1. La societat industrial
L’època de les revolucions en tots els aspectes:
- política perquè s’acaba amb l’absolutisme,
- societat perquè s’acaba la societat estamental,
- Economia perquè s’inicia la industrialització.
2. Definició de Revolució industrial
Fes una definició a partir de la lectura de la p.
75.
Transformació social i econòmica.
Procès lent o ràpid?
Principal canvi?
Del ritme de vida del camp a les ciutats.
http://www.youtube.com/watch?
v=c8LxscnmdNY&feature=related
3. Conjunt de canvis que deriven en la
revolució industrial:
CATALUNYA
Fases
Revolució en el
transport
Revolució tecnològica
Revolució comercial
Revolució agrícola
Revolució Demogràfica
4. LA DEMOGRAFIA
1. Què va passar amb la
població mundial a
partir de 1750?
2. Quines causes
podrien explicar
aquest fenomen?
Recorda per quines
causes no
augmentava a l’Antic
Règim.
3. De quina manera va
repercutir en la
Revolució industrial?
5. Al segle XVIII el creixement era
moderat per:
1. Les males collites significaven fams i
caresties.
2. Manca d’higiene.
3. Malalties infeccioses: pesta bubònica, verola,
tifus, dissenteria.
4. Pocs coneixements mèdics.
6. Completa l’exercici 3 de la p. 91 a
partir de la pàgina 78.
Afegeix a l’exercici les
conseqüències que va portar:
1.
2.
Taula de la p.79.
7. Revolució Demogràfica
model de transició:
Tm baixa, Tn alta = creixement de la població.
Causes de la disminució de la Tm:
augment de la producció d’aliments població més ben alimentada
més resistent a les malalties.
Progrés de la higiene: clavegueres, parts.
Progrés de la medicina vacunes (verola), pasteurització.
Conseqüències:
èxode rural i procés d’urbanització.
Migracions internacionals: taula p. 79 comerç internacional
8. Revolució agrícola
Augment de la producció per l’augment de la
productivitat:
privatització del sòl: tancament de les terres i propietat
privada.
noves tècniques: noves arades, sembra mecànica (llavors
escampades regularment, llavors dins del solc no
menjar per als ocells, més rapidesa).
nous mètodes de conreu: supressió del guaret, implantació
del sistema Norfolk expansió de la ramaderia.
Nous conreus: patata (Irlanda) i blat de moro.
Conseqüències: més producció amb menys temps i
diversificació de la dieta creixement demogràfic.
Ex 7, p. 34
9.
10. Revolució del comerç:
domestic system
Manufactures elaborades a casa.
Catalunya:
Indianes, aiguardent i avellanes: comerç
d’ultramar comerç triangular.
Pagesos paraires manufactures fora de la
ciutat per evitar el control gremial.
Ex. 8, p. 34.
11. Revolució tecnològica
Innovació tecnològica posterior que les anteriors, es fa per
necessitat.
Conseqüències:
Augment de la productivitat.
Disminució dels costos de producció.
Primera indústria en mecanitzar-se: el cotó.
La màquina de vapor.
Després la siderúrugica:
Per la construcció de maquinària per al tèxtil.
Desenvolupament a partir del descobriment del carbó de coc.
12. Evolució de la maquinària del tèxtil.
Llançadora volant, 1733
20. Revolució en el transport
Des de mitjans XVIII: millora de camins, canals i
ports per al comerç.
Revolució amb la introducció del vapor en transport
terrestre i marítim:
ferrocarril: primer a les mines, després amb la locomotora
1829: màquina de vapor arrossegava vagonetes.
Primer: Manchester i Liverpool 1830 i a Espanya: Barcelona i
Mataró 1848.
Vaixells de vapor: bucs de ferro. Als Estats Units 1807, a
partir 1847 travessia de l’Atlàntic en 15 dies.
Ex 2, p. 90.
24. Conseqüències
desenvolupament de la indústria siderúrgica:
màquines de vapor, locomotores i bucs de ferro.
Avantatges dels nous transports: reducció de la
durada dels trajectes, seguretat dels viatges,
disminució dels costos de transport de les
mercaderies.
Increment del comerç:
Local i regional: apropa consumidors i productors
economia de mercat, especialització de regions.
Mundial: increment considerable, teories lliurecanvistes
però alguns estats proteccionisme vers Anglaterra.
25. La primera Revolució Industrial
S’inicia a Gran Bretanya, 1760.
Es basa en el carbó. (la mineria)
Apareix la fàbrica revolució tecnològica
per la màquina de vapor.
Es va centrar en la indústria tèxtil, a mesura
que es va desenvolupar la maquinària es va
desenvolupar la indústria siderúrgica.
26. La segona revolució industrial
pas de la preeminència de la Gran Bretanya a noves
potències: Alemanya, Estats Units i Japó.
Noves fonts d’energia:
Electricitat: aplicacions: transport, força motriu de les
fàbriques, sistemes de comunicació, oci, enllumenat.
Petroli: cotxes 1885, primer vol 1903.
Nous sectors industrials:
Impuls de la metal·lúrgia: acer inoxidable i alumini.
Indústria de l’automòbil: Ford i el cotxe utilitari.
Indústria química: tints, ...
Construcció: gratacels gràcies al formigó armat.
29. Nova organització industrial:
Taylorisme i fabricació en sèrie baixen els costos de producció
amb el treball en cadena producció massiva i estandaritzada i
baixen els preus dels productes més gent compra.
Concentració industrial davant de les grans inversions. Mètodes per
combatre la competència: monopoli
Càrtel: associació d’empreses per fixar producció i preus. (ex: OPEP)
Trust: fusió d’empreses d’un mateix ram per crear-ne una de nova.
Hòlding: grup financer per invertir capital.
Unions i fusions d’empreses.
Els bancs: capital a les empreses (préstecs) i estalviadors.
Societats anònimes: capital necessari de l’empresa fraccionat
en parts = accions.
30. Països productors de petroli (2006)
Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle
East Issues. 6 de setembre de 2007.
33. La societat de classes
Definicions:
Burgesia
Proletariat
“El treballador esdevé obrer quan ven la seva força de
treball a un altre anomenat patró, o capitalista, que
posseeix els mitjans de producció i el capital
necessari per produir.”
K. Marx y F. Engels. Manifest Comunista
34. Explotació
Els amos de les fàbriques, ansiosos per mantenir en
funcionament les màquines dia i nit mentre la indústria fos
pròspera, ocupaven homes, dones i nens en jornades
de treball de 12 a 16 hores, de dia i de nit.
Quan hi havia una fase de depressió econòmica, no dubtaven a
desfer-se de la força
de treball, perquè tenien sempre una cua de desocupats a la
porta de la fàbrica esperant el moment en que decidissin tornar a
posar en funcionament les màquines.
Quan els patrons volien augmentar la producció, feien treballar
més durament els seus treballadors. Quan calia contraure la
producció, reduïen la força de treball o contractaven personal per
períodes curts amb sous miserables.
P. DEANE, La Primera Revolució Industrial, 1953
36. Activitat de la família obrera:
5 famílies:
1. Els ______: 5 membres: mare blanquejadora, pare
fuster, fill de 12 anys blanquejador, filla de 3 i àvia.
2. Els _______: 4: pare, mare, fill de 12 i filla de 10
anys, tots blanquejadors de la mateixa fàbrica.
3. Els ________: 4: pare manyà, mare costurera, 2 fills
de 5 i 7 anys.
4. Els _______: mare costurera, fill de 12 blanquejador,
filla blanquejadora, gendre teixidor, nèta de 2 anys i
àvia.
5. Els _______: barretinaire, sastressa, 4 fills (1,3,5 i 7
anys).
41. Va arribar el dia tan desitjat, i després de passar pel mig de dues
fileres de servents amb gran lliurea, es va congregar al saló del palau
dels Poudor, brillants de llum, perfumats de flors, resplendents d’or, el
«tot Barcelona» anònim i heterogeni que omple les festes d’un cert
nivell. [...] Allà hi havia la col·lecció completa de nebodes més o
menys autèntiques i llunyanes dels títols [alta noblesa], últims brots de
grans arbres vinguts a menys pels vicis dels avantpassats, aprofitant les
seves relacions amb els poderosos i les despulles dels seus vestits, mil
vegades reformats, per atipar-se als «buffets» dels burgesos, mentre
amb menyspreu es burlen del seu origen humil i estudien la manera
romàntica d’atrapar algun bon enfant [jove] de la classe de fabricants
de teixits o filats que les vulgui portar a l’altar, en qui se sacrifiquen
voluntàriament virginitats i s’asseguren els aliments. Allà, contingudes
en un altre angle del saló per les mirades menyspreadores de les
nobles, les fabricants riques, provocant-les amb l’esplendor de les
seves riquíssimes i modernes joies, íntimament els envegen els
emblemes heràldics amb què senzillament tanquen els escots o nuen
artísticament les trenes.
C. FORTUNY, En Poudor, 1908
42. Lectura de la p. 81.
El cas de Catalunya, p. 86 i 87.
Ex. 9, p. 91.
43.
44. Catalunya i la revolució industrial
Completa:
Revolució Demogràfica: p. 26:
Concepte extret de la gràfica:
Concepte extret del mapa:
Concepte extret de la taula:
Revolució agrícola: p. 27:
Incrementa per:
es converteix en una agricultura de mercat.
Revolució en el transport i en el comerç:
Ferrocarril.
Mapa del ferrocarril
45.
46. Exercicis d'avaluació: 1, 2, 3, 4, 6 de la p. 99.
Conceptes claus:
Revolució industrial, colònia industrial, model de
transició demogràfica, èxode rural, productivitat,
sistema Norfolk o rotació quadriennal, domestic
system, indianes, burgesia, proletariat, ludisme,
moviment obrer.
Eix cronològic:
Primera revolució industrial: 1750 -1870.
Màquina de vapor, 1769.
Segona Revolució industrial: 1870.
