Activitat 1. marc legal

Aprenentatge i ensenyament
de les Ciències Experimentals i la
Tecnologia
SAP104

Activitat 1:
L’Educació
Secundària en la
L.O.E.
Elisabet Espinach Campos
Marta Blasco Ahicart
Rafa Merino Benavent

ÍNDEX
 Comparativa

de les generalitats entre Reial
Decret 1631/2006 d’estudi d’ESO i el Reial
Decret 1467/2007 d’estudis de Batxillerat

 Reial

Decret 1631/2006

Annex I: Competències bàsiques
 Annex II: Matèries de l’ESO


 Reial

Decret 1467/2007

Articles comuns

Principis generals (article 1)

Principis generals (article 1)

Articles comuns

Finalitats (article 2)

Finalitats (article 2)

Articles comuns
Objectius de l’ESO (article 3)

Articles comuns

Objectius del batxillerat (art. 3)

Articles comuns

Currículum (article 6)

Currículum (article 9)

Articles comuns

Objectius, continguts i criteris
d’avaluació (article 8)

Objectius, continguts i criteris
d’avaluació (annex 1) (article
10)

Articles comuns

horari (article 9)

Horari (article 11)

Articles comuns

BATXILLERAT
Avaluació (article 10)

Avaluació (article 12)

ESO

Articles comuns
Promoció (article 11)

Articles comuns

BATXILLERAT

Promoció (article 13)

Articles comuns

ESO
Títol de graduat en ESO ( article 15)
1. Els alumnes que en acabar l’educació secundària obligatòria hagin assolit les competències bàsiques i els
objectius de l’etapa obtenen el títol de graduat en educació secundària obligatòria
2. Els qui superin totes les matèries de l’etapa obtenen el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
Així mateix poden obtenir aquest títol aquells que hagin finalitzat el curs amb avaluació negativa en una o dues
matèries, i excepcionalment en tres, sempre que l’equip docent consideri que la naturalesa i el pes
d’aquestes matèries en el conjunt de l’etapa no els ha impedit assolir les competències bàsiques i els objectius
de l’etapa.
3. Els alumnes que cursin programes de diversificació curricular obtenen el títol de graduat en educació
secundària obligatòria si superen tots els àmbits i matèries que integren el programa. Així mateix poden obtenir
aquest títol aquells que, havent superat els dos àmbits, tinguin avaluació negativa en una o dues matèries, i
excepcionalment en tres, sempre que segons el parer de l’equip docent hagin assolit les competències
bàsiques i els objectius de l’etapa.
4. Les administracions educatives poden establir que els qui en finalitzar l’etapa no hagin obtingut el títol de
graduat en educació secundària obligatòria i tinguin l’edat màxima a què fa referència l’article 1.1 disposin
durant els dos anys següents d’una convocatòria anual de proves per superar les matèries pendents de
qualificació positiva, sempre que el nombre d’aquestes matèries no sigui superior a cinc.
5. Els alumnes que hagin cursat un programa de qualificació professional inicial obtenen el títol de graduat en
educació secundària obligatòria si han superat els mòduls a què fa referència l’article 30.3.c) de la Llei
orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
6. Els alumnes que cursin l’educació secundària obligatòria i no obtinguin el títol reben un certificat d’escolaritat
en què constin els anys i les matèries cursats

Articles comuns

BATXILLERAT
Títol de batxillerat (article 15)
1. Els que cursin satisfactòriament el batxillerat en qualsevol de les seves modalitats rebran el títol de
batxiller, que té efectes laborals i acadèmics.
2. Per obtenir el títol de batxiller és necessària l’avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos
de batxillerat.
3. D’acord amb el que estableix l’article 50.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació,
l’alumnat que finalitzi els ensenyaments professionals de música i dansa, obtindrà el títol de batxiller si
supera les matèries comunes del batxillerat.

Articles comuns

ESO

BATXILLERAT

Autonomia dels centres (art. 17)

Autonomia dels centres (art. 16)

1. En establir el currículum de l’educació secundària
obligatòria, les administracions educatives han de fomentar
l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, afavorir
el treball en equip del professorat i estimular l’activitat
investigadora a partir de la pràctica docent.

1. En establir el currículum del batxillerat, les administracions
educatives han de fomentar l’autonomia pedagògica i
organitzativa dels centres, afavorir el treball en equip del
professorat i estimular l’activitat investigadora a partir de la
seva pràctica docent.

2. Els centres docents han de desenvolupar i completar el
currículum i les mesures d’atenció a la diversitat establertes per
les
administracions
educatives,
adaptantles
a
les
característiques de l’alumnat i a la seva realitat educativa
amb la finalitat d’atendre tot l’alumnat, tant el que té més
dificultats d’aprenentatge, com el que té més capacitat o
motivació per aprendre. Així mateix, han d’arbitrar mètodes
que tinguin en compte els diferents ritmes d’aprenentatge de
l’alumnat, afavoreixin la capacitat d’aprendre per si mateixos i
promoguin el treball en equip.

2. Els centres docents han de desenvolupar i completar el
currículum adaptant-lo a les característiques de l’alumnat i a
la seva realitat educativa.

3. Els centres també han de promoure compromisos amb les
famílies i amb els mateixos alumnes en què s’especifiquin les
activitats que uns i altres es comprometen a desenvolupar per
facilitar el progrés educatiu.
4. Els centres, en l’exercici de la seva autonomia, poden
adoptar experimentacions, plans de treball, formes
d’organització o ampliació de l’horari escolar en els termes
que estableixin les administracions educatives,
sense que, en cap cas, s’imposin aportacions a les famílies ni
exigències per a les administracions.

3. Els centres han de promoure, així mateix, compromisos
amb l’alumnat i amb les seves famílies en què s’especifiquin
les activitats que uns i altres es comprometen a dur a terme
per facilitar el progrés educatiu.
4. Els centres, en l’exercici de la seva autonomia, poden
adoptar experimentacions, plans de treball, formes
d’organització o ampliació de l’horari escolar en els termes
que estableixin les administracions educatives, sense que, en
cap cas, s’imposin aportacions a les famílies ni exigències per
a les administracions educatives.

ESO
Organització dels tres primers cursos (article 4)
1. D’acord amb el que estableix l’article 24.1 i 3 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’educació, les matèries dels cursos primer a tercer de l’educació secundària obligatòria són les
següents:

ESO
2. En cadascun d’aquests tres primers cursos, d’acord amb el que estableix l’article 24.2 de la Llei
orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, tots els alumnes han de cursar les matèries següents:

ESO
3. En un dels tres primers cursos tots els alumnes han de cursar la matèria d’educació per a la
ciutadania i els drets humans, en què s’ha de posar especial atenció a la igualtat entre homes i
dones.
4. Les administracions educatives poden disposar, en aplicació de l’article 24.4 de la Llei orgànica
2/2006, de
3 de maig, d’educació, que a tercer curs la matèria de Ciències de la naturalesa es desdobli en
Biologia i geologia,
d’una banda, i Física i química de l’altra. En tot cas, aquesta matèria manté el caràcter unitari als
efectes de
promoció.
5. En cadascun dels cursos primer i segon els alumnes cursen un màxim de dues matèries més que en
l’últim cicle d’educació primària.
6. Així mateix, en el conjunt dels tres cursos, els alumnes poden cursar alguna matèria optativa
d’acord amb el marc que estableixin les administracions educatives. L’oferta de matèries en aquest
àmbit d’optativitat ha d’incloure una segona llengua estrangera i cultura clàssica. Les
administracions educatives poden incloure la segona llengua estrangera entre les matèries a què es
refereix l’apartat 1 d’aquest article.
7. Sense perjudici del tractament específic en algunes de les matèries de l’etapa, la comprensió
lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la
comunicació, i l’educació en valors s’han de treballar a totes les matèries.
8. Els programes de reforç que organitzin els centres en virtut del que disposa l’article 24.8 de la Llei
orgànica2/2006, de 3 de maig, d’educació, han d’anar dirigits a l’alumnat a què es refereix
l’esmentat article i a aquells altres que ho requereixin. Els programes tenen com a fi assegurar els
aprenentatges bàsics que els permetin seguir amb aprofitament els ensenyaments d’aquesta etapa.

ESO
Organització del quart curs (article 5)
tots els alumnes han de fer en aquest curs les matèries següents:

ESO
2. A més de les matèries esmentades a l’apartat anterior, d’acord amb el que estableix l’article 25.2 de
la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, els alumnes han de cursar tres matèries d’entre les
següents:

ESO
3. Les administracions educatives poden disposar que la matèria de Matemàtiques s’organitzi en
dues opcions en funció del caràcter terminal o propedèutic que aquesta matèria tingui per a cada
alumne.
4. En la matèria d’Educació eticocívica s’ha de posar especial atenció a la igualtat entre homes i
dones.
5. Sense perjudici del tractament específic en algunes de la matèries d’aquest curs, la comprensió
lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la
comunicació, i l’educació en valors s’han de treballar a totes les matèries.
6. Els alumnes poden cursar una o més matèries optatives, d’acord amb el marc que estableixin les
administracions educatives.
7. Els centres han d’informar i orientar l’alumnat amb la finalitat que l’elecció de matèries a què es
refereix l’apartat 2, així com l’elecció de matèries optatives a què fa referència l’apartat 6, facilitin
tant la consolidació d’aprenentatges fonamentals, com la seva orientació educativa posterior o la
seva possible incorporació a la vida laboral.
8. Els centres han d’oferir la totalitat de les matèries a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article.
Amb la finalitat d’orientar l’elecció de l’alumnat, poden establir agrupacions d’aquestes matèries en
diferents opcions.
9. Només es pot limitar l’elecció de matèries i opcions de l’alumnat quan hi hagi un nombre
insuficient d’alumnes per a alguna d’aquestes, a partir de criteris objectius establerts prèviament per
les administracions educatives.

ESO
Competències bàsiques (article 7)
1. A l’annex I d’aquest Reial decret es fixen les competències bàsiques que els alumnes i les alumnes
han d’haver adquirit al final d’aquesta etapa.
2. Els ensenyaments mínims que estableix aquest Reial decret contribueixen a garantir el
desenvolupament de les competències bàsiques. Els currículums establerts per les administracions
educatives i la concreció dels mateixos currículums que els centres realitzin en els seus projectes
educatius s’han d’orientar, així mateix, a facilitar l’adquisició d’aquestes competències.
3. L’organització i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relació que
s’estableixin entre els integrants de la comunitat educativa i les activitats complementàries i
extraescolars poden facilitar també l’assoliment de les competències bàsiques.
4. La lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques.
Els centres han de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la
lectura en tots els cursos de l’etapa.

ESO
Atenció a la diversitat (article 12)
1. L’educació secundària obligatòria s’organitza d’acord amb els principis d’educació comuna i
d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat en aquesta etapa estan
orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l’alumnat i a la consecució de les
competències bàsiques i els objectius de l’educació secundària obligatòria i no poden suposar, en cap
cas, una discriminació que els impedeixi assolir els objectius esmentats i la titulació corresponent.
2. Les administracions educatives han de regular les diferents mesures d’atenció a la diversitat,
organitzativesi curriculars, que permetin als centres, en l’exercici de la seva autonomia, una organització
dels ensenyaments adequada a les característiques de l’alumnat.
3. Entre aquestes mesures s’han de preveure els agrupaments flexibles, el suport en grups ordinaris, els
desdoblaments de grup, l’oferta de matèries optatives, les mesures de reforç, les adaptacions del
currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de diversificació curricular i altres
programes de tractament personalitzat per a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.
4. La integració de matèries en àmbits, destinada a disminuir el nombre de professors i professores que
intervenen en un mateix grup, ha de respectar els objectius, continguts i criteris d’avaluació de totes les
matèries que s’integren, així com l’horari assignat al seu conjunt. Aquesta integració té efectes en
l’organització dels ensenyaments però no en les decisions associades a la promoció.

ESO
5. Les administracions educatives, amb la finalitat de facilitar l’accessibilitat al currículum, han d’establir els
procediments oportuns quan sigui necessari fer adaptacions que s’apartin significativament dels
continguts i els criteris d’avaluació del currículum, a fi d’atendre l’alumnat amb necessitats educatives
especials que les requereixin, a què es refereix l’article 73 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’educació. Les adaptacions s’han de fer buscant el màxim desenvolupament possible de les
competències bàsiques; l’avaluació i la promoció han d’adoptar com a referent els criteris d’avaluació
que fixen les adaptacions esmentades.
L’escolarització d’aquests alumnes en l’etapa d’educació secundària obligatòria en centres ordinaris es
pot prolongar un any més, sempre que això afavoreixi l’obtenció del títol a què fa referència l’article 15 i
sense detriment del que disposa l’article 28.6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
6. L’escolarització de l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu s’ha de fer atenent
lesseves circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic. Quan presentin greus carències en la
llengua d’escolarització del centre, han de rebre una atenció específica que ha de ser, sempre,
simultània a la seva escolarització en els grups ordinaris, amb els quals han de compartir el màxim temps
possible de l’horari setmanal.
Els qui presentin un desfasament en el seu nivell de competència curricular de dos anys o més poden ser
escolaritzats en un o dos cursos inferiors al que els correspondria per edat, sempre que l’escolarització els
permeti completar l’etapa en els límits d’edat establerts amb caràcter general. Per a aquest alumnat
s’han d’adoptar les mesures de reforç necessàries que facilitin la seva integració escolar i la recuperació
del seu desfasament i els permetin continuar amb aprofitament els estudis.
7. L’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb
la
deguda qualificació i en els termes que determinin les administracions educatives, s’ha de flexibilitzar, en
els termes que determina la normativa vigent, de manera que es pugui anticipar la seva incorporació a
l’etapa o reduir-se’n la durada quan es prevegi que és el més adequat per al desenvolupament del seu
equilibri personal i
la seva socialització.
8. Les mesures d’atenció a la diversitat que adopta cada centre formen part del seu projecte educatiu,
de conformitat amb el que estableix l’article 121.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

ESO
Programes de diversificació curricular (article 13)
1. els centres poden organitzar-los després de l’avaluació oportuna, requereixi una organització
dels continguts, activitats pràctiques i matèries del currículum diferent de l’establerta amb
caràcter general i d’una metodologia específica per assolir els objectius i les competències
bàsiques de l’etapa i el títol de graduat en educació secundària obligatòria.
2. Poden participar els alumnes i les alumnes des de tercer curs d’educació secundària
obligatòria. Així mateix, ho poden fer els qui, una vegada cursat segon, no estiguin en condicions
de promocionar a tercer i hagin repetit una vegada en l’etapa. En tot cas la seva incorporació
requereix l’avaluació tant acadèmica com psicopedagògica i la intervenció de l’Administració
educativa, en els termes que aquesta estableixi, i s’ha de fer una vegada escoltats l’alumne i la
seva família.
3. Les administracions educatives han d’establir el currículum d’aquests programes en el qual
s’han d’incloure dos àmbits específics, un d’aquests amb elements formatius de caràcter
lingüístic i social, i un altre amb elements formatius de caràcter cientificotecnològic i, almenys,
tres matèries de les establertes per a l’etapa no previstes en els àmbits anteriors, que l’alumnat
ha de cursar preferentment en un grup ordinari. Es pot establir, a més, un àmbit de caràcter
pràctic.
L’àmbit lingüístic i social ha d’incloure, com a mínim, els aspectes bàsics del currículum
corresponents a les matèries de Ciències socials, geografia i història, Llengua castellana i
literatura i, si n’hi ha, llengua cooficial i literatura.
L’àmbit cientificotecnològic ha d’incloure, com a mínim, els corresponents a les matèries de
Matemàtiques, Ciències de la naturalesa i Tecnologies. Quan la Llengua estrangera no s’inclogui
en l’àmbit lingüístic i social s’ha de cursar com una de les tres matèries establertes al paràgraf
anterior. En el cas d’incorporar-se un àmbit de caràcter pràctic, pot incloure els continguts
corresponents a Tecnologies

ESO
4. Cada programa de diversificació curricular ha d’especificar la metodologia, els continguts i els
criteris d’avaluació que garanteixin l’adquisició de les competències bàsiques, en el marc del que
estableixin les administracions educatives.
5. L’avaluació de l’alumnat que cursi un programa de diversificació curricular ha de tenir com a
referent fonamental les competències bàsiques i els objectius de l’educació secundària
obligatòria, així com els criteris d’avaluació específics del programa.

6. L’alumnat que en finalitzar el programa no estigui en condicions d’obtenir el títol de graduat en
educació secundària obligatòria i compleixi els requisits d’edat que estableix l’article 1.1 pot
romandre un any més en el programa.

ESO
Programes de qualificació professional inicial (article 14)
1. Les administracions educatives han d’organitzar i, si s’escau, autoritzar programes de qualificació
professional inicial amb la finalitat d’afavorir la inserció social, i laboral dels joves de més de setze
anys, complerts abans del 31 de desembre de l’any de l’inici del programa, que no hagin obtingut el
títol de graduat en educació secundària obligatòria.
2. Excepcionalment, i amb l’acord d’alumnes i pares o tutors, aquesta edat es pot reduir a quinze
anys per a aquells que una vegada cursat segon no estiguin en condicions de promocionar a tercer i
hagin repetit una vegada en l’etapa. En tot cas la seva incorporació requereix l’avaluació tant
acadèmica com psicopedagògica i la intervenció de l’Administració educativa, en els termes que
aquesta estableixi, i el compromís per part de
l’alumne de cursar els mòduls a què fa referència l’article 30.3.c) de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de
maig, d’educació.
3. Els programes de qualificació professional inicial han de respondre a un perfil professional expressat
a través de la competència general, les competències personals, socials i professionals, i la relació de
qualificacions professionals i, si s’escau, unitats de competència de Nivell 1 del Catàleg Nacional de
Qualificacions Professionals incloses en el programa.
4. Els programes de qualificació professional inicial inclouen tres tipus de mòduls: mòduls específics
que desenvolupen les competències del perfil professional i que, si s’escau, preveuen una fase de
pràctiques als centres de treball, respectant les exigències derivades del Sistema Nacional de
Qualificacions Professionals i Formació Professional; mòduls formatius de caràcter general que
possibiliten el desenvolupament de les competències bàsiques i afavoreixen la transició des del
sistema educatiu al món laboral, i mòduls que condueixen a l’obtenció del títol de graduat en
educació secundària obligatòria.

ESO
5. D’acord amb el que disposa l’article 30.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació,
les certificacions acadèmiques expedides per les administracions educatives als qui superin els
mòduls obligatoris d’aquests programes donen dret, als qui ho sol·licitin, a l’expedició dels certificats
de professionalitat corresponents per l’Administració laboral competent.
6. Els mòduls conduents a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria tenen
caràcter voluntari, excepte per a l’alumnat a què es refereix l’apartat segon d’aquest article, i són
impartits en centres degudament autoritzats per l’administració educativa competent
7. Els mòduls conduents a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria
s’organitzen de forma modular al voltant de tres àmbits: àmbit de comunicació, àmbit social i
àmbit cientificotecnològic.
8. L’àmbit de comunicació inclou els aspectes bàsics del currículum recollits a l’annex II d’aquest
Reial decret referits a les matèries de Llengua castellana i literatura i Primera llengua estrangera i
incorpora, si n’hi ha, la Llengua cooficial i literatura.
L’àmbit social inclou els que es refereixen a les matèries de Ciències socials, geografia i història,
Educació per a la ciutadania, els aspectes de percepció recollits en el currículum d’educació
plàstica i visual i Música.
L’àmbit cientificotecnològic inclou aquells referits a les matèries de Ciències de la naturalesa,
Matemàtiques, Tecnologies i als aspectes relacionats amb la salut i el medi natural recollits en el
currículum d’Educació física. Les administracions educatives poden incorporarar als àmbits
corresponents, si així ho consideren convenient, aspectes curriculars de les restants matèries a les
quals fan referència els articles 24 i 25 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

ESO
9. Les administracions educatives poden establir procediments que permetin reconèixer els
aprenentatges adquirits tant en l’escolarització ordinària en l’educació secundària obligatòria,
com la resta dels mòduls del programa, per als joves que hagin de cursar els mòduls conduents a
títol.
10. L’oferta de programes de qualificació professional inicial pot adoptar modalitats diferents amb
la finalitat de satisfer les necessitats personals, socials i educatives de l’alumnat.
11. D’acord amb el que estableix l’article 75.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’educació, entre aquestes modalitats s’ha d’incloure una oferta específica per a joves amb
necessitats educatives especials que, tenint un nivell d’autonomia personal i social que els permeti
accedir a un lloc de treball, no es puguin integrar en una modalitat ordinària.

Documents i informes d’avaluació (article 16)
El Ministeri d’Educació i Ciència, amb l’informe previ de les comunitats autònomes, ha de
determinar els elements dels documents bàsics d’avaluació, així com els requisits formals derivats
del procés d’avaluació, que siguin necessaris per garantir la mobilitat de l’alumnat.

ESO
Avaluació de diagnòstic (article 18)
1. L’avaluació de diagnòstic, regulada a l’article 29 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,
d’educació, que han de fer tots els alumnes en finalitzar el segon curs de l’educació secundària
obligatòria no té efectes acadèmics, té caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu
per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa.
2. En el marc de les seves competències respectives, les administracions educatives han de
proporcionar als centres els models i suports pertinents, a fi que tots puguin fer de manera
adequada aquestes avaluacions.
3. Els centres han de tenir en compte la informació provinent d’aquestes avaluacions per
organitzar, entre altres coses, les mesures i els programes necessaris dirigits a millorar l’atenció de
l’alumnat i a garantir que assoleixi les corresponents competències bàsiques. Aixímateix, aquests
resultats permeten, juntament amb l’avaluació dels processos d’ensenyament i la practica
docent, analitzar, valorar i reorientar, si és procedent, les actuacions desenvolupades en els dos
primers cursos de l’etapa.

Tutoria i orientació (article 19)
Correspon a les administracions educatives promoure les mesures necessàries perquè la tutoria
personal de l’alumnat i l’orientació educativa, psicopedagògica i professional, constitueixin un
element fonamental en l’ordenació d’aquesta etapa.

batxillerat
Accés (article 4)

batxillerat
Estructura ( article 5)
les modalitats del batxillerat són les següents:

2. El batxillerat s’organitza en matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives .
3. La modalitat d’arts s’organitza en dues vies, una de les quals es refereix a arts plàstiques, disseny i
imatge i l’altra a arts escèniques, música i dansa

4. Les modalitats de ciències i tecnologia i d’humanitats i ciències socials tenen una estructura
única. No obstant això, dins de cadascuna es poden organitzar blocs de matèries, i fixar en el
conjunt dels dos cursos un màxim de tres matèries d’entre les que configuren la modalitat
respectiva.

batxillerat
5. En tot cas, els alumnes i les alumnes poden elegir entre la totalitat de les matèries de la
modalitat que cursin. A aquests efectes, els centres han d’oferir la totalitat de les matèries i, si
s’escau, vies. Només es pot limitar l’elecció de matèries per part de l’alumnat quan hi hagi un
nombre insuficient d’aquests, segons criteris objectius establerts prèviament per les administracions
educatives. Quan l’oferta de matèries en un centre quedi limitada per raons organitzatives, les
administracions educatives han de facilitar que es pugui cursar alguna matèria mitjançant la
modalitat d’educació a distància o en altres centres escolars.
6. Quan l’oferta de vies de la modalitat d’arts en un mateix centre quedi limitada per raons
organitzatives, el que regula l’apartat anterior s’ha d’entendre aplicable a les matèries que
integren la via que s’ofereix

7. Les administracions educatives han d’establir les condicions en què un alumne o alumna que
hagi cursat el primer curs de batxillerat en una determinada modalitat pot passar al segon en una
modalitat diferent.

batxillerat
Matèries comunes (article 6)
1. Les matèries comunes del batxillerat tenen com a finalitat aprofundir en la formació general de
l’alumnat, augmentar la seva maduresa intel·lectual i humana i aprofundir en les competències
que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen seguir aprenent.
les matèries comunes del batxillerat són les següents:

3. Amb la finalitat de facilitar l’homogeneïtat de les proves regulades a l’article 38 de la Llei
orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, almenys les matèries d’història de la filosofia, història
d’Espanya, llengua castellana i literatura i llengua estrangera s’han d’impartir a segon de
batxillerat.

batxillerat
Matèries de modalitat (article 7)
1. Les matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formació de
caràcter específic vinculada a la modalitat elegida que orienti en un àmbit de coneixement
ampli, desenvolupi les competències amb més relació amb aquest, prepari per a una varietat
d’estudis posteriors i afavoreixi la inserció en un determinat camp laboral.
2. Les matèries de la modalitat d’arts són les següents:

a) Arts plàstiques, imatge i disseny.

b) Arts escèniques, música i dansa.

batxillerat
3. Les matèries de la modalitat de ciències i tecnologia són les següents:

batxillerat
4. Les matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials són les següents:

batxillerat
5. Els alumnes i les alumnes han de cursar en el conjunt dels dos cursos del batxillerat un mínim
de sis matèriesde modalitat, de les quals almenys cinc han de ser de la modalitat elegida.

6. Les administracions educatives han de distribuir les matèries de modalitat en els dos cursos
que componen el batxillerat garantint que les matèries que, en virtut del que disposa l’annex I,
requereixin coneixements inclosos en altres matèries que s’ofereixin amb posterioritat. Només es
poden cursar aquestes matèries després d’haver cursat les matèries prèvies amb què es
vinculen o haver acreditat els coneixements necessaris.

Matèries optatives (article 8)
1. Les matèries optatives en el batxillerat contribueixen a completar la formació de l’alumnat
aprofundint en aspectes propis de la modalitat elegida o ampliant les perspectives de la pròpia
formació general.

2. Les administracions educatives han de regular les matèries optatives del batxillerat, de tal
manera que l’alumne o l’alumna pugui elegir també com a matèria optativa almenys una
matèria de modalitat. L’oferta de matèries optatives ha d’incloure una segona llengua
estrangera i tecnologies de la informació i la comunicació.

batxillerat
Permanència d’un any més en el mateix curs (article 14)
1. Els alumnes i les alumnes que no promocionin a segon curs han de romandre un any més a
primer, que han de cursar de nou en la seva totalitat si el nombre de matèries amb una
avaluació negativa és superior a quatre.
2. Els que no promocionin a segon curs i tinguin una avaluació negativa en tres o quatre matèries
poden optar per :
-repetir el curs en la seva totalitat.
-matricular-se de les matèries de primer amb avaluació negativa i ampliar la matrícula
esmentada amb dues o tres matèries de segon en els termes que determinin les administracions
educatives.
En tot cas aquestes matèries de segon no poden requerir coneixements inclosos en matèries de
primer curs no superades, ja sigui en funció del que disposa l’annex I d’aquest Reial decret o del
que disposin les administracions educatives per a les matèries comunes i optatives. La matrícula
en aquestes matèries de segon té caràcter condicionat, i és necessari estar en condicions de
promocionar a segon dins el curs escolar perquè aquestes matèries puguin ser qualificades.
L’alumnat menor d’edat ha de disposar de l’autorització dels seus pares o tutors per a aquest
règim singular d’escolarització.
3. Els alumnes i les alumnes que en acabar el segon curs tinguin una avaluació negativa en
algunes matèries s’hi poden matricular sense necessitat de cursar de nou les matèries superades.

Reial Decret 1631/2006 d’estudis d’ESO
Annexe I

Reial Decret 1631/2006 (ESO)

Competències bàsiques

Les competències
bàsiques s’assoleixen com
a conseqüència del treball
en diferents matèries

8 competències bàsiques

Posar l’accent en aquells
aprenentatges
que
es
consideren imprescindibles
per a:
• Assolir la realització personal
• Exercir una ciutadania activa
• Incorporar-se a la vida adulta
de manera satisfactòria
• Aprenentatge continu al llarg
de la vida


Autonomia i
iniciativa personal

Competència
per a aprendre a
aprendre

Competència de
comunicació
lingüística

Competències
bàsiques

Competència
matemàtica

Competència
Coneixement i la
interacció amb el
món físic

Tractament de la
informació i
competència digital

Competència
cultural i artística
Competència social
i ciutadana

Reial Decret 1631/2006 d’estudis d’ESO
Annex II


Matèries de l’ESO

Unitat i
diversitat de
la matèria
Terra en
l’Univers

Mecànica i
química
orgànica

Cos humà

Teories
biològiques i
geològiques

Energia


Competències bàsiques a assolir
Experiments

Mètode
científic

càlculs

Terminologia
específica

TICs

Evolució
història de
la ciència


Objectius
1

Conèixer i valorar les interaccions de la ciència amb la societat

2
3
4
5
6
7
8
9

Reconèixer el caràcter creatiu de les ciències


Continguts i criteris d’avaluació
Bloc 1. Continguts comuns
- Familiarització amb las característiques bàsiques del
treball Científic para comprendre millor els fenòmens
naturals y resoldre els problemes que el seu estudio
planteja.
- Utilització dels mitjans de comunicació y les
tecnologies de la informació per seleccionar
informació sobre el medi natural.
- Interpretació de dades i informacions sobre la
naturalesa i utilització de dita informació per
conèixer-la.
- Reconeixement del paper del coneixement científic
en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les
persones.
- Utilització dels materials i instruments bàsics de’un
laboratori i respecte per les normes de seguritat en el
mateix.


1r ESO: Ciències de la natura
Bloc 2. La Terra en l’Univers
L’Univers i el Sistema Solar.
-L’Univers, estrelles i galàxies, Via Làctia, Sistema
Solar.
- La Terra como planeta. Los fenòmens naturals
relacionats amb el moviment de los astres
- Utilització de tècniques de’orientació. Observació
del cel diürn y nocturn.
- El lloc de la Terra en l’Univers: el pas del geocentrisme al
heliocentrisme como primera y gran revolució científica.

La matèria en l’Universo.

- Propietats generales de la matèria.
- Estats en els que se presenta la matèria en l’univers i les
seves característiques. Canvis d’estat.
- Reconeixement de situacions i realització de
experiències senzilles en les que se manifesten les
propietats generals de sòlids, líquids y gasos.
- Identificació de mescles i substancies.
- Utilització de tècniques de separació de substancies.
- Un Univers format pels mateixos elements.


Bloc 3. Materials terrestres
La atmosfera.

- Caracterització de la composició i propietats de
la atmosfera.
- Fenòmens atmosfèrics. Distinció entre temps i
clima.
- Maneig d’instruments per mesurar diferents
magnituds

La hidrosfera.
- La importància del aigua en el clima

- Estudio experimental de las propietats de l’aigua.
- L’aigua en la Terra en forma líquida, sòlida y
gasosa.
- El cicle de l’aigua en la Terra y la seva relació
amb el Sol com fuent de energia.
- Reserves d’aigua dolça en la Terra: importància
de la seva conservació
- La contaminació, depuració y cura de l’aigua.

La geosfera.

-Diversitat de roques i minerals i
característiques que permeten identificar-los.
- Importància i utilitat dels minerals.
- Observació i descripció de les roques més
freqüents.
- Utilització de claus senzilles per identificar
minerals i roques.
- Importància i utilitat de las roques.
- Introducció a la estructura interna de la
Terra.


Bloc 4. Els éssers vius i la seva diversitat
- Factors que fan possible la vida en la Terra.
- Característiques dels éssers vius. Interpretació de
les seves funcions vitals.
- El descobriment de la cèl·lula. Introducció al
estudi de la biodiversitat. La classificació dels
éssers vius: els cinc regnes.
- Utilització de claus senzilles d’identificació de
éssers vius.
- Els fòssils i la història de la vida.
- Utilització de la lupa i el microscopi òptic per la
observació i descripció de diferents organismes.
- Valoració de la importància de mantenir la
diversitat de los éssers vius. Anàlisis dels problemes
associats a la seva pèrdua.


Criteris d’avaluació
1. Elaboració de models senzills del sistema solar.
2. Comprendre els principals arguments que justifiquen el
desenvolupament de les teories astronòmiques i
l’evolució històrica.
3. Interpretar quantitativa i qualitativament algunes
propietat de la matèria. Ús d’instrumental científic.
4. Ús de materials en la construcció d’objectes amb
propietats determinades.
5. Obtenir i analitzar dades de diferents variables
meteorològiques usant instruments de mesura adequats.
Coneixement dels greus problemes de contaminació.
6. Interpretar i elaborar problemes sobre el cicle de l’aigua.
Reducció del consum i èmfasis en la reutilització dels
recursos.
7. Distingir entre els diferents tipus de roques i minerals.
8. Reconèixer i descriure les característiques de l’estructura,
organització i funció dels éssers vius.


2n ESO: Ciències de la natura
Bloc 2. Matèria i Energia
L’energia i els sistemes materials

-Energia com a concepte fonamental per a
estudiar els canvis. Valoració del paper de
l’energia en les nostres vides.
-Anàlisis i valoració de les diferents fonts
d’energia, renovables i no renovables.
-Problemes associats amb l’obtenció, transport i
ús de l’energia.
-Prendre consciència de la importància de
l’estalvi d’energia.

Bloc 3. Transferència d’energia
Calor i temperatura.

- El calor como agent productor de canvis. Distinció
entre calor i temperatura.
- Reconeixement de situacions i realització de
experiències senzilles en les que se manifesten els efectes
del calor sobre els cossos.
- Interpretació del calor com a forma de transferència
d’energia.
- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica
del calor.

Llum i so

- Llum i visió: els objectius com fonts secundaries de llum.
- Propagació rectilínia de la llum en totes direccions.
- Reconeixement de situacions i realització
d’experiències senzilles per posar-la de manifest. Ombres
i eclipsis.
- Estudi qualitatiu de la reflexió i de la refracció.
- Descomposició de la llum: interpretació dels colors.
- So i audició. Propagació i reflexió del so.
- Valoració del problema de la contaminació acústica
i lumínica.


Bloc 4. Transformacions geològiques degut
a l’energia interna de la Terra
Transferència d’energia en l’interior de la Terra.
- Les manifestacions de l’energia interna de la Terra: erupcions
volcàniques i terratrèmols.
- Valoració de los riscs volcànics i sísmics i importància de la seva
prevenció.
- Identificació de roques magmàtiques i metamòrfiques i relació entre
la seva textura i el seu origen.
- Manifestacions de la geodinàmica interna en el relleu terrestre .


Bloc 5. La vida en acció
Les funcions vitals
- La nutrició: obtenció i ús de matèria i energia
pels éssers vius. Nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
La importància de la fotosíntesis en la vida de la
Terra.
- La respiració en els éssers vius.
- Las funciones de relació: percepció,
coordinació i moviment.
- Característiques de la reproducció sexual i
asexual.
- Observació i descripció de cicles vitals en
animals i plantes.

Bloc 6. El medi natural
- Biosfera, ecosfera y ecosistema.
- Identificació dels components d’un
ecosistema. Influencia dels factors
abiòtics i biòtics en els ecosistemes.
- Ecosistemes aquàtics d’aigua dolça i
marins.
- Ecosistemes terrestres: els biomes.
- El paper que desenvolupen els organismes
productors, consumidors i descomponedors
en l’ecosistema.
- Realització d’indagacions senzilles sobre
algun ecosistema de l’entorn.


1. Relacionar el concepte d’energia amb la capacitat de
realitzar canvis.
2. Importància del calor i les seves aplicacions.
3. Ús de termes com la reflexió i la refracció per explicar
fenòmens naturals.
4. Concepció dinàmica de la natura. Transformacions que
poden existir entre diferents roques.
5. Reconèixer i interpretar adequadament els principals
riscs geològics interns.
6. Funcions vitals dels éssers vius, les diferències entre la
nutrició d’éssers autòtrofs i heteròtrofs, característiques
de la reproducció i la funció de relació.
7. Concepte d’ecosistema i els elements que el onformen.


3r ESO: Física i Química
Bloc 2. Diversitat i unitat en l’estructura de la matèria
La naturalesa corpuscular de la matèria
- Contribució de l’estudio dels gasos al coneixement de l’estructura
de la matèria.
- Construcció del model cinètic per explicar les propietats dels gasos.
- Utilització del model per la interpretació i estudi experimental de les
lleis dels gasos.
- Extrapolació del model cinètica dels gasos a altres estats de la
matèria.
- La teoria atòmica-molecular de la matèria.
- Revisió dels conceptes de mescla i substància.
- Procediments experimentals per determinar si un material
es una mescla o una substància. La seva importància en la vida
quotidiana.
- Substàncies simples i compostes. Experiències de separació de
substàncies d’una mescla. Distinció entre mescla i substància
composta. Introducció de conceptes per mesurar la riquesa de
substàncies en mescles.
- La hipòtesis atòmica-molecular per explicar la diversitat de les
substàncies: introducció del concepte d’lement químic.


Bloc 3. Estructura interna de
les substàncies
Propietats elèctriques de la matèria.

- Importància de la contribució de l’estudi de
l’electricitat al coneixement de l’estructura de la
matèria.
- Fenòmens elèctrics.
- Valoració de les repercussions de l’electricitat
en el desenvolupament científic i tecnològic
amb en les condicions de vida.

Estructura de l’àtom.

- Models atòmics de Thomson y de Rutherford.
- Caracterització dels isòtops. Importància de les
aplicacions de les substàncies radioactives i
valoració de les repercussions del seu ús per als
éssers vius i el medi ambient.

Bloc 4. Canvis químics i les
seves repercusions
Reaccions químiques i la seva importància.
- Interpretació macroscòpica de la reacció
química com processos de transformació de unes
substàncies en altres. Realització experimental de
alguns canvis químics.
- Descripció del model atòmic-molecular para
explicar les reaccions químiques. Interpretació de
la conservació de la massa. Representació
simbòlica.
- Valoració de les repercussions de la fabricació i
ús de materials i substàncies freqüents en la vida
quotidiana.


1. Capacitat de buscar bibliografia sobre temes científics
2. Propietats dels gasos, model cinètic, representació i
interpretació de gràfiques...
3. Diferència entre substància o mescla, tècniques de
separació, concentració...
4. Elements químics i la seva abundància.
5. Experiències electrostàtiques
6. Models atòmics i com han evolucionat.
7. Introducció a la reactivitat química.


4t ESO: Física i Química
Bloc 2. Forces i moviments
- Les forces com a causa dels canvis de moviment.
- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis.
- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l’estudi
experimental de la caiguda lliure.
- Els principis de la Dinàmica com a superació de la física «del sentit comú».
Identificació de les forces que intervenen en la vida quotidiana: formes de
interacció. Equilibri de forces.
- La pressió. Principi fonamental de l’estàtica de fluids. La pressió atmosfèrica: disseny
i realització d’experiències per posar-la de manifest.

La superació de la barrera cel-Terra: Astronomia i gravitació universal

- La Astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l’Univers.
- El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model heliocèntric.
- Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions del
enfrontament entre dogmatisme i llibertat d’investigació. Importància del telescopi
de Galileu i les seves aplicacions.
- Ruptura de la barrera cel-Terra: la gravitació universal.
- La Concepción actual de l’univers. Valoració d’avanços científics i tecnològics.
Aplicacions dels satèl·lits.


Bloc 3. Aprofundiment en l’estudi dels canvis
Treball, potència i energia mecànica.

- Concepte de treball. Unitats. Treball mecànic. Aplicació
a màquines i ferramentes. Concepte de potència.
- L’energia mecànica i les formes que té. El treball com a
transferència d’energia mecànica. Principi de conservació
de l’energia mecànica.

Calor i energia tèrmica.

· Concepte de temperatura. Energia tèrmica.
· Transferència d’energia per efecte de diferències de
temperatura.
· Conservació i degradació de l’energia. Efectes de la
calor sobre els cossos.

L’energia de les ones: llum i so.

· Concepte d’ona. Tipus i característiques de les ones.
· Transferència d’energia sense transport de matèria.
· La llum i el so. Propietats de la seua propagació. Espectre
lumínic i espectre acústic.


Bloc 4. Estructura i propietats de les substàncies.
Iniciació a l’estudi de la química orgànica
L’àtom i les propietats de les substàncies.

La química dels compostos del carboni.

· L’estructura de l’àtom.
· La taula periòdica dels elements químics.
Classificació de les substàncies segons les seues
propietats. Estudi experimental.
· L’enllaç químic: enllaços iònics, covalent i metàl·lic.
· Interpretació de les propietats de les substàncies.
· Introducció a la formulació i nomenclatura
inorgànica segons les normes de la IUPAC.

· El carboni com a component essencial dels sers
vius. El carboni i la gran quantitat de compostos
orgànics. Característiques dels compostos de
carboni.
· Descripció dels compostos orgànics més senzills:
hidrocarburs i la seua importància com a recursos
energètics. Alcohols. Àcids orgànics.

Les reaccions químiques.

· Tipus de reaccions químiques.
· Relacions estequiomètriques i volumètriques en les
reaccions químiques.
· Calor de reacció. Concepte d’exotèrmia i
endotèrmia.
· Velocitat d’una reacció química. Factors que hi
influïxen.

Polímers sintètics.

· Fabricació i reciclatge de materials plàstics.
· Macromolècules: importància en la constitució
dels sers vius.
· Valoració del paper de la química en la
comprensió de l’origen i desenrotllament de la
vida


Bloc 5. La contribució de la ciència a un futur sostenible
El desafiament mediambiental.
· El problema de l’increment de l’efecte hivernacle: causes i mesures per a la
prevenció.
· Canvi climàtic.
· Contaminació sense fronteres.
· Esgotament de recursos.
· Reducció de la biodiversitat.

Contribució del desenrotllament cientificotècnic a la sostenibilitat.
· Importància de l’aplicació del principi de precaució i de la participació
ciutadana en la presa de decisions.
· Energies netes.
· Gestió racional dels recursos naturals.
· Valoració de l’educació científica de la ciutadania com a requisit de
societats democràtiques sostenibles.
· La cultura científica com a font de satisfacció.


1. Plantejar-se i resoldre qualitativament problemes relacionats amb
el moviment i les magnituds que el caracteritzen.
2. Comprendre idea de força, associar-la al moviment i distingir
entre els diferents tipus de forces.
3. Gravitació, pes i moviment dels planetes.
4. Concepte de treball, energia i les seves relacions.
5. Distribuir els electrons dels àtoms per capes, justificar l’estructura
de la taula periòdica i aplicar la regla de l’octet.
6. Diferents possibilitats de combinació de l’àtom de carboni.
7. Reconeixement dels diferents tipus de combustibles fòssils i els
problemes que ocasionen en el medi ambient.
8. Conscienciar-se de l’esgotament de recursos naturals, la
contaminació i buscar possibles solucions.

Reial Decret 1467/2007 d’estudis de
Batxillerat
Annex I

Reial Decret 1467/2007

Matèries competents a l’especialitat de Física i Química


CIÈNCIES PER AL MÓN
CONTEMPORANI

Matèria dedicada a:
-Conèixer avanços científics actuals que generen controvèrsia
-Conèixer aplicacions de la ciència a la vida quotidiana
-Donar mitjans per a prendre decisions reflexives i fonamentades
sobre temes cientificsotècnics.


Objectius
1

Conèixer el significat qualitatiu d’alguns conceptes, lleis i teories

2

3

4
5

6

7
8

Reconèixer en alguns exemples concrets la influència recíproca entre el
desenvolupament científic i tecnològic i l’entorn.


Distinció entre les qüestions que es poden
resoldre mitjançant respostes basades en
observacions i dades científiques d’aquelles
altres que no es poden solucionar des de la
ciència.
Recerca, comprensió i selecció d’informació
científica rellevant de diferents fonts per donar
resposta als interrogants, diferenciant les opinions
de les afirmacions basades en dades.
Anàlisi de problemes cientificotecnològics
d’incidència i interès social, predicció de la seva
evolució i aplicació del coneixement en la
recerca de solucions a situacions concretes.
Disposició a reflexionar científicament sobre
qüestions de caràcter científic i tecnològic per
prendre decisions responsables en contextos
personals i socials.

Reconeixement de la contribució del
coneixement cientificotecnològic a la
comprensió del món, a la millora de les
condicions de vida de les persones i dels éssers
vius en general, a la superació de l’obvietat, a
l’alliberament dels prejudicis i a la formació de
l’esperit crític.
Reconeixement de les limitacions i errors de la
ciència i la tecnologia, d’algunes aplicacions
perverses i de la seva dependència del context
social i econòmic, a partir de fets actuals i de
casos rellevants en la història de la ciència i la
tecnologia.


Bloc 2. El nostre lloc a l’Univers

Bloc 3. Viure més, viure millor

– L’origen de l’Univers. La gènesi dels
elements: pols d’estrelles. Exploració del
sistema solar.

– La salut com a resultat dels factors genètics,
ambientals i personals. Els estils de vida
saludables.

– La formació de la Terra i la diferenciació
en capes. La tectònica global.

– Les malalties infeccioses i no infeccioses. L’ús
racional dels medicaments. Trasplantaments i
solidaritat.

– L’origen de la vida. De la síntesi prebiòtica
als primers organismes: hipòtesis principals.
– Del fixisme a l’evolucionisme. La selecció
natural darwiniana i la seva explicació
genètica actual.
– Dels homínids fòssils a l’Homo sapiens. Els
canvis
genètics
condicionants
de
l’especificitat humana.

– Els condicionaments de la recerca mèdica. Les
patents. La sanitat als països amb un nivell de
desenvolupament
baix.
– La revolució genètica. El genoma humà. Les
tecnologies de l’ADN recombinant i l’enginyeria
genètica. Aplicacions.
– La reproducció assistida. La clonació i les seves
aplicacions. Les cèl·lules mare. La bioètica.


Bloc 4. Cap a una gestió
sostenible del planeta

Bloc 5. Noves necessitats, nous
materials

– La sobreexplotació dels recursos: aire,
aigua, sòl, éssers vius i fonts d’energia.
L’aigua com a recurs limitat.

– La salut com a resultat dels factors genètics,
ambientals i personals. Els estils de vida
saludables.

– Els impactes: la contaminació, la
desertització, l’augment de residus i la
pèrdua de biodiversitat. El canvi climàtic.

– Les malalties infeccioses i no infeccioses. L’ús
racional dels medicaments. Trasplantaments i
solidaritat.

– Els riscos naturals. Les catàstrofes més
freqüents. Factors que incrementen els
riscos.

– Els condicionaments de la recerca mèdica. Les
patents. La sanitat als països amb un nivell de
desenvolupament baix.

– El problema del creixement il·limitat en un
planeta limitat. Principis generals de
sostenibilitat econòmica, ecològica i social.
Els compromisos internacionals
i la
responsabilitat ciutadana.

– La revolució genètica. El genoma humà. Les
tecnologies de l’ADN recombinant i l’enginyeria
genètica. Aplicacions.
– La reproducció assistida. La clonació i les seves
aplicacions. Les cèl·lules mare. La bioètica.


Bloc 6. El veïnatge universal.
– Processament, emmagatzematge i
intercanvi de la informació. El salt de
l’analògic al digital.
– Tractament numèric de la informació, del
senyal i de la imatge.
– Internet, un món interconnectat.
compressió i transmissió de la informació.
Control de la privacitat i protecció de
dades.
– La revolució tecnològica de la
comunicació: ones, cable, fibra òptica,
satèl·lits, ADSL, telefonia mòbil, GPS, etc.
Repercussions en la vida quotidiana.


CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions
sobre diferents temes científics i tecnològics de
repercussió social i comunicar conclusions i
idees en diferents suports a públics diversos.
2.
Analitzar
algunes
cientificotecnològiques

aportacions

3. Realitzar estudis senzills sobre qüestions socials
amb base cientificotecnològica d’àmbit local.
4. Valorar la contribució de la ciència i la
tecnologia a la comprensió i resolució dels
problemes de les persones i de la seva qualitat
de vida

5. Identificar els principals problemes ambientals,
les causes que els provoquen i els factors que els
intensifiquen
6. Conèixer i valorar les aportacions de la
ciència i la tecnologia a la mitigació dels
problemes ambientals
7. Diferenciar els tipus de malalties més
freqüents, identificant alguns indicadors, causes
i tractaments més comuns
8. Conèixer les bases científiques de la
manipulació genètica i embrionària, valorar els
pros i contres de les seves aplicacions


ELECTROTÈCNIA

Matèria dedicada a relacionar ciència i tècnica:
-Fonaments científics
-Solució a problemes
-Experimentació


Objectius
1
2
3
4
5
6
7
8
9


Bloc 1. Conceptes i fenòmens
elèctrics bàsics

Bloc 2. Conceptes i fenòmens
electromagnètics

– Magnituds i unitats elèctriques. Diferència
de potencial. Força electromotriu. Intensitat
i densitat de corrent. Resistència elèctrica.

– Imants. Intensitat del
Inducció i flux magnètic.

– Condensador. Càrrega i descàrrega del
condensador.

– Camps i forces magnètiques creats per
corrents elèctrics. Forces electromagnètica i
electrodinàmica. Força sobre un corrent en un
camp magnètic.

– Potència, treball i energia.

camp

magnètic.

– Efectes del corrent elèctric.

– Propietats magnètiques dels materials. Circuit
magnètic. Força magnetomotriu. Reluctància.

– Mesures en circuits. Mesura de magnituds
de corrent continu i corrent altern.

– Inducció electromagnètica. Lleis fonamentals.
Inductància. Autoinducció.

– Instruments. Procediments de mesura.


Bloc 3. Circuits elèctrics
– Circuit elèctric de corrent continu.
Resistències i condensadors. Característiques.
Identificació. Piles i acumuladors.
– Anàlisi de circuits de corrent continu. Lleis i
procediments. Acoblaments de receptors.
Divisor de tensió i intensitat.
– Característiques i magnituds del corrent
altern. Efectes de la resistència, autoinducció i
capacitat en el corrent altern. Reactància.
Impedància. Variació de la impedància amb
la freqüència. Representació gràfica.
– Anàlisi de circuits de corrent altern
monofàsics. Lleis i procediments. Circuits
simples. Potència en corrent altern monofàsic.
Factor de potència i correcció. Representació
gràfica.
Sistemes
trifàsics:
generació,
acoblament,
tipus i potències.
– Semiconductors. Díodes, transistors, tiristors.
Valors característics i la seva comprovació.
– Seguretat en instal·lacions elèctriques.

Bloc 4. Màquines elèctriques
– Transformadors. Funcionament. Constitució.
Pèrdues. Rendiment.
– Màquines de corrent continu. Funcionament.
Tipus. Connexions.
– Màquines de corrent altern. Funcionament.
Tipus. Connexions.
–
Eficiència
electrònics.

energètica

dels

dispositius


1. Explicar qualitativament el funcionament de
circuits simples destinats a produir llum, energia
motriu o calor i assenyalar les relacions i
interaccions entre els fenòmens que hi tenen
lloc.

6. Representar gràficament en un esquema de
connexions o en un diagrama de blocs
funcionals la composició i el funcionament
d’una instal·lació o equip elèctric senzill i d’ús
comú.

2. Seleccionar elements o components de valor
adequat i connectar-los correctament per
formar un circuit, característic i senzill.

7. Interpretar les especificacions tècniques d’un
element o dispositiu elèctric i determinar les
magnituds principals del seu comportament en
condicions nominals.

3. Explicar qualitativament els fenòmens derivats
d’una alteració en un element d’un circuit
elèctric senzill i descriure les variacions que
s’espera que tinguin els valors de tensió i corrent.
4. Calcular i representar vectorialment les
magnituds bàsiques d’un circuit mixt simple,
compost per càrregues resistives i reactives i
alimentat
per
un
generador
sinusoïdal
monofàsic.
5. Analitzar plànols de circuits, instal·lacions i
equips elèctrics d’ús comú

8. Mesurar les magnituds bàsiques d’un circuit
elèctric
9. Interpretar les mesures efectuades sobre
circuits elèctrics o sobre els seus components per
verificar-ne el correcte funcionament, localitzar
avaries i identificar-ne les possibles causes.
10. Utilitzar les magnituds de referència de forma
coherent i correcta


-Formar i preparar als alumnes per a estudis cientifics i tècnics
-Enriquir la imatge de la ciència


– Utilització d’estratègies bàsiques de
l’activitat
científica
com
ara
el
plantejament de problemes i la presa de
decisions sobre la conveniència o no del
seu estudi; la formulació d’hipòtesis,
l’elaboració d’estratègies de resolució i de
dissenys experimentals i l’anàlisi dels
resultats i de la fiabilitat.
– Recerca, selecció i comunicació
d’informació i de resultats utilitzant la
terminologia adequada.

Bloc 2. Interacció gravitatòria
– Una revolució científica que va modificar la
visió del món. De les lleis de Kepler a la Llei de
gravitació
universal.
Energia
potencial
gravitatòria.
– El problema de les interaccions a distància i la
superació mitjançant el concepte de camp
gravitatori. Magnituds que el caracteritzen:
intensitat i potencial gravitatori.
– Estudi de la gravetat terrestre i determinació
experimental de g. Moviment dels satèl·lits i els
coets.


Bloc 3. Vibracions i ones

Bloc 4. Òptica

– Moviment oscil·latori: el moviment
vibratori
harmònic
simple.
Estudi
experimental de les oscil·lacions de la
molla.

– Controvèrsia històrica sobre la naturalesa de la
llum:
models
corpuscular
i
ondulatori.
Dependència de la velocitat de la llum amb el
medi. Alguns fenòmens que es produeixen amb
el canvi de medi: reflexió, refracció, absorció i
dispersió.

– Moviment ondulatori. Classificació i
magnituds
característiques de les ones. Equació de les
ones
harmòniques
planes.
Aspectes
energètics.
– Principi de Huygens. Reflexió i refracció.
Estudi
qualitatiu
de
difracció
i
interferències. Ones estacionàries. Ones
sonores.
– Aplicacions de les ones al
desenvolupament tecnològic i a la millora
de les condicions de vida. Impacte en el
medi ambient.
– Contaminació acústica, les seves fonts i
efectes.

– Òptica geomètrica: comprensió de la visió i
formació d’imatges en miralls i lents primes.
Petites experiències amb aquestes. Construcció
d’algun instrument òptic.
– Estudi qualitatiu de l’espectre visible i dels
fenòmens de difracció, interferències i dispersió.
Aplicacions mèdiques i tecnològiques.


Bloc 5. Interacció
electromagnètica

Bloc 6. Introducció a la física
moderna

– Camp elèctric. Magnituds que el
caracteritzen: intensitat de camp i
potencial elèctric.

– La crisi de la física clàssica. Postulats de la
relativitat especial. Repercussions de la teoria de
la relativitat.

– Relació entre fenòmens elèctrics i
magnètics.
Camps magnètics creats per corrents
elèctrics. Forces magnètiques: llei de
Lorentz i interaccions magnètiques entre
corrents
rectilinis.
Experiències
amb
bobines, imants, motors, etc. Magnetisme
natural. Analogies i diferències entre camps
gravitatori, elèctric i magnètic.

– L’efecte fotoelèctric i els espectres discontinus:
insuficiència de la física clàssica per explicar-los.
Hipòtesi
de
De
Broglie.
Relacions
d’indeterminació.
Valoració
del
desenvolupament científic i tecnològic que va
suposar la física moderna.

– Inducció electromagnètica. Producció
d’energia
elèctrica,
impactes
i
sostenibilitat. Energia elèctrica de fonts
renovables.
– Aproximació històrica a
electromagnètica de Maxwell.

la

síntesi

–
Física
nuclear.
L’energia
d’enllaç.
Radioactivitat: tipus, repercussions i aplicacions.
Reaccions nuclears de fissió i fusió, aplicacions i
riscos.


1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre
fenòmens físics utilitzant les estratègies bàsiques
del treball científic.

6. Explicar la producció de corrent mitjançant
variacions del flux magnètic i alguns aspectes
de la síntesi de Maxwell.

2. Valorar la importància de la llei de la
gravitació universal i aplicar-la a la resolució de
situacions problemàtiques d’interès.

7. Utilitzar els principis de la relativitat especial
per explicar una sèrie de fenòmens: la dilatació
del temps, la contracció de la longitud i
l’equivalència massa-energia.

3. Construir un model teòric que permeti explicar
les vibracions de la matèria i la seva propagació
4. Utilitzar els models clàssics (corpuscular i
ondulatori) per explicar les diferents propietats
de la llum.
5. Fer servir els conceptes de camp elèctric i
magnètic per superar les dificultats que planteja
la interacció a distància, calcular els camps
creats per càrregues i corrents rectilinis i les
forces que actuen sobre càrregues i corrents

8. Conèixer la revolució cientificotecnològica
que va tenir l’origen en la recerca de solució als
problemes plantejats pels espectres continus i
discontinus, l’efecte fotoelèctric, etc., i que va
donar lloc a la física quàntica i a noves i
notables tecnologies.
9. Aplicar l’equivalència massa-energia per
explicar l’energia d’enllaç dels nuclis i la seva
estabilitat,
les
reaccions
nuclears,
la
radioactivitat i les seves múltiples aplicacions
i repercussions.


-Continuar facilitant la impregnació en la cultura científica
-Formar alumnat per a la seva participació com a ciutadans en
la presa de decisions sobre els greus problemes a què s’enfronta
la humanitat


Objectius
1
2
3
4
5
6
7
8



Bloc 2. Estudi del moviment

l’activitat
científica
com
ara
el

– Importància de l’estudi de la cinemàtica en la
vida quotidiana i en el sorgiment de la ciència
moderna.


– Estudi dels moviments rectilini uniformement
accelerat i circular uniforme.

– Sistemes de referència inercials. Magnituds
necessàries per a la descripció del moviment.
Iniciació al caràcter vectorial de les magnituds
que hi intervenen.

–
Les
aportacions
de
Galileu
al
desenvolupament de la cinemàtica i de la
ciència en general. Superposició de
moviments: tir horitzontal i tir oblic.
– Importància de l’educació viària. Estudi de
situacions cinemàtiques d’interès, com l’espai
de frenada, la influència de la velocitat en un
xoc, etc.


Bloc 3. Dinàmica
– De la idea de força de la física
aristotelicoescolàstica al concepte de
força com a interacció.
– Revisió i aprofundiment de les lleis de la
dinàmica de Newton. Quantitat de
moviment i principi de conservació.
Importància de la gravitació universal.
– Estudi d’algunes situacions dinàmiques
d’interès: pes, forces de fricció, tensions i
forces elàstiques. Dinàmica del moviment
circular uniforme.

Bloc 4. L’energia i la seva
transferència: treball i calor.
– Revisió i aprofundiment dels conceptes
d’energia, treball i calor i les seves relacions.
Eficàcia en la realització de treball: potència.
Formes d’energia.
– Principi de conservació i transformació de
l’energia. Primer principi de la termodinàmica.
Degradació de l’energia.


Bloc 5. Electricitat

Bloc 6. Teoria atomicomolecular de
la màtèria

– Revisió de la fenomenologia de
l’electrització i la naturalesa elèctrica de la
matèria ordinària.

– Revisió i aprofundiment de la teoria atòmica
de Dalton. Interpretació de les lleis bàsiques
associades al seu establiment.

– Introducció a l’estudi del camp elèctric;
concepte de potencial.

– Masses atòmiques i moleculars. La quantitat de
substància i la seva unitat, el mol. Equació
d’estat dels gasos ideals.

– El corrent elèctric; llei d’Ohm; associació
de resistències. Efectes energètics del
corrent elèctric. Generadors de corrent.
– L’energia elèctrica a les societats actuals:
aprofundiment de l’estudi de la seva
generació, consum i repercussions de la
seva utilització.

– Determinació
moleculars.

de

fórmules

empíriques

i

– Preparació de dissolucions de concentració
determinada: ús de la concentració en
quantitat de substància.


Bloc 7. L’àtom i els seus enllaços
– Primers models atòmics: Thomson i
Rutherford. Distribució electrònica en nivells
energètics. Els espectres i el model atòmic
de Bohr. Introducció qualitativa al model
quàntic.
– Abundància i importància dels elements
en la naturalesa. El sistema periòdic.
– Enllaços iònic, covalent,
intermoleculars.
Propietats
substàncies.

metàl·lic i
de
les

–
Formulació
i
nomenclatura
dels
compostos inorgànics, seguint les normes
de la IUPAC.

Bloc 8. Estudi de les transformacions
químiques
– Importància de l’estudi de les transformacions
químiques i les seves implicacions.
– Interpretació microscòpica de les reaccions
químiques. Velocitat de reacció. Factors dels
quals depèn: hipòtesis i posada a prova
experimental.
– Estequiometria de les reaccions. Reactiu
limitant i rendiment d’una reacció.
– Química i indústria: primeres matèries i
productes de consum. Implicacions de la
química industrial.
– Valoració d’algunes reaccions químiques que,
per la seva importància biològica, industrial o
repercussió ambiental, tenen més interès a la
nostra societat. El paper de la química en la
construcció d’un futur sostenible.


Bloc 9. Introducció a la química
orgànica
– Orígens de la química orgànica:
superació de la barrera del vitalisme.
Importància i repercussions de les síntesis
orgàniques.
– Possibilitats de combinació de l’àtom de
carboni. Introducció a la formulació dels
compostos de carboni.
– Els hidrocarburs, aplicacions, propietats i
reaccions
químiques.
Fonts
naturals
d’hidrocarburs. El petroli i les seves
aplicacions.
Repercussions
socioeconòmiques,
ètiques
i
mediambientals associades a l’ús de
combustibles fòssils.
– El desenvolupament dels compostos
orgànics de síntesi: de la revolució dels nous
materials
als
contaminants
orgànics
permanents. Avantatges i impacte sobre la
sostenibilitat.


fenòmens físics i químics utilitzant les estratègies
bàsiques del treball científic.
2. Aplicar estratègies característiques de
l’activitat científica a l’estudi dels moviments
estudiats: uniforme, rectilini i circular, i rectilini
uniformement accelerat.
3. Identificar les forces que actuen sobre els
cossos, com a resultat d’interaccions entre
aquests, i aplicar el principi de conservació de
la quantitat de moviment, per explicar situacions
dinàmiques quotidianes.
4. Aplicar els conceptes de treball i energia, i les
seves relacions, a l’estudi de les transformacions
i el principi de conservació i transformació de
l’energia en la resolució de problemes
5. Interpretar la interacció elèctrica i els
fenòmens associats

6. Interpretar les lleis ponderals i les relacions
volumètriques de Gai-Lussac, aplicar el
concepte de quantitat de substància i la seva
mesura, i determinar fórmules empíriques i
moleculars.
7. Justificar l’existència i evolució dels models
atòmics i conèixer el tipus d’enllaç que manté
unides les partícules constituents de les
substàncies de manera que se’n puguin explicar
les propietats.
8. Reconèixer la importància de l’estudi de les
transformacions químiques i les seves
repercussions, interpretar microscòpicament una
reacció química, emetre hipòtesis sobre els
factors dels quals depèn la velocitat d’una
reacció, sotmetent-les a prova, i fer càlculs
estequiomètrics en exemples d’interès pràctic.
9. Identificar les propietats físiques i químiques
dels hidrocarburs i saber formular-los i nomenarlos aplicant les regles de la IUPAC.


-Aprofundir en la familiarització amb la naturalesa de l’activitat
científica i tecnològica
-Contribuir a la formació crítica del paper de la química en la
societat


Objectius
1
2
3
4
5
6
7


l’activitat
científica
com
ara
el

Bloc 2. Estructura atòmica i
classificació periòdica dels
elements
– De l’àtom de Bohr al model quàntic.
Importància de la mecànica quàntica en el
desenvolupament de la química.
– Evolució històrica de l’ordenació periòdica
dels elements.
–
Estructura
electrònica
i
periodicitat.
Tendències periòdiques en les propietats dels
elements.


Bloc 3. Enllaç químic i propietats
de les substàncies
– Enllaços covalents. Geometria i polaritat
de molècules senzilles.
– Enllaços entre molècules. Propietats de les
substàncies moleculars.

Bloc 4. Transformacions
energètiques en les reaccions
químiques
– Energia i reacció química. Processos endo i
exotèrmics. Concepte d’entalpia. Determinació
d’una calor de reacció. Entalpia d’enllaç i
interpretació de l’entalpia de reacció.

– L’enllaç iònic. Estructura i propietats de les
substàncies iòniques.

– Aplicacions energètiques de les reaccions
químiques.
Repercussions
socials
i
mediambientals.

– Estudi qualitatiu de l’enllaç metàl·lic.
Propietats dels metalls.

– Valor energètic dels aliments: implicacions per
a la salut.

– Propietats d’algunes substàncies d’interès
biològic o industrial en funció de
l’estructura
o
enllaços
característics
d’aquesta.

– Condicions que determinen el sentit
d’evolució d’un procés químic. Conceptes
d’entropia i d’energia lliure.


Bloc 5. L’equilibri químic

Bloc 6. Àcids i bases

– Característiques macroscòpiques de
l’equilibri
químic.
Interpretació
submicroscòpica de l’estat d’equilibri d’un
sistema químic. La constant d’equilibri.
Factors que afecten les condicions de
l’equilibri.

– Revisió de la interpretació del caràcter àcidbase d’una substància. Les reaccions de
transferència de protons.

– Les reaccions de precipitació com a
exemples
d’equilibris
heterogenis.
Aplicacions analítiques de les reaccions de
precipitació.
– Aplicacions de l’equilibri químic a la vida
quotidiana i a processos industrials.

– Concepte de pH. Càlcul i mesura del pH en
dissolucions
aquoses
d’àcids
i
bases.
Importància del pH en la vida quotidiana.
–
Volumetries
àcid-base.
tractament experimental.

Aplicacions

i

– Tractament qualitatiu de les dissolucions
aquoses de sals com a casos particulars
d’equilibris àcid-base.
– Alguns àcids i bases d’interès industrial i en la
vida quotidiana. El problema de la pluja àcida i
les seves conseqüències.


Bloc 7. Introducció a
l’electroquímica

Bloc 8. Estudi d’algunes funcions
orgàniques

– Reaccions d’oxidació-reducció. Espècies
oxidants i reductores. Nombre d’oxidació.

– Revisió de la nomenclatura i formulació de les
principals funcions orgàniques.

– Concepte de potencial de reducció
estàndard. Escala d’oxidants i reductors.
–
Valoracions
redox.
Tractament
experimental.

– Alcohols i àcids orgànics: obtenció, propietats i
importància.

– Aplicacions i repercussions de les
reaccions d’oxidació reducció: piles i
bateries elèctriques.
– L’electròlisi: importància industrial i
econòmica. La corrosió de metalls i la seva
prevenció. Residus i reciclatge.

– Els èsters: obtenció i estudi d’alguns èsters
d’interès.
– Polímers i reaccions de polimerització.
Valoració de la utilització de les substàncies
orgàniques en el desenvolupament de la
societat actual. Problemes mediambientals.
– La síntesi de medicaments. Importància i
repercussions de la indústria química orgànica.


fenòmens químics utilitzant les estratègies
bàsiques del treball científic.
2. Aplicar el model mecanicoquàntic de l’àtom
per explicar les variacions periòdiques d’algunes
de les seves propietats.
3. Utilitzar el model d’enllaç per comprendre
tant la formació de molècules com de vidres i
estructures macroscòpiques i utilitzar-lo per
deduir algunes de les propietats de diferents
tipus de substàncies.
4. Explicar el significat de l’entalpia d’un sistema
i determinar la variació d’entalpia d’una
reacció química, valorar-ne les implicacions i
predir, de forma qualitativa, la possibilitat que
un procés químic tingui lloc en determinades
condicions o no.
5. Aplicar el concepte d’equilibri químic per
predir l’evolució d’un sistema.

6. Aplicar la teoria de Brönsted per reconèixer les
substàncies que poden actuar com a àcids o
bases, saber determinar el pH de les seves
dissolucions, explicar les reaccions àcid-base i la
importància d’alguna d’aquestes.
7. Ajustar reaccions d’oxidació-reducció i
aplicar-les a problemes estequiomètrics. Saber el
significat de potencial estàndard de reducció
d’un parell redox, predir, de forma qualitativa, el
possible procés entre dos parells redox.
8. Descriure les característiques principals
d’alcohols, àcids i èsters, i escriure i nomenar
correctament les fórmules desenvolupades de
compostos orgànics senzills.
9. Descriure l’estructura general dels polímers i
valorar el seu interès econòmic, biològic i
industrial.

Activitat 1. marc legal

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Activitat 1. marc legal

Similaire à Activitat 1. marc legal (20)

Plus de Marta Blasco Ahicart

Plus de Marta Blasco Ahicart (6)

Dernier

Dernier (7)

Activitat 1. marc legal