2. 28/01/15 2
1.- Origen de les xarxes d’ordinadors
2.- Les xarxes d’àrea local
3.- Tipus de xarxes
4.- Història de la xarxa de xarxes
5.- Com viatja la informació per la xarxa
6.- Programes i serveis
7.- Comunicacions
8.- Connexions
Les xarxes
4. 28/01/15 4
Origen de les xarxes d’ordinadors
- Els ordinadors han permès gestionar bases de dades i processos
rapidesa.
- A mesura que els ordinadors es van fer més potents i ràpids, va
sorgir la necessitat de comunicar-los entre sí per poder compartir
les dades I millorar el seu rendiment.
- Aquest sistema de comunicació s’anomena comunicació en
xarxa.
5. 28/01/15 5
Tipus de xarxes
Xarxes d'àrea local
- Si els ordinadors estan connectats en un mateix edifici s’anomenen
connexions de xarxa d’àrea local o LAN (local area network).
- Les xarxes LAN permeten connectar els ordinadors per compartir dades i
perifèrics.
Xarxes d'àrea gogràfica extensa
La connexió entre ordinadors allunyats es va iniciar utilitzant les línies
telefòniques I les ones electromagnètiques com a mitjà de comunicació.
Aquestes xarxes de llarg abast s'anomenen WAN (wide area network) I
permeten la comunicació entre ordinadors de la mateixa ciutat, país o
diferents continents.
Una xarxa WAN permet connectar diferents xarxes LAN situades a
qualsevol lloc del món.
7. 28/01/15 7
Les xarxes d’àrea local
Descripció física
Per poder connectar un ordinador amb un altre, cadascún d'ells necessita una targeta de
xarxa. Les més habituals porten un protocol estàndard de connexió anomenat Ethernet.
També es necessita un mitjà de transmissió, que pot ser un cable o bé ones
electromagnètiques.
Parell trenat (TP): format per quatre parells de
cables trenats de diferents colors. Evita les
interferències amb el propi trenat dels cables.
És el més utilitzat en les connexions
telefòniques i d’ADSL. El connector s’anomena
RJ45.
Cable coaxial (BNC): té un conductor central de
coure aïllat i cobert per una malla metàl·lica per evitar
interferències. Tot està recobert per material plàstic
aïllant. S'utilitza en les connexions per cable i el senyal
de televisió.
8. 28/01/15 8
Les xarxes d’àrea local
Fibra òptica: és el millor cable per comunicacions, però també el més car. Transmet
dades a alta velocitat perquè fa servir senyals lluminosos i no genera interferències.
Està format per un nucli de fibra recobert de material opac i aïllant, diferents fils
conductors de llum i un nervi de fibra dur per evitar flexions excessives del cable que
farien interrompre el flux de llum.
La font de llum més utilitzada als cables de fibra òptica és el làser.
9. 28/01/15 9
Les xarxes d’àrea local
Sistema d’ones sense fil: s’utilitza per connectar ordinadors en xarxes LAN.
És un sistema més econòmic que la instal·lació feta amb cables. Són molt útils
per als ordinadors portàtils però la velocitat de la comunicació és inferior.
Concentrador (hub / switch): és un perifèric de la xarxa que permet compartir
un mateix cable de transport de la xarxa.
Punt d’accés (AP): és un perifèric concentrador que permet interconnectar
dispositius sense fil per formar una xarxa WLAN (wireless LAN). També es
pot connectar amb la xarxa LAN.
La normativa estàndard de certificació de les xarxes sense fil s’anomena WI-FI
(wireless fidelity). Els estàndards més utilitzats són: IEE 802.11b (11Mbs), IEE
802.11g (54 Mbs), IEE 802.11n (108 Mbs).
Sistema d’ones sense fil
10. 28/01/15 10
Les xarxes d’àrea local
Serveixen perquè un ordinador es pugui comunicar amb els altres ordinadors
d’una xarxa LAN.
Fan servir el protocol Ethernet i cada targeta té un número d’identificació
exclusiu.
Targetes amb fil: Cada targeta ha de tenir un connector per al tipus de cable
de la xarxa.
Targetes sense fil: Cada targeta ha de tenir una antena per emetre I rebre
ones del punt d’accés més pròxim.
Targetes de xarxa
11. 28/01/15 11
Tipus de xarxes
BUS: són fàcils d’instal·lar connectant els ordinadors entre si amb cable coaxial
i connectors BNC. Els dos extrems de la línia del bus han d’acabar amb uns
terminals perquè el senyal de la xarxa pugui ser absorbit.
Tenen l’inconvenient que si una de les màquines falla, la xarxa deixa de tenir
comunicació i per això, actualment s’utilitzen molt poc.
12. 28/01/15 12
Tipus de xarxes
ANELL: tots els ordinadors de la xarxa estan connectats al mateix cable però
per poder comunicar-se han d’esperar el seu torn. Amb aquest sistema s’evita
que diversos ordinadors es connectin al mateix temps.
13. 28/01/15 13
Tipus de xarxes
ESTRELLA: s’utilitza cable trenat i connectors RJ45. Tots els ordinadors estan
connectats a un hub/switch que controla el pas d’informació d’un ordinador a
un altre.
Si un dels ordinadors s’avaria, la resta poden seguir treballant normalment.
El principal inconvenient és que es necessita molt més cable i el cost de la
instal·lació és més elevat.
14. 28/01/15 14
Tipus de xarxes
Elements d'una LAN
- Tots els ordinadors que es connecten a la xarxa han de tenir una targeta Ethernet i,
si és possible, la mateixa velocitat de transmissió.
- La tipologia en estrella és la més segura en cas d’avaria d’un dels ordinadors
perquè la resta de la xarxa segueix funcionant.
- El cable serà de tipus parell trenat amb connectors RJ45.
- A cada aula s’ha d’instal·lar un concentrador (hub/switch) per connectar els cables
dels ordinadors i els perifèrics a la xarxa.
- També es poden utilitzar xarxes sense fils que funcionen per ones o xarxes mixtes
en què es combinen elements connectats per cables i d’altres connectats sense fils.
- Per poder treballar per la xarxa els ordinadors s’han de configurar amb el protocol
de comunicacions TCP/IP, assignant a cada ordinador un nom i un número
d’identificació específics.
- Per poder compartir programes i arxius a través de la xarxa s’ha d’instal·lar un
servidor de xarxa que controli tots els serveis i connexions. També serveix per
controlar l’accés a Internet, la seguretat de la xarxa, els permisos dels usuaris i els
accessos als programes i els arxius.
16. 28/01/15 16
Història de la xarxa de xarxes
Per evitar el col·lapse d’una xarxa de comunicació
quan una part d’aquesta deixava de funcionar es van
crear xarxes en les que la circulació de la informació
no s’aturés.
En el moment en què la informació és introduïda a la
xarxa per ser enviada a un destinatari, no segueix un
camí fix, sinó que cada ordinador connectat a la
xarxa va fent avançar la informació cap a un altre. La
informació ha de circular per totes les xarxes,
independentment dels sistemes operatius o de les
avaries.
Aquestes normes s’anomenen protocols de
comunicació. El protocol d’Internet s’anomena
TCP/IP.
Internet es va començar a utilitzar per enviar missatges, però l’any 1989 es va inventar un
sistema per intercanviar arxius multimèdia, que es va anomenar World Wide Web.
17. 28/01/15 17
Història de la xarxa de xarxes
Organització de la xarxa Internet
Internet està configurada com una
teranyina que envolta la Terra, i cada
punt d’unió és una altra xarxa més petita
formada per una empresa que ofereix el
servei de connexió a Internet.
Per poder identificar les xarxes i els
seus ordinadors s’han assignat uns
números anomenats adreça IP que no
es poden repetir (192.168.12.108).
Per no haver de memoritzar aquests
números IP, cadascun té un domini
assignat, que és un text significatiu i fàcil
de recordar (www.iesmacardona.cat).
18. 28/01/15 18
Com viatja la informació per la xarxa
El protocol TCP
Un ordinador, independentment de la seva potència i del sistema operatiu que faci
servir, ha de poder comunicar-se i intercanviar informació amb qualsevol altre.
Quan aconseguim que dos ordinadors es connectin es posa en marxa el control de
protocol de transmissió (TCP), que analitza la quantitat d’informació que ha d’enviar i
la fragmenta en petits paquets d’informació.
El protocol TCP posa una etiqueta a cada paquet perquè l’ordinador que els rebi els
pugui identificar.
El protocol IP
Quan el protocol TCP ha acabat de preparar els paquets d’informació, comença a
funcionar el protocol IP, que és l’encarregat d’afegir a cada paquet que s’ha d’enviar
l’adreça de l’ordinador de destí i també l’adreça de l’ordinador que l’envia.
Finalment es genera un conjunt numerat de paquets amb unes etiquetes que porten
l’adreça de destí, la d’origen i la longitud del contingut de la informació.
A continuació, l’ordinador connectat a Internet comença a enviar els paquets als
nusos de la xarxa fins que arribin al seu destí. Com que cada paquet pot agafar
camins diferents, arriben al destí de forma desordenada.
Finalment l’ordinador de destí, fa que el protocol TCP analitzi i ordeni tots els paquets
que li han arribat per refer el missatge original.
19. 28/01/15 19
Programes I serveis
Programes per verificar IP I connexió a Internet
Per saber el número de l’adreça IP d’un ordinador, es pot utilitzar el programa
ipconfig.
Inici > Executar > cmd > ipconfig
Aquest programa ens informa del nom de la xarxa que ens dona servei a Internet i el
número IP que ens ha assignat.
Per saber si la connexió del nostre ordinador funciona bé amb la xarxa Internet, hem
d’executar el programa ping.
Inici > Executar > cmd > ping www.iesmacardona.cat
Aquest programa envia quatre paquets d’informació a l’ordinador de l’adreça
electrònica que li escrivim. Si l’ordinador i la xarxa funcionen correctament, ens dirà
el temps que ha tardat cadascun dels paquets a anar i tornar, l’adreça IP de
l’ordinador i el nom d’aquest ordinador.
Per saber per quin camí passen els paquets de la nostra connexió, fem servir el
programa tracert i l’adreça on volem anar.
Inici > Executar > cmd > tracert www.iesmacardona.cat
Aquest programa ens diu per quin ordinadors de la xarxa d’Internet estan circulant
els paquets d’informació, el nom de l’ordinador, les seves adreces IP i el temps que
tarda en cada un dels enllaços.
21. 28/01/15 21
Programes I serveis
Serveis d'Internet
· Correu electrònic: per enviar i rebre textos, imatges, sons o vídeos.
· Llistes de correu: grups de persones que es relacionen a través del correu.
· News: grups de notícies classificats per temes: cinema, informàtica, economia...
· World Wide Web: és el format que ens permet visualitzar la informació multimèdia
amb text, imatges, sons i vídeos. Mitjançant enllaços podem “navegar” d’una pàgina
a una altra.
· Comerç electrònic: moltes empreses venen els seus productes a la xarxa.
· IRC (Internet relay chat): permet conversar a vàries persones alhora des de
qualsevol punt del món, en temps real.
· FTP (file transfer protocol): permet enviar o rebre qualsevol tipus de fitxer als
diferents servidors de la xarxa.
· Telnet: permet connectar un ordinador com si fos un terminal d’un servidor remot i
treballar amb aquest segon ordinador des d’un altre lloc.
· VOIP (voice over IP): permet utilitzar la connexió d’Internet per parlar per
telèfon.
22. 28/01/15 22
Comunicacions
Satèl·lits de posicionament global (GPS)
El sistema GPS està format per una xarxa de 27 satèl·lits situats al voltant de la Terra
en una òrbita a 20.000 km de distància.
Aquest sistema desenvolupat pel departament de Defensa dels EE.UU. ofereix
cobertura a tota la Terra i permet conèixer la posició exacte amb una precisió de pocs
metres.
Funcionament del sistema GPS
L’aparell GPS connectat ha de rebre el senyal d’un determinat nombre de satèl·lits de
la xarxa (com a mínim 3 o 4).
L’aparell GPS rep la informació de la posició i el rellotge de cada satèl·lit localitzat.
Aleshores, el GPS sincronitza el seu rellotge amb el dels satèl·lits i mesura el temps
que triga a rebre el senyal cada satèl·lit.
Amb aquestes dades determina a quina distància està de cada satèl·lit i amb les
distàncies trobades pot fer els càlculs per obtenir les coordenades de latitud i longitud
del punt on ens trobem.
24. 28/01/15 24
Comunicacions
Utilització del GPS
Hi ha molts aparells i programes que, mitjançant el sistema de posicionament global,
poden ajudar a dirigir un vehicle, un vaixell, un avió, etc. des d’un origen fins a un
destí determinat.
A més de la posició, també representen els mapes de la zona per on s’està viatjant i
els punts d’interès del recorregut (benzineres, parkings, hospitals, restaurants...).
Aparells que permeten navegar amb GPS
Aparells que permetes navegar amb GPS
· Navegador: només serveix per orientar l’usuari. Disposen de pantalla tàctil i
funcionen sobre la imatge d’un plànol digital.
· PDA: moltes agendes electròniques porten incorporat un sistema GPS i la
cartografia de la zona que ens interessi. La pantalla del dispositiu funciona com la
dels navegadors.
· Mòbil: els telèfons mòbils de gamma alta ofereixen sistemes GPS amb les mateixes
prestacions que els anteriors. A aquestes funcions hi afegeixen els avantatges de la
interactivitat que permet el telèfon i la connexió a Internet que també poden
incorporar (reservar taula en un restaurant, comprar entrades d’espectacles,
localitzar el vehicle, etc.).
26. 28/01/15 26
Connexions
Connexió de l'ordinador amb el router
Per fer la connexió amb cable, cal utilitzar un de parells trenats format per quatre
parells de fils de coure coberts de material plàstic de diferents colors.
Cada parell de cables (color / color amb bandes blanques) va trenat entre si i amb els
altres tres parells per augmentar l’aïllament i disminuir al mínim la captura
d’interferències.
Els parells trenats dels extrems del cable s’ordenen per colors segons una
combinació
marcada per la normativa de fabricació europea. Aquest fils s’introdueixen en un
connector RJ45 que es pot connectar a la targeta de xarxa de l’ordinador i al router.
La combinació de colors és la següent:
1- Blanc taronja
2- Taronja
3- Blanc verd
4- Blau
5- Blanc blau
6- Verd
7- Blanc marró
8- Marró
1- Blanc taronja
2- Taronja
3- Blanc verd
4- Blau
5- Blanc blau
6- Verd
7- Blanc marró
8- Marró
Router/switch PC
27. 28/01/15 27
Connexions
Connexió d'un PC amb un altre
També s’utilitza el cable de parells trenats amb connectors RJ45 però els fils 1, 2, 3 i
6 es canvien de posició (cross-over).
Els fils es canvien de posició perquè quan un ordinador emeti informació, l’altre actuï
com a receptor d’aquesta informació.
1- Blanc taronja
2- Taronja
3- Blanc verd
4- Blau
5- Blanc blau
6- Verd
7- Blanc marró
8- Marró
PC PC
1- Blanc taronja
2- Taronja
3- Blanc verd
4- Blau
5- Blanc blau
6- Verd
7- Blanc marró
8- Marró