SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  32
Télécharger pour lire hors ligne
L’EDAT
MODERNA
EN LA LÍNIA DEL TEMPS
Organització política
MONARQUIA ABSOLUTA:
Quan començà l’Edat Moderna,Europa estava
formada per grans regnes on el rei i la reina vivien
envoltats de la seva cort en palaus luxosos. Cada
vegada, els reis, es van anar fent més poderosos i
fins i tot creien que el seu poder provenia de Déu.
Tenien el poder absolut i per això s’anomenen
monarquies absolutes.
La monarquia absoluta és una forma de govern on el
rei tenia tot el poder (controlava l’exèrcit i la justícia,
recaptaven impostos).
Les noves rutes comercials i la possibilitat d’aconseguir les riqueses d’Amèrica, van incrementar
el poder dels reis, que van crear estats moderns i van competir per crear grans imperis, això va
provocar també moltes guerres.
Al llarg de l’edat moderna es van anar configurant les monarquies absolutes com a forma de
govern.
Les principals monarquies absolutes europees van ser les que van crear les dinasties dels:
● Àustries (Carles I i Felip II -fill de l’anterior-) van governar un imperi molt poderós i
● Borbons (comença amb Felip V)
Una dinastia és una família que passa el poder reial de pares a fills. Moltes vegades es
concertaven matrimonis entre cases reials per tal de poder obtenir més territoris.
REGNAT DELS REIS CATÒLICS:
Els Reis Catòlics ( Isabel i Ferran) regnaven
conjuntament dins la Corona de Castella i la Corona
d’Aragó, però cada regnat mantenia les seves lleis i les
seves institucions pròpies.
Els Reis Catòlics van ampliar els seus territoris.
El 1492, van conquerir el regnat de Granada (encara
sota el domini àrab).
També van concloure la conquesta de les Illes Canàries,
que havia començat uns cent anys abans.
Van incorporar a la Corona d’Aragó el regne de Nàpols,
a Itàlia i petits territoris al nord d’Àfrica.
A més a més, el 1512, la Corona de Castella es va
annexionar el regne de Navarra.
El 1492, els Reis Catòlics van financar l’expedició de
Cristòfol Colon, un mariner genovès que volia arribar a
les illes de les espècies per una altra ruta i va arribar a
descobrir un altre continent ( Amèrica ).
Organització social
Piràmide social
A l’Edat Moderna , la societat es trobava dividida en dos grups: els privilegiats i els no privilegiats
Privilegiats:
REI
És la màxima figura de govern sobre un país sotmès a la monarquia autoritària.
NOBLESA
Eren les persones que tenien accés a la reialesa, per tant també tenien grans fortunes .
JERARQUIA ECLESIÀSTICA (clergat)
Eren els bisbes, abats dels monestirs i el papa.
-No pagaven impostos.
- Podien dur armes.
- Eren jutjats per uns tribunals i per unes lleis diferents.
- Eren propietaris de la major part de les terres.
- Residien en castells, en grans cases o a la cort (palau dels reis)
- Normalment, tenien accés a protecció per part de l’ exèrcit reial.
No privilegiats
SERFS:
Eren les persones que estaven al servei de la noblesa i/o de la reialesa.
CAMPEROLS:
Pagesos, treballadors del camp.
JORNALERS:
Persona que treballa i cobra per un dia de feina ( principalment la feina és al camp o d’obrer).
MARGINATS I CAPTAIRES
Eren persones excluides de la societat i que no tenien ofici.
BURGESIA
Eren persones que vivien a les ciutats i s’havien enriquit gràcies al comerç. Cada cop van tenir més
poder econòmic.
- Pagaven imposts.
- Vivien de la feina que feien.
- No podien dur armes.
- No podien accedir a càrrecs importants.
- La majoria dels pagesos treballaven les terres dels propietaris i vivien en la pobresa.
L’agricultura i la ramaderia:
Eren molt importants i segueixen sent la font de riquesa principal. Els pagesos sembraven i
feien la collita de les terres dels nobles sense res a canvi.
El comerç:
Els productes que es comerciaven cada vegada tenien un paper més important en l’economia
perquè les noves rutes amb Amèrica, Àsia i Àfrica permetien intercanviar nous productes poc
habituals de trobar a Europa, com ara: or, plata, espècies, patates, tomàquets, cacau, cafè etc. i
exportar cap els nous territoris productes que es feien aquí.
Les espècies servien per a conservar els aliments en bon estat i donar més gust. En aquells
temps era molt difícil trobar-les perquè només n’hi havia en unes illes concretes. Tipus
d’espècies: pebre, nou moscada, canyella, claus etc. Només la gent rica en podia tenir.
Manufactura:
La manufactura és un procés en el que agafem matèries primeres (fusta, teixits, metalls….) i en
fem un producte elaborat (vestits, espases, mobles…). Per exemple, a partir d’aquesta època la
gent ja no havia de fer la roba a mà sinó que hi havia grups de persones especialitzades que la
feien.
L’ECONOMIA
Aquí tenim unes imatges d’alguns productes que vam portar d’Amèrica.
Aquests altres van venir d’Àsia
Tomàquets
Cacau Patates Cafè
Canyella
Arròs Seda
El descobriment d’Amèrica
Cristòfor Colom pretenia arribar a les illes de les
espècies travessant l'oceà Atlàntic perquè estava
convençut que el món era rodó. Va embarcar el dia 3
d'agost i va desembarcar el 12 d'octubre de 1492 (ara el
dia de la Hispanitat). Va fer escala a les Illes Canàries.
En arribar a terra va prendre possessió en nom de la
Corona de Castella i Aragó i va anomenar aquella terra
com Hispaniola. Colon va fer quatre viatges a aquelles
terres.
Uns quants anys més tard, un navegant italià
anomenat Amerigo Vespucci va demostrar que aquelles
terres no formaven part de Àsia, sinó que pertanyien a
un nou continent, que va rebre el nom d'Amèrica en seu
honor.
Els indis americans s’anomenen així perquè Colom es
pensava que estava a l’Índia.
Aquestes són les rutes que va seguir Colom en els
seus quatre viatges
Com va fer el primer viatge?
Va navegar amb tres vaixells.
Les caravel·les
Eren embarcacions molt lleugeres, amb un casc llarg i
estret, que podien navegar amb facilitat a la bolina, és
a dir, cenyint la vela contra el vent.
Tenien una sola coberta, amb dos o tres pals on
aparellaven veles llatines -triangulars-, que permetien
una navegació ràpida, ideal per fer reconeixements,
descobertes, etc.
Les dues caravel·les de l’expedició de Colom
eren la Niña i la Pinta, construïdes a Palos (Huelva) i
que portaven una tripulació d’uns 20 i 30 homes
respectivament.
La nau
Era un vaixell panxut, més lent que les
caravel·les que duia tres pals: els dos primers
amb una vela quadrada i l’últim amb vela
triangular o llatina.
Portava dos castells a proa i popa per protegir-
se dels atacs.
La nau que duia Colom es deia Santa Maria i la
seva tripulació la composaven uns 40 homes.
Cristòfol Colom va anar a buscar espècies
(nou moscada, safrà, pebre,...) però va
portar altres productes com: verdures:
(patata, tomàquet, carbassa,blat de
moro), cacau, vainilla, plata, goma, coco,
làtex…
Europa va portar cap a Amèrica productes
manufacturats: teixits, armes, vi, oli,
farina, fruits secs... a més a més, va ser
molt important el fet de portar el cavall i
la vaca a Amèrica.
Transports marítims i avenços tècnics
En aquesta època es van introduir millores en la construcció de vaixells i en els instruments de navegació
que van permetre que els vaixells s’endinsessin en els oceans.
Els marins portuguesos van crear la caravel·la, una embarcació més adequada per navegar per l’Oceà
Atlàntic que les que ja existien.
Alguns dels instruments que portaven dins el vaixell:
Astrolabi:
per saber la latitud en que estaven
(distància a l’ Equador)
Brúixola:
per saber on està
el nord, sud, est i
oest i així poder-se
orientar
Sondalessa:
per mesurar la profunditat
Ballesteta o bastó de
Jacob
utilitzat per mesurar l’angle
entre dos cossos al cel o
l’altura del sol sobre
l’horitzó, així coneixien la
latitud en la que estaven
Corredora de barqueta
per saber la velocitat a la
que viatjaven.
Quadrant
els mariners l’usaven per
saber la latitud i també
l’hora
CONCEPCIÓ DEL MÓN
Durant el segle XV navegants i aventurers europeus van fer un seguit d’expedicions que van ampliar el
món que es coneixia. Van arribar a zones fins aleshores desconegudes i, per tant, van fer grans
descobriments geogràfics:
★ Els portuguesos arriben fins a Oceania i la Xina, passant per les costes africanes, ja que volien dominar
el comerç de la seda i les espècies.
★ Colon viatja través de l’Atlàntic intentant establir una nova ruta cap a Àsia i es va trobar amb Amèrica.
★ El 1522 es va completar la primera volta al món. Per primera vegada es va demostrar que la Terra era
esfèrica. Ferrnao de Magalhaes va emprendre el viatge i, en morir, va continuar-lo Juan Sebastiàn
Elcano.
Així van néixer les colònies, que són territoris nous que els diferents països europeus conquerien en altres
continents. Després de la descoberta de nous llocs, es començava la colonització del territori: imposició
de lleis, la llengua i la religió dels antics pobladors. Els obligaven a treballar gairebé com a esclaus.
Amb aquests descobriments es va desenvolupar el comerç de llarga distància, que va permetre la
introducció de nous productes tant a Europa com als països colonitzats.
CULTURA
A l’Edat Moderna es va produir un canvi de mentalitat en les persones. La influència de l’església va
disminuir i l’ésser humà es va convertir en el centre de l’ univers.
Els científics van començar a observar la natura i a fer servir el raonament lògic per comprendre el
món que els envoltava.
Es van desenvolupar dos gran moviments artístics: el Renaixement i el Barroc
Galileu Galilei,
segle XVII
Isaac Newton,
segle XVII
Leonardo da Vinci,
segle XV
Gutemberg, segle
XV
Aquestes persones van ser grans pensadors i
científics.
El Renaixement és un moviment cultural i artístic que es va desenvolupar durant l’Edat Moderna, a
partir del segle XV i es va iniciar en Itàlia. Pretenia retornar a l’ideal de bellesa dels estils grec i romà.
Els artistes del Renaixement representaren un ideal de bellesa centrat en l´ésser humà.
EL RENAIXEMENT: s.XV- s.XVI
EL RENAIXEMENT: pintura
El naixement de Venus, de
Boticelli
D’ una banda volia
exaltar la naturalesa
del cos humà. D’altra
banda, volia
transmetre una
sensació de serenitat i
equilibri.
La Gioconda, de
Leonardo da Vinci
Les escultures estaven fetes amb marbre.Tenien un aire grec, reproduïen el cos humà.
David, de
Miquel Àngel
Representava la bellesa
i la perfecció del cos
humà
EL RENAIXEMENT: escultura
La Pietat, de Miquel Àngel
EL RENAIXEMENT: arquitectura
Es van utilitzar elements de les construccions de l’antiguitat clàssica.
Elements:
Cúpules
Columnes
Arcs de mig punt
EL BARROC: s.XVII - s.XVIII
El Barroc és un estil artístic amb abundant temàtica religiosa i mitològica. Donant molta importància
a l’ Esglèsia .
El Barroc es caracteritzava per la monumentalitat, normalment decorat amb línies corbes i una
decoració recarregada.
Les pintures presenten contrastos entre llums i ombres.
El BARROC: escultura, pintura i arquitectura
Èxtasi de Santa
Teresa, de Bernini
Barroc
Les Meninas, de Velázquez
Baldaquí, de Bernini. Es troba al
Vaticà.
RELIGIÓ
L’ Església cristiana es va dividir arran d’ un conflicte iniciat al 1517 (segle XVI) pel monjo alemany Martí
Luter.
Martí creia que el papa, amb el seu comportament donava molt mal exemple. Aquest moviment es coneix
amb el nom de Reforma protestant (L’església s’ha de renovar).
Aquestes noves idees van provocar molt conflictes socials i polítics a Europa.
D’ aquí sorgiren:
Catòlics: fidels al papa de Roma;
Protestant o reformats: en negaven l’ autoritat .
Martí Luter
ALTRES AVENÇOS TÈCNICS
❏ EL TELESCOPI:
Ens permet veure les estrelles i els planetes, ens
apropa objectes que estan molt lluny.
El va inventar Galileu Galilei que també va defensar
que la Terra girava al voltant del Sol. Aquesta
teoria contradeia el que l’ església acceptava i que
deia la Terra era el centre de l’ Univers.
❏ LA IMPREMTA:
Va ser un invent molt important per ala difusió
de les noves idees i dels nous coneixements
que es van produir en aquesta època.
La va inventar Johann Gutemberg en el segle
XV.
La impremta permetia fer moltes còpies d’un
llibre de forma ràpida i econòmica, en lloc d’
haver-los de copiar a mà com es feia abans.
LA IL.LUSTRACIÓ: el final de l’ Edat Moderna
A finals de l’Edat Moderna (durant el segle XVIII) es va produir un canvi
important en les idees que van generar un gran moviment cultural que va
rebre el nom d’ Il.lustració.
Els il.lustrats defensaven que totes les persones neixien iguals i amb els
mateixos drets i feien servir l’educació com a mitjà per poder aconseguir els
canvis.
Les noves idees van provocar unes revoltes socials que van acabar en
una autèntica revolució. A partir de 1789 s’inicia l’ Edat Contemporània
Edat moderna

Contenu connexe

Tendances

Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Jaime P
 
Asteques maies i inques
Asteques maies i inquesAsteques maies i inques
Asteques maies i inquesMAICA CIMA
 
L’Edat Moderna A Catalunya
L’Edat Moderna A CatalunyaL’Edat Moderna A Catalunya
L’Edat Moderna A Catalunyaguestf461f22
 
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporànianuriamg
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀfinamorenoo
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campMarigregor
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjanaSILOCOS
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes16sise
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlicsSílvia
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA martav57
 

Tendances (20)

El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
Asteques maies i inques
Asteques maies i inquesAsteques maies i inques
Asteques maies i inques
 
El descobriment-d america
El descobriment-d americaEl descobriment-d america
El descobriment-d america
 
L’Edat Moderna A Catalunya
L’Edat Moderna A CatalunyaL’Edat Moderna A Catalunya
L’Edat Moderna A Catalunya
 
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporània
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns
 
Europa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat ModernaEuropa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat Moderna
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
 

Similaire à Edat moderna

Tema 6: L’època dels descobriments
Tema 6:  L’època dels descobrimentsTema 6:  L’època dels descobriments
Tema 6: L’època dels descobrimentsJaquelín Durán Gil
 
L’època dels descobriments
L’època dels descobrimentsL’època dels descobriments
L’època dels descobrimentscpnapenyal
 
T8 Descobriments.pptx
T8 Descobriments.pptxT8 Descobriments.pptx
T8 Descobriments.pptxMaria Polo
 
èPoca descobrimens
èPoca descobrimensèPoca descobrimens
èPoca descobrimenslcarmona59
 
E e moderna
E e modernaE e moderna
E e modernaivcs
 
Tema 9 Els grans descobriments
Tema 9 Els grans descobrimentsTema 9 Els grans descobriments
Tema 9 Els grans descobrimentsmeteomassanassa
 
Tema 8. edat moderna
Tema 8. edat modernaTema 8. edat moderna
Tema 8. edat modernanatx1tgn
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes16sise
 
Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Balearik 1315
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes16sise
 
Resum tema 10 l'ampliació del món conegut 2 ESO
Resum tema 10 l'ampliació del món conegut 2 ESOResum tema 10 l'ampliació del món conegut 2 ESO
Resum tema 10 l'ampliació del món conegut 2 ESOmartav57
 
El descobriment i la conquesta d'Amèrica
El descobriment i la conquesta d'AmèricaEl descobriment i la conquesta d'Amèrica
El descobriment i la conquesta d'Amèricaguest7936e3
 
Ntae M6 A Descobriment I Conquista D AmèRica
Ntae M6 A Descobriment I Conquista D AmèRicaNtae M6 A Descobriment I Conquista D AmèRica
Ntae M6 A Descobriment I Conquista D AmèRicaguest3d046f
 

Similaire à Edat moderna (20)

Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
Tema 6: L’època dels descobriments
Tema 6:  L’època dels descobrimentsTema 6:  L’època dels descobriments
Tema 6: L’època dels descobriments
 
L’època dels descobriments
L’època dels descobrimentsL’època dels descobriments
L’època dels descobriments
 
T8 Descobriments.pptx
T8 Descobriments.pptxT8 Descobriments.pptx
T8 Descobriments.pptx
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
èPoca descobrimens
èPoca descobrimensèPoca descobrimens
èPoca descobrimens
 
Judit
JuditJudit
Judit
 
E e moderna
E e modernaE e moderna
E e moderna
 
Tema 9 Els grans descobriments
Tema 9 Els grans descobrimentsTema 9 Els grans descobriments
Tema 9 Els grans descobriments
 
Tema 8. edat moderna
Tema 8. edat modernaTema 8. edat moderna
Tema 8. edat moderna
 
Els Reis Catòlics
Els Reis CatòlicsEls Reis Catòlics
Els Reis Catòlics
 
Joan
JoanJoan
Joan
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
La nostra historia
La nostra historiaLa nostra historia
La nostra historia
 
Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014Quadern història-2013-2014
Quadern història-2013-2014
 
Elena
ElenaElena
Elena
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
Resum tema 10 l'ampliació del món conegut 2 ESO
Resum tema 10 l'ampliació del món conegut 2 ESOResum tema 10 l'ampliació del món conegut 2 ESO
Resum tema 10 l'ampliació del món conegut 2 ESO
 
El descobriment i la conquesta d'Amèrica
El descobriment i la conquesta d'AmèricaEl descobriment i la conquesta d'Amèrica
El descobriment i la conquesta d'Amèrica
 
Ntae M6 A Descobriment I Conquista D AmèRica
Ntae M6 A Descobriment I Conquista D AmèRicaNtae M6 A Descobriment I Conquista D AmèRica
Ntae M6 A Descobriment I Conquista D AmèRica
 

Plus de publica

Roma sise turo
Roma sise turoRoma sise turo
Roma sise turopublica
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turopublica
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turópublica
 
Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2publica
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanyapublica
 
Geografia d'Europa
Geografia d'EuropaGeografia d'Europa
Geografia d'Europapublica
 
Geografia Catalunya
Geografia CatalunyaGeografia Catalunya
Geografia Catalunyapublica
 

Plus de publica (7)

Roma sise turo
Roma sise turoRoma sise turo
Roma sise turo
 
grecia sise turo
grecia sise turogrecia sise turo
grecia sise turo
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turó
 
Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2Geografia d'Espanya 2
Geografia d'Espanya 2
 
Geografia d’espanya
Geografia d’espanyaGeografia d’espanya
Geografia d’espanya
 
Geografia d'Europa
Geografia d'EuropaGeografia d'Europa
Geografia d'Europa
 
Geografia Catalunya
Geografia CatalunyaGeografia Catalunya
Geografia Catalunya
 

Dernier

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Dernier (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Edat moderna

  • 2. EN LA LÍNIA DEL TEMPS
  • 3. Organització política MONARQUIA ABSOLUTA: Quan començà l’Edat Moderna,Europa estava formada per grans regnes on el rei i la reina vivien envoltats de la seva cort en palaus luxosos. Cada vegada, els reis, es van anar fent més poderosos i fins i tot creien que el seu poder provenia de Déu. Tenien el poder absolut i per això s’anomenen monarquies absolutes. La monarquia absoluta és una forma de govern on el rei tenia tot el poder (controlava l’exèrcit i la justícia, recaptaven impostos).
  • 4. Les noves rutes comercials i la possibilitat d’aconseguir les riqueses d’Amèrica, van incrementar el poder dels reis, que van crear estats moderns i van competir per crear grans imperis, això va provocar també moltes guerres. Al llarg de l’edat moderna es van anar configurant les monarquies absolutes com a forma de govern. Les principals monarquies absolutes europees van ser les que van crear les dinasties dels: ● Àustries (Carles I i Felip II -fill de l’anterior-) van governar un imperi molt poderós i ● Borbons (comença amb Felip V) Una dinastia és una família que passa el poder reial de pares a fills. Moltes vegades es concertaven matrimonis entre cases reials per tal de poder obtenir més territoris.
  • 5. REGNAT DELS REIS CATÒLICS: Els Reis Catòlics ( Isabel i Ferran) regnaven conjuntament dins la Corona de Castella i la Corona d’Aragó, però cada regnat mantenia les seves lleis i les seves institucions pròpies. Els Reis Catòlics van ampliar els seus territoris. El 1492, van conquerir el regnat de Granada (encara sota el domini àrab). També van concloure la conquesta de les Illes Canàries, que havia començat uns cent anys abans. Van incorporar a la Corona d’Aragó el regne de Nàpols, a Itàlia i petits territoris al nord d’Àfrica. A més a més, el 1512, la Corona de Castella es va annexionar el regne de Navarra. El 1492, els Reis Catòlics van financar l’expedició de Cristòfol Colon, un mariner genovès que volia arribar a les illes de les espècies per una altra ruta i va arribar a descobrir un altre continent ( Amèrica ).
  • 7. A l’Edat Moderna , la societat es trobava dividida en dos grups: els privilegiats i els no privilegiats Privilegiats: REI És la màxima figura de govern sobre un país sotmès a la monarquia autoritària. NOBLESA Eren les persones que tenien accés a la reialesa, per tant també tenien grans fortunes . JERARQUIA ECLESIÀSTICA (clergat) Eren els bisbes, abats dels monestirs i el papa. -No pagaven impostos. - Podien dur armes. - Eren jutjats per uns tribunals i per unes lleis diferents. - Eren propietaris de la major part de les terres. - Residien en castells, en grans cases o a la cort (palau dels reis) - Normalment, tenien accés a protecció per part de l’ exèrcit reial.
  • 8. No privilegiats SERFS: Eren les persones que estaven al servei de la noblesa i/o de la reialesa. CAMPEROLS: Pagesos, treballadors del camp. JORNALERS: Persona que treballa i cobra per un dia de feina ( principalment la feina és al camp o d’obrer). MARGINATS I CAPTAIRES Eren persones excluides de la societat i que no tenien ofici. BURGESIA Eren persones que vivien a les ciutats i s’havien enriquit gràcies al comerç. Cada cop van tenir més poder econòmic. - Pagaven imposts. - Vivien de la feina que feien. - No podien dur armes. - No podien accedir a càrrecs importants. - La majoria dels pagesos treballaven les terres dels propietaris i vivien en la pobresa.
  • 9.
  • 10. L’agricultura i la ramaderia: Eren molt importants i segueixen sent la font de riquesa principal. Els pagesos sembraven i feien la collita de les terres dels nobles sense res a canvi. El comerç: Els productes que es comerciaven cada vegada tenien un paper més important en l’economia perquè les noves rutes amb Amèrica, Àsia i Àfrica permetien intercanviar nous productes poc habituals de trobar a Europa, com ara: or, plata, espècies, patates, tomàquets, cacau, cafè etc. i exportar cap els nous territoris productes que es feien aquí. Les espècies servien per a conservar els aliments en bon estat i donar més gust. En aquells temps era molt difícil trobar-les perquè només n’hi havia en unes illes concretes. Tipus d’espècies: pebre, nou moscada, canyella, claus etc. Només la gent rica en podia tenir. Manufactura: La manufactura és un procés en el que agafem matèries primeres (fusta, teixits, metalls….) i en fem un producte elaborat (vestits, espases, mobles…). Per exemple, a partir d’aquesta època la gent ja no havia de fer la roba a mà sinó que hi havia grups de persones especialitzades que la feien. L’ECONOMIA
  • 11. Aquí tenim unes imatges d’alguns productes que vam portar d’Amèrica. Aquests altres van venir d’Àsia Tomàquets Cacau Patates Cafè Canyella Arròs Seda
  • 12. El descobriment d’Amèrica Cristòfor Colom pretenia arribar a les illes de les espècies travessant l'oceà Atlàntic perquè estava convençut que el món era rodó. Va embarcar el dia 3 d'agost i va desembarcar el 12 d'octubre de 1492 (ara el dia de la Hispanitat). Va fer escala a les Illes Canàries. En arribar a terra va prendre possessió en nom de la Corona de Castella i Aragó i va anomenar aquella terra com Hispaniola. Colon va fer quatre viatges a aquelles terres. Uns quants anys més tard, un navegant italià anomenat Amerigo Vespucci va demostrar que aquelles terres no formaven part de Àsia, sinó que pertanyien a un nou continent, que va rebre el nom d'Amèrica en seu honor. Els indis americans s’anomenen així perquè Colom es pensava que estava a l’Índia.
  • 13. Aquestes són les rutes que va seguir Colom en els seus quatre viatges
  • 14. Com va fer el primer viatge? Va navegar amb tres vaixells. Les caravel·les Eren embarcacions molt lleugeres, amb un casc llarg i estret, que podien navegar amb facilitat a la bolina, és a dir, cenyint la vela contra el vent. Tenien una sola coberta, amb dos o tres pals on aparellaven veles llatines -triangulars-, que permetien una navegació ràpida, ideal per fer reconeixements, descobertes, etc. Les dues caravel·les de l’expedició de Colom eren la Niña i la Pinta, construïdes a Palos (Huelva) i que portaven una tripulació d’uns 20 i 30 homes respectivament.
  • 15. La nau Era un vaixell panxut, més lent que les caravel·les que duia tres pals: els dos primers amb una vela quadrada i l’últim amb vela triangular o llatina. Portava dos castells a proa i popa per protegir- se dels atacs. La nau que duia Colom es deia Santa Maria i la seva tripulació la composaven uns 40 homes.
  • 16. Cristòfol Colom va anar a buscar espècies (nou moscada, safrà, pebre,...) però va portar altres productes com: verdures: (patata, tomàquet, carbassa,blat de moro), cacau, vainilla, plata, goma, coco, làtex… Europa va portar cap a Amèrica productes manufacturats: teixits, armes, vi, oli, farina, fruits secs... a més a més, va ser molt important el fet de portar el cavall i la vaca a Amèrica.
  • 17. Transports marítims i avenços tècnics En aquesta època es van introduir millores en la construcció de vaixells i en els instruments de navegació que van permetre que els vaixells s’endinsessin en els oceans. Els marins portuguesos van crear la caravel·la, una embarcació més adequada per navegar per l’Oceà Atlàntic que les que ja existien. Alguns dels instruments que portaven dins el vaixell: Astrolabi: per saber la latitud en que estaven (distància a l’ Equador) Brúixola: per saber on està el nord, sud, est i oest i així poder-se orientar Sondalessa: per mesurar la profunditat
  • 18. Ballesteta o bastó de Jacob utilitzat per mesurar l’angle entre dos cossos al cel o l’altura del sol sobre l’horitzó, així coneixien la latitud en la que estaven Corredora de barqueta per saber la velocitat a la que viatjaven. Quadrant els mariners l’usaven per saber la latitud i també l’hora
  • 20. Durant el segle XV navegants i aventurers europeus van fer un seguit d’expedicions que van ampliar el món que es coneixia. Van arribar a zones fins aleshores desconegudes i, per tant, van fer grans descobriments geogràfics: ★ Els portuguesos arriben fins a Oceania i la Xina, passant per les costes africanes, ja que volien dominar el comerç de la seda i les espècies. ★ Colon viatja través de l’Atlàntic intentant establir una nova ruta cap a Àsia i es va trobar amb Amèrica. ★ El 1522 es va completar la primera volta al món. Per primera vegada es va demostrar que la Terra era esfèrica. Ferrnao de Magalhaes va emprendre el viatge i, en morir, va continuar-lo Juan Sebastiàn Elcano. Així van néixer les colònies, que són territoris nous que els diferents països europeus conquerien en altres continents. Després de la descoberta de nous llocs, es començava la colonització del territori: imposició de lleis, la llengua i la religió dels antics pobladors. Els obligaven a treballar gairebé com a esclaus. Amb aquests descobriments es va desenvolupar el comerç de llarga distància, que va permetre la introducció de nous productes tant a Europa com als països colonitzats.
  • 21. CULTURA A l’Edat Moderna es va produir un canvi de mentalitat en les persones. La influència de l’església va disminuir i l’ésser humà es va convertir en el centre de l’ univers. Els científics van començar a observar la natura i a fer servir el raonament lògic per comprendre el món que els envoltava. Es van desenvolupar dos gran moviments artístics: el Renaixement i el Barroc Galileu Galilei, segle XVII Isaac Newton, segle XVII Leonardo da Vinci, segle XV Gutemberg, segle XV Aquestes persones van ser grans pensadors i científics.
  • 22. El Renaixement és un moviment cultural i artístic que es va desenvolupar durant l’Edat Moderna, a partir del segle XV i es va iniciar en Itàlia. Pretenia retornar a l’ideal de bellesa dels estils grec i romà. Els artistes del Renaixement representaren un ideal de bellesa centrat en l´ésser humà. EL RENAIXEMENT: s.XV- s.XVI
  • 23. EL RENAIXEMENT: pintura El naixement de Venus, de Boticelli D’ una banda volia exaltar la naturalesa del cos humà. D’altra banda, volia transmetre una sensació de serenitat i equilibri. La Gioconda, de Leonardo da Vinci
  • 24. Les escultures estaven fetes amb marbre.Tenien un aire grec, reproduïen el cos humà. David, de Miquel Àngel Representava la bellesa i la perfecció del cos humà EL RENAIXEMENT: escultura La Pietat, de Miquel Àngel
  • 25. EL RENAIXEMENT: arquitectura Es van utilitzar elements de les construccions de l’antiguitat clàssica. Elements: Cúpules Columnes Arcs de mig punt
  • 26. EL BARROC: s.XVII - s.XVIII El Barroc és un estil artístic amb abundant temàtica religiosa i mitològica. Donant molta importància a l’ Esglèsia . El Barroc es caracteritzava per la monumentalitat, normalment decorat amb línies corbes i una decoració recarregada. Les pintures presenten contrastos entre llums i ombres.
  • 27. El BARROC: escultura, pintura i arquitectura Èxtasi de Santa Teresa, de Bernini Barroc Les Meninas, de Velázquez Baldaquí, de Bernini. Es troba al Vaticà.
  • 28. RELIGIÓ L’ Església cristiana es va dividir arran d’ un conflicte iniciat al 1517 (segle XVI) pel monjo alemany Martí Luter. Martí creia que el papa, amb el seu comportament donava molt mal exemple. Aquest moviment es coneix amb el nom de Reforma protestant (L’església s’ha de renovar). Aquestes noves idees van provocar molt conflictes socials i polítics a Europa. D’ aquí sorgiren: Catòlics: fidels al papa de Roma; Protestant o reformats: en negaven l’ autoritat . Martí Luter
  • 29. ALTRES AVENÇOS TÈCNICS ❏ EL TELESCOPI: Ens permet veure les estrelles i els planetes, ens apropa objectes que estan molt lluny. El va inventar Galileu Galilei que també va defensar que la Terra girava al voltant del Sol. Aquesta teoria contradeia el que l’ església acceptava i que deia la Terra era el centre de l’ Univers.
  • 30. ❏ LA IMPREMTA: Va ser un invent molt important per ala difusió de les noves idees i dels nous coneixements que es van produir en aquesta època. La va inventar Johann Gutemberg en el segle XV. La impremta permetia fer moltes còpies d’un llibre de forma ràpida i econòmica, en lloc d’ haver-los de copiar a mà com es feia abans.
  • 31. LA IL.LUSTRACIÓ: el final de l’ Edat Moderna A finals de l’Edat Moderna (durant el segle XVIII) es va produir un canvi important en les idees que van generar un gran moviment cultural que va rebre el nom d’ Il.lustració. Els il.lustrats defensaven que totes les persones neixien iguals i amb els mateixos drets i feien servir l’educació com a mitjà per poder aconseguir els canvis. Les noves idees van provocar unes revoltes socials que van acabar en una autèntica revolució. A partir de 1789 s’inicia l’ Edat Contemporània