LA FUSTA

1. La fusta
➔ Composició i propietats
➔ Procés d'obtenció de la fusta
➔ Fustes naturals d'ús habitual
➔ Taulons artificials
➔ Marcar i serrar
➔ Llimada, raspallada i poliment
➔ Unions: elements i tècniques
➔ El paper

2. Composició i propietats
Si feim un tall transversal en distingim les següents parts:
1.- Escorça
2.- Líber : capa de fusta més jove i té aigua, sucre i minerals.
3.- Albura
4.- Duramen
FUSTA
Més bona

3. Activitat
Comenta la duresa, la densitat i la flexibilitat a les
següents il·lustracions, segons sigui fusta clara o fosca.
PROPIETAT 3 = ?
PROPIETAT 2 = ?
PROPIETAT 1 = ?

4. Composició i propietats
La fusta és un material aïllant i fàcil de polir, però a més té les
següents propietats:
Duresa: li permet oposar resistència a ser ratllat o foradat.
Densitat: pot variar de 0,3 a 0,8 kg/dm3
Higroscopicitat: capacitat d'absorbir o desprendre humitat.
Flexibilitat: facilitat per ser corbades.

5. Les fustes solen classificar-se en dos grans grups:
Fustes toves. Generalment procedeixen d'arbres de fulla
perenne, de color clar i fàcils de treballar. Acostumen a ser
més econòmiques.
Fustes dures. Generalment procedeixen d'arbres de fulla
caduca. Presenten una elevada densitat i són més difícils de
treballar, són fosques. Acostumen a ser més cares.

6. Procés d'obtenció de la fusta
La fusta dels arbres ha de passar per un procés de transformació
per poder ser utilitzada. Aquest procés es compon de les fases
següents:
1 – Tala: és obtenir el tronc (sense branques)

7. 2 – Trossejament: en un asserrador, es treu l'escorça i es fan
les peces comercials.

8. 3- Assecatge: deixar que s'eixugui l'aigua que pugui tenir la
fusta. És la fase més important perque no es pudreixi.
-assecatge natural -assecatge artificial

9. Redacció
mínim 5 línies
La tala excessiva d'arbres pot constituir un greu problema
mediambiental, s'anomena deforestació
-què és la deforestació? Conseqüències
-la vostra opinió
-Proposa alguna solució.

10. Mides comercials d'ús habitual
Un cop tractada la fusta, comercialment, la podem trobar en
diferents formes i mides. Les més comunes són:

11. ACTIVITAT FUSTA
-Quina forma comercial utilitzaries per...?
1...fer una biga d'una casa ----------
2...fer una taula per estudiar i escriure-----
3...fer les potes de la taula----------
4...per fer la vora de la taula--------
5...'forrar' un moble per millorar la seva estètica
(és un tauler d'un gruix molt petit)-----

12. ACTIVITAT FUSTA
-Quina forma comercial utilitzaries per...?
1...fer una biga d'una casa ----------TAULÓ
2...fer una taula per estudiar i escriure-----TAULER
3...fer les potes de la taula----------LLISTÓ
4...per fer la vora de la taula--------MOTLLURA
5...'forrar' un moble per millorar la seva estètica
(és un tauler d'un gruix molt petit)-----XAPA

13. Fustes naturals d'ús habitual
Per escollir correctament una fusta massissa, convé tenir
presents tres aspectes:
Propietats
Qualitats estètiques
Cost

14. Fustes naturals d'ús habitual
Pi És una fusta de color groc pàl·lid, semipesant, tova i fàcil de
treballar.
Roure És una fusta molt dura i molt apreciada en fusteria i paviments.
Faig Es pot distingir fàcilment perquè té petites taques. És de color clar,
molt dura i bastant flexible.
Noguera És una fusta semipesant i semidura, fàcil de treballar i amb
acabats de qualitat. S'utilitza en mobiliari i decoració de luxe.
Teca És una fusta molt dura i amb una capa de resina natural que la
protegeix; per això s'utilitza molt en exteriors. Originalment té una
tonalitat rogenca.

15. Taulons artificials
Els taulons artificials són derivats de la fusta. Els trobam
englobats en els següents tipus:
Contraplacats: són plaques compostes per diverses fulles
de fustes col·locades amb les vetes de forma
perpendicular.

16. Taulons aglomerats: s'obtenen mesclant restes de fusta
capolada amb coles especials. Després es comprimeixen.

17. Fusta premsada o DM. Es diferencia de l'aglomerat perquè
s'utilitza un material diferent, polpa de fusta tova. S'hi
fabriquen taulers per posar a la part posterior dels mobles
(tablex).

18. TREBALLAR LA FUSTA
Independentment del tipus de fusta, sempre cal seguir els
passos següents:
Marcar  serrar  polir  unir

19. Marcar i serrar
seguir els passos següents:
➢ Marcar la línia amb un llapis
➢ Escollir la serra adequada
➢ Subjectar la peça amb les eines adequades = serjant
➢ Adoptar la postura correcta
➢ Serrar

20. Marcar i serrar
Diferents tipus de serres:
Xerrac Xerrac de beina
Xerrac de
punta
Serra de
marqueteria
Serra de vogir

21. Llimada, raspallada i poliment
Un cop tallada la fusta, l'anirem desgastant perquè tengui la
forma desitjada. Emprarem diferents eines en funció del
material a desgastar.
Llimes i raspes
Paper de vidre

22. Llimada, raspallada i poliment
La diferència entre una llima i una raspa és el gra. Una llima
té el gra més fi i per tant desgasta menys.
Amb el paper de vidre trobarem diferents tamanys de gra
que ens permetran polir més o menys fi.

23. Unions: elements i tècniques
Les unions són uns dels aspectes més importants que cal
tenir present quan es treballa amb fusta.
Hi ha diferents tipus i formes que es poden convinar.

24. Unions
2 tipus:
FIXES DESMONTABLES
Claus Perns o cargols
Coles
Pern i femella
(amb o sense dinaret)
Escaires

25. Unions:
FORMES D'UNIÓ

26. El paper
El paper és un material tou i flexible en forma de làmina,
obtingut a partir de fibres vegetals (cel·lulosa).

27. El paper
Gràcies a la seva estructura fibrosa, el paper presenta les
propietats següents:
És bastant resistent a la tracció
Es pot tallar i doblegar fàcilment amb les mans
S'hi pot escriure fàcilment al damunt

28. El paper
El gramatge és una propietat física que indica la massa (en
grams) d'un metre quadrat de paper (g/m2
).
Els fols que utilitzam habitualment són de 80 g/m2
.