1. Núm. 158 Any 12 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONA ABRIL 2013
www.indicadordeeconomia.com
EMPRENEDORIA FINANÇAMENT
Creix el micromecenatge
L’orientació a emprenedors al Tarragona entre els emprenedors
Impulsa triplica les xifres de 2009 El crowfunding, el micromece-
L’atur ha disparat el nombre de persones que deixar-se notar. Tot i que només el 25% dels natge a internet, va guanyant
pensen en tirar endavant la seva pròpia projectes es consoliden, la manca de perspec- adeptes entre els emprene-
empresa. Al Tarragona Impulsa, el programa tives laborals empeny a l’auto ocupació a dors com a alternativa a la
municipal de suport als emprenedors, van molts joves, però també a professionals amb manca de crèdit. Us expli-
atendre 455 persones l’any 2012, tres vegades una dilatada trajectòria que no veuen opcions quem quins són els millors
més que l’any 2009, quan la crisi començava a de tornar a trobar feina. Pàg. 8 webs per accedir-hi. Pàg. 9
INFORME
Meco
Surt als mercats estrangers gràcies
Los costes energéticos, un lastre a una màquina de fabricació pròpia
L’empresa de Valls treballa
en una nova versió de la seva
muy pesado en el peor momento màquina entalladora, que ser-
veix per fer les ranures que
encaixen diverses peces a una
cadena de producció industrial.
La rebaja de tarifas de abril es El déficit tarifario hace que la Los sectores advierten que la La van inventar l’any 2000, però
la seva efectivitat els va animar a
un espejismo que no tendrá energía en España sea una situación disminuye su comercialitzar-la. N’han venut
continuidad de las más caras de Europa competitividad 250 arreu d’Espanya i ara s’o-
bren pas a l’estranger. Pàg. 5
Una rebaja anecdótica que no
será punto de inflexión. A pesar de
la rebaja del precio de la energía
El consum domèstic
registrada este mes de abril, los d’aigua a Reus s’acosta
analistas coinciden en que es un als estàndards
hecho aislado que no marcará ten-
dencia. Los desfases entre los cos- responsables de l’OMS
tes de producción y los ingresos Pàg. 12-13
reales en un momento en que el
consumo va a la baja agravan la
situación. El déficit tarifario se Setel Comunicaciones
sitúa entre los 20.000 y los 25.000
Referents a la demarcació de
millones de euros, un agujero
demasiado grande para propiciar Tarragona en telefonia IP
una política de precios más favora- La telefonia IP està guanyant
ble a los consumidores. Por todo terreny en les telecomunica-
ello, España continúa a la cola de cions a les empreses. Des de
Europa en costes energéticos, lo Tarragona, Setel Comuni-
que constituye un lastre para la caciones comercialitza diversos
competitividad de las empresas. paquets que s’adapten a les
Los grandes consumidores como necessitats particulars dels seus
la industria química de Tarragona clients i que permeten estalvis
exigen la transposición de la direc- d’entre un 40 i un 70%. Setel
tiva europea que permitiría rebajar porta més de 40 anys al sector
de manera significativa sus costes de les telecomunicacions i és
energéticos. Pág. 2-3 un referent a les nostres comar-
ques. Pàg. 22
El Moll de la Química dispararà el tràfic IBM inaugura el seu centre d’innovació
de mercaderies al Port de Tarragona tecnològica al Tecnoparc de Reus
Durant el proper estiu està pre- Portuària preveuen que els tràfics L’empresa d’informàtica i noves actualment se n’estan utilitzant la
vist que s’acabin les obres d’am- dins d’aquest sector creixin expo- tecnologies nord-americana IBM meitat. Inicialment, a aquest centre
pliació del Moll de la Química del nencialment en els propers anys. va inaugurar a Reus el seu primer hi estan treballant 50 professionals,
Port de Tarragona. El projecte ha Amb aquestes obres d’ampliació, centre tecnològic a Catalunya, el la gran majoria del territori i amb
suposat una inversió de 80 milions el Moll de la Química guanya quart de l’Estat. El gestiona l’em- formació a la URV. La disponibili-
d’euros i dispararà el potencial de 1.200 metres de línia d’atracament presa Insa, que pertany al grup tat de personal format ha estat un
les instal·lacions portuàries tarra- i 18 hectàarees de superfície. IBM, i la la seva implantació ha dels factors que han propiciat l’ate-
gonines en aquest sector, gràcies a També es milloren els calats, un suposat una inversió de 700.000 rratge d’IBM a Reus. L’empresa
les sinergies amb el clúster petro- fet que permetrà que els vaixells euros. Des de les instal·lacions del preveu ampliar els nombre de tre-
químic de les nostres comarques, més grans que circulen actual- Tecnoparc es dissenya software per balladors d’aquest centre tecnolò-
el més important del sud ment puguin operar a aquestes a la Generalitat, en una àrea de gic a 100 d’aquí a un any i a 250 en
d’Europa. Des de l’Autoritat instal·lacions. Pàg. 15 1.200 metres quadrats de la que dos. Pàg. 7

2. 02 Abril 2013
INFORME
Costos energéticos
La rebaja eléctrica, ¿Qué es la
un 'caramelo' envenenado TUR?
Los expertos no pronostican continuidad a la caída de precios registrada en abril La Tarifa de Último Recurso
(TUR) -que en 2011 subió un
10% y en 2012 un 12,4- se
ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA ción de las renovables, junto a aplica a consumidores con-
la menor demanda de consu- vencionales se compone de
Después de años de subidas mo, sólo puede terminar en dos tramos, el 50% aproxima-
ininterrumpidas -hasta el 60% un aumento de tarifas o en damente se deriva del resul-
en el último lustro- en el recibo incrementos, bastante impro- tado de las subastas (coste
de la luz, el mes de abril de
, bables, del déficit tarifario". de la energía), y la otra mitad
2013 quedará marcado en rojo El famoso déficit tarifario, la fija el Ministerio de
en el calendario de más de 22 un desfase estimado entre Industria para financiar los
millones de consumidores o 20.000 y 25.000 millones de costes del sistema (peajes de
domésticos de la denominada euros y acumulado por la dife- acceso). En abril baja el pri-
Tarifa de Último Recurso (TUR) rencia ente el coste real de mer tramo y se mantiene fijo
por registrar la primera bajada producción (generación y pea- el segundo. En el caso de
de la electricidad, en torno a un
a jes de transporte y distribu- grandes empresas (consumi-
6,6% de media (casi 30 euros ción) y los ingresos, es el nudo dores cualificados), el primer
anuales para una familia están- gordiano en el que todos los 50% varía en función del
dar), después de una caída del
p especialistas insisten como 'pool' eléctrico, mercado
15% en los precios de la subas- causante de que España figure mayorista al que acuden dia-
ta eléctrica del pasado 20 de en la cola de todos los rán- riamente junto a productores
marzo. Los expertos son pesi-
t kings europeos por la carestía y comercializadores de electri-
mistas y descartan un cambio de la energía eléctrica. Según cidad. Los gigantes con un
de tendencia. el informe 2012 de la fuerte impacto de la energía
Comisión Nacional de Energía son los mayores consumido-
La actual caída de precios (CNE), los precios finales -cal- res de gas natural. Se espe-
nace de un trimestre atípico, culados antes de impuestos en cula con un nuevo impuesto
con un invierno extremada- el periodo 2007-2011- que sobre el gas consumido.
mente lluvioso, aderezado con pagan las pymes por la electri-
fuertes vientos, que ha llevado cidad ocupaban el sexto lugar
a España a cifras récord en la de la UE, sólo precedidos por cambio de tendencia en los
generación de energía eólica e Italia, la República Checa, precios no es factible sin deci-
hidráulica. Ello, unido al Eslovaquia, Chipre y Malta. siones estructurales en el par-
estancamiento del consumo Este lugar de 'honor' todavía que de generación.
doméstico e industrial -en lo superan las familias, terce- En la misma línea, desde la
parte por los hábitos de aho- ras en el ránking tras Malta y Comisión de Energía de la
rro energético, y en parte por Chipre. AEQT critican las decisiones
los bajos niveles de actividad-, A juicio de Eduardo Chicote, políticas que han hecho prácti-
ha provocado incluso que las los consumidores domésticos e camente imposible modificar
centrales nucleares hayan industriales están pagando la variable del coste de la ener-
reducido potencia. En este ahora los años gloriosos de las gía: "Difícilmente tendremos
contexto de producción de energías renovables (2000- energía barata; el recibo no
energía barata, con un tercio 2009), un diseño subvenciona- bajará mucho porque una
del coste (algo más de 20 ña y mediana empresa hoy por hoy, si se tiene en do que requirió una ingente
euros el megawatio) respecto a (Pimec), la rebaja sólo afectará cuenta la renta media, en inversión en infraestructuras.
meses anteriores (hasta 60) y a microempresas en las que el España se paga la electricidad España modeló la década pasa- Difícilmente
días a cero euros el megawatio, impacto del consumo de ener- más cara de Europa". da un gran sistema eléctrico
'políticamente' no podía soste- gía es mínimo en su cuenta de El presidente de la Comisión cuyos pilares se han derrumba- tendremos energía
nerse la tónica habitual de explotación. "En las compañí- de Energía de la Asociación do por el menor consumo, el
subidas del recibo de la luz. as de mayor envergadura Empresarial Química de alza del precio del gas y la barata; el recibo no
depende de las cláusulas parti- Tarragona (AEQT), Eduardo imposibilidad de mantener las
culares de su contrato, si la Chicote, asegura que la reper- primas. "El déficit -subraya-
bajará mucho porque
revisión es trimestral o anual… cusión de esta rebaja será está aflorando e imposibilita, una gran parte se
La rebaja sólo afectará aunque por regla general la "cero" en consumidores de incluso con la máxima bonan-
a microempresas en bajada de precios debería menos de 10 kilowatios. La za climática para producir, dis- destina a enjugar una
repercutir positivamente", industria química sí ha percibi- frutar de una energía barata".
las que el impacto del explica Bonal. do una mejora en el precio de deuda monstruo
Desde el Gabinete de la electricidad "incluso más El 'agujero' eléctrico
consumo de energía es Estudios de la Confederación acusada que la que perciben Desde el Observatorio gran parte se destina a enjugar
Empresarial de Tarragona los consumidores, pero tam- CEPTA, Juan Gallardo compa- una deuda monstruo. ¿Cómo
mínimo en su cuenta (CEPTA), Juan Gallardo com- bién nos tocará pagar más ra el insostenible 'agujero' hemos llegado hasta aquí?
parte la misma opinión: "Sólo cuando el precio vuelva a subir eléctrico con el escándalo de ¿Cómo llega un país con cua-
de explotación las pequeñas empresas y los en las subastas". las preferentes o el rescate tro millones de viviendas vací-
autónomos notarán el descen- bancario. "Se mete la mano en as a tener gente en la calle que
Los expertos consultados so de la tarifa TUR, aunque las ¿Cambio de tendencia? la cartera de los particulares y pagó cinco veces el valor real
por Indicador de Economía grandes ya se habían beneficia- A corto plazo, según Pimec, las empresas, se deteriora la de ese patrimonio?", se pre-
advierten que se debe diferen- do previamente con un decala- la rebaja del recibo de la luz es renta disponible para finan- gunta Eduardo Chicote, porta-
ciar claramente entre la tarifa je derivado de las rebajas de las una buena noticia porque ciar instalaciones ineficientes voz de una industria que paga
regulada (TUR) para consumi- distintas subastas". "La valora- rompe la peligrosa tendencia por las primas; el último resca- -sólo en el polígono sur de
dores domésticos y el mercado ción -reflexiona- sólo puede al alza que venía gravando a las te bancario costó 47.000 millo- Tarragona- una factura de 130
libre en que operan las empre- ser positiva cuando se trata de unidades familiares y micro- nes, pero si se suman el déficit millones de euros al año en
sas de medio y gran tamaño. un coste tan importante como empresas, pero la mala noticia tarifario (entre 20 y 25.000 electricidad, un 25 o un 30%
Según Moisés Bonal, jefe del la energía eléctrica, pero siem- es que no es previsible que la millones) y los incrementos más que en Alemania o
Departamento de Estudios de pre sin perder las perspectiva caída de precios se mantenga a sostenidos de tarifa se duplica- Francia por los mismos consu-
la patronal de la micro, peque- histórica de subida de tarifas; medio plazo: "La mayor utiliza- ría esa cantidad". Según él, el mos.

3. 2013 Abril 03
INFORME
Costos energéticos
La paradoja Las dudas de
de la eficiencia energética los grandes
consumidores
La bajada del consumo eléctrico dispara la factura para pagar la potencia instalada La Comisión de Energía de la
AEQT trabaja con ambiciosas
ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA ideas para mejorar la eficiencia
de sus plantas de producción.
El sistema eléctrico español, Están sobre la mesa propuestas
diseñado a largo plazo con como la instalación de paneles
inversiones millonarias bajo solares para autoconsumo, o el
unas previsiones de alto consu-
n uso de residuos industriales para
mo que no se están cumplien- generar electricidad. Sin embar-
do, se tambalea ante el notable go, el análisis del rendimiento de
ahorro de las familias y las
a estas inversiones siembra dudas
empresas. Aunque resulte para- en el seno de la industria química
dójico, los elevados costes fijos sobre si merece la pena: "El pro-
-los llamados peajes de acceso-
c pio sistema eléctrico no estimula
imposibilita premiar los hábitos la reducción del consumo, ya que
de eficiencia energética. Si se los que continúen consumiendo
consume menos el precio del van a cargar con el saco de unos
kilowatio tiende a incrementar-
i costes rígidos y muy elevados".
se para no agigantar el mons- No obstante, el sector químico
truoso déficit tarifario español. La provincia de Tarragona, como territorio productor, reivindica bonificaciones en el consumo energético. -y las grandes empresas en gene-
En este contexto, las propues- ral- trabajan ya con estándares
tas de la Mesa de Alcaldes de do de la demanda, que se sitúa cen localizadas las instalaciones energéticos de última genera-
la Energía (MADE) y la industria en los mismos parámetros que de producción de energía, - ción. El reto, que supone un
química de Tarragona para aba- hace 10 años. El ligero repunte "Imaginemos que nuclear, eólica, ciclo combina- importante yacimiento de empleo
ratar las tarifas caen desde de 2010 y 2011, que siguió a las nacen muchas nuevas do… como es el caso-, disfruten para ingenierías muy especializa-
hace años en saco roto. caídas de 2008 y 2009, ha pasa- de precios comparativamente das, es ganar en eficiencia a
do a la historia en 2012. "La empresas tan eficientes más reducidos de la electrici- coste cero. Estas compañías
"El precio de la electricidad sociedad, tanto los consumido- dad destinada a actividades ofrecen financiar un elevado por-
en España se ha convertido en res domésticos como las empre- que consumen la mitad productivas para favorecer la centaje del proyecto con los pro-
uno de los problemas más sas, se han puesto las pilas para localización de nuevas activida- pios ahorros conseguidos en la
importantes para el tejido pro- ahorrar, pero la paradoja es de energía; ¿quién des empresariales.: "No se trata factura.
ductivo, más incluso -a pesar de que, en el sistema español, la de inventar nada nuevo, sólo
su gravedad- que la crisis del eficiencia energética aumenta paga la infraestructura que las compañías que produ-
sector financiero, pues afecta el precio del kilowatio", expone cen energía aquí apliquen sus nados, accesos…) para contra-
de lleno a su posición competi- Eduardo Chicote desde la instalada?" mejores tarifas a las empresas tar en tarifa de 220.000 voltios,
tiva. Así lo defienden los analis- AEQT. del territorio o para incentivar sigue pagando tarifas más
tas Juan Gallardo y Rafael El razonamiento no es difícil deuda o se encarecería el con- la llegada de otras nuevas". caras, "dos y tres niveles por
Muñoz desde el Gabinete de de entender. Los tremendos sumo". El crecimiento de las Los integrantes del MADE debajo de la alta tensión", lo
Estudios de la CEPTA. La tarifa costes del kilowatio instalado tecnologías 'verdes' en el mix han mantenido contactos con que se traducido a euros puede
para usos industriales -según (costes fijos del sistema, infraes- energético tampoco ayuda la Generalitat con muy buena superar los 20 millones sólo en
Unesa- es la cuarta más cara de tructuras 'latentes' de cobertu- mucho, puesto que a mayor receptividad -según los analis- la mitad del polígono sur de
la Unión Europea: "Si le añades ra, etc) se pagan a través del consumo también crece el tas, quizá porque carece de Tarragona.
el tremendo coste del agua, kilowatio consumido, de modo pago de las primas con que competencias- y con altos car- El diálogo de la AEQT con el
que además en Cataluña, y por que una fuerte caída del consu- están subvencionadas. gos de las eléctricas y del Ministerio de Industria, que
tanto en Tarragona, es superior mo como la actual reduce los Ministerio, que también "han hoy por hoy carece de margen
a la media porque está regiona- ingresos para responder a esos ¿Bonificaciones a de maniobra para abaratar la
lizado, y el de los carburantes, costes fijos y modifica las condi- los territorios productores? energía a un consumidor como
poco sensible a las caídas de ciones de su reparto entre los En el contexto descrito no La Mesa de Alcaldes la industria química española
precios del crudo, tienes los usuarios de la red eléctrica. hace falta ser un genio para adi- que contribuye al sistema con
tres pilares en máximos históri- "Imaginemos -que nacen vinar que ni a la de la Energía más de 1.400 millones de
cos", destaca Gallardo. muchas nuevas empresas tan Administración -al menos hasta euros, está siendo "duro" en
Ante este panorama tan poco eficientes que consumen la que apruebe el nuevo Decreto (MADE) de la Ribera busca de que la Administración
halagüeño se ha producido la mitad de energía; ¿quién paga Ley de regulación del sector, ejecute la trasposición de la
lógica contracción del merca- por la infraestructura instala- previsto para el verano, que d'Ebre sólo ha sido directiva europea 209/72 CE -
do, con un descenso continua- da? O hay una quita de la debería recortar las 'prebendas' que permitiría al complejo quí-
pactadas con las eléctricas- ni a capaz de arrancar mico tarraconense optimizar
los poderosos gigantes de la buenas palabras en toda su infraestructura de
electricidad les interesa que los generación y acceso- a la ley
Consumo a la baja mejores consumidores -es sus primeros dos española 54/1997.
decir, las grandes empresas- "Sólo pedimos -exige
Según el avance estadístico 2012 de la Asociación Española de dejen de aportar la máxima años de vida Eduardo Chicote- que nos den
la Industria Eléctrica (Unesa), el pasado año se caracterizó por un cuota posible para mantener el la particularidad directiva de
descenso del consumo total de España del 1,3%, que se situó en mastodóntico engranaje dise- escuchado con interés" sus pro- los países de nuestro entorno
249.014 millones de Kwh. La producción se incrementó hasta los ñado en España. puestas aunque sin ningún con los que competimos, como
298.139 millones de Kwh (más 1,5%) y la exportación subió a En este sentido, iniciativas avance significativo en estos pri- Francia, Alemania o Reino
11.209 millones, un 84% más que en 2011. En 2011 el consumo como la Mesa de Alcaldes de la meros 24 meses de trabajo. Unido; 22 de los 27 países ya lo
neto de energía eléctrica ya se había reducido el 2,7% frente a los Energía (MADE), constituida han hecho, y España está en la
255.263 millones de Kwh de 2010. hace dos años en la Ribera El agravio comparativo de división de Letonia, Estonia,
Cataluña es la principal región productora de electricidad en d'Ebre con vocación de conver- la industria química Eslovenia, República Checa,
España con el 17,9% del total. Le sigue Andalucía con el 12,2%, tirse en un lobby de referencia En un diálogo de sordos simi- Chipre y Malta". Entre los paí-
Castilla y León (12%), Extremadura (10,6%), Galicia (8,9%) y en temas de generación e inves- lar se halla inmersa la industria ses de similar desarrollo, sólo
Valencia (8,8%). Cataluña es igualmente la principal consumidora tigación, sólo ha sido capaz de química de Tarragona, que Luxemburgo y Holanda -que
(17,5%), seguida de Andalucía (14,2%), Madrid (11,6%) y arrancar "buenas palabras" en pese a disponer toda la infraes- opera con un régimen muy par-
Comunidad Valenciana (10,1%). su aspiración de conseguir que tructura necesaria (torres de ticular- restan por adaptar su
los territorios donde permane- alta tensión, dos ciclos combi- legislación.

4. 04 Abril 2013
OPINIÓ
Editorial En veu alta
El llast de la bombolla energètica L'impost turístic, on anirà?
Qui la fa, la paga. O, veient el que està passant darre- companyies europees dels darrers anys, l’Estat espanyol Els hotelers de la Costa realitat, com s'ha pogut com-
rament, potser és més exacte dir que si algú la fa, algú la ha demostrat, precisament, poc sentit de l’estratègia a Daurada portem anys fent provar, sinó que no cal ser un
paga. No cal que sigui, necessàriament, el mateix sub- l’hora de gestionar-lo. L’aposta per les renovables, posi- esforços per tal d'oferir el expert per veure els llocs de
jecte el que afronta les conseqüències dels excessos o les tiva a nivell mediambiental, ha desembocat en un desas- millor servei i la millor oferta treball que creen el sol i la plat-
irresponsabilitats. Ho hem vist en el cas de la bombolla tre financer que ara estem pagant. Les generoses sub- des dels nostres establiments. ja. Sense ànim de menysprear
immobiliària, el sector bancari o les infraestructures. vencions al seu desenvolupament van provocar un efec- Ha estat i és una feina constant. cap destinació turística, ni d'in-
Però en l’àmbit energètic s’estan donant situacions anà- te crida que no es va frenar a temps. Un exemple: de la I, amb molt d'esforç, conti- terior ni de costa, el que sí que
logues. Els costos de l’electricitat a Espanya són un llast previsió de 480 MW subvencionables en energia foto- nuem endavant, malgrat la crisi haurien de tenir clar els polítics
en el pitjor dels moments. Tothom parla de millorar la voltaica es va passar, sense que el govern hi fes res, a i els forts impostos als que hem és que necessitem una agència
4.000 MW, un volum insostenible pels de fer front. catalana amb pressupost i amb
En un sector considerat estratègic, el govern espanyol ha ajuts públics. Actualment, la potència ins- Per nosaltres, és de vital la certesa i la seguretat d'allò
demostrat, precisament poc sentit de l’estratègia tal·lada en renovables supera el 30% de importància que es dediqui la que genera i on ho genera.
a l’hora de gestionar-lo. la capacitat de generació a l’Estat, però recaptació de l'impost turístic a Senyors, si creiem que el que
només aporta l’11% del consum. El final la promoció de la Costa tenim ja és nostre i que no cal
d’aquesta insostenible situació ja el conei- Daurada. I estem preocupats, continuar apostant per mante-
competitivitat de les nostres empreses, apel·lant a rebai- xem: el fulminant cessament de primes decretat pel perquè veiem que tenim uns nir-ho tenim els dies comptats.
xar costos salarials, inversions en tecnologia i un canvi govern Rajoy, que deixa a l’estacada una gran quantitat governants que sembla que El món és molt gran, hi ha
cultural profund per incrementar la productivitat dels d’inversors, més o menys innocents. encara no s'hagin adonat que molta competència i molts llocs
treballadors. I són àmbits en els què, indubtablement, hi Amb aquest panorama, és fa difícil pensar que es el que porta temps funcionant on poder viatjar. I pensar que la
ha marge de millora. Però els elevats costos energètics desencallin altres incentius reivindicats a les nostres és el binomi "sol i platja". Un Costa Daurada ja ho té tot i que
que han d’afrontar les empreses que produeixen a comarques. Com el denominat ‘kilowat industrial’, que model que alguns polítics el nostre lideratge és "in eter-
l’Estat són un desavantatge de sortida tant o més impor- bonificaria el consum energètic empresarial al nostre excessivament "llestos" van des- num" és un greu error que sig-
tant a l’hora de competir amb altres països, on la políti- territori com a contrapartida a l’elevat percentatge de prestigiar i van menysprear nifica que no tenim clares ni les
ca industrial té molt en compte fins a quin punt els cos- producció energètica que assumim. Una figura aquesta sense cap mirament, fent una dimensions del planeta ni on és
tos energètics condicionen la bona salut del seu sistema que existeix als principals països europeus i que aquí, de crítica destructiva que ens va la nostra competència.
productiu. moment, no prospera. Com minvar l'autoestima com a
I perquè aquí no podem adoptar aquestes polítiques tampoc ho fa la transposició empresaris i com a indústria.
ara que fan més falta que mai? Pel maleït dèficit tarifari. de la directiva europea Eren altres temps, això sí. La
Una xacra que arrosseguem des de l’any 2005 i que s’ha 209/72 CE, un dels cavalls construcció aleshores era el
anat fent cada cop més gran, accentuada per la caiguda de batalla del sector químic i motor i no s'endevinava l'esca-
del consum. L’excès de capacitat instal·lada, entre d’al- d’altres grans consumidors, betxina que vindria anys més
tres factors, ens surt molt car als consumidors d’energia. que podrien fer un salt en tard. Portem molts anys escol-
Tenim capacitat de produir més de 100.000 MW, 59.000 competitivitat si s’aprovés. El tant que "som un model esgo-
d’ells ferms (no depenen de factors meteorològics). pitjor de tot plegat és que el tat". Tanmateix, aquesta frase,
Eduard Farriol
Però la demanda punta no ha superat en els darrers llast fa mal precisament als que podríem dir que va esdeve-
President de l'Associació
anys els 44.000 MW. En un sector considerat estratègic actors que han de liderar la Dani Revenga nir pràcticament un tòpic, no
pel desenvolupament, tot i la privatització de les grans sortida de la crisi. només no correspon gens a la Hotelera Salou-
Director Cambrils-La Pineda
La dada
25.000 milions d’euros. És l’esti-
mació del dèficit tarifari a l’Estat espanyol. Només l’any
2012 va crèixer 4.281 milions, quan el govern havia pre-
vist que el forat arribés a 1.500 milions com a màxim.
Redacció i Disseny EDITA: www.indicadordeeconomia.com
redaccio@indicadordeeconomia.com
maquetacio@indicadordeeconomia.com
Tel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30 NOTA
Fundat per José Pedro Rueda Gallisà
Comercial i Administració: D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 de
comercial@indicadordeeconomia.com desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem que
Editora: ROSA JUSTE PARRILLA Tel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30 Director General: FELIP GUSPI BORI
les dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporades
Director: DANI REVENGA Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ
Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona) i seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-
Redacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVI
nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’ús
SOLÉ, ACN IMPRIMEIX: C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS
exclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrer
Fotografia: XAVIER JURÍO INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000 Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30 Illes Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-
Disseny i Maquetació: BONAIMATGE
‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT. tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten en
Correcció: MÒNICA LÓPEZ
LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL. aquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

5. 2013 Abril 05
TEMPS D’OPORTUNITATS
Cas d’éxit
Màquines PERFIL PROPI Juan Antonio i Juan José
Peirón, pare i fill, són els
que donen la talla responsables que
Mecànica Comercial SL,
un petit taller de Valls,
sigui capaç de competir
Meco s'obre pas al mercat internacional amb al mercat internacional
amb grans firmes
una innovadora màquina-eïna d'ús industrial europees que des de fa
anys lideren el sector de
més ràpida i precisa que la competència les màquines-eines per a
usos industrials. La
màquina clavetera de
ORIOL MARGALEF / VALLS Meco, desenvolupada
amb tecnologia pròpia,
Juan Antonio Peirón, autodidacta, té un do innat per la mecànica. Amb el té clients fins i tot ara a
seu fill, enginyer industrial, i un grup de tècnics de confiança, han format
a Alemanya, el bressol de
un equip capdavanter al sector de les màquines-eines. La seva especiali-
e la competència. Per a
tat és el disseny i la construcció d'un tipus de màquines entalladores que una empresa com Meco,
fan les ranures (clavetes) necessàries per encaixar diferents peces, d'acer
n que basa tot el seu èxit
principalment, que formen part d'una cadena de producció industrial. Els en l'esforç i la innovació,
Peirón, que presten serveis d'enginyeria i fan manteniments industrials,
i és com derrotar a domi-
van idear la màquina per a ús propi l'any 2000. Però es van decidir a cili un dels grans de la
comercialitzar-la quan van veure la seva gran utilitat. La màquina, de la qual Foto: Xavi Jurío Lliga.
ja n'han venut 250 a unitats a Espanya, s'està obrint ara portes amb èxit
al mercat internacional. I Meco ja prepara una nova versió, més compler-
ó
van creixent, però també hem increïble, segurament amb molt
ta, de cara al setembre.
hagut de fer un esforç inversor El salt necessitat de màquines com les
Com una marca desconeguda ger, des França i Alemanya -on hi molt gran per ser a tot arreu, fins i que nosaltres fabriquem. Però
al sector és capaç d'obrir-se ràpi- ha els grans fabricants de la com- tot repetint. Es pot dir que mal- L'aposta per també els primers copiadors del
dament mercat? La clau és tec- petència- al Canadà, els Estats grat la bona acceptació de la l'exportació de planeta. Si volen, tot i que tenim
nològica, la capacitat de Meco per Units, l'Índia i Rússia. màquina, fins ara el que hem fet patent ens acabaran copiant, però
idear i construir un producte Precisament, aquests dos últims sobretot és sembrar, sembra màquines, a partir no cal que la duguem allà i els ho
innovador i avantatjós al mercat. països, juntament amb el Brasil, és molt", afirma el gerent. L'altre de l'any 2008 posem fàcil", diu.
"Hem patentat una màquina sen- on Meco té millors expectatives de pilar del negoci de Meco és l'a- L'empresa, que també realitza
zilla de fer funcionar, més precisa, fer prosperar el negoci. Són eco- posta per la innovació, garantia de "No està feta per qui hagi de fer manteniments i presta serveis
més ràpida, i que permet estalviar nomies en creixement, amb grans valor afegit, diferenciació davant molts engranatges i de forma sis- d'enginyeria a grans empreses
costos", afirma el gerent de l'em- necessitats de nova infraestructura temàtica, que possiblement neces- com Kellogs, Borges, Saint
industrial. La màquina instal·lada El repte sitarà comprar una màquina espe- Gobain o Repsol, va facturar l'any
El secret de l’èxit a la Índia, per exemple, serveix de cífica. Sí que serà una bona opció passat 2,4 milions d'euros, un 20%
model de funcionament i ha atret Expandir el per als que necessitin versatilitat, més que el 2011, i espera poder
Reinvertir part 250 visites de potencials compra- reconeixement a la fer clavetes i alguns engranatges, mantenir un ritme semblant
important dels guanys dors. "Tenim un producte molt el que ens permetrà entrar en un enguany per arribar als 2,7
competitiu i a un cost molt raona- marca Meco a nivell mix de mercat interessant. milions, principalment gràcies a
en innovació per ser ble. A més, al mercat internacio- internacional Normalment les empreses de les vendes de màquines a l'estran-
competitius nal ens precedeix el prestigi d'al- manteniment que han de fer ger. El creixement ha obligat
gunes grans marques històriques, del mercat. La firma familiar des- qualsevol modificació encarre- Meco a ampliar també la plantilla,
presa, Juan José Peirón. Quan les sobretot basques. De totes mane- tina aproximadament un 10% guen els engranatges a altres fabri- que ha passat de 18 empleats l'any
ranures que s'han de fer són grans res, Meco segueix sense ser una dels guanys a innovació. cants, que els cobren més diners 2005 a 25 actualment. Però no tot
i profundes, les màquines de la marca reconeguda, i per molt que Després de l'estiu, l'empresa per ser peces originals. Quan són són flors i violes. "La crisi ha casti-
competència obliguen a fer servir oferim tecnologia de qualitat hem presentarà a la fira d'Hannover, la pocs, fer-se un mateix els engra- gat la imatges de la indústria
diferents peces de tall, de més de treballar molt encara per més important del sector, una natges estalvia temps i diners", afir- espanyola a l'exterior. Els ale-
petita a més gran. Amb l'eina ide- guanyar la confiança als possibles nova màquina més versàtil i amb ma. manys, per exemple, no es refien
ada per Meco tot això no és neces- clients", afirma Juan José Peirón. més prestacions que l'actual. Fins Actualment, la facturació a l'ex- quan els demanes un avançament
sari, el que estalvia temps d'opera- En general, això s'aconsegueix ara, les màquines Meco han portació suposa ja la meitat del per poder començar a fabricar la
ció, i a més, mitjançant una panta- no només demostrant les presta- permès tallar ranures interiors i negoci de l'empresa de Valls. En màquina que els demanes, i exi-
lla tàctil que incorpora la pròpia cions de la màquina, sinó oferint exteriors a peces d'acer i plàstic, aquesta fase expansiva, però, geixen tot tipus d'avals. No es
màquina la pot fer funcionar qual- un bon servei post-venda, assesso- principalment. La futura no Meco descarta de moment abor- creuen que els bancs ens deixaran
sevol persona sense grans conei- rant, oferint solucions i garantint només farà clavetes, sinó que té la dar la Xina. "Són un país amb un diners per poder acabar-los l'encà-
xements. l'assistència als clients. "Les vendes possibilitat de fer engranatges. desenvolupament industrial rrec", explica el gerent de Meco.
Amb qualsevol dels diferents
formats disponibles, fets a mida
segons les necessitats de cada
client la màquina actual és l'evolu- FITXA TÈCNICA
ció d'un primer model presentat
per Meco a una fira sectorial l'any Nom: Mecànica
2000. Amb un preu que oscil·la Comercial SL.
entre els 10.000 i els 150.000
euros, aquest tipus de màquines
s'han fet poc a poc s'ha fet en lloc Activitat: Màquines
en les necessitats de manteniment entalladores i
i muntatge d'una pila de sector manteniments
industrials, des de l'agroalimentari
als hidrocarburs.
"Avui ja en portem venudes Any de fundació:
unes 250 a tot Espanya", explica 1983
Peirón. Cap al 2007, l'empresa va
anticipar la caiguda del mercat
interior i va començar a preparar Treballadors: 25
el terreny per a la seva internacio-
nalització. Des del 2008, en què es
Facturació 2012:
van vendre les primeres unitats a
Europa, Meco ha eixamplat la 2,4 milions d'euros
seva cartera de clients a l'estran-

6. 06 Abril 2013
ACTUALITAT
Turisme
PortAventura,
a por cifras de récord
El complejo registra una buena Semana Santa y afronta el
verano con el reto de llegar a los 4 millones de visitantes en 2013
ROBERTO VILLAREAL / SALOU, VILA-SECA
PortAventura ha conseguido
El principal imán turístico de la Costa Daurada ha arrancado su sortear con nota el primer test
décimo octava temporada, -en la que espera agasajar a su visi- del año. La Semana Santa, tra-
tante 60 millones-, con bríos renovados y, pese a la debilidad del dicionalmente fechas con
mercado nacional, con el reto de moverse en cifras de récord, en
d mayor impacto del turista
torno a los cuatro millones de clientes. En 2012 PortAventura ya nacional en relación a los
se quedó en 3,8 millones. meses estivales, supone para el
mastodóntico engranaje del
El complejo lúdico, con tres pación en Semana Santa, algo parque una puesta a punto
de sus cuatro hoteles abiertos y por encima de la media de los hasta alcanzar una velocidad
aproximadamente el 40% de hoteles de la Costa Daurada de crucero que se alimenta de
su plantilla (1.200 trabajadores central, que se movieron en mercados muy diversificados. A pesar del mal tiempo, Port Aventura cerró una buena Semana Santa.
frente a los 3.000 que llega a torno al 75%, eso sí, con una El director general, Fernando
contratar en temporada alta), oferta de plazas ligeramente Aldecoa, aspira a "sostener el propicio, sin garantías de buen Caribe, el parque acuático de
logró superar el 80% de ocu- inferior (10%) a la de 2012. buen comportamiento de las tiempo en los destinos de playa PortAventura, que pasa de
cifras de visitantes españoles y, y en dura competencia con los 37.000 a 51.000 metros cuadra-
a medio plazo, a que la mitad destinos de nieve. Debido a su dos. Desde el mes de mayo,
de nuestros clientes sean un potente red de comercializa- tendrá como icono el tobogán
público internacional". A día ción, PortAventura ha escapa- más alto de Europa, con una
de hoy, PortAventura registra do a la debacle del turismo de caída de más de 30 metros,
ya un 35% de extranjeros (cre- proximidad, que supone el además de una piscina infantil
ció un 21% en este mercado) 90% del total en este arranque con los personajes de Sésamo
entre el total de sus clientes, de la temporada. Aventura.
principalmente franceses Ajeno al tira y afloja entre
(45%), rusos (25%), británicos Salou -cuyas alcaldía ha asumi-
(20%). La próxima frontera, do las competencias antes dele- El mal momento del
avanza Aldecoa, está en gadas en el Consorcio
Kazajistán, Ucrania y Siberia. Recreativo y Turístico para la turismo nacional
gestión administrativa del com-
plejo- y Vila-seca por los hace que el reto a
La ocupación en impuestos de PortAventura,
Investindustrial -que ya es pro- medio plazo sea
Semana Santa llegó pietaria al 100% de las accio- llegar al 50% de
nes- anuncia un plan estratégi-
al 80%, a pesar de co que recibirá una inyección turistas extranjeros
de 75 millones de euros en los
un calendario poco próximos cinco años. En el
periodo 2009-2012 se calcula Las instalaciones, que estre-
propicio y el mal que la inversión superó los 70 nan una aplicación smartpho-
millones, 25 de ellos destina- ne para ubicar con precisión
momento económico dos al estreno de Shambbala, todos los servicios y atracciones
la montaña rusa más alta de -y conocer el tiempo de espera,
El gigante del ocio se mues- Europa, en 2012. algo de enorme utilidad en
tra razonablemente satisfecho El gigante del ocio recibe la fechas punta-, abrirán a diario
tras la apertura de puertas en temporada 2013 con cuatro hasta finales de octubre.
el contexto de una Semana nuevos espectáculos, un bud- Posteriormente estarán opera-
Santa de las más complejas de get de 10 millones para inver- tivas los fines de semana, con
los últimos años, con un mar- siones, y proyectos de notable apuestas especiales como la
cado descenso en la demanda calado, tras haber recibido luz Oktoberfest o las Noches
interior y un calendario poco verde a la ampliación de Costa Blancas.
Los hoteles,
al 75% en Semana Santa
Según el balance provisional por ciento menos que el año nacional, atenuada por las
de la Associació Hotelera pasado. reservas de última hora en fun-
Salou-Cambrils-La Pineda, los Después de la Semana ción de las ofertas. "La
hoteles de la Costa Daurada Santa, varios cientos de las Semana Santa es el mejor ter-
central alcanzaron una ocupa- entre 12.000 y 15.000 habita- mómetro para prever el com-
ción cercana al 75%, algo supe- ciones disponibles pondrán el portamiento del mercado inte-
rior al 69,5 registrado en 2012, cartel de 'no molestar' hasta rior de cara al verano", explican
año en que ya descendió 10 mayo. A falta de conocer los los hoteleros, que por fortuna
puntos. El ligero incremento es datos definitivos al cierre de también esperan -como en
algo engañoso puesto que sólo esta edición, los hoteleros intu- 2012- una cierta compensación
abrieron sus puertas algo más yen lo que se van a encontrar gracias al turismo extranjero,
de medio centenar (53) de los de cara a la temporada alta: con los rusos en franco creci-
85 hoteles asociados, un diez una intensa caída del mercado miento.

7. 2013 Abril 07
ACTUALITAT
IBM inaugura a Reus el seu primer centre
d'innovació tecnològica a Catalunya de l'any passat es va adjudicar
a IBM un dels lots del contrac-
te d'aplicacions i del nou
Hi treballen més de 50 professionals, la gran majoria provinents de la URV model TIC, en concret, de
desenvolupar i mantenir 113
REDACCIÓ / REUS aplicacions de les àrees de
sanitat i benestar social durant
IBM va inaugurar el passat 20 els pròxims 6 anys.
de març el seu primer Centre
d'Innovació Tecnològica
(CENIT) a Catalunya, el quart
n
que té a l'Estat. El gestiona IBM destaca
l'empresa Insa, que pertany al
grup IBM i s'hi desenvolupa p el talent local
software per al Govern de la
Generalitat. Actualment, ja hi
com una de les
estan treballant més de 50 pro-
fessionals. La majoria, prop del
o
claus de l'aposta
90%, provenen de la URV. El per Reus
centre ocupa 1.200 metres
quadrats a l'edifici Tecnoparc
c
de Reus i ha suposat una inver- El centre d'innovació tec-
sió de 700.000 euros. Les instal·lacions d’IBM ocupen 1.200 metres quadrats de l’edifici Tecnoparc. nològica de Reus se suma a la
xarxa de centres que Insa ha
Sigui per convicció o pura El a donar feina fins a 450 treba- universitat tan arrelada al anat desplegant a l'Estat des
CENIT ocupa actualment una lladors, però la direcció no es territori, segurament l'acte que l'octubre del 2006 va
única sala de 600 metres qua- fixa cap horitzó. L'empresa inaugural d'aquest dimecres començar a funcionar el pri-
drats, però disposa d'una espai La gran majoria dels seus no seria possible", ha destacat mer centre ubicat a la ciutat
annex, actualment buit, treballadors són joves formats preveu ampliar l'alcalde de Reus, Carles extremenya de Càceres.
també de 600 metres quadrats, a la URV. "És un orgull apos- Pellicer. Posteriorment, van obrir por-
per a una futura ampliació. tar pel talent local en els cen- el centre de Reus a Aquest centre de Reus, el tes els d'Aldeatejada
Inicialment, aquest centre tres globals d'IBM", ha decla- primer que impulsa el grup a (Salamanca) i Orense. Tots
obre amb 50 treballadors, amb rat la directora general d'IBM
100 treballadors Catalunya i en el conjunt de la quatre centres sumen uns 700
previsió de créixer fins al cen- Global Services a l'Estat, Marta d’aquí a un any i regió mediterrània, s'hi està treballadors. El grup IBM ges-
tenar en un any, i arribar als Martínez. "IBM es nodreix de desenvolupant software per a tiona tecnologies i processos
250 en dos anys. L'empresa professionals que surten de la a 250 en dos la Generalitat per valor de d'empreses com Banc
està dimensionada per arribar URV. Si no tinguéssim una 66,61 milions d'euros. El juliol Sabadell i Iberdrola.

8. 08 Abril 2013
ACTUALITAT
Emprenedoria
Escola d'emprenedors Una de cada
L'elevada desocupació i l'empitjorament de les condicions de treball quatre idees tira
disparen l'interès per l'emprenedoria a Tarragona Impulsa
endavant
ORIOL MARGALEF / TARRAGONA
Crear una empresa no ho
"Emprenedor: que no vacil·la a és tot, especialment quan
posar en execució els seus es tracta d'una pime.
designis". La definició del L'escassa capacitat per
Diccionari de l'Institut diversificar clients i de mer-
d'Estudis Catalans és prou cats, i les dificultats per
clara, i més aplicable que mai finançar-se condemnen
al món dels negocis. En un bona part de les empreses
context de creixent desocupa-
t al poc de constituir-se.
ció, l'emprenedoria ha deixat Només un 25% de la vuitan-
de ser una opció reservada úni- tena d'idees de negoci que
cament a valents i visionaris, i
l es desenvolupen amb el
ha esdevingut l'única alternati- suport de la Càtedra
va de subsistència per a milers d'Emprenedors de la URV
de persones a l'atur. acaben tirant endavant. La
meitat no prosperen perquè
Sigui per convicció o pura la idea no és realitzable o bé
necessitat, molts ciutadans per falta de recursos. I enca-
han perdut la por a establir-se ra, un altre 25% no s'acaba
pel seu compte tot i que el de consolidar.
percentatge de fracàs és molt
alt. L'any 2012, Tarragona
Impulsa va atendre 455 peti- Tanmateix, el camí a recórrer
cions d'assessorament, tres L’intercanvi d’experiències a Tarragona Impulsa enriqueix la visió dels emprenedors per consolidar-se. entre el somni d'un negoci
cops i mig més que l'any 2009 propi i la crua realitat és llarg
(125). L'orientació a l'empre- les escasses esperances i la pre- i, gairebé sempre, més difícil
nedoria ja representa entre un carització de condicions que del que es preveia inicialment.
30 i un 40% de l'activitat de Tarragona Impulsa ofereix el mercat de treball, Molts dels usuaris Molts emprenedors il·lusio-
Tarragona Impulsa, "i tal com cada vegada més persones d'a- nats al principi acaben ado-
van les coses, acabarà sent més va atendre el 2012 quest col·lectiu capitalitzen són joves, però nant-se que la seva no és una
de la meitat", explica Javier l'atur i aposten els recursos idea tan rendible, i que se
Villamayor, tinent d'alcalde de
455 peticions avançats per la Seguretat també n’hi ha de l'han de pensar millor. "Volem
Treball i Activació Econòmica.
Aquest organisme públic de
d'assessorament, Social al desenvolupament
d'un projecte d'autoocupació. mitjana edat amb ser una crossa real per a la
gent. Es tracta de posar a
l'Ajuntament, nascut de la tres cops més que Creativitat i diferenciació una dilatada prova els projectes perquè no
fusió entre el Servei Municipal se la peguin quan arribi el
d'Ocupació i el Viver el 2009 La majoria d'idees de negoci experiència laboral moment. Tenim acords de
d'Empreses Pau Delclòs, ofe- que entren per la porta de col·laboració amb col·labora-
reix entre altres serveis acom- Tarragona Impulsa, però, no dors externs, que ens ajuden
panyament, formació i espais dels emprenedors. s'ajusten al tòpic dels empre- d'ocupació i desenvolupament cadascú en el seu àmbit d'es-
a nous empresaris, ara des La demanda s'ha disparat en nedors: l'individu genial que local. Però també hi ha pro- pecialització", explica el regi-
d'un nou i ampli local al un context en que cada cop hi ha descobert una oportunitat jectes d'empreses en noves dor Javier Villamayor.
magatzem 1 de la Tabacalera. ha més aturats joves, però de mercat original i altament tecnologies, aplicacions i Amb programes de suport a
En només cinc anys, l'organis- també persones de mitjana de rendible. "Un número impor- energies alternatives. Tots ells, joves emprenedors com Yuzz -
me ha passat d'una a cinc per- mitjana edat i amb una dilata- tant volen obrir bars", explica ja s’endinsin en sectors tec-
sones atenent les necessitats da experiència laboral. Vistes Maria Soledad Rubio, agent nològics o tradicionals, tenen
al davant el repte de la dife- L'Ajuntament ha
renciació: "Siguin del sector
L'EXEMPLE que siguin, a tots ells els pres la iniciativa en
donem atenció, primer en
La Cocotte: un bar i més coses grup, i després de forma espe-
cialitzada segons el cas a mesu-
el foment de
Namibia Coronado, Carolina ra que evoluciona el projecte, l’emprenedoria
Costa i Gemma Ventura són tres ajudant-los a fer el seu propi
dissenyadores que el juliol del pla d'empresa i a lligar el amb els programes
2012 van decidir obrir un bar màxim d'aspectes possibles,
diferent, la Cocotte. des del tema jurídic fins al Yuzz i Sinèrgies
L'establiment no es limita a ser- finançament, que és el més
vir cafès a la Part Alta de complicat. Tothom és vàlid per a idees de negoci tecnolò-
Tarragona, sinó que ha incorpo- per fer el que el vulgui fer, giques- o Sinèrgies -que vol
rat elements de valor afegit "per però en un entorn de crisi fomentar el naixement de
diferenciar-se de la molta com- tant competit, l'única manera nous projectes empresarials
petència del barri", explica d'aconseguir l'èxit és oferir un comuns entre estudiants xine-
Ventura. La Cocotte, que va producte o un servei de quali- sos i locals de la URV-,
desenvolupar el seu pla de nego- tat", explica Maria Soledad Villamayor explica un canvi de
ci amb el suport de Tarragona Rubio, agent d'ocupació i paradigma en la forma de tre-
Impulsa, fa pastissos per encà- desenvolupament local. ballar de Tarragona Impulsa.
rrec, ven objectes artesanals, De les 455 peticions d'asses- "Fins ara ateníem els empre-
organitza festes i tallers de sorament que Tarragona nedors que ens arribaven.
rebosteria tradicional, i és molt Impulsa va atendre l'any pas- Amb aquests i futurs projectes,
activa a la xarxa social. sat, 55 han acabat cristal·lit- el que volem és anar a buscar-
zant en una empresa. los nosaltres", afirma.