todos los bienes de las deudas sociales de la empresa, adecuada para el empresario individual o asociación de empresarios individuales (SCP), no se exige capital inicial para su constitución, tributa por IRPF, escasos trámites de constitución y administrativos. Resto sociedades: Socios con responsabilidad limitada a su aportación, aunque debemos tener en cuenta la nueva Ley Concursal, puede exigir desembolsos importantes para su constitución, tributa por Impuesto de Sociedades, tramites de constitución y administrativos importantes.
Como hemos observado antes cuando hablamos del dinero en el Plan de empresa, nuestras inversiones se deben financiar. Para ello tengo dos alternativas: la aportación del propio emprendedor ya sea en dineraria o mediante la afectación a la sociedad de un bien. Cuando esta financiación es insuficiente debemos recurrir a la externa. En este caso hablamos de la financiación tradicional (préstamos personales, hipotecarios, etc.) que nos podemos encontrar en cualquier entidad financiera o posibles ayudas, subvenciones no prestamos blandos a unos intereses más bajos que las alternativas tradicionales.
Como hemos observado antes cuando hablamos del dinero en el Plan de empresa, nuestras inversiones se deben financiar. Para ello tengo dos alternativas: la aportación del propio emprendedor ya sea en dineraria o mediante la afectación a la sociedad de un bien. Cuando esta financiación es insuficiente debemos recurrir a la externa. En este caso hablamos de la financiación tradicional (préstamos personales, hipotecarios, etc.) que nos podemos encontrar en cualquier entidad financiera o posibles ayudas, subvenciones no prestamos blandos a unos intereses más bajos que las alternativas tradicionales.
La primera alternativa son los préstamos autoempresa, que nacen a raiz de un acuerdo entre la Generalitat y las entidades financieras, para potenciar la creación de empresas mediante la reducción del tipo de interés. Financian hasta un 70% del activo fijo, requieren de aval y plan de empresa, se otorga a las empresas de nueva creación o empresas creadas en el último año. Periodo de concesión: 10 días hasta 30.000 € Como alternativa para la financiación del circulante de la empresa (existencias, clientes y disponible) existen las cuentas de crédito que nacen a raíz de un acuerdo entre la Generalitat y las entidades financieras. Requieren de aval y plan de empresa, se otorga a las empresas de nueva creación o empresas creadas en el últimos 5 años. Hay cláusula de no disponibilidad. La tercera alternativa son el Crédit Plus que implica también una reducción del tipo de interés para aquellas empresas que ya estén en activo con un volumen de negocio inferior a 7 millones, las inversiones se deben destinar al activo fijo, con préstamos entre 10.000 y 1.000.000 de euros Todas estas alternativas necesitan de avales y de la concesión por parte de la entidad financiera. Es decir, la última palabra la tiene la entidad. Si queremos financiación sin avales tenemos otras alternativas como son el ICO (donde se destinan anualmente una determinada cantidad de dinero para financiar proyectos, pero que se agota rápido, es estar atento) Otra alternativa para la financiación sin avales son los microcréditos otorgados por algunas instituciones como UN SOL MON que no lo piden , pero si que exigen pertenecer a un colectivo de difícil inserción y con un tipo de interés más elevado, entre el normal y las alternativas anteriores
Como hemos observado antes cuando hablamos del dinero en el Plan de empresa, nuestras inversiones se deben financiar. Para ello tengo dos alternativas: la aportación del propio emprendedor ya sea en dineraria o mediante la afectación a la sociedad de un bien. Cuando esta financiación es insuficiente debemos recurrir a la externa. En este caso hablamos de la financiación tradicional (préstamos personales, hipotecarios, etc.) que nos podemos encontrar en cualquier entidad financiera o posibles ayudas, subvenciones no prestamos blandos a unos intereses más bajos que las alternativas tradicionales.