1. UD 2: L‘era de les
revolucions.
Penso, doncs existeixo.
Descartes.
“- Per què es queixa el poble?
- Majestat, el poble passa gana, no té pà per menjar!!
-Doncs, que mengin croissants…”
Maria Antonieta davant de la multitud parisenca.
2. Preguntes per a resoldre
De quina manera es va acabar amb l’Antic Règim?
Per què és festiu el 4 de juliol als EEUU?
D’on surt aquest lema:“Llibertat, igualtat i fraternitat”?
Viva la Pepa!!! Com neix aquesta expressió?
Per què els premis del cinema espanyol són Goyas?
Les primeres…
Constitució
República
Monarquia parlamentària
Drets i deures
Ciutadà i ciutadana
feminisme
3. Repàs del segle XVIII
Societat:
Estamental, Privilegiats i no privilegiats.
El Tercer Estat
Demografia:
Cicle antic: mortalitat i natalitat alta.
Economia:
Agricultura de subsistència
Comerç colonial
Manufactures: urbanes, rurals i disperses. Control
gremial.
Política
Absolutisme: l'Antic Règim → Versalles.
Pensament
Il·lustració → despotisme il·lustrat.
Separació de poders, sobirania nacional, la recerca de la
4. - Estaments de l’Antic Règim:
- Noblesa
- Clergat
- Tercer estat o poble:
- Artesans
- Pagesos
- Burgesia
- Quin grup social a partir del XVIII comença a
tenir molt poder econòmic?
- Quin grup social tenia el poder econòmic però
no polític?
5. Les revolucions polítiques
Quin grup social les liderarà?
Quins aniran en contra de les revolucions?
Quins objectius tindran les revolucions?
Igualtat, llibertat. Les idees dels il·lustrats a la
pràctica.
República, monarquia parlamentària.
Sufragi universal o censatari.
Els tres primers espais de revolució
EEUU
França
Hispanoamèrica
6. 1. La revolució americana
El naixement dels EEUU, saps algun dels estats?
Quina és la capital? Per què aquest nom?
7. LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS
UNITS
- De quin regne europeu formava part els futurs
EUA?
https://www.youtube.com/watch?v=j2yriUGRjYg: resum la cuna
de halicarnaso.
Activitat de recerca a partir de l’esquema propi
seguint el web
https://socialstudiesforkids.com/
8. Causes:
- Pujada dels impostos dels productes colonials.
- Idees il·lustrades de llibertat, igualtat i felicitat, contracte
social.
Protagonistes:
- Jefferson i Franklin perquè redacten la Constitució.
- Washington perquè és el primer president.
Fets:
- La guerra dels 7 anys entre França i Regne Unit. El motí
del te.
- 4 de juliol 1776: Declaració d’independència.
- 1776- 1781: guerra de la Independència
John Adams declaració:
https://www.youtube.com/watch?v=5pIZIg8h5b4
12 años de esclavitud:
https://www.youtube.com/watch?v=1jhijPfO52U
1783: Tractat de París i Washington de president.
Conseqüències:
- Primer estat republicà i amb una constitució
revolucions burgeses.
- Emancipació per primera vegada d’una colònia europea.
9. Moments relacionats amb la història
dels EEUU
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/e
stats-units/page/4/
https://www.sopitas.com/entretenimiento/cine/5-
peliculas-historia-estados-unidos/
12. Una estructura federal i republicana.
Presidència amb el poder executiu, escollit cada
quatre anys per sufragi indirecte.
Un Congrés (bicameral, Cambra de representants i
Senat) amb el poder legislatiu i escollit per
sufragi restringit (solament votaven els homes
amb propietats).
Un poder judicial independent, adjudicat als
tribunals, amb un Tribunal Suprem que vigilava
les lleis i les actuacions del govern per evitar-ne
la vulnerabilitat.
13.
14. El patriota, escena de batalla.
Sèrie movistar La revolución americana
https://www.youtube.com/watch?v=TtwT9ja2ac
4
https://www.youtube.com/watch?v=kObHFuMu2S
0
https://www.youtube.com/watch?v=4NNkrMBKrd
8
16. Com farem la Revolució
francesa?
A partir del documental de Canal Historia, juntament
amb el llibre i els apunts elaborareu un esquema
per poder respondre a les preguntes claus de la
prova final.
17. Preguntes que haureu de ser
capaços de respondre:
Per què el 14 de juliol el poble francès fa una
revolució?
Per què diem que durant aquesta etapa
s’experimenten tots els sistemes polítics?
Per què els historiadors considerem que l’edat
contemporània s’inicia el 1789?
19. 1789-1799:
PERÍODE REVOLUCIONARI A FRANÇA.
D’on eren la majoria
dels il·lustrats?
Llibertat i igualtat en
una societat
estamental?
Llibertat i igualtat,
contracte social en
una monarquia
absolutista?
20. 2,1. PER QUÈ I COM VA COMENÇAR?
Causes:
Idees il·lustrades de llibertat, igualtat i contracte social.
Males collites successives el preu del blat puja però
els impostos reials i dels nobles augmenten.
Guerra contra la Corona Britànica pels Estats Units
endeutament de les finances de la corona francesa:
bancarrota o fallida.
Els Estats Generals:
Any 1788
Ingressos Despeses
472 milions de lliures 633 milions de lliures
21. Davant d’aquesta
situació financera, el rei
què podia fer?
Augmentar els impostos
per recaptar més diners i
poder retornar els
crédits.
Però podia augmentar la
pressió contra els no
privilegiats?
La solució passava per
fer pagar impostos els
privilegiats.
Què significava per a la
societat estamental?
El final del privilegi de no
pagar impostos.
22. El rei convoca els Estats Generals:
- Assemblea formada pels tres estats.
- Cada estat tenia dret a un vot per estat.
El tercer estat demana el canvi en les votacions: per
membres, no per estat.
* Una assemblea de representants dels estaments socials.
1r estament: església, 291 representants
2n estament: noblesa, 270 representants
3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578 representants
23. Davant de la negativa de la noblesa i el clergat
de canviar el sistema de votacions, el tercer
estat es declara representant de la nació i es
constitueix en l’Assemblea Nacional.
Els membres de l’Assemblea juren al Jeu de
Paume que redactaran una Constitució basada
en la igualtat, llibertat i sobirania nacional.
Comença la Revolució francesa.
24. El rei ordena a
l’exèrcit que
reprimeixi
l’Assemblea.
El poble assalta la
Bastilla: la presó més
representativa de
l’absolutisme. 14 de
juliol de 1789.
25. 1789-1791. Assemblea Constituent:
UN NOU ESTAT LIBERAL I BURGÈS.
- Abolició feudalisme: final dels privilegis,
igualtat en els impostos.
- Legislacions que canvïen el règim:
- Declaració dels Drets de l’Home i del ciutadà. I la
ciutadana? Olympe de Gouges: igualtat de drets
de la dona.
- Constitució civil del clergat: expropiacions
eclesiàstiques (desamortitzacions) i funcionaris de
l’estat, no sotmesos a Roma.
- Constitució de 1791:
- Monarquia parlamentària i sobirania nacional
- Separació dels poders de l’estat
- Sufragi censatari
- Llibertat econòmica: de creació d’empreses.
- Monarquia en descrédit per la fugida de Varennes.
Ex 7 p 55: comparació de constitucions.
26. 1792: UNA NOVA ONADA
REVOLUCIONÀRIA
La resta de monarquies europees absolutistes
tenen por de la Revolució, es podria estendre
per tot arreu li declaren la guerra i entren
amb els exèrcits.
El rei conspira contra els revolucionaris,
s’intenta escapar però el reconeixen i
l’empresonen.
El govern no té prestigi i no té el suport de tots
els membres del Tercer Estat, les capes
populars s‘han quedat sense poder votar pel
sufragi censitari.
27. ELS JACOBINS (REPRESENTANTS DE LES
CAPES POPULARS) AL PODER
Els sans-culottes
El partit més radical
accedeix al poder:
JACOBINS segona
revolució:
Proclamen la República i
empresonen el rei.
El líder és Robespierre.
28.
29. Nova constitució:
Sufragi universal masculí.
Exèrcit nacional (victòries contra els contrarrevolucionaris).
Mesures econòmiques populars: preus controlats dels productes
bàsics i ajut als pobres.
Justícia ràpida contra els considerats contrarrevolucionaris: la
família reial és condemnada a la guillotina i 30.000 francesos
més (època del Terror).
30. Recerca: Olympe de Gouges!!
Primera dona feminista.
Què reclamava?
Per què?
La dona burgesa…
La dona obrera…
La dona artesana…
La dona dels suburbis….
31. 1794- 1799:
EL FINAL DE LA REVOLUCIÓ
Cop d’estat de la burgesia condemnats
els líders jacobins.
Burgesia imposa una nova Constitució:
Sufragi censitari.
Llibertat econòmica.
Guerra civil interna (jacobins, burgesos,
absolutistes) + la guerra contra les
monarquies estrangeres comença a
destacar un jove general i la burgesia el
veu com una solució d’ordre.
El 1799 Napoleó Bonaparte fa un cop
d’estat i es considera el final de la
33. 1799 – 1815
NAPOLEÓ BONAPARTE
1799 fa el cop d’estat i el 1804
es proclama emperador de
França (monarquia burgesa).
Font 22.
Respecta alguns elements
revolucionaris:
1. Supressió dels privilegis dels nobles i l’Ésglèsia,
2. declaració de drets de l’home,
3. establiment d’una Constitució escrita,
4. creació d’una justícia independent,
5. lliure mercat,...
Reformes polítiques i
econòmiques claus:
1. Promulgació del codi civil
2. Un sistema educatiu nacional
3. Creació del Banc de França i del
franc
34. Política expansionista: conquereix Europa.
Mapa de l’imperi napoleònic p. 44.
Quins territoris va ocupar?
Per què va obtenir victòries amb tanta rapidesa?
Quines expedicions i per què van significar el final de
l’imperi napoleònic?
35. 4. La guerra del francès.
Com arribaren les idees liberals a Espanya?
Marcarà la guerra del francès la història espanyola?
Com arriba el liberalisme?
37. Tractat de Fontainebleau 1807
Com arriben els Bonaparte a governar
Espanya?
Napoleò demana al rei que li permeti el pas de les
tropes per invadir Portugal.
Repartiment de Portugal (aliat d’Anglaterra) entre
Espanya i França.
Abdicacions a Baiona a favor de Josep I
Bonaparte.
40. La Guerra del francès
2 de maig de 1808
Guerra de la
independència o
del francès:
Guerrilles
Juntes de defensa
Victòria d’Arapiles i
Vitòria.
1814
41.
42. Agustina d’Aragó: heroína de la
guerra
Recerca de qui va ser? Què va fer?
La llegenda i el mite.
Ex 13 p. 56
43. Corts de Cadis 1812.
La Constitució de 1812
Art. 3. La soberanía reside esencialmente en la Nación, y por lo mismo pertenece a esta
exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales.
Art. 15. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.
Art. 16. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey.
Art. 17. La potestad de aplicar las leyes en las causas civiles y criminales reside en los
tribunales establecidos por la ley.
Art. 172. 1. No puede el rey impedir bajo ningún pretexto la celebración de las Cortes en
las épocas y casos señalados por la Constitución, ni suspenderlas ni disolverlas, ni en
manera alguna embarazar sus sesiones y deliberaciones. Los que le aconsejasen o
auxiliasen en cualquier tentativa para estos actos, son declarados traidores y serán
perseguidos como tales.
Art. 172. 11. No puede el rey privar a ningún individuo de su libertad, ni imponerle por sí
pena alguna. El secretario del Despacho que firme la orden, y el juez que la ejecute,
serán responsables a la Nación, y castigados como reos de atentados contra la libertad
individual. […]
Art. 371. Todos los españoles tienen libertad de escribir, imprimir y publicar sus ideas
políticas sin necesidad de licencia, revisión o aprobación alguna anterior a la publicación,
bajo las restricciones y responsabilidades que establezcan las leyes.
Constitució espanyola, Cadis, 19 de març de 1812