1. Prússia
Índex
Prússia ............................................................................................................................ 1
Índex ....................................................................................................................... 1
Introducció i presentació del tema ............................................................. 1
2. L’ESTAT PRUSSIÀ ................................................................................................ 2
3. Imperi alemany ................................................................................................... 5
4.1. L’Estat Lliure de Prússia durant la República de Weimar (1918-1933) ....... 5
5.Prússia sota el nacionalsocialisme (1933-1945) ................................................ 6
6. Dissolució de Prússia (1945-1947) .................................................................... 6
Anàlisi de documents proposats .................................................................. 7
Idees Principals, extretes de l’anàlisi dels textos................................ 17
Conclusions......................................................................................................... 17
Opinió personal ................................................................................................. 17
Bibliografía .......................................................................................................... 17
Introducció i presentació del tema
Prussia o Preußen, en l’original en alemany, va ser un país amb gran influència a la
història del món occidental. Actualment desaparegut, aquest estat estava format en
els seus inicis per els territoris de Prussia oriental, Posen i Prussia occidental,
Pomerania, Sajonia, Alta i Baixa Silesia, Westfalia, Hannover, Hesse-Nassau, Rin,
Brandenburg i Schleswig-Holstein. La seva capital va ser durant el temps que va
estar un estat independent, dominant els terriotoris que en un futur conformarien la
actual Alemanya, Berlín.
La seva formació va tenir lloc al segle XIII amb els territoris que la Ordre Teutònica,
ordre religioso-militar alemanya fundada a conseqüència de les croades, més
coneguda la Ordre de Santa Maria del Teutons, va conquerir a costa de Polònia i la
Marca de Brandemburg. Van formar part de l’anoment Sacre Imperi
Romanogermànic
Més tard, aquest conjunt de territoris van ser considerats com a ducat el segle XVI.
En temps posteriors, Prússia va ser només un petit territori que va anr formant
amb el margraviat de Brandemburg un petit estat al segle XVII. Pero no va ser fins
al segle XVIII i, sobretot, al segle XIX quan, amb la unificació alemanya Prussia va
adquirir gran renom en el panorama europeu.
En aqeust treball, ens centrarem sobre tot en un dels fets més rellevants de
la història d’aquest país: la Guerra Franco-prussiana i en la seva disolució. La
nostra teoria prévia a la elaboració d’aquest treball és que Prussia ha estat un país
importantísim per a la història de la Europa actual, i que la seva caiguad va ser un
desafortunat sucés.
Ara, desenvoluparem alguns aspectes teòrics sobre la matèria, necesaris per
comprendre bé els documents presentats en els següent apartat:
1. LLUITA PER LA HEGEMONIA ALEMANYA
Al 1815 la derrota de l’emperador francès, Prússia s’ajunta amb la Renana, segons
l’establert al Congrés de Viena. Les prínceps alemanys van crear la Confederació

2. Germànica del 1939, amb la creació dels Estats independents. Dins de aquests
Estats, Àustria y Prússia s’aixecaven com els dominants.
Al 1834, Prússia va instaurà la Unió Duanera d’Alemanya (Zollverein), on hi
quedava exclosa Àustria. En deu anys es va duplicar el comerç entre els seus
components.
Al 1864, Àustria i Prússia es troben aïllades a la Guerra dels Ducats contra
Dinamarca. La Convenció de Gastein va posar fi a aquesta guerra. El ducat de
Holstein queda sota domini d’ Àustria, Schleswig i Lauenburg sota el de Prússia, i
cap dels dos països va quedar satisfet.
L’octubre de 1865, en una entrevista a Biarritz, el canceller prussià Otto Von
Bismarck va aconseguir que Napoleó III que França es mantingués al marge d’un
conflicte austro-prussià. Prússia se comprometia a recolzar-lo en la lluita contra el
Regne d’Itàlia, per aconseguir l’anexió de Venècia. Napoleó III va pensar que el
conflicte seria llarg. Es va comprometre ajudar-los, cosa que va aconseguir amb
l’aliança ofensiva-defensiva contra Àustria signada l’abril de 1866.
El canceller Bismarck va interrompre la gestió de l’administració austríaca de
Holstein i va enviar tropes a aquest ducat. Àustria va protestar davant la Dieta de
Fráncfort (assemblea de la Confederació) i després d’assegurar-se la neutralitat de
Rússia, i comptant amb Itàlia, Baviera, Hannover, Hesse-Kassel, Sajonia,
Wurtemberg i altres estats que ajudaven a Àustria.
La disputa entre Àustria i Prússia sobre l’unificació alemanya es va resoldre al 1866,
amb la victòria de Prússia a la Guerra de les Set Setmanes. La unificació es va
donar entorn a la Confederació de Alemanya de Nord, concebuda per Bismarck, va
servir per contenir el liberalisme. El Reichstag va ser inaugurat al febrer de 1867.
2. L’ESTAT PRUSSIÀ
Va començar amb un moviment polític de la classe mitjana, o de la burgesia, a
l’Alemanya, des del 1840. Va ser precedida per la classe adinerada i la classe
industrial. Les institucions constitucionals de Baviera, Würtemberg, Baden o
Hannover no podien donar un impuls a la lluita pel poder polític. La classe mitjana
alemanya que mantenia al marge les petites discòrdies que sorgien a les assembles
legislatives dels petits Estats, que sense canvi cardinal de la política i de la
estructura dels dos grans poders d’Alemanya. Després d’una oposició sorollosa,
sempre desafortunada, van ser elevades a lo més alt per la revolució del 1848. Les
revolucions van ser destituïdes en un instant. Foren els primers models de polítics i
oposicionistes professionals a Alemanya. Amb els discursos i escrits, la burgesia
cauria i retornaria a les frases polítiques, sense entendre gran cosa sobre el seu
verdader significat.
La filosofia alemanya, és l’ exponent més complicat, del desenvolupament del
pensament alemany. Hegel va declarar la "Filosofia del Dret", a més va anunciar
que s’aproximava l’adveniment de la classe mitjana del país al poder polític. Quan
va morir Hegel, la seva escola va continuar, encara que ell hagués mort, i els
«Joves Hegelians» disfrutaven de la llibertat.
La política era un monopoli exclusiu de aquestes classes de la societat que podien
pagar la informació del seu país, els quals els seus interessos estaven danyats per
l’estat existent de les coses, classes industrials i comercials. Ells van ser els primers
en unir les seves forces contra l’absolutisme.

3. El pronunciament de l’oposició de la burgesia alemanya data del 1840. En aquest
any va morir el rei anterior de Prússia, Federic Guillem III, va ser l’ últim fundador
de la Santa Aliança. La burgesia alemanya esperava obtenir més de Federico
Guillem IV de Prússia. Tots convenien el vell sistema que estava desfet, havia
fracassat, el que s’havia suportat en silenci sota el vell rei, ara es declarava
intolerable en veu alta.
Lluis XVI, «Louis le Désiré», era un home simple i ordinari sense pretensions, una
persona sense idees determinades que es regia per les costums contractades.
Es va necessitar temps perquè la burgesia prussiana, pogués veure la vertadera
alçada dels propòsits del rei. Van notar d’hora la propensió: l’oposició del que ell
volia.
Guillem IV quan va pujar al tro es va trobar un sistema governamental organitzat
amb l’economia, i un tresor estatal moderadament ple. I en dos anys es va gastar
fins l’última moneda en festejos de la Cort, viatges reials, regals. Les contribucions
ordinàries que ja no bastaven per cobrir les demandes ni de la cort ni del govern.
Es va veure agafat pel dèficit amb l’emissió d’un nou augment dels impostos
existents de la classe mitjana, esperava que el nou rei promulgués la Constitució i
proclamés la llibertat de premsa, revolució pacífica que necessitava la burgesia per
arribar el poder polític. Que proclamés, ell mateix les classes mitjanes havien vist
error i es tornaven feroçment contra el rei. En la provincia del Rin, en tota Prússia,
estaven tan desesperades que, en el seu propi mig falta de gent capaç de
Representar-les en la premsa, van ser inclús a una aliança amb la direcció filosòfica
extrema. El fruit d’aquesta aliança era la "Rheinische Zeitung" (el Diari del Rin
sobre política, comerç i industria"), és un diari que apareixia en Colonia des de l’ 1
de gener de 1842 fins el 31 de març de 1843. A partir de l’abril del 1842 va
col·laborar en aquest diari Karl Marx. La van clausurar als quinze mesos de la seva
fundació. El rei estimava que el mode menys desagradable de complir els preceptes
de aquesta incòmoda llei era convocar comitès permanents de les Dietes
provincials. Les Dietes provincials van ser instituïdes al 1823. Estaven compostes
en cadascuna de les vuit províncies del regne per la noblesa superior de les famílies
que van ser sobiranes en l’ Imperi alemany, els quals els caps havien sigut
membres de la Dieta estamental pel dret del naixement; els representants dels
cavallers o la noblesa inferior; els representants de les ciutats i els diputats dels
camperols o de la classe dels petits labriegos.
La sessió dels Comitès es va adherir a una part dels camperols, i moltos nobles,
eren a la vegada grans agricultors en les seves propietats, tractaven amb cereals,
llana, alcohol i lli. Necessitaven les mateixes garanties contra l’absolutisme, la
burocràcia i la restauració feudal, es va pronunciar contra el govern en pro de una
Constitució representativa. El pla del rei va fracassar, el rei no va rebre ni un
cèntim i va créixer la força de la oposició. Les Dietes provincials van ser encara més
desfavorables pel rei. El compliment de les promeses del 1813 i 1815, la
Constitució i la llibertat de premsa; al efecte, les resolucions respectives van ser
redactades en un temps irrespectuós; les respostes al aire del rei exasperant van
empitjorar encara més la situació.
Les dificultats financeres del govern van anar en augment. La reducció de les
assignacions de diversos serveis públics, relacionades amb el «Seehandlung» (El
comerç marítim"), la societat del comerç i crèdit fundada al 1772 a Prússia. Tenia
una sèrie de privilegis estatals i concedia grans préstecs al govern, l’Estat i
funcionava com agent financer havia bastat per guardar les aparences de solvència;
l’augment de l’emissió del bitllet de la situació financera, aquest subsidi es va
esgotar d’hora. Es va intentar un altra pla: obrir un banc capital facilitat per l’Estat,
per accionistes privats que deuria estar organitzada de manera que el govern
pogués agafar dels fons d’aquest banc grans sumes i repetir les operacions

4. fraudulentes que ja no podia ser com el «Seehandlung». No havia capitalistes que
desitgessin entregar el seu diner en aquestes condicions. Es va haver de tornar a
fer els estatuts del banc i garantitzar la propietat dels accionistes contra els
atemptats abans de que s’obrís la subscripció a les accions. Va fracassar aquest pla,
un altre recurs que va intentar obtenir un emprèstit o trobar-se capitalistes que
prestessin diners sense exigir l’acord i garantia d’aquesta «futura representació del
poble». A Rothschild, es va declarar que si l’emprèstit estava garantida per la
«representació del poble»; el cas contrari, no podria fer res per la transacció. No
havia possibilitat d’eludir la fatal «representació de poble».
La negativa de Rothschild es va conèixer l’octubre de 1846, i al febrer de l’any
següent el rei va convocar a les vuit Dietes provincials a Berlín per fer d’elles una
«Dieta Unida» Assemblea unida de les dietes estamentals de les províncies,
convocada a Berlín a l’abril de 1847 per garantitzar el rei un emprèstit exterior. Per
la renuncia del rei a satisfer les exigències polítiques més modestes de la majoria
de la classe burgesa de la Dieta, aquesta última es va negar a garantitzar
l’emprèstit, pel que al juny del mateix any el rei la va dissoldre.
La feina d’aquesta Dieta consistia en complir els preceptes de la llei del 1820 a
saber: a votar els emprèstits i els nous impostos. La veu en quan a les qüestions de
la legislació deuria ser purament consultiva; no deuria convocar-se en períodes
fixos, odia tractar sols les qüestions que li ocorreguessin plantejar al govern. Els
diputats de la Dieta, estaven molt insatisfets del papel que els i concedia. Les
relacions entre ells i el govern no van tardar en trobar-se i quan se’ls tornar a
demanar l’emprèstit per construir el ferrocarril, es van negar de nou a donar-lo.
Tenia raó de sobres per alarmar-se de la seva situació, al veure que la Lliga Liberal,
encapçalada per les classes mitges, a les que se havien adherit gran part de la
noblesa inferior i elements descontents de tot gènere, agrupats en diversos sectors
dels estaments baixos, havia declarat en el discurs inaugural que mai atorgaria una
Constitució en el modern sentit de la paraula. La Lliga Liberal insistia en que es
promulgués aquesta Constitució representativa, moderna i antifeudal, amb totes les
seves conseqüències: la llibertat de premsa, els tribunals de jurats, etc. donant a
entendre que, fins que no la rebrès, mitges que sapigués que es trobaven en un
UMBRAL de la revolució i es preparaven per a ella. Volien assegurar-se per tot al
seu abast l’ajuda de la classe obrera i dels camperols en les zones rurals, sabent
que a finals de 1847, entre que la burgesia APENAS podia trobar-se una figura
política que no es proclamés a si mateixa «socialista» per guanyar-se les simpaties
de la classe proletària. La propensió de la burgesia dirigent al seu moviment, una
aparença de socialisme, deguda al gran canvi que s’havia operat en la classe
obrera d’Alemanya. A partir del 1840, els obrers alemanys havien estat a França i
Suïssa, es van familiaritzar amb les nocions del socialisme i el comunisme extens
entre els obrers francesos. L’interès que se duia des de 1840 per idees a França, va
posar de moda el socialisme i el comunisme a Alemanya, des del 1843 en tots els
diaris es barallaven qüestions socials. Alemanya es va formar una escola socialista,
quines idees es distingien més per la foscor que per la novetat; els seus esforços
principals del francès a la embrollada llengua de la filosofia alemanya el
fourierisme, el saintsimonisme i altres doctrines. Es va transformar la escola
comunista alemanya.
Al 1844 va esclatar la insurrecció dels teixidors de Silesia estampadores tèxtils de
Praga. Insurreccions, reprimides amb sanya i no anaven en contra el govern, sinó
en contra de patrons, van produir una ona d’impresió que van donar un nou estímul
a la propaganda socialista i comunista entre els obrers. L’efecte que van tenir els
motins del pa durant l’any de fam de 1847.

5. La oposició constitucional va agrupar en torn a la seva bandera, al grossor de les
classes propietàries (a excepció de les grans terratinents feudals), la classe obrera
va veure el mig per la seva emancipació en les doctrines socialistes i comunistes,
sota les lleis de premsa existents, podia posar-les en coneixement en petit grau.
Els obrers no tenien les idees molt clares l’únic que sabien el programa de la
burgesia constitucional no contenia el que ells desitjaven i les seves demandes no
encaixaven amb les idees del constitucionalisme.
A Alemanya no existia un partit republicà a part. La gent era monàrquica
constitucional, o socialista i comunista, clarament definida.
La menor coalició deuria provocar una gran revolució. L’alta noblesa, els alts
funcionaris i directors militars eren l’única ajuda segura del sistema existent; tan la
noblesa inferior, classes mitjanes i comercials i industrials, les universitats, els
professors d’escola de totes les categories i inclús la burocràcia i de la oficialitat de
l’exèrcit s’havien unit contra el govern, es comptaven les masses descontentes dels
camperols i proletaris per això encara ajudaven la oposició liberal, però parlaven de
prendre les coses en les seves mans; la burgesia estava disposada a enderrocar el
govern, i els proletaris s’estaven preparant per enderrocar a la burgesia. El govern
persistia i deuria portar a la coalició.
3. Imperi alemany
La Guerra franco-prusiana va esclatar al 1870. La victòria per Prússia sobre els
exercits de Napoleó III que va permetre la unificació alemanya liderat per Prússia.
El rei Guillem va passar a convertir-se en el Káiser Guillem I en una cerimònia al
Palau de Versalles.
La història d’Alemanya, i la història de Prússia es confonen.
4.PRUSIA DESPRÉS DELS HOHENZOLLERN
4.1. L’Estat Lliure de Prússia durant la República de Weimar (1918-1933)
Després de que Alemanya capitularà en la guerra mundial, al 1918 Guillem II va
abdicar i es va exiliar. El Tractat de Versalles va estipular l’annexió de gran part del
territori de Prússia a la nova i reestablerta Polònia. Danzig i Memel (ciutats
prussianes del Bàltic) i van ser declarades ciutats lliures. Aquestes mesures dividien
dràsticament el territori prussià, deixant a Prússia oriental separada de la resta
d’Alemanya.
L’arribada de la democràcia va portar a la fundació de l’Estat lliure de Prússia a la
formació d’un govern de coalició de sociodemócrates (SPD), catòlics (Partit de
Centre) i liberals (DDP), l’anomenada Coalició de Weimar, que va governar entre
1919 y 1932 (ampliada pel conservador DVP (Partit Popular Alemany) entre 1921 i
1925). A canvi dels demés estats federats de la República de Weimar, en les
eleccions prussianes fins el 1932 mai va perillar la majoria parlamentaria dels
partits democràtics. Otto Braun, primer ministre de Prússia quasi
ininterrumpidament entre 1920 i 1932, es considerat fins ara com un dels polítics
sociodemócrates més capaços de la República de Weimar.
En les eleccions regionals del 24 de abril de 1932, els dos partits radicals comunista
(KPD) i nacionalsocialista (NSDAP) junts van aconseguir més ESCAÑOS que tots els

6. demés partits, amb lo que el parlament no va poder elegir una coalició capaç de
governar, per lo que el gabinet de Braun va seguir en funcions. Això va donar al
canceller del Reich, Franz Von Papen, la ocasió de portar a la fi l’anomenat "cop de
Prússia": a través de un decret presidencial, el govern del Reich va dissoldre el
govern Braun amb l’argument que havia perdut el control sobre l’ordre públic en
Prússia, i el mateix Papen va assumir el poder executiu al Lliure Estat de Prússia
sota el títol de "comissari del Reich", ja sense control parlamentari. De esta forma,
el govern de partits democràtics més important d’Alemanya va quedar remogut del
poder. Aquest "cop de Prússia" va facilitar de manera decisiva la toma del poder
d’Adolf Hitler, mig any més tard, ja que des de l’ inici podia comtar amb els
instruments del poder del govern prussià, sobretot l’aparat policial.
5.Prússia sota el nacionalsocialisme (1933-1945)
A partir de 1933, la recuperació dels territoris prussians perduts pel Tratat de
Versalles es va convertir en un dels pilars del govern nazi. El 24 d’octubre de 1938,
el Govern alemany va sol·licitar a Varsòvia la devolució de la Ciudad lliure de
Danzig (unida duanerament a Polònia) i el permís per tendir una línia fèrria i una
carretera a través del corredor polac, sota l’estatut extraterritorialitat. Varsòvia va
denegar la sol·licitud i de aquesta forma es va precipitar la invasió de Polònia l’1 de
setembre de 1939, 1l que va donar a l’ inici de la Segona Guerra Mundial.
Prússia subsisteix com a territori autònom sota la República de Weimar fins 1934,
fins de la autonomia sota el regime nazi.
6. Dissolució de Prússia (1945-1947)
A finals de 1945, entre 10 y 12 milions d’alemanys van fugir de Prússia per evitar
ser capturats per les tropes de l’Exèrcit Vermell, del que es calcula que entre 1 i 2
milions no sobrevisquessin al èxode.
Al final de la Segona Guerra Mundial, la major part de Prússia va passar a integrar
el territori de Polònia -Pomerania-, mentrestant que la regió septentrional va ser
annexada per la URSS, (incloent Königsberg), rebatejada com Kaliningrad (en
homenatge a Mijaíl Kalinin), i convertida en un ÓBLAST entre Polònia i Lituània.
Temps després, per decisió dels Aliats, Prússia va ser declarada en 1947 oficialment
dissolta com unitat administrativa i Estat alemany.
Al 1949 el territori prussià que va passar a ser part de l’Alemanya Oriental, va ser
dividida administradament a Brandeburg, Sajonia-Anhalt i Mecklemburg -
Pomerania Occidental. En aquest mateix any, les forces d’ocupació a l’oest del pais
també realizaven una divisió administrativa, creant els Estats de Renania del Nort -
Westfalia (RNW), Baja Sajonia, Hesse, Renania – Palatinado, Schleswig – Holstein i
Baden – Wurtemberg..
7. Eventual retorn de Prussia
Des de la reunificació alemanya, varis entusiastes han presentat el projecte per
retornar-ne oficialment el nom de Prússia a la regió compensada pels estats de
Berlín i Bradenburg.
En un referendum celebrat al 1996, la majoria dels habitants de Brandeburg es va
pronunciar en contra de la fusió dels dos Estats, mentre que els de Berlín ho feien a
favor. No obstant, la iniciativa sobre la fusió s’ha mantingut, i estava prevista a la

7. seva realització definitiva per l’any 2009, per ser la novament sotmesa a
referendum. Se’ns compte, no és segur que, de ser aprovada la fusió, el nou Estat
resultant d’ella rebuda el nom de Prússia, i esestudia la possibilitat de cridar
simplement Berlín-Brandenburg. També es projecta reconstruir el Palau Reial de
Berlín, on van residir els Hohenzollern fins a 1918. Mentrestant, la regió continua
endarrerida pel que fa al seu desenvolupament econòmic pel que fa a antics sectors
de Prússia situats en l'occident d'Alemanya, malgrat les contínues subvencions del
Govern Federal i la Unió Europea.
Anàlisi de documents proposats
Per a aquest tema, hem escollit els seguents documents. Es tracta d’imatges y
textos que donen suport a la nostra idea de que el Prussia ha estat en veritat un
país amb gran influéncia en la história més contemporánia del nostre món.
D’aquests documents n’hem extret algunes idees que serán resumides a l’apartat
següent. Gairebé tots ells es poden contextualitzar dins l’àmbit de la Guerra
Franco-Prussiana.
Portada del llibre creat per Thomas Nast, recull de caricatures que de caricatures
tan famoses com les que descriurem més abaix.
Thomas Hunt va viure de primera mà els temps en que, essent Bismarck canceller,
es va desenvolupar la Guerra Francoprusiana. Aquest dibuix, apereixia en una
revista satírica francesa, i posteriorment va ser recopilada en un llibre anomenat,
“El conflicte a la Dame European School”. Podem dir que es tracta d’una font
primària, i que aquest autor estava totalment en contra de les polítiques
impulsades per Bismarck i en contra també de la Guerra Austro-Prussiana. Aquesta

8. imatge té un sentit purament polític, i l’interés de Thomas Nast era fer veure els
francesos el perill al que s’exposaven devant d’una potència tal com era la nova
Alemanya unida a Prussia del canceller prussià Otto Von Bismarck.
Aquí sota, farem un resum de la obra que hem traduit de l’anglés:
Es tracta d’un text al·legòric. Europa, està representada com una escola on les
potències mundials aprenen a comportarse per al seu futur.
Thomas Hunt parla en aquest llibre de “els nens dolents”, dels seus predecesors, de
“els nens estudiosos i pacífics”, tot carregat amb una forta intenció crítica.
En els documents següents podrem veure alguns exemples.
Les següents imatges mostren algunes de les caricatures que acompañen els textos
de Thomas Nast.
Aquesta imatge es una caricatura de Bismarck, canceller de l’Alemanya unificada,
feta per Thomas Nast. A sota s’hi pot llegir “It has pleased Providence that I should
be stout”, que vol dir: “La providència es complau de que jo sigui un valent”. El que
representa es la posició que va prendre el canceller alemany en la Guerra Franco-
Prussiana, desafiant els francesos.

9. Aquesta caricatura, també de Bismarck com la anterior i feta pel mateix autor,
Thomas Nast.
Sota el dibuix es pot llegir: “The studious and peaceable boy”, que es tradueix per
“El noi estudios i pacífic”. En aquesta caricatura Thomas Nast vol ridiculitzar
Bismarck, ja que Bismarck va ser l’impulsor de la Guerra Franco-Prussian, y va
propossar diverses messures que van duur els alemanys i els prussians a la
victòria.
La caricatura que veiem també es de Thomas Hunt, y en ella també hi apareix el
canceller d’Alemanya Otto von Bismarck i el Kaiser Guillem I d’Alemanya. A sota es
pot veure escrit “Laying their heads togheter”, és a dir, “Estirats amb els seus caps
junts”. Amb aquesta caricatura, l’autor vol referirse a la estreta relaicó que hi havia
entre els dos personatges, que era molt estreta durant els temps de la Guerra
Franco- Prussiana.

10. Edicte de prohibició de la exportació de llana. El text que es pot llegir és el següent,
traduit al castellà:
EDICTO,
Del Rey, su Majestad
de Prusia y países asociados
Desde el primer día de enero de 1720
La caballería vigilará a los
Funcionarios para que no traigan telas
Del exterior
Sin embargo, pueden comerciar con otros productos
Manufacturados en el país.
Cuando la lana
se desgaste o en cualquier momento que se desee.
Hoy en Berlín 1 de mayo de 1719
L’autor d’aquest text és el rei de Prússia Guillem I, Rei de Prússia i primer kàiser
d'Alemanya d'ençà de la Unificació de 1871. Pertanyia a la històrica Dinastia dels
Hohenzollern. Es tractava doncs d’un monarca autoritàri.
El document és dirigit al poble, un edicte per a fer saber la nova llei aprovada.
Es tracta d’una font primària, ja que va ser escrita de la mateixa mà del rei Guillem
I. En ell, es tracta un tema d’importància per a la economia del país. Es
contextualitza

11. Portada de l’edicte de Potsdam, 1685. El text que hi ha apreix, teduit al castellà es
el següent:
Kur-Brandenburgo
EDICTO,
En cuanto a
Los derechos, privilegios y otras
Beneficios, que su Altezas electorales a Brandemburogo declara que los
protestantes
Franceses reformados que vivan en Sajonia se verán reflejados en la legislación
nacional.
será permitir que GNA-
digst se determina.
Dado en Potsdam, 29 octubre 1685
Aquest text es tracta del edicte de Potsdam.

12. Constitució Prussiana del 1850 i de 1848.
Aquests docuements es van escriure en els anys indicats. La segona es la que
realment considerem més important ja que va ser escrita arrel de la revolució de
1848, per un consell en el qual va participar el rei Guillem IV.
Es tracta doncs d’un text legislatiu, de contingut polític.
Es tracata del document original, per tan és una font primària.
Com hem dit anteriorment, l’autor no és una persona fixa, si no un consell, del qual
podem identificar una figura com a representativa: el rei Guillem IV, monarca
Prussià. En ser un text legislatiu, el destinatari podría identificar-se en el poble, que
és elq ue rebrà la llei i en qui s’aplicarà, així com en el poder executiu.
Es presenta aquest text com a resposta a les revoltes de 1848, revoltes
nacionalistes i liberals que van plantejar una reforma política en els països
europeus.

13. La caiguda a Kolberg, de A. Kotsebu
Durant la Guerra dels Set Anys, la ciutat prussiana en poder de Kolberg a
Brandenburg, Prússia va ser assetjada per les forces russes en tres ocasions. Els
dos primeres vegades, a finals de 1759 i des d'agost 26 fins 18 setembre 1760, no
van tenir èxit. El setge final va tenir lloc entre agost i desembre 1761. Que el
temps, les forces russes van capturar la ciutat. En els setges de 1760 i 1761, les
forces russes van rebre el suport d'auxiliars de Suècia.

14. Gerard Ter Borch, Ratificació de la Pau de Münster entre Espanya y la Republica
Alemanya, 15 Maig 1648
També coneguda com la Pau de Westfalia es refereix a la sèrie de tractats que van
acabar la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides
Holandeses i la Confederació Suïssa. El tractat espanyol que acabava la Guerra dels
Vuitanta Anys es va signar el 30 de gener de 1648. El tractat es va signar el 24
d'octubre de 1648 entre el Sacre Emperador Romanogermànic Ferran III (1608-
1657), els altres prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic, França, i Suècia.
El quadre mostra una escena amb tots els participants en el tractat.
Monedes prussianes de l’època de Guillem III de Prussia. Es tracta d’un document
d’ampliació per donar suport a la existència veritable d’un antic regne que va tenir
gran importància en la història d’Europa.
Rei de l’imperi romanogermànic, al qual pertanyía Prussia. Aquesta pintura no la
antlitzarem, ja que no hi trobem molta relació amb la història que tractem de
Prússia.

15. Carta d’un jove prussià a la seva mare, abans d’entrar en combat en temps de la
Guerra Franco-prussiana.
Es tracta d’un document narratiu, una carta com podem veure, i una font primària,
sense cap dubte.
Segons el contingut, podríem dir que tracta sobre la Guerra Franco-prussiana i la
incertesa sobre el futur que espera a aquest noi, un tema que té una forta càrrega
política y també social.
L’autor, un noi que dirigeix la carta a la seva mare, és tan desconegut com
qualsevol dels soldats que va combatre a la Guerra.
La seva ideología no està clara: està embriagat per les paraules del caceller
alemany Otto Von Bismarck, que promet una Alemanya d’ensomni, gran forta i
poderosa.
S’hi pot descobrir un desig de victoria revelat al final del text, però la veritat és que
el pobre noi no sap per a qué ni per a qui va a lluitar.

16. A la imatge veiem un hospital improvisat per atendre els soldats ferits durant la
Guerra Franco-prusiana. El que ens vol mostrar l’autor d’aquest dibuix es la crueltat
de la Guerra. Es tracta d’una imatge d’autor anònim, publicada en un diari de
l’època amb un text en el que es parlava de la croenta guerra.
Es tracta d’una font primària, de temàtica tant política com social, ja que el tema va
afectar tots dos àmbits.
Llibre sobre la instrucció militar del rey de Prussia, Frederic II el Gran de Prússia,
per als seus generals, traduit al espanyol. El document va ser escrit doncs per el rei
de Prussia amb una clara finalitat didàctica: instruir els generals en les tàctiques de
guerra. Tracta doncs, de l’art de la guerra, molt important per als prussians. Això
demostra la superioritat prussiana en quant a l’àmbit militar es refereix.

17. Es tracta d’una font primària, ja que encara y ser una traducció, és fidel als fets
passats en el moment que es va escriure tal llibre.
Idees Principals, extretes de l’anàlisi dels textos
La polítca exterior agressiva i expansionista tant prussiana com alemanya
impulsada pel canceller Bismarck, va desembocar en la Guerra Franco-Prussiana,
un conflicte de gran importància que va enfrontar, com el seu nom indica, França i
Alemanya, en especial el territori prussià. La guerra, que va acabar amb victòria
prussiana, va tenir una gran rellevància en els fets que van tenir lloc més tard, com
per exemple la Primera Guerra Mundial, en la qual la derrota francesa va ser un fet
important per l’esclat de la mateixa, i més tard, durant la Segona Guerra Mundial,
també va demostrar la seva importància, essent una de les causes d’un nou
enfrontament.
Prussia com a Regne va fracasar, com podem veure, ja que les seves mesures de
caire expansionista el van portar a la perdició.
De totes formes, podem veure que Prússia no va ser un país tan absolutista com
creiem, doncs es van aprovar dos constitucions durant monarquies.
Conclusions
A partir d’aquest treball, podem concluir que Prussia, encara que no hem estudiat a
fons tota la seva història, ha participat en alguns fets de gran caire internacional,
conflictes que van cambiar la història del món contemporàni.
Opinió personal
Mònica: el que penso sobre el treball és que ha estat molt interesant perqué jo no
tenia ni idea que era l'Estat Lliure de Prussia. Per això el treball ha anat bé per
aprendre coses.
A més vam trobar molta informació i va ser fàcil fer-ho. També ens ho vam passar
molt bé amb moltes caricatures.
MªTeresa: encara que jo ja coneixia una mica la història de Prussia, degut a la
meva afició a llegir llibres sobre la Segona Guerra Mundial, aquest treball m’ha
servit per ha aprofundir una mica més en la seva época daurada: els temps dels
grans reis Il·lustrats, la época dels sistemes Bismarckians, les seves rivalitats amb
França i Àustria... i descobir una part de la història molt lligada a la de la actual
Alemanya, la història d’un país reduit a cendres, però que encara viu per els seus
actes i glòries passades.
Bibliografía
http://es.thefreedictionary.com/Prusia
http://www.rae.es/rae.html
http://dlc.iec.cat/
http://www.enciclopedia.cat/
http://www.diccionari.cat/
http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=es&ie=UTF-
8&sl=de&tl=es&u=http://www.lwl.org/westfaelische-

18. geschichte/portal/Internet/finde/langDatensatz.php%3FurlID%3D1401%26url_tabe
lle%3Dtab_literatur&prev=_t&rurl=translate.google.es&usg=ALkJrhhjUjCCwRpKqF0
MfXqvsTPqoGmjFQ
http://www.lwl.org/westfaelische-geschichte/que/normal/que831.pdf (document
original complet de la constitució prusiana)
http://www.preussen-chronik.de/ (crónica de la història prusiana)
http://translate.google.es/#
http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=es&ie=UTF-
8&sl=de&tl=es&u=http://www.westpreussen-
online.de/html/zeittafel.html&prev=_t&rurl=translate.google.es&usg=ALkJrhggAm8
IIo8X558Obkmyks2jcjSoFg
http://www.laguia2000.com/francia/la-guerra-franco-prusiana
http://translate.google.es/translate?js=n&prev=_t&hl=es&ie=UTF-
8&layout=2&eotf=1&sl=de&tl=es&u=http%3A%2F%2Fwww.ub.uni-
bielefeld.de%2Fdiglib%2Faufkl%2Fberlmon%2Fberlmon.htm&act=url
http://www.enciclonet.com/articulo/prusia/
http://en.wikisource.org/wiki/The_Fight_at_Dame_Europa%27s_School
http://www.erain.es/departamentos/Religion/Trabajos/cruzadas/teutonico.htm
http://www.blasoneshispanos.com/OrdenesCaballeria/OrdSupranacionales/OrTeuto
nica/OTeutonica.htm
http://wapedia.mobi/es/Edicto_de_Potsdam
The Fight at Dame European School, Thomas Nast