1. Marina Kaudasch Ruiz
Prova d’Avaluació Contínua 2
Fonaments i Evolució de la Multimèdia
Semestre 1/2011-12
Apartat 1 : Vides Paral·leles
Vannevar Bush vs Nicholas Negroponte
Aquests dos personatges tenen més en comú del què pot semblar a primera vista. Podríem dir
que els dos han sigut visionaris de la tecnologia i que han fet una contribució significativa al
món de la computació.
En Vannevar Bush, va dissenyar la primera computadora analògica (analitzador diferencial),
mentre que en Nicholas Negroponte va contribuir notablement en la concepció del primer
ordinador personal de IBM.
En Negroponte va ser fundador i director del MIT Media Lab, i en Bush director de la US
Office of Scientific Research and Development, que encara que són dues fundacions amb fins
completament diferents (la OSRD va crear la bomba atòmica), són en realitat organitzacions que
actuaven com a laboratoris de recerca i disseny de noves tecnologies.
El Memex, una de les invencions més importants d’en Bush, va ser el predecessor de la World
Wide Web, concebut amb la intenció filantròpica de permetre a les persones accedir al vast arxiu
del coneixement de la humanitat. Dècades més tard, amb la World Wide Web ja en marxa, en
Negroponte dóna vida al projecte “One Laptop Per Child”, que ben mirat segueix el principi
filantròpic original d’en Bush: permetre a tothom accedir a la informació i coneixements
humans emmagatzemats a la xarxa.
I per últim, comparteixen també el seu caràcter de visionaris tecnològics, ja que en Bush publicà
l’any 1945 el seu article “As we may think” a la revista Atlantic Monthly, on proporciona una
visió del futur tecnològic no gaire desencaminada, mentre que en Negroponte publica el 1995 el
seu llibre “Being Digital”, on també s’aventura a l’anàlisi i predicció del futur tecnològic.
Pàgina 1

2. Marina Kaudasch Ruiz
Prova d’Avaluació Contínua 2
Fonaments i Evolució de la Multimèdia
Semestre 1/2011-12
Sid Meyer vs Shigeru Miyamoto
En Sid Meyer i en Shigeru Miyamoto, han contribuït notablement a que la experiència dels
videojocs sigui com la coneixem avui dia, i que tinguem aquesta interactivitat i llibertat per
desenvolupar aquesta co-creació.
Els primers simuladors d’avió, de combat aeri i el desenvolupament de nous gèneres com el
Tycoon, que són jocs on es dirigeix una empresa o organització i l’objectiu és convertir-se en el
magnat del negoci, o els Civilization, que són videojocs d’estratègia per torns, on s’ha de
construir un imperi des de zero competint amb altres civilitzacions, són algunes de les
aportacions d’en Sid Meyer, que han contribuït al concepte actual dels videojocs.
Mentre que en Shigeru Miyamoto, és el primer en fer que la trama de la història sigui la base del
videojoc, en lloc de la programació pura i dura, donant lloc a nous mons de fantasia amb
múltiples escenaris i personatges amb moviments i reaccions diferents, on el jugador ha de
decidir el seu camí mitjançant proves i endevinalles.
La combinació de les idees i descobriments d’aquests dos grans dissenyadors, han fet
evolucionar els videojocs fins a convertir-los en objectes dels nous mitjans.
Nosaltres, com a usuaris , estem contribuint a la creació d’aquests objectes, donant-li una
forma única i diferent en funció de com desenvolupem el joc en si, fent que la narració de la
història segueixi un curs o un altre, controlant la càmera, donant-li al objecte la perspectiva que
ens interessa, despullant-la així de la seva armadura exclusivament cinematogràfica i
transformant-la en una eina més dins de l’objecte artístic dels nous mitjans que estem
co-desenvolupant junt amb els programadors del videojoc.
Pàgina 2

3. Marina Kaudasch Ruiz
Prova d’Avaluació Contínua 2
Fonaments i Evolució de la Multimèdia
Semestre 1/2011-12
Apartat 2 : Evolució de les interfícies i operacions
Les interfícies gràfiques d’usuari estan evolucionant en els últims anys a un nivell vertiginós.
Especialment arran de les pantalles tàctils i dispositius mòbils. Penso que les tecnologies
desenvolupades per Apple en els seus dispositius iPod, iPhone i iPad, són una bona mostra de la
direcció que està prenent l’evolució de les GUI i el ràpid acolliment i adaptació per part dels
usuaris que està tenint. El vídeo creat per l’Open Innovation de TAT mostra el què pot ser una
evolució molt encertada del futur proper de les interfícies gràfiques: pantalles tàctils,
transparents, ampliables, en diferents formats que permeten compartir informació d’una forma
ràpida, fàcil i intuïtiva. Les futures interfícies buscaran simplificar la interacció usuari-màquina
per què aquesta sigui més fàcil per les persones. Això també provocarà el trencament de les
barreres tecnològico-generacionals actuals, ja que ara mateix, moltes de les noves tecnologies
no són utilitzades per un sector important de la població major de 55 anys, ja que han
d’aprendre com “comunicar-se” amb les màquines, pel qual ja moltes vegades ni s’hi posen.
Però si les interfícies acaben sent d’un us intuïtiu, natural, que sigui tan fàcil compartir una foto
digital, com arrossegar una fotografia impresa per la taula amb la mà per apropar-li al nét que
tenim assegut al costat, suposarà una integració sense precedents de la població de major edat
en el sector tecnològic.
Hi ha icones i metàfores del passat que persisteixen en les interfícies que fem servir avui, com
l’escriptori amb les seves carpetes i documents, els botons de “play”, “stop” i “pause” dels
reproductors de vídeo i CD, la paperera per “llençar” els documents que no volem, el punter que
es transforma en rellotge per indicar que esperem quan l’ordinador està processant, entre molts
d’altres. Aquest tipus d’icones perduraran en les futures interfícies, ja que fan que relacionem
les seves funcions d’una forma cognitiva facilitant l’ús dels dispositius.
Fa 10 anys, ja podíem enviar correus electrònics, crear pàgines web, compartir imatges per
internet, escoltar música, i mil coses més dins de l’àmbit de dispositius multimèdia. Però el què
realment ha canviat com i per a què fem servir els dispositius multimèdia, són principalment
dues coses: la transformació dels telèfons mòbils en dispositius multimèdia i les xarxes socials.
Abans fèiem servir els telèfons per trucar, rebre trucades, i com a molt enviar o rebre missatges
de text. Avui dia, amb un sol dispositiu, a més de la funció original de comunicació telefònica,
podem escoltar música, navegar per internet, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i
compartir les nostres experiències i pensaments amb els nostres amics i familiars a través de les
xarxes socials.
Si volies explicar el què t’havia passat aquell dia, abans havies de trucar a les persones una per
una, o esperar a què poguéssiu coincidir presencialment per fer un cafè i explicar-vos les
novetats. Avui, pots compartir a través de Facebook el teu dia, només explicant-ho un cop i serà
visible per tots els teus contactes.
Pàgina 3

4. Marina Kaudasch Ruiz
Prova d’Avaluació Contínua 2
Fonaments i Evolució de la Multimèdia
Semestre 1/2011-12
Què ens pot deparar el futur en la interacció amb els dispositius multimèdia? És molt difícil
preveure-ho, ja que la tecnologia multimèdia evoluciona d’una forma molt ràpida i
multidireccional. En lloc de tenir un mòbil, un reproductor de música, una càmera de fotos i un
GPS, potser tindrem un únic dispositiu amb totes les funcions integrades i millorades fins a
límits inimaginables per nosaltres actualment . Potser tindrem una pantalla transparent tàctil al
nostre PC, o un holograma de la persona a la què truquem sortirà del nostre telèfon-multimèdia
i aquest tipus de videoconferència substituirà les trucades tradicionals. Hi ha moltes i variades
opcions, però sense lloc a dubtes, podem dir que el futur serà tàctil.
Fonts
Per elaborar aquest material s’han consultat les següents fonts:
Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. Cambridge/
Massachussets: The MIT Press.
Colaboradores de Wikipedia (2011) . “Shigeru Miyamoto” [Publicat a la pàgina de Wikipedia
<http://es.wikipedia.org>, última revisió: 27 Octubre 2011] [Data de consulta: 27 d’octubre de
2011] < http://es.wikipedia.org/wiki/Shigeru_Miyamoto>
González, Manuel (2011). “La magia de Shigeru Miyamoto” [Publicat el 26 de maig de 2011
a la pàgina web de RTVE, a l’apartat de notícies de ciència i tecnologia,
< http://www.rtve.es/noticias/s/ciencia-y-tecnologia/>] [Data de consulta: 27 d’octubre de 2011]
<http://www.rtve.es/noticias/20110516/magia-shigeru-miyamoto/432282.shtml>
Colaboradores de Wikipedia (2011). “Sid Meyer” [Publicat a la pàgina de Wikipedia
<http://es.wikipedia.org>, última revisió: 10 de maig del 2011] [Data de consulta: 27 d’octubre
de 2011]< http://es.wikipedia.org/wiki/Sid_Meier>
Flores Villareal, Javier (2010). “(195) Perfiles: Sid Meyer”. [Publicat a la pàgina Niubie
<http://www.niubie.com>, el 28 de setembre de 2010] [Data de consulta: 27 d’octubre de 2011]
<http://www.niubie.com/2010/09/195-perfiles-sid-meier/>
Ortega, Octavio (2007). “Sid Meyer, creador de civilizaciones”. [Publicat a la pàgina
Gameover <http://www.gameover.es> el 14 d’octubre de 2007] [Data de consulta: 27 d’octubre
de 2011] <http://www.gameover.es/vidas-ejemplares/sid-meier-creador-de-civilizaciones.html>
Colaboradores de Wikipedia (2011). “Nicholas Negroponte” [Publicat a la pàgina de
Wikipedia <http://es.wikipedia.org>, última revisió: 19 de febrer del 2011] [Data de consulta:
26 d’octubre de 2011] <http://es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Negroponte>
Najun, Rubén (2000). “Biografía de Nicholas Negroponte” [Publicat a la pàgina de MacCare
<http://www.maccare.com.ar>, a l’any 2000] [Data de consulta: 26 d’octubre de 2011]
<http://www.maccare.com.ar/biografia_negroponte.htm>
La Calle Sáez, Alberto (2011). Ressenya del llibre“Being Digital”de Nicholas Negroponte
[Publicat a la pàgina d’Alberto La Calle <http://www.albertolacalle.com> a l’any 2011] [Data
de consulta: 26 d’octubre d 2011] <http://albertolacalle.com/gestion-being-digital.htm>
Pàgina 4

5. Marina Kaudasch Ruiz
Prova d’Avaluació Contínua 2
Fonaments i Evolució de la Multimèdia
Semestre 1/2011-12
Colaboradores de Wikipedia (2011). “Vannevar Bush” [Publicat a la pàgina de Wikipedia
<http://es.wikipedia.org>, última revisió: 5 d’octubre del 2011] [Data de consulta: 26 d’octubre
de 2011] <http://es.wikipedia.org/wiki/Vannevar_Bush>
Bush, Vannevar (1945). “Cómo Podríamos Pensar” traducció publicada l’any 2006 per
Miquel Vidal. [Publicat a la Biblioweb <http://www.biblioweb.sindominio.net> l’any 2006]
[Data de consulta: 26 d’octubre de 2011] <http://biblioweb.sindominio.net/pensamiento/vbush-
es.html>
Caballer, Neus. "La persona debe ver la máquina como una prolongación de sí misma".
[Publicat el 22 d'octubre, 2011 a Ciberp@ís <http://www.elpais.com/tecnologia/>] [Data de
consulta: 23 d’octubre de 2011]
<http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/persona/debe/ver/maquina/prolongacion/misma/elpe
purtv/20110922elpepirtv_1/Tes >
Vinyes, Josep M. "Les pantalles del futur" [Publicat el dimecres 29 de setembre, 2010 al blog
beat <http://beatcat.blogspot.com/>] [Data de consulta: 23 octubre de 2011]
<http://beatcat.blogspot.com/2010/09/les-pantalles-del-futur.html>
Servei lingüístic de la UOC [Darrera actualització 18 de juliol del 2007] [Data de consulta: 27
d’octubre de 2011]
<http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html>
Pàgina 5