2. Projectada al 1894 per Joan Rubió i Bellver. Aquesta casa estava habitada
per les famílies Ordal, Cruañas i Gaudó, pagesos que treballaven les terres
d’en Güell en qualitat de masovers.
• Creus que s’utilitzà el maó només com a element decoratiu?______________
• A que et recorda l’estructura de Ca l’Ordal?___________________________
______________________________________________________________
• Quantes famílies hi vivien ?_______________
• Com són les cantonades, rectes o arrodonides?_______________
_____________________________________________________
• Quantes xemeneies hi ha a Ca l’Ordal? _______________________________
CA L’ESPINAL
2
3. És la casa on va viure molt de temps l’administrador de la fàbrica, el
Sr. Espinal va ser un d’ells. Va ser projectada per Joan Rubió i
Bellver.
• De quin material està fet Ca l’Espinal?___________________________
• Quines formes geomètriques es repeteixen ca tot l’edifici?__________________
________________________________________________________________
• Als forjats de lla porta d’entrada es pot observar la data de construcció.
Anota-la._________________________
• A que et recorda la balconada?_______________________________________
________________________________________________________________
3
4. L’ESCOLA I LA CASA DEL MESTRE
Projectada per Francesc Berenguer i Mestres el 1911. L’escola es troba
integrada dins el bosc, i és una bona mostra de la importància que
l’empresa concedia a la formació dels seus futurs treballadors, perquè
segons creia “la cultura et fa lliure”. Aquest edifici era només per a nois i
comptava amb mestres de gran qualitat, coneixedors dels corrents
pedagògics més progressistes del moment. A part de les assignatures més
tradicionals s’impartien també classes de música, dibuix lineal i artístic,
francès i nocions d’alemany. Actualment és una escola pública.
• Amb quins materials estan construïdes la Casa del Mestre i l’escola?
_____________________________________________________________
• L’escola de les nenes estava situada al costat del Convent. L’educació anava
orientada a obtenir unes treballadores destres, castes i religioses, per això des
de ben petites feien labors mentre resaven. Per què creus que els hi podia
servir aquesta destresa manual un cop entraven a treballar a la fàbrica?
• Quina és la funció actual de l’escola?___________________________________
• Quin estil artístic medieval et recorda la torreta de l’escola?________________
___________________________________________________________________
4
5. CASA DEL SECRETARI
En aquest habitatge hi vivia el secretari, que era el que s’encarregava de
comunicar la Colònia amb l’Ajuntament de Santa Coloma, i fer tots els
serveis burocràtics.
• Al balcó de la Casa del secretari s’alternen tres símbols catalanistes quins són?
________________ ________________________ _______________________
Busca a la façana el rat-penat de ferro, símbol de l’escut de la família Güell
• En altres escuts també apareix el rat-penat, com a símbol de catalanisme.
Busca quins són._________________________________________________
• Creus que els Güell eren militants catalanistes? _______________
• En quin material esta construït aquest edifici?________________
_____________________________________________________
A la fàbrica tèxtil de la Colònia Güell s’hi realitzava tot el procés de transformació del
cotó, entrava en forma de bales i sortia en forma de teixits de pana o vellut amb tot el seu
procés d’acabat realitzat.
La fàbrica de la Colònia Güell consta d'onze cossos amb diferents solucions arquitectòniques
segons la seva funció. A cada nau del recinte industrial li correspon una part del procés
productiu:
L’edifici de filatura és una gran fàbrica de pisos de maó vist, una de les més
monumentals de Catalunya. A cada pis es portava a terme una fase del procés productiu.
Consta de planta baixa i quatre pisos de planta lliure amb columnes de ferro colat, terra de
fusta i sostre de plantes metàl·liques. Al 1908 hi trobem 15280 selfactines i 12263 pues de
contínues.
A l’edifici de l’assecador, trobem el maó de les façanes en forma de gelosia per evitar
l’entrada directa del sol, i permetre així una corrent d’aire per assecar la pana o el vellut
mullats del tint.
El edificis dels telers corresponen TIPOLOGIES INDUSTRIALS de Serra, anomenades
a la tipologia de naus de dents
així per la forma de les teulades. Estaven orientats al nord, per aconseguir una il·luminació del
sol constant i indirecta. Al 1908 hi trobem 506 telers de pala, 152 dels quals eren de telers de
Roda; però avui encara alguna avia ens diu que tenia el teler 725, per tant possiblement n’hi
havia més de 700. El teler de Roda teixia una doble peça, amb l’ajuda d’una ganiveta, tallava
el pèl del teixit originat a cadascuna de les cares de les teles. Aquests telers ja funcionaven al
Vapor Vell de Sants. El soroll que provocaven aquest telers era ensordidor. 5
6. • A partir de les dues fotografies de l’annex 1, intenta esbrinar quin és l’edifici de
la filatura i quin el dels telers.______________________________________
• Per què creus que l’edifici de la filatura és de tipologia de pisos i l’edifici dels
telers és de tipologia de naus?._____________________________________
______________________________________________________________
• A partir de les fotografies digues quina correspon a cadascuna de les tipologies
industrials anteriorment descrites._____________________________________
• A la fàbrica de pisos, en les naus tipus shed i en la nau de l’assecador quin
procés productiu s’hi duia a terme?____________________________________
________________________________________________________________
• Per què creus que els maons de les façanes de l’assecador estan disposats en
La Colònia Güell va ser fundada el 1890 per Eusebi Güell i Bacigalupi. La zona industrial
forma de gelosia?__________________________________________________
està separada de la zona residencial per una àmplia zona verda que delimita clarament els dos
Un dels confessionaris de l’església de la Colònia estava dissenyat pels sords, el
espais. El plànol del poble està format per dos eixos en forma de “L” . A un extrem de l’eix
capellà i obrer es veien la cara, d’aquesta manera l’obrer podia llegir els llavis al
principal hi trobem l’escola i la Casa del mestre unides per un arc parabòlic. A l’altre extrem, la
capellà. Molts treballadors de l’indústria tèxtil patiren sordesa. Per què creus que
pineda on hi ha l’església. La Colònia té una estructura reticular que dota aquest nucli urbà d’un
era així? ____________________________________________________________
racionalisme poc freqüent en una Colònia. Al mig de l’eix principal hi ha la plaça, dominada per
un monument(1935) al fundador, amb l’Ateneu i el Teatre, centre de la vida social.
PARTS D’UNA COLÒNIA
La Colònia obrera comptava amb una sèrie d’institucions públiques que apartaven
l’obrer de les “temptacions de ciutat”. L’ Ateneu incloïa un teatre reservat primerament als
homes on es parlen de temes polítics i d’actualitat, sempre respectant la ideologia de l’empresa i
Llegeix el text següent:
de la Colònia. La Cooperativa fou una concessió d’Eusebi als treballadors que el 1900.
reclamaven alternatives a la única botiga de queviures del poble que regentaven uns familiars
d’en Ferran Alsina, procedents de Roda de Ter.
“Arquitectura Modernista per a un projecte social conservador” Josep Padró i Margó. 6
7. • Creus que era habitual en les colònies industrials, el fet de trobar-se
separat el recinte fabril de les cases dels obrers? Busca exemples
d’altres Colònies.____________________________________________
__________________________________________________________
• Anota els espais de la Colònia que surten al text.__________________
__________________________________________________________
• Ara ubica aquests espais al plànol de l’annex 2.
• Enumera els tres pilars ideològics de la Colònia Güell sobre el mateix
plànol.
• Creus que la qualitat de vida a les Colònies era millor o pitjor vers la
vida a la gran ciutat?_________________________________________
EL CAS DE PEPET DE LA PELL
La Colònia va ser plantejada com un projecte ideològic molt concret: paternalisme patronal,
catolicisme social i catalanisme. A la colònia hi havia el Patronat Obrer de la Sagrada Família,
l’institució catòlica per excel·lència, però l’associació més potent va ser l’Ateneu, de caràcter
cultural i catalanista, tot i que supeditat a les directrius de l’empresa. L’eclosió del
paternalisme patronal queda ben exemplificant amb el cas de Pepet el de la pell.
“Arquitectura Modernista per a un projecte social conservador”Josep Padró i Margó. 7
8. Llegeix el text de l’annex 3 on està explicat el cas de Pepet el de la Pell.
• El cas de Pepet el de la pell, es considera un exemple típic de
paternalisme patronal. Després d’haver llegit el text, per què creus que
és així?____________________________________________________
__________________________________________________________
• Per què creus que Mossèn Gaspar va ser el primer en oferir-se a donar
pell? Quin paper jugava l’església a la Colònia Güell, tenia molt poder o
poc?______________________________________________________
__________________________________________________________
• Creus que en 1905 existia l’anestesia? Creus que existia un alt índex de
mortalitat per operacions d’aquests tipus? Justifica la teva resposta.
_____________________________________________________________
• La llei de l’any 1900 prohibia als nens menors de 10 anys treballar.
Quants anys tenia en Pepet? Creus que podia fer aquesta feina? Per què
creus que la seva feina era perillosa?_____________________________
_____________________________________________________________
• La notícia de l’operació ser publicada a molts diaris, a qui creus que
beneficiaria més aquesta notícia, a l’amo o als treballadors?__________
• Actualment, a quina edat es pot començar a treballar? Creus que ha
variat molt la situació del treball infantil respecte el 1905?___________
_____________________________________________________________
Processó que es
celebrà en motiu del
total guariment d’en
Josep Campderrós
DOS LLINATGES UNITS: ELS GÜELL I ELS LÓPEZ
El 1871 Eusebi Güell fill de Joan Güell es casa amb Isabel López Bru, filla d’Antoni
López i López, primer marquès de Comillas, també “indiano” i posseïdor d’una gran
fortuna. D’aquesta manera el grup Güell- López va ser un dels més poderosos de la
burgesia del país:
8
9. Hi ha una llegenda que diu que el destí tenia reservada la trobada entre Eusebi
Güell, i Isabel López.
“Eusebi Güell tota la vida va voler conservar un aire artístic, amb
la seva cabellera de “savant francès”, com se’l qualificava, o amb el
barret d’ala ample amb el que passejava Rambla amunt, hauria pogut
conèixer la que havia de ser la seva esposa un dia que ella va treure
el cap pel balcó del Palau Moja”
“Arquitectura Modernista per a un projecte social conservador” Josep
Padró i Margó.
• Al segle XIX, el matrimoni de classe o de conveniència era molt habitual.
Esbrina què significa el concepte d’endogamia de classe._______________
________________________________________________________________
• Després d’ haver llegit aquesta història, et sembla verosímil?. Argumenta la
teva resposta. _________________________________________________
________________________________________________________________
• Per què creus que es decideix casar Isabel López amb Eusebi Güell?______
________________________________________________________________
• Don Antoni López posseïa la Companyia de Tabacs de Filipines, i Gaudí utilitzà a
l’església closques marines de l’ illa de Buron de Filipines. Per què creus que ho
fa?_____________________________________________________________
__________________________________________________________________
Fotografia
d’Eusebi Güell
FERRAN ALSINA: VERITABLE IDEÒLEG DE LA COLÒNIA GÜELL
Una de les causes que van influir que Eusebi Güell construís una Colònia obrera,
van ser els aldarulls que hi havia a la seva fàbrica de Sants. Les situacions més tenses
es produïren a finals del segle XIX, sobretot quan Ferran Alsina volgué posar en
pràctica el seu projecte de millora de la productivitat al Vapor Vell: assolir els nivells de
9
10. competitivitat del tèxtil anglès, la indústria tèxtil catalana havia de millorar la seva
productivitat augmentant el rendiment dels seus treballadors.
Ferran Alsina, soci d’Eusebi Güell, considerat com l’ideòleg de la Colònia Güell,
argumenta les causes per projectar una Colònia industrial:
“Pensóse la conveniencia de instalar la fàbrica fuera de la
ciudad para de este modo poner al obrero en mejores
condiciones, facilitándole habitaciones muy espaciosas,
mejores alimentos y dando a sus hijos una educación e
instrucción más perfectas”
“Arquitectura modernista per a un projecte social
conservador”Josep Padró i Margó.
• Et sembla que l’opinió de Ferran Alsina, era compartida per tothom que vivia a
la Colònia?_______________________________________________________
• Les cases de la Colònia Güell, varien entre els 60 i els 140 m² de superfície.
Busca informació sobre la superfície de les cases a la ciutat de Barcelona.
__________________________________________________________________
• L’escola de la Colònia fou una de les primeres escoles catalanes del país, era
gratuïta per als fills dels obrers. Ubica l’escola al plànol de l’annex 2. Creus que
era habitual que els nens de la ciutat assistissin habitualment a l’escola?
Argumenta la teva resposta._________________________________________
___________________________________________________________________
Al 1860 Joan Güell, va comprar la finca agrícola de Can Soler de la Torre i el terreny a on
avui tenim les cases del treballadors. La construcció del nucli industrial i residencial es va fer en el
límit de la plana al·luvialSINGULARITAT DE LA COLÒNIA GÜELL
LA del Llobregat. Fotografiadisposava d’aigua necessària per a una fàbrica
L’indret de Ferran Alsina
amb secció de tints, sense estar sotmès a l’efecte continu de les riuades que afecten la zona.
Les colònies industrials són nuclis de població organitzats en torn a una fàbrica que formen
un conjunt unitari aïllat dels centres urbans. Des de mitjans del segle XIX es van estendre al llarg
dels rius catalans per tal d’aprofitar l’energia hidràulica.
Diverses característiques distingeixen a la Colònia Güell per la seva singularitat:
Potencial energètic i productiu.
La Colònia Güell des dels seus inicis, no va utilitzar l’energia hidràulica, sinó únicament
l’energia de la màquina de vapor.
La Colònia té una traçat en forma de poble, amb la fàbrica separada de la resta de
dependències a través d’una zona verda.
La construcció de la Colònia es va emmarcar dins d’un projecte social: Ferran Alsina
considerava que la Colònia, era un entorn social favorable que garantia la pau social de
l’empresa i la continuïtat productiva.
En la seva construcció hi van col·laborar arquitectes molt importants, com Joan Rubió i
Bellver i Francesc Berenguer i Mestres, influïts pel corrent Modernista. 10
11. • Ubica al mapa de Catalunya, de l’annex 4, els següents rius de Catalunya (Ter,
Llobregat,Cardener i Freser) i també ubica la Colònia Güell.
• Enumera les característiques que fan que la Colònia Güell sigui singular_______
___________________________________________________________________
• De quin riu es troba a prop la Colònia Güell?____________________________
• Per a quin procés productiu la Colònia necessitava l’aigua del riu?___________
• Si a la fàbrica de la Colònia Güell no va aprofitar l’energia hidràulica, per quins
motius Eusebi Güell establirà una colònia industrial en aquest emplaçament?
___________________________________________________________________
• Si la Colònia Güell no es va fer per tal d’aprofitar l’energia hidràulica, quin tipus
d’energia va utilitzar?_______________________________________________
• Per què creu Ferran Alsina que una colònia industrial era un entorn social
favorable?________________________________________________________
___________________________________________________________________
LES OBRES DE GAUDÍ
Busca a Internet les diferents obres de Gaudí. Un cop localitzades, hauràs de
organitzar el teu petit arxiu personal, a través de fitxes.
A totes les fitxes hauràs d’omplir els camps següents:
11
12. OBRA CIVIL º OBRA RELIGIOSA
AUTOR
CRONOLOGIA
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES
El camp d’obra civil o religiosa l’hauràs de perforar, perforaràs el camp al qual
pertany l’obra, en l’exemple és una obra civil.
Quan tinguis totes les obres de Gaudí classificades, agafa un cordill, passa’l per
les fitxes foradades com a civils. Segueix el mateix procés amb les obres religioses.
La cripta
1.- Observem i descobrim els materials:
Gaudí utilitza una sèrie de materials molts d’ells reciclats i d’altres molt curiosos, per a
la construcció de l’església
Cagaferro o escòria de fundició
12
13. Maons recuits
Pedra Basàltica
Ceràmica
Peces metàl·liques de les selfactines
(màquines per estirar el fil de cotó)
* Relacioneu amb fletxes
el nom del material
amb la foto corresponent.
* Anoteu a on es troba cadascun d’aquests
materials en la Cripta d’en Gaudí:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________(
*Quin material utilitza Gaudí per unir les diferents peces de les columnes
basàltiques?__________________________
* Per què ?
_____________________________________________________________
______________________________________________________________________
2.- La simbologia del trencadís
Si observem el mosaic que tenim a sobre l’entrada, hi trobem un bon exemple de
trencadís; que millor que trocets de ceràmica i vidre per decorar aquesta superficie
irregular?
Si el mirem bé hi trobareu les quatre virtuts cardinals representades en quatre formes,
i cadascuna dins d’un oval; la prudència, la templança, la fortalesa i la justícia.
* Sabrieu dir quins dibuixos representa cada una d’aquestes virtuds?
13
14. ________________________________________________________ prudència
________________________________________________________ templança
________________________________________________________ fortalesa
________________________________________________________ justicia
* Quins altres elements mediterranis hi trobeu, representant el nostre mar, la
nostre terra i el nostra sol?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
3.- Detalls arquitectònics
Observant les finestres exteriors
Podem veure unes teulades
rebossades de trocets de ceràmica
14
15. reciclada, també hi veiem uns peixos en relleu que pugen paret amunt, i dues lletres
de l’alfabet grec.
Quina creieu que és la funció de les teulades de les finestres exteriors?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________
Quina funció te l’àmpit?___________________________________________________
______________________________________________________________________
Intentant interpretar la simbologia què poden significar la lletra alfa i omega que es
repeteixen a totes les finestres?
_____________________________________________
______________________________________________________________________
El paraboloide hiperbòlic com a forma arquitectònica va
ser una invenció d’en Gaudí, podríem simplificaria dient
que Gaudí només amb línies rectes obté formes corbes.
En quines parts de l’exterior de la a cripta hi trobem
aquesta nova forma arquitectònica?_________________
______________________________________________
______________________________________________
3.- L’interior
15
16. Un cop a dins de l’església, si ens fixem en aquesta foto i el terra que estem trepitjant,
en podem deduir alguna cosa. Quina?____
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
___________________________________
Gaudí va fer provar aquests bancs a prims
grassos petits grans alts i baixos. . . per obtenir
uns seients anatòmics; també el respaldo ens
fa una panxa que ens dificulta girar-nos a xerrar
amb el de darrere, hem d’estar pel que diu
el mossèn. Per desgràcia els bancs que esteu
veient no són els dissenyats per en Gaudí, ara tenim 75 copies fetes per un fuster de
Sants, el qual va afegir-hi la part del reclinatori.
Sabríeu contar quants no tenen el reclinatori encara que tampoc son dels originals?
________________________________________________
Amb les explicacions del monitor no serà difícil escriure de quins materials reciclats
estan fets:_____________________________________________________________
______________________________________________________________________
Els puntals de fusta d’eucaliptus que aguantaven l’obra del porxo exterior, quan van
ser retirats, Gaudí els va reutilitzar per fer alguna cosa de l’interior; què va construir
amb aquells taulons d’eucaliptus?___________________________________________
16
19. ANNEX 3- EL CAS DE PEPET EL DE LA PELL
El 23 de febrer de 1905 el nen obrer Josep Campderrós, d’onze anys d’edat, va caure en una barca de tint cremant-se greument les
cames. El doctor Cardenal de l’Hospital del Sagrat Cor va advertir que només una operació d’empelt de nova pell li podria salvar la
vida. Mossèn Gaspar va reunir una assemblea de treballadors a l`Ateneu per demanar voluntaris que es deixessin operar per donar
pell al nen accidentat. Van sortir cinquanta voluntaris, entre els quals Mossèn Gaspar va ser el primer i quan ho va comunicar a la
família Güell, Don Santiago i Don Claudi Güell, els dos fills de Don Eusebi també es van oferir voluntaris. Van ser operats el capellà,
els dos fills de l’amo, i disset treballadors, i l’operació va ser un èxit. En els dies següents multitud de diaris i revistes van parlar
d’aquest exemple d’entesa entre patrons i obrers, valorant en termes molt positius l’actitud dels fills de l’amo. Cap d’ells parlava de
l’edat del nen, que se’l qualificava de “jove obrer”, en lloc de nen obrer. Tot i amb això estava en l’edat reglamentària per a treballar.
Però també existia a la mateixa reglamentació una llista de feines que per la seva perillositat no podien ser realitzades pels més
joves. Sens dubte la feina que realitzava en aquell moment el Pepet de la Pell, era una d’elles.
Colònia Güell “Arquitectura Modernista per a un projecte social conservador” Josep Padró i Margó.
19
