1. Història del Món Contemporani
1r de Batxillerat
INS Josep Brugulat

2.  Què és? Un sistema econòmic, social i polític.
 On es va produir? A Europa.
 Quan? Entre els segles XVI i XIX.
 Característiques:
 Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).
 Societat: estamental.
 Demografia: població estancada.
 Política: absolutisme monàrquic.

3.  1.0.- Introducció.
 1.1.- La propietat de la terra.
 1.2.- Els drets senyorials.
 1.3.- Una producció insuficient.
 1.4.- Una població estancada.
 1.5.- Indústria tradicional i manufactures.
 1.6.- La insuficiència dels transports.
 1.7.- Comerç interior i comerç colonial.

4.  Economia rural: 80 % de la població al camp.
 Economia d’autoconsum (comerç escàs).
 Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi
tota la terra.
 Des del segle XVI: desenvolupament del comerç →
creixement de l’artesania.

5.  Era la principal font de riquesa.
 Pertanyia majoritàriament als senyors.
 No la podien vendre ni perdre mai (propietat
vinculada).
 Divisió de la senyoria territorial en:
 Reserva senyorial.
 Masos.

6.  Definició.
 Procedència:
 Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).
 Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…
 L’església, a més, rebia el delme.

7.  Agricultura endarrerida, de subsistència i
policonreu → escàs comerç.
 Tipus d’explotacions:
 Camps oberts o openfields: rotació triennal.
 Terres comunals.
 Insuficient producció ramadera.
 Conseqüències: crisis de subsistència → fam →
desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i revoltes
(revoltes del pa).

8.  Escàs creixement demogràfic.
 Causes: pèssimes condicions alimentàries,
sanitàries, higièniques i de vida de la major part
de la població.
 Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa
esperança de vida i alta mortalitat infantil.

9.  Autosuficiència econòmica al camp.
 Els gremis a les ciutats:
 Associacions d’artesans del mateix ofici.
 Controlen la producció i venda dels productes.
 Eviten la competència.
 Assistència mútua dels seus associats.
 Per a evitar el control dels gremis:
 Domestic system o treball a domicili.
 Manufactures reials o privades.

10.  Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el
creixement del comerç.
 Transport terrestre molt deficient → desplaçaments
llargs i costosos.
 Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) →
dependència dels vents.
 Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de
la hidrografia i els canals.

11.  Comerç interior limitat a les fires i mercats.
 Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement
del comerç colonial → acumulació de capital, nous
mercats i matèries primeres.
 Enriquiment de la burgesia comercial i financera
(creixement de les finances).
 El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir
l’economia nacional per acumular metalls preciosos
(proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.

12.  2.1.- Els estaments.
 2.2.- Els privilegiats.
 2.3.- Els no privilegiats.

13. Pàg. 10
Piràmide
 Divisió teòrica en tres  Divisió real en dos
ordres o estaments: classes socials:
◦ Clergat. ◦ Privilegiats.
◦ Noblesa. ◦ No privilegiats.
◦ Tercer Estat.

14.  Gaudien de drets i privilegis.
 Composició: noblesa i clergat.
 La noblesa:
◦ Eren el 2-3% de la població.
Imatges ◦ Riquesa procedent de les seues propietats territorials i
pàgs. 5 i
11 dalt
els seus privilegis.
◦ Diferències internes segons títol i procedència.
 El clergat:
◦ Eren menys de l’1% de la població.
◦ Es dividia en:
 Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.
 Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.

15.  Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa
més del 90% de la població.
 Composició: burgesia, classes populars urbanes i
camperolat.
 La burgesia:
◦ Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder
(ennobliment).
◦ Divisió interna segons la riquesa i ocupació.
 Classes populars urbanes: treballadors urbans que
vivien en males condicions (artesans,…).
 El camperolat:
◦ Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.
◦ Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs.
Imatge
p.11 baix

16.  3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
 3.2.- Els inicis del parlamentarisme.

17.  El rei tenia el poder absolut, provinent directament de
Déu i sense control. Lluís XIV.
 L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat
(nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.
 Administració provincial i local: governadors i intendents,
també nomenats pel rei.
 Límits teòrics del poder reial:
◦ La llei divina.
◦ El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).
◦ Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).

18.  Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països
Baixos i repúbliques italianes.
 El model anglès:
◦ Revolució de 1649: República fins 1660.
◦ Es tracta d’una monarquia parlamentària.
◦ L’Habeas Corpus (1679).
◦ La Revolució de 1689:
 Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).
 Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial.
 Separació de poders.
◦ Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i
és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).
◦ Influència en el pensament il·lustrat.

19.  4.0.- Introducció.
 4.1.- L’esperit de la Il·lustració.
 4.2.- La crítica a l’Antic Règim.
 4.3.- El despotisme il·lustrat.

20.  Causes de la crisi de l’Antic Règim:
◦ Expansió del comerç.
◦ Noves formes de producció: domestic system i
manufactures.
◦ Poder econòmic de la burgesia → demanarà tindre
privilegis i poder polític.
◦ Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració, base la
independència dels EUA i de la Revolució Francesa.

21.  Ideologia al servei de la burgesia.
 Precedents:
◦ Newton: mètode científic.
◦ Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders,
igualtat legal i drets bàsics individuals.
 Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al
teocentrisme i la religió).
Document
Pàg. 19

22.  Proposen un nou model polític i social basat en la
llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les
bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).
 Montesquieu: divisió de poders.
 Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.
 Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.
 Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i liberals.

23.  “Tot per al poble, però sense el poble”.
 Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa
(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III.
 Què fan?: centralisme, reformes administratives,
foment de l’educació i millores econòmiques
(agricultura, indústria i comerç).
 Límits: reformes econòmiques, però no socials i
polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.