1. LA TERRA, EL NOSTRE
PLANETA
Cristina Balsebre Llop
Sarai Segura Costa
Anna Suñé Giral

2. Què en sabem?
Sabem que:
La nostra galàxia s’anomena Via Làctia.
La Terra gira sobre si mateixa (moviment de rotació) i gira al voltant
del Sol (moviment de translació).
La Terra tarda 365 dies i 6 hores en donar la volta al Sol.
Cada quatre anys tenim un any de traspàs.
La Terra té un satèl·lit que és la Lluna. Gira al voltant de la Terra i
sobre ella mateixa i presenta quatre fases.
La Terra està formada per sis continents.
Els continents, encara que molt lentament, es mouen.
L’aigua ocupa tres quartes parts de la Terra.
El Pol nord s’està desfent per culpa de l’escalfament global.
La capa d’ozó disminueix per culpa de la contaminació.
Molts ecosistemes estan en perill perquè s’estan portant espècies
d’altres indrets.

3. Què volem saber?
Quines són les capes de la Terra?
Per què hi ha terratrèmols, erupcions volcàniques...
Quins problemes té el nostre planeta?
Què pot passar si es continua destruint la capa d'ozó?
Què poden fer els xiquets i les xiquetes per “salvar” la Terra?
Qui va sospitar que la Terra era rodona?
Qui ho va comprovar?

4. Índex
Introducció
Composició de la Terra
Problemes mediambientals
La pluja àcida
L’efecte hivernacle
La destrucció de la capa d’ozó
Què podem fer per salvar el nostre planeta?
Curiositats
La primera volta al món
Missatge terrícola

5. Introducció
• La Terra és un planeta del
Sistema solar.
• Pertany a la galàxia
anomenada Via Làctia.
• És l'únic planeta on hi ha
vida.
• La vida hi és possible
gràcies a la llum del Sol,
l'aigua i els gasos de
l'atmosfera.
• La Terra està formada per
tres capes sòlides, una de
líquida i una de gasosa.

6. Composició de la Terra
La geosfera està formada per tres capes
sòlides:
• El nucli és la capa més interna.
• El mantell és la capa que envolta el
nucli. La part més superficial del mantell
està formada per magma “ roca fosa``.
• L’escorça és la capa més externa i és
on es desenvolupa la vida.
La capa formada per l’escorça i la part
més superficial del mantell s’anomena
litosfera.
La litosfera està dividida en les
anomenades plaques litosfèriques
que es desplacen sobre la part més
pastosa del mantell i formen una mena
de trencaclosques.

7. Un terratrèmol és una vibració curta,
però molt forta, que es produeix a
l' interior de l'escorça terrestre. Quan
arriba a la superfície, tot comença a
tremolar.
Quan es localitza en un lloc cobert
d'aigua, pot provocar grans onades
que s'anomenen tsunamis.

8. • L’atmosfera és la capa gasosa
que envolta la Terra i està dividida
en diverses capes: la troposfera,
l’ estratosfera, la mesosfera i la
ionosfera.
• La línia de Karman, situada a
100 Km del terra, es considera la
barrera entre l’atmosfera i I’ espai
exterior.
• La troposfera és la capa més
propera a la terra. Té una altura
aproximada de 10 km. A mesura
que hi pugem, la temperatura
disminueix. Hi tenen lloc la majoria
del fenòmens atmosfèrics: el vent,
la pluja, les nevades... Els gasos
més importants són: l’oxigen, el
nitrogen, el diòxid de carboni i el
vapor d’aigua.

9. La hidrosfera és la capa d’aigua que hi ha a la Terra. L’aigua salada es troba
als oceans i als mars i la dolça es troba als rius, als llacs, a les glaceres...
Tres quartes parts de la superfície terrestre estan cobertes d’aigua, però només
el 3% d’aquesta aigua és dolça.

10. Problemes mediambientals
SOLUCIONS tenen PROBLEMES provoca CONTAMINACIÓ
MEDIAMBIENTALS
Reduir
Reciclar Pluja àcida
Reutilitzar Efecte hivernacle
Destrucció de la capa d’ozó

11. La pluja àcida
Determinades substàncies
contaminants arriben a l'at-
mosfera i quan es combinen
amb les gotes d'aigua for-
men la pluja àcida que afec-
ta molts éssers vius.
Les zones més afectades del
món són les més
industrialitzades.

12. Canvi climàtic
L'efecte hivernacle és un fenòmen natural de l'atmosfera sense el
qual la vida a la Terra no seria possible. El problema d'avui en
dia és que les emissions de CO2 han augmentat molt i, en conse-
qüència l'efecte hivernacle també ha augmentat. Això està provo-
cant l'augment de les temperatures, el desglaç dels pols...

13. Destruccio de la capa d'ozó
L'ozó es concentra en
una capa anomenada
ozonosfera que es
troba al límit superior
de l'estratosfera.
La destrucció d’aquesta
capa es produeix per
l’acció dels CFC
(clorofluorocarburs).
Per aquest motiu, cada
cop pot haver més
casos de càncer de
pell, cataractes...

14. Què podem fer per salvar
el nostre planeta?
1.Reduir
Estalviar energia elèctrica
 Utilitzar, sempre que sigui possible,
la llum natural.
 Tancar la llum quan no es necessita.
 Posar en marxa el rentaplats i la
rentadora quan estiguin plens.
 Bon aïllament de portes i finestres.
 Abaixar persianes a la nit, a l'hivern.
 Comprar bombetes de baix consum.
 Posar el termòstat a 21ºC a l'hivern i
a 25ºC a l’estiu.

15. Estalviar combustible
 Anar caminant a un lloc sempre que sigui
possible.
Estalviar aigua
 Tancar l'aixeta mentre ens ensabonem el cos o
les mans o el cabell.
 Tancar l’aixeta quan ens raspallem les dents.
 Dutxar-nos en compte de banyar-nos.
Estalviar paper
Reduir el consum de bosses de plàstic
 Anar a comprar amb cistell o carret
 Utilitzar la bossa del pa
Reduir l’emissió de gasos d'efecte hivernacle

16. 2. Reciclar
Restes orgàniques :
Restes de carn (ossos) i de
peix (espines), closques...
Restes de fruites i verdures.
Restes de plantes i
serradures, taps de suro,
marro de cafè …
TOT AIXÒ VA AL
CONTENIDOR MARRÓ

17. Restes de plàstic:
• Paper d’alumini
• Bosses de plàstic
• Brics
• Envasos de iogurt...
• Llaunes
TOT AIXÒ VA AL
CONTENIDOR GROC

18. Restes de paper:
• Paper
• Capses de cartró
• Revistes
• Diaris
TOT AIXÒ VA AL
CONTENIDOR BLAU

19. Restes de vidre:
• Ampolles de vidre
• Pots de vidre sense
tap
• Plats, copes, gots de
vidre…
TOT AIXÒ VA AL
CONTENIDOR VERD

20. Contenidor de piles:
• Piles gastades
Contenidor de medicaments:
• Medicaments
caducats i gastats

21. 3. Reutilitzar
• Reutilitzar les bosses de plàstic, els pots de vidre, les
capses de sabates...
• Reutilitzar fulls.
• Fer servir les oueres d’ous més d’un cop…
Enguany, per fer el nostre forn solar vam reutilitzar molts materials.

22. La primera volta al món
L'any 1522, poc més de tres anys després d'haver salpat d'un port espanyol, el
capità Juan Sebastián Elcano tornava a Espanya amb 17 dels 265 homes que
formaven la tripulació inicial i amb una nau , la Victòria, de les cinc que n’havien
salpat l'any 1519 (Fernando de Magallanes que va ser el primer en comandar
la tripulació va morir a Mactan, illa de les Filipines, l'any 1521). Era la primera
vegada que es donava la volta al món, es demostrava que la Terra era
rodona i es provava l'existència d'un nou continent (Amèrica).
Fernando de Magallanes Juan Sebastián ElcanoEl viatge (1519-1522)
Curiositats

23. Antonio Pigafetta (explorador, geògraf i cronista italià) ens va deixar una crònica
dels fets que constitueix la principal font d’informació sobre aquest viatge:
“ ... El dimecres 28 de novembre de 1520 vam passar l’estret per entrar a la
Gran mar que, de seguida, vam anomenar mar Pacífica i per on vam navegar
durant tres mesos i vint dies sense tastar cap aliment fresc.
La galeta que ens menjàvem ja no era pa, sinó una pols barrejada amb cucs
que n’havien devorat tota la substància i que feia una fortor insuportable perquè
estava amarada d’orins de rata. L’aigua que ens vèiem obligats a beure era
pútrida i pudent. Per no morir de fam, vam menjar trossos de cuir que
recobrien el pal major i que impedien que la fusta fregués amb les cordes. Aquest
cuir, sempre exposat a l’aigua, al Sol i al vent, era tan dur que s’havia de
remullar a la mar quatre o cinc dies perquè s’estovés una mica i després el
coíem i ens el menjàvem. Fins i tot les rates, tan repugnants a l’home, van
arribar a ser una menja cara que es pagava a mig ducat la peça.
Això no va ser el pitjor. La nostra desgràcia més gran era veure’ns atacats per
una malaltia que feia que les genives s’inflessin fins al punt de sobrepassar les
dents i els que se’n veien afectats no podien menjar cap aliment. En van morir di-
nou, entre ells el gegant patagó i un brasiler que anava amb nosaltres...”

24. Missatge terrícola
Les plaques que portaven les sondes espacials Pionner i els discs d’or que porten les
sondes espacials Voyager no són més que una mena de missatges destinats a formes
de vida extraterrestres intel·ligents que les puguin trobar. Expliquen qui som, on ens po
den trobar…
Per saber-ne més:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pioneer_11
http://es.wikipedia.org/wiki/Voyager
http://es.wikipedia.org/wiki/Disco_de_oro_de_las_Voyager
Placa de la sonda Pionner 11 Disc d’or de la sonda Voyager

25. Fonts consultades
50 coses que els nens poden fer per salvar la Terra. Editorial Emecé. Barcelona,1992
BEAUMONT, Émilie i altres. Els volcans. Editorial Panini. Paris, 2004
SERRAHIMA, Claret. La terra està malalta. Editorial La Galera. Barcelona, 1994
VILLANES, Carlos. ¡Salva tu planeta! Editorial El barco de vapor. Fuenlabrada, 2002
SIERRA,Jordi. ¡Enchúfate a la energía! Editorial El barco de vapor. Fuentelabrada, 2001
Pàgines web
Vídeos:
Seis grados que podrían cambiar el mundo. National Geographic Televisión & Film 2007
Informe Tierra. National Geographic Televisión & Film 2007
Planeta Agua. National Geographic Televisión & Film 2006