2. Leonardo da Vinci (Vinci, Toscana, 15
d’abril, 1452 – Amboise, 2 de maig, 1519)
Fou un artista florentí i un home d’esperit
universal, a la vegada científic, enginyer, inventor,
anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista,
naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Fou alumne del pintor i escultor Andrea
Verrocchio. Les seves primeres obres són de
temàtica religiosa i retrats.
Treballà a Milà i a Florència entre altres llocs
d’Itàlia. El seu Tractat sobre la pintura (1516) va
tenir gran influència.
El 1516 s’instal·là a França, a la cort de Francesc I.
Només han sobreviscut fins a l'actualitat una
quinzena d'obres; aquest fet és una conseqüència
del temps que dedicava a les seves constants
experimentacions tècniques i estudis científics.
3. Baptisme de Jesús,
Andrea Verrocchio
(1472-1475), mestre de
Leonardo.
Oli sobre fusta.
Leonardo va treballar,
amb molta seguretat, en
l’àngel de l’esquerra,
segons explica Vasari.
El 1478 va abandonar el
taller de Verrocchio per
convertir-se en mestre
pintor independent.
4. Anunciació, 1472-75
Tempera sobre fusta, 9,8 x 2,17 m
Galleria degli Uffizi, Florència
No està clar que tota l’obra sigui de Leonardo, però sí l’àngel i el paisatge del
fons.
5. Paisatge de la vall del Arno. Aquest dibuix a ploma és el més antic conservat
de Leonardo. Està datat per ell “El dia de Nostra Senyora de les Neus, 4
d’agost de 1473”. Es tracta d’una regió propera a Vinci. Al darrere hi va
escriure: “Estic satisfet” Galeria Uffizi, Florència.
6. Retrat de Ginevra Benci, 1478-80
Washington, National Gallery
La Verge del clavell, 1475 És el seu primer quadre de tema profà.
Munich
7. L’Adoració dels
mags, 1481. Els
monjos de Sant
Donato de
Scopeto, de
Florència, li
encomanaren
aquest oli (avui als
Uffizi). El seu pare
era l’administrador
del monestir, i
segur que va induir
els monjos a
contractar el seu
fill.
Leonard el deixà
inacabat.
8. El 1482 anà a Milà. Allà va fer la Santa Cena al refectori de Santa Maria delle
Grazie (1495-98). Aquesta obra, molt deteriorada, es caracteritza pels
diferents grups de figures i per l’exacta representació dels gestos i les
expressions dels rostres.
9. Retrat de Cecilia Gallerani
(Dona de l’Armini), 1483-90
Oli sobre fusta 55 x 40 cm
Czartoryski Museum, Cracòvia
10. Tornat a Florència pintà Santa Anna,
la Verge i el Nen i la Mona Lisa o La
Gioconda.
11. Leonardo, científic i inventor
Màquina per a fer
miralls còncaus
Plànols per a una màquina
voladora (1488)
Vis aèria (1486), una mena
d'helicòpter. A sota, estudi
sobre la força d'aixecament Maquina voladora
d'una ala. d'ales batents
12. Estudi sobre l'embrió humà
(1510-1513)
Home de Vitruvi, un estudi de les
mesures humanes
13. Documentació general
Títol: Mare de Déu de les
Roques
Autor: Leonardo da Vinci
Cronologia: 1483-1486
Tècnica: oli sobre taula
passada a llenç
Mides: 1,99 x 1,22 m
Estil: renaixentista
Tema: religiós
Localització: Musée du Louvre
(París)
14. Descripció...
Una noia, la Verge, d’aspecte molt jove,
està asseguda, o agenollada, al centre
del quadre. Porta un vestit blau fosc i
mira dolçament al nen de la seva dreta,
nu, que està resant, i li posa la mà
sobre l’espatlla. La seva mà esquerra
sembla flotar sobre l’altre nen, també
nu, assegut al seu davant, com
protegint-lo. Al costat d’aquest hi seu
un noi jove (àngel), que mira fóra del
quadre i somriu discretament. Amb el
dit assenyala el nen que té en front.
Aquest porta un vestit verd i una capa
vermella. Els cabells llargs i rinxolats...
L’escena transcorre en una espècie de
cova, tot i que amb el cel obert a la
part de dalt i al fons. El terra sembla
tallar-se abruptament als peus dels
personatges....
15. Anàlisi formal
Elements plàstics:
Colors molt contrastats: foscos,
blau i negre en el vestit de la
Verge, i clars en els dos nens,
fortament il·luminats, així com
l’àngel, que vesteix amb colors
vius, verd i vermell.
El fons és bastant fosc, de roques
amb un color negre marronós, i
més enllà torna a haver-hi
claredat, així com en la part alta
on s’hi veu cel i vegetació.
Predomina clarament el color
sobre el dibuix.
16. Composició Composició
piramidal del grup
principal.
Superposició de
plans per Interrelació: Joc de
augmentar la relacions entre
profunditat. mans i mirades,
composició unitària.
Primer pla: la
Verge, el Nen Tres tipus de
Jesús, Sant Joan perspectiva: lineal,
infant i gradació de colors i
l’arcàngel Uriel. indefinició del
contorns o aèria.
Segon pla: les
roques que Dos tipus de llum:
formen la cova. natural entre les
roques i irreal de
Últim pla: fons les figures.
de paisatge que
apareix entre els Paisatge del fons
forats de les inventat.
roques.
17. Per primer cop Leonardo acabà una
pintura que mostra un programa
intel·lectual que fon les formes
humanes amb la natura, la qual
anava mostrant-se cada cop més en
el seu art.
No hi ha trons o estructures
arquitectòniques que emmarquin
l’escena. Al seu lloc hi ha roques en
una cova, que es reflecteixen en
aigües clares, decorades amb fulles
de diferents tipus i diferents
plantes; mentre, en la distància,
com emergint d’una boira de fines
gotes i filtrada per la daurada llum
solar, apareixen uns pics de
muntanyes.
Leonardo va fer nombrosos estudis
per aquesta obra.
18.
19. La mateixa llum mostra els
rostre de la Verge, el somriure
de l’àngel, i els cossos rodons i
rosats dels dos infants.
El rostre de l’àngel té una clara
ambigüitat, i trets femenins, de
manera que és difícil definir-ne
el sexe.
20. Interpretació
L’escena és molt inusual en la
iconografia de l’època, ja que la font
són els evangelis apòcrifs. Segons
aquests, la Verge va descansar en una
cova durant la fugida a Egipte, i allà
es trobà amb sant Joan infant, cosí
de Jesús, que anava protegit per
l’arcàngel Uriel. Aquest és el
protector de les persones
desvalgudes, i per això protegia a
sant Joan després de la mort dels
seus pares.
La Verge protegeix un nadó, que
podria semblar el seu fill, el de
l’esquerra, però el que beneeix a
aquest és Jesús sens dubte, i és el
que està al costat de l’àngel. Aquest
assenyala cap a sant Joan, agenollat
davant Jesús. Maria estén la seva mà
esquerra damunt el cap del seu fill.
21. La iconografia tradicional
situava el Nen Jesús proper a
la Verge, en canvi Leonardo el
situa a sota de la mà de la seva
mare, al costat de l’àngel.
Les figures estan connectades
entre elles amb gestos i
mirades. L’àngel abraça a
Jesús, i mira cap a baix, amb la
mirada una mica perduda.
També assenyala amb el seu dit
al petit Sant Joan, que es
troba sota el braç de la Mare
de Déu, i està en postura
d’adorar al Nen Jesús.
Jesús té la mà aixecada fent el
gest tradicional de beneir.
22. La versió posterior aclareix qui és
cada personatge. Sant Joan porta
una creu de canya, l’àngel ja no
assenyala res, i està com absent, i
la Verge segueix protegint, amb la
seva mà estesa, el seu fill, Jesús.
El significat de l’obra s’associa al
Misteri de l’Encarnació i la Passió,
en el qual Sant Joan té un paper
important com a profeta que
anuncia un baptisme i una conversió
que prendran sentit amb l’arribada
del Messies.
La Verge de les Roques
(1491-1508). Oli sobre fusta.
1,89 x 1,20 m
National Gallery de Londres
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_
D%C3%A9u_de_les_roques_(Louvre)
23. Aquesta obra és la primera que feu
Leonardo, a Milà, i vol expressar el
tema de la Immaculada Concepció,
dogma que afirma que Maria fou
concebuda sense pecat original. El
nom reflexa una iconografia peculiar:
les figures religioses són mostrades
en una gruta rocosa i estan
assegudes en un sòl de pedra. Estan
sotmeses a una composició piramidal
estricta.
Havia de decorar la capella de la
Immaculada de l’església de Sant
Francesco el Gran de Milà. El 25
d’abril de 1843, els membres de la
Confraternitat de la Concepció
encomanaren l’obra a Leonardo. Era
la part central d’un políptic
http://www.wga.hu/index1.html encarregat a Leonardo i als germans
Evangelista i Giovanni de Predis.
24. Políptic de la Verge de les Roques. Els dos àngels els pintà Ambrogio de
Predis. El retaule era més gran i el formaven escenes amb la vida de Maria, i el
coronaven alguns profetes i Déu Pare. Leonardo només pintà la part central. La
imatge de fusta de la Immaculada s’amagava darrera la seva taula i només es
mostrava al públic el dia 8 de desembre.
25. La Confraria de la Concepció de l’esmentada església no li acceptà
l’encàrrec. Més tard Leonardo la donà al rei Lluís XII de França en
agraïment per la seva situació destacada entre els pintors del moment.
Mes tard en feu una altra versió per anar al lloc d’aquesta primera.
http://www.lairweb.org.nz/leonardo/rocks.html
26. Les dues versions de la Mare de Déu de les roques pintades amb idèntica
composició pictòrica i amb la tècnica de l’oli. La versió del Louvre va ser
transferida a llenç des de la fusta original, però la de Londres encara roman
damunt la taula.
27. Models i influències
És un tema poc comú, i fou poc
utilitzat pels pintors del
Renaixement tardà, del
Manierisme i del Barroc. De
l’original de Leonardo se’n van
fer moltes còpies.
La composició segueix el model
de les “Sagrades converses” del
Quattrocento italià, on la Verge
i Jesús apareixen voltats de
personatges i creant un espai
unitari, tot i ser ells el centre
d’atenció. Fou molt utilitzat per
Fra Angelico o Filippo Lippi, i
més tard per manieristes com
Andrea del Sarto.
Fra Filippo Lippo, Madonna amb el nen
al tro amb Sants. 1430
28. La perspectiva aèria fou una aportació tècnica de Leonardo a la pintura
moderna i de gran repercussió en les obres posteriors.
Andrea del Sarto: Verge de
Fra Angèlico. Retaule d’Annalena 1435
l’escala, 1530
