1. IES BENIGASLÓ
Invasió napoleònica
Carles IV
1.- Cronologia i etapes
1788 1808 1814 1833
Carles III Ferran VII
Josep Bonaparte
La Guerra del Francès
Cadis: primera
experiència liberal
Despotisme il·lustrat Absolutisme
1820-23
Trienni liberal
1

2. 2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)
conceptes
L’Antic Règim
Privilegiats
Noblesa i clergat
No privilegiats
Burgesia i les classes mitjanes
Classes baixes
- Concentració de poder en el rei
- Origen diví
Noblesa
Propietat terra
Poder econòmic
Poder polític
Règim senyorial
Societat estamental
Monarquia absolutista
2
IES BENIGASLÓ

3. 2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)
conceptes
Liberalisme
Montesquieu, Rousseau...
Constitució
Drets i deures
dels ciutadans
Sobirania Divisió de poders
Assemblea Nacional
Lliures i iguals
Eleccions
Es caracteritza per elaborar una
Aquesta determina
Fa els ciutadans
El poder del poble
es manifesta en
Legislatiu Judicial Executiu
Crea les lleis
Montesquieu VoltaireRousseau
3
Per constituir una
IES BENIGASLÓ

4. 3.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)
Es caracteritza
per la presència de
Els principals
fets històrics
D’aquest període
“La Gran Guerra”(1793-1795) contra França
Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos
Guerra contra Gran Bretanya i
derrota de Trafalgar (1805)
Tractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos
provoca
Crisi econòmica
Malestar social i rebuig a Godoy
Manuel de Godoy (1792 - 1807)
Despotisme Il·lustrat
4
IES BENIGASLÓ

5. Causes
Manuel Godoy, cap del govern
por a les idees revolucionàries
franceses
fre a les reformes anteriors
execució de Lluís XVI
Conseqüències
pèrdues materials i demogràfiques
evidencia la crisi del model
absolutista
La Guerra Gran (1793-1795)

6. 4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
Tractat de Fontainebleau L’ocupació francesa d’Espanya
Motí d’Aranjuez Abdicació de Carles IV
Intervenció de Napoleó
Revoltes populars del 2 de maig a Madrid
Capitulacions de Baiona
La resistència I la guerra del francès
Juntes locals
Junta Suprema Central Governativa
La reacció popular desencadena
I l’
5
A causa del provoca
aconsegueix
Renuncia de Carles i Ferran al tro espanyol
Coronació de Josep I
Amb la
Suport de nobles i afrancesats
Les juntes
Provoca les
S’organitzen
provoca
IES BENIGASLÓ

7. El motí d’Aranjuez (1808)
Conseqüències
• dimissió de Godoy
• abdicació de Carles IV a favor de Ferran
• Poble sense ideologia Lluiten contra l’invasor estranger
• Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal
• Il·lustrats Volen Ferran VII, però amb un
programa de reformes
• Noblesa, Església Volen tornar a l’Antic Règim amb
Ferran VII
Les actituds davant l’ocupació
patriotes
Afrancesats: Intel·lectuals Creien en les reformes del nou règim
Alts funcionaris
Part de la noblesa

8. 4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
“Guerra de guerrilles” i la resistència popular
Exèrcit regular amb la Junta Suprema
La resistència
dels espanyols
s’organitza a
través de
Fases de
la guerra
A) Juny - novembre de 1808
B) Novembre 1808 - juny 1812
C) Juny 1812 - desembre 1813
Ofensiva aliada (Wellington) (Arapiles)
6
Èxits de la resistència (Bailén)
Domini francès amb l’arribada de
Napoleó (menys a Cadis)
Tractat de Valençay, 1813
Derrota francesa i
IES BENIGASLÓ

9. 4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
El desenvolupament de la guerra
7
Bailen
Bruc
Saragossa
GironaArapiles
IES BENIGASLÓ

10. Reconeixement de les llibertats polítiques
(associació, expressió, participació...)
4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) La revolució liberal de Cadis
Assemblea Nacional
Poder legislatiu
Reformes socials i econòmiques
llibertat de premsa
Abolició de la Inquisició
Liberalisme econòmic
Llibertat comercial
Abolició dels gremis i del règim senyorial
Moderada desamortització de béns eclesiàstics
Igualtat davant la llei
Religió catòlica i única
9
Constitució de 1812
Elaboren una
Convocatòria d’eleccions (1 diputat per 50.000 electors)
proclama
Assumeix la Regència
aquesta (Gaspar Melchor de Jovellanos)
Corts Generals a Cadis
Al 1810
es creen les
184 diputats (Liberals i absolutistes)
Ramon Llàtzer de DouDirigides per
Declaració dels Drets de l’Home
Sufragi indirecte censatari
Dret de vot dels homes de més de 25 anys
Divisió de poders
Monarquia parlamentària
Davant l’ocupació dels francesos Al 1808 es creen 13 Juntes
Junta Suprema Central Governativa del Regne
Sota la direcció de
Articles de la Constitució
El 19 de març de 1812
IES BENIGASLÓ

11. 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
El “Manifest dels perses”
Petició a Ferran VII
(Retornar a l’Antic Règim)
Aixecaments militars liberals
Trienni liberal (1820 - 23)
Comandant Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla)
Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)
Provoca
-Debilitat dels liberals
-Oposició absolutista i dels pagesos
-Intervenció de la Santa Aliança Els Cent Mil Fills de Sant Lluís
(Duc d’Angulema)
Retorn de l’Absolutisme
a tota Europa
10
Coincideix amb
S’inicia amb
Provoca la
Consisteix en un
Però...
Dècada ominosa (1823 - 1833)
Retorn a l’absolutisme
Com el del
Que dóna lloc al
Ferran anul·la la Constitució de 1812
IES BENIGASLÓ

12. 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
11
Dècada ominosa (1823 - 1833)
Es caracteritza per
Repressió i depuració política contra els liberals
(Riego, Mariana Pineda ...)
També intenta Reformisme il·lustrat
La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827)
(Reialistes, absolutistes radicals)
provoca
Però...
Neix Isabel
i
Feran VII Pragmàtica sanció Llei Sàlica
Proclama la Que anul·la la
A finals del seu regnat es passa de la repressió al pacte amb els liberals per
trobar un suport polític per a la seva filla Isabel en contra del seu germà
Carles (absolutista)
IES BENIGASLÓ

13. Aquesta consciència d’identitat, l’exemple de la independència americana i l’ajuda
britànica (interessos comercials) provoquen constants insurreccions
5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)
Les colònies americanes
Marginació dels criolls
Corrupció dels funcionaris espanyols
Integració dels criolls i indígenes a l’exèrcit
Monopoli comercial espanyol
A causa de
Consciència d’identitat pròpiaVan prendre
Etapes de la independència
Juntes de govern Insurreccions
Insurreccions ofegades per Ferran VII
(José de San Martín, Simón de Bolívar...)
L’any 1824 La batalla d’Ayacucho suposa la derrota definitiva dels espanyols
12
1810 - 1814
1815 - 1818
Campanyes a gran escala1818 - 1824
IES BENIGASLÓ

14. 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)
Conseqüències per a la Corona Espanyola
Pèrdues econòmiques Mercats colonials
Matèries primeres
Pèrdua de prestigi mundial Pèrdua d’influència internacional
13
IES BENIGASLÓ

15. 5.- El Regnat de Ferran VII
(1814 - 1833)
La independència de les
colònies americanes
(1810 - 1824)
14

16.
ANÒNIM: Al Rey José I. Diario Mercantil de Cádiz. 18 de Marzo de 1812. Cádiz: Sense datar.
Comentari:
Poema que devia contribuir a la fama que tenia José I o Pepe Botella d´agardar-li el vi. Era una
manera també de desacreditar a l´invasor.
Al ínclito Señor Pepe, rey (en deseo) de las
Españas, y (en visión) de las Indias
Salud, gran rey de la rebelde gente;
salud, salud Pepillo diligente,
protector del cultivo de las uvas
y catador experto de las cubas;
hoy te celebra mi insurgente mano
desde el grandioso emporio gaditano;
y sin quebrarme mucho la cabeza
al momento tropezara
mi pluma con tus raras cualidades;
no llenaré el papel de las variedades,
como hacen a tu lado
necios aduladores
de tu persona y denigrado trono,
que te dexan corrido como un mono,
celebrando virtudes que no tienes,
y coronan tus sienes
con laureles de Marte, o bien de Apolo,
cuando al tyrso de Baco aspiras solo.
15

17. Esquema- resum La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra d’Independència o del Francès (1788-1814)
La Guerra del Francès (de la
Independencia) (1808-14)
precedida per
la Guerra Gran (de la
Convención) (1793-95)
declarada per
l’absolutista Carles IV davant
el radicalisme de la R. F
acaba amb
Pau de Basilea (VII-1795):
reconeix el predomini francès
l’aliança amb F contra
A: Tractat de Sant
Ildefons (1796)
porta a
la derrota de Trafalgar (1805)
Tractat de
Fontainebleau (1807)
acorda
-consentiment per a què les tropes franceses
travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A)
-conquesta i repartiment de P entre F i E
-un principat per a Godoy (primer ministre)
motí a Aranjuez (III-1808)seguit de
-destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran
-queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp.
-nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona
destaca
-2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa
per tot el país
-constitució de Juntes populars (locals, provincials i
regionals) per coordinar les actuacions defensivas
-primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i
estabilitza la presència francesa
-resistència popular: guerrilles i setges (Girona,
Saragossa, Lleida, Tarragona)
-annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812)
-canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra
-XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total
d’Espanya per part dels francesos
divideix
la població
espanyola
segons
afrancesats (alts
funcionaris, intel·lectuals,
part noblesa)
patriotes tradicionals
(part clergat i noblesa)
patriotes liberals
(burgesia, intel·lectuals
il·lustrats, sectors
liberals)
pretenen
aprofitar les possibilitats
reformistes del nou règim
tornar a la vella
monarquia, defendre la
tradició i la religió
aprofitar la situació
revolucionària per
transformar Espanya en
un règim liberal-
parlamentari
agreujament crisi econòmica i hisendística

18. 3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
Corts a Cadis (s’obren el IX-1810)
aproven
Constitució
(19-III-1812)
formades per
diputats de tots els territoris
espanyols (una 20 de catalans, tant
de liberals com d’absolutistes;
Antoni de Capmany)
La Junta Suprema Central
convoca
altres: reorganització de l’administració
(províncies i Diput. provincials), reforma
dels impostos, creació d’un exèrcit
nacional, obligatorietat del servei militar,
creació Milícia Nacional, implantació d’un
ensenyament primari públic i obligatori,
confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.
diverses lleispretenen
eliminar les traves de l’Antic Règim i
ordenar l’Estat com un règim liberal:
-supressió senyories jurisdiccionals
-llibertat de treball
-anul·lació dels gremis
-unificació del mercat
-abolició de la Inquisició
-inici de la reforma agrària i la
desamortització de terres comunals
destaca
drets del ciutadà: llibertats
d’impremta, pensament i opinió,
igualtat davant la llei, inviolabilitat
del domicili, dret de petició,
llibertat civil, dret de propietat
organització del poder: monarquia limitada
basada en la divisió de poders:
-poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de
lleis, tractats internacionals, aprovació de
pressupostos, comandament de l’exèrcit)
-poder executiu: monarca (direcció del govern, vet
suspensiu durant dos anys)
-poder judicial: administració de justícia (codis
únics en matèria civil, criminal i comercial,
garanties en els processos, ...)
unitat jurdídica del país i sobirania
nacional exercida mitjançant sufragi
universal, masculí (>25anys) i indirecte
(elegits: segons renda)

19. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)
El regnat de Ferran VII
degut a
trienni liberal
(1820-23)
es divideix en
anul·la la Constitució i tota la legislació
liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814)
recolzat per sectors absolutistes
(Manifest dels Perses)
sexenni absolutista
(1814-20)
representa l’inici d’un llarg període
d’enfrontament entre la defensa de
l’absolutisme i la del liberalisme
restauració de l’AR gairebé del tot aprofita
la situació internacional: derrota de N,
Congrés de Viena, Sta Aliança
-dura repressió contra els dirigents liberals
-inicis de l’oposició: burgesia liberal i
classes mitjanes urbanes, part de la
pagesia, militars liberals (Pronunciaments:
Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)
pronunciament de Riego (Cabezas de San
Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i
liberals a les principals ciutats
porta a
-nou govern, amnistia, eleccions
-acceptació Constitució per part
del rei
destaca
-restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat
d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial
-noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema
fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme
-modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional
destaca
pateix dificultats
monarquia: veta lleis, cerca aliança
amb potències europees absolutistes
noblesa tradicional i Església (supressió
rendes senyorials i delme i venda de béns
monacals): organitzen partides absolutistes
i una regència absoluitsta a la Seupagesia (el final del règim senyorial els convertia en
arrendataris que perdien els drets tradicionals i
podien ser expulsats de la terra): aixecaments
armats contra el liberalisme
entre liberals: moderats i exaltats

20. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)
El regnat de Ferran VIIes divideix en
dècada ominosa
(1823-33)
comença
amb
intervenció de la Santa Aliança
(IV-1823: entrada dels Cent Mil
Fills de Sant Lluís)
comporta
restauració de l’absolutisme,
repressió contra els liberals,
depuració de l’administració i
l’exèrcitpateix
divisions
polítiques
absolutistes
moderats
intransigents
o apostòlics
entre
problemes
econòmics
tant
camp (progressiva introducció
del capitalisme, baixos preus
dels productes agraris)
hisenda (despeses
monarquia, pèrdua colònies)
afavoreix
apropament al sector moderat
de la burgesia financera i
industrial de Madrid i Barcelona
a partir 1825 (aranzel
proteccionista)
acceptat per
rebutjat per
agrupats
al voltant
de
Carles Maria Isidre,
germà del rei i
previsible successor
organitzen
Guerra dels Malcontents o
Agraviats (1827): sectors nobiliaris,
clericals i pagesia (>20.000 homes)
descontents
per
restauració insuficient de
l’absolutisme (no s’ha reposat la
Inquisició, s’han dissolt els voluntaris
reialistes, es permet la presència
d’alguns liberals a l’administració, ...)
es complica amb
la qüestió
successòria
-casament amb Maria Cristina
-Pragmàtica Sanció (1830):
deroga Llei Sàlica
-neix Isabel
porta
MC (regent) a apropar-se
als sectors moderats
(absolutistes i liberals): nou
govern reformista, amnistia
destaca
1833: mor Ferran
VII i reafirma el
testament
no acceptat per
recolzen
inicia
aixecament absolutista
(primera guerra
carlina) i proclamació
com a rei
contra

21. 5. La independència de l’América hispànica
El regnat de Ferran VII
viu
el procés d’independència de
l’Amèrica espanyola (1810-24)
motivat per
desenvolupament d’una burgesia criolla
degut al creixement econòmic del s. XVIII
(reactivació del comerç, explotació de
nombroses plantacions, ...)
-l’exemple dels USA
-el suport de GB: volia controlar el mercat
americà i pensava que li seria més fàcil un
cop independents
coneix
les idees de
la Il·lustració
critica
-discriminació respecte als càrrecs
-impostos i càrregues
-control del comerç
aprofita
-l’esfondrament de l’aparell
polític espanyol degut a la
invasió francesa
-la crisi política produïda pel
retorn a l’absolutisme
-la manca de diners i tropes
de la monarquia
destaca
-primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín:
ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada
(Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos)
-batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo
(1821), Ayacucho (1824)
produeix
-nombroses guerres entre els nous
països degut als interessos dels gran
terratinents i les burgesies comercials
-aparició de cabdills militars i
reforçament dels exèrcits
-pèrdua de pes polític internacional
-pèrdues econòmiques per a la
monarquia i la burgesia espanyola
-parálisi del moviment comercial català
(destinat després a les Antilles)
-retorn de capitals que impulsaran el
desenvolupament econòmic (inversions
en indústria i terres desamortitzades)