2. LA CÀMERA I L’ULL HUMÀ
• Podem dir que la càmera bàsicament utilitza el
mateix mecanisme que els nostres òrgans de
visió i fins i tot podem relacionar algunes parts
d’aquesta amb les de l’ull.
• La lllum arriba a l’ull a través de la còrnia i la
pupil·la. L’iris varia la seva obertura, es contrau
o s’arronsa, i així controla la intensitat de llum
que entra. El cristalí la fa més nitida i la retina la
captarà per enviarla al SNC
3. • a la camera, la llum arriba a través del objectiu.
Per a graduar la quantitat de llum que entra dins
d’aquest hi ha el diafragma. A dins l’objectiu hi ha
lent o un conjunt de lents que enfocan els raigos.
Aquests, finalment arribaran a la superficie de la
pel·lícula on el material sensible reaccionarà
transformant la superficie de la mateixa. Tant la
lent de l’ull com de la càmera poden graduar-se i
enfocar-se i a diferents distàncies , i en dues
formen una petita imatge invertida, que després
rebem de forma correcta.
4. DIFERENCIES DELS DOS
APARELLS
• Visió selectiva: la visió humana està controla en
part per l’ull i en part pel cervell, cosa que permet
veureel que interesa prescindint de la resta
d’informació, la càmera no pot i ho capta tot.
• L’enfocament: l’ull quasi produeix una imatge
desenfocada, si estem llegint i continuació alcem
la vista en direcció a una finestra.
• Bidimencionalitat:la càmera redueix una escena
tridimencional una imatge de 2 dimencions
5. • Angle de visió: l’ull té un sol angle de visió,
només podem veure un espai determinat.
Segons el tipus d’objectivitat, la càmera pot tenir
diversos àngles de visió.
• Efectes òptics: a través de jocs entre lents, les
càmeres poden aconseguir determinats efectes,
com corretgir determinades perspectives,
augmentar la granadaria d’objectes propers,
ect.
6. LA LLUM
• La llum és l’element que ens permet veure les
coses i també captar les imatges a través d’una
càmera. Tots els dispositius de les càmeres
estan pensat per rebre i fer una lectura correcta
de la llum.
7. CARACTERÍSTIQUES
• La llum és una forma d’energia electromagnètica que es
trasllada en línia recta en el buit a 300.000 Km/seg. Està
composta per quantitats d’energia invisible, els quants,
posteriorment anomenats fotons, els quals es traslladen en línia
recta traçant ondulacions.
• La llum, quan topa alguna superficie o alguna sustància, pot
reaccionar de diferents maneres:
• 1-Transmissió: directa/ difusa/parcial
• 2-Reflexió: directa/ difusa/parcial /selctiva
• 3-Absorció
8. CONTROL DE LA LLUM
• Moltes càmeres porten incorporats sistemes que
permeten equilibrar les intensitats lumniques
d’una escena. Aquests càlculs es poden fer
també sense ajuda de la càmera.
9. DIAFRAGMA I VELOCITAT
D’OBTURACIÓ
• Ens permeten controlar l’expsició
• Filtres: discriminen els raig que entreran a la
càmera.
• Equip de manipulació: es pot manipular la llum
d’una escena, procurar una bona il·luminació o
mitigar els efctes de la ja existent amb elements
propis d’un aquip de il·luminació
10. DISSENY DE LA IL·LUSIÓ
• En fotografia i en video ens interesa veure com
es comporta la llum per saber com arribarà a la
càmera i com afectarà els materials sensibles o
els receptors de les càmeres digitals. També
interessa veure com la llum actua sobre
objectes i en varia la seva percepció: com en
ressalta els colors, en defineix els volums…A
l’horade dissenyar la il·luminació per a una
presa o rodatge, tindriem en comte:
12. • La forma de propagació de la llum:
• Directa : Quan la incidència de la llum es directa.
• Dura : quan prové d’una font forta i normalment allunyada del
objecte.
• Difusa:El feix de llum no es propaga en la mateixa direcció
uniformement.
• Rebotada: Per mitigar la intensitat de la llum, fer que arribi més
suau o de manera indirecta.
• Filtrada: La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa
es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que
il·luminaran l’escena.
13. PEL·LICULA
• Parts: les pel·lícules fotosensibles tenen diferents
capes:
• -Suport de la pel·lícula. A la part inferior hi ha un
pigment antibaf que impedeix la reflexió de la llum.
• -Capa adhesiva.
• -Embulsió fotosensible.
• -Capa protectora de gelatina per a protegir l’embulsió
i evitar que es ratlli.
14. CARACTERÍTIQUES
• Les pel·licules sensibles es diferencien:
• - Pel seu format
• -Pel tipus d’embulsió
• -Pel tipus d’imatge que produeixen
• -Pel seu índex de sensiblitat a la llum
15. SENSIBLITAT
• Les emulsions poden tenir diferents graus de
sensibilitat. La llum pot ser que les afecti mes o
menys ràpidament , que s’ennegreixin de
seguida o que els costi més de fer-ho, depen de
la sensibilitat del material i la mid de les seves
particules. El fet que una pel·lícula sigui més o
menys sensible determinarà es següents
aspectes
16. • Menor temps d’exposició: si es més sensible serà més
ràpida, quedarà més ràpidament afectada i el temps
d’exposició podran ser menors o no necessitarem tanta
llum per obtenir la fotografia.
• La sensibilitat és la quantitat de llum que el píxel d'un
sensor és capaç de captar. No tots els sensors poden
captar la mateixa quantitat de llum i aquest també és un
fet que indica la qualitat del sensor i per tant de la càmera.
• Contrasts: el gra fi permetrà captar més varietat de tons i
definirà millor les gradacions tonals
17. ÍNDEX DE SENSIBLITAT
• La sensibilitat es mesura segons l’estandard
ASA, de l’ISO. Com més sensible sigui la
pel·lícula, més lluminositat podrà captar, per tant
necessitarà menys temps d’exposició o obertura
de diafragma. La definició de la pel·lícula també
disminuarà com més sensible sigui aquesta.
18. • Segons l’estàndard ASA, com més petit sigui el
nombre de la grandària del gra, menor serà la
sensibilitat, tenint en comte que hi ha sensibilitat
típiques de 100, 200, 400, 800 i 1600 ASA. Una
pel·licula de 200 proporciona el doble de
llluminositat que una pel·lícula de 1000 ASA i la
meitat que una de 400 ASA
19. OPTURADOR
• És un dispositiu mecànic que determina el
temps que el sensor de la càmera (en càmeres
analògiques parlaríem de la pel·lícula) està
rebent llum.
20. TPUS D’OPTURADORS
!
• Als incis de la fotografia, la tapa que cobria la lent feia la funció
d’obturadors:
• Obturador central: Està situat a l'objectiu de la càmera, molt a prop del
diafragma. i consta també d'unes lamines que deixen passar la llum la
quantitat de temps que s'hagi predefinit.
!
• Obturador de pla focal:La majoria de càmeres de format petit i mig. És
un mecanisme que està situat en el cos de la càmera, just davant del
pla focal que cobria que està composat per unes cortinetes de metall
(normalment) que es desplacen horitzontal o verticalment deixant entre
les dues una escletxa .
21. CAPTAR EL MOVIMENT
• El moviment és un dels pricipals motors
d’expressivitat en la fototgrafia, ja que els éssers
i objectes fotografiats sovint estan en moviment
mentre que la fotografia és eminentment una
instàntania congelada en la qual res no es mou.
Els dos efectes més habitual respecte al
moviment són:
22. • Congelació de moviment: consisteix en
aconseguir que una imatge d’alt dinamisme en
ple moviment aparegui com congelada en mig
d’aquest moviment de manera proporcioni a
l’espectador la visió
• Desplaçament: consisteix en ajustar un temps
d’exposició prou lent a la càmera com perquè el
moviment del motiu a fotografiar, que està en
moviment , apagui desplaçat dins d’una foto en la
qual totes les altres coses apareixen nitidament .
23. EL VISOR
• Els visor és un dispositiu a través del qual s’observa
el subjecte o objecte que serà fotograf, fent
possible compondre l’escena i enfocar. N’hi ha 2
tipus:
• Visor Directe: S’anomena així perquè el dispostiu
visor és independent de l’objectiu . El visor té
problema anomenat paral·laxi
• Visor rèflex: La imatge projectada en la pel·licula per
l’objectiu està de cap per avall i invertida lentament
24. LES LENTS
• Els principis fonamentals de la càmera fotogràfica
queden definits en la càmera estenopèica que ja
ha estat comentada en l'apartat d'història
d'aquests apunts. A partir d'aquest moment, fins
a les càmeres actuals, s'han succeït una sèrie de
millores que han permès arribar al nivell de
precisió fotogràfic del que disposem actualment.
• Aquestes millores afecten a la precisió quan ens
referim al cos de la càmera, i a la qualitat de la
imatge quan ens referim a l'objectiu.
