1. Miquel Martí i Pol María del Mar Serrano Marina Escobosa Marta Noguer Esmeralda León

2. Biografia Va néixer a Roda de Ter 1929 i va morir a Vic l’any 2003. Tenia un gran vincle amb el seu poble natal, on sempre va viure. Es va casar casa amb la seva núvia de tota la vida, Dolors Feixas, que treballava de modista, i amb qui tindrà dos fills. Posteriorment al 1986, contraurà matrimoni, amb la que seria la seva segona esposa, Montserrat Sans. Les conseqüències de la malaltia que contragué pels volts del 1970, una esclerosi múltiple, que des d'aquest moment li va impedir moure's i parlar amb normalitat. El compromís del poeta amb la seva classe social i amb el país.

3. La seva disposició, des de jove, a interrogar-se, a esforçar-se per conèixer-se a si mateix i el món que l'envoltava. La seva dedicació a la poesia, que va començar a donar fruits al voltant de 1948. Des de llavors, la millor referència biogràfica de Martí i Pol ha estat la seva obra.

4. Obra PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES: Troba un estil personal i senzill però amb una profunda càrrega reflexiva. Sent debilitat pels decasíl·labs. Una altra peculiaritat és la presència de diàlegs als seus poemes. La seva poesia es basa en la quotidianitat, esdeveniments de la vida personal i la col·lectiva. El poeta fa partícepal lector de la seva pròpia experiència. Llenguatge precís i concís i manté una atenció perfectament calculada per dir just el que vol dir.

5. A partir d'aquí hem de parlar de diverses etapes en la seva producció: Primera etapa: es caracteritza per la recerca de si mateix de Déu. Es produeix un desengany en no trobar respostes metafísiques, situació que supera amb la solidaritat dels altres homes. Segona etapa: A partir de 1957 fins al 1970 el poeta inicia un període d'implicació social, amb un ús mes gran del vers lliure i utilitzant un llenguatge accessible. Tercera etapa: A partir de 1970 i fins el 1975 inicia una nova etapa marcada per l'aparició d'una malaltia crònica i greu: l'esclerosi múltiple. Arran d'aquest fet s'endinsa en la seva soledat i busca l'essència del seu jo per projectar-lo en una nova dimensió. Els poemes que escriu son generalment breus, densos i tancats. Són d'un contingut difícil i formalment més elaborats. La temàtica preferent és la por a l'esfondrament físic i al tema de la mort. Quarta etapa: A partir de 1976 Miquel Martí i Pol sent com la malaltia va frenant progressivament la força inicial i entra en una fase d'estabilització. El poeta celebra el 7è aniversari de la seva malaltia amb una voluntat serena de superar el pas del temps. Ara be, podem distingir dos moments temàtics: el primer de 1976 a 1982; aquesta etapa és una etapa de plenitud a causa dels fruits literaris. El segon moment correspon als anys 1983 a 1985 i estan marcats pel signe del dolor amb la malaltia i la mort de la seva primera esposa.

6. Dels plantejaments existencialistes al realisme històric Es pregunta sobre el seu ésser i destinació  El poble (1966). El seu jo  gent que l’envolta (classe obrera). Crisi dels valors religiosos (1952-1957)  es resol per mitjà d’una obertura social a la seva realitat del seu entorn: d’aquí neixen els poemas El poble i La fàbrica. El poble i La fàbrica  inici del corrent “realisme històric”. Tradueix un món que coneix bé i des de dins, que descriu mitjançant procediments realistes l’inventari o la crònica.

7. Protagonistes d’aquests poemes  obrers que van a treballar a les fàbriques, les dones que fan feina de casa, els jubilats, etc… Característiques més originals d’aquesta poesia  contrast entre la descripció de la vida de l’obrer (condicions molt dures) i el tractament humà (gran tendresa). Finalment, el poeta se sent compromès amb la gent del seu poble i la seva fàbrica. El llenguatge d’aquesta poesia és directe i assequible, amb l’ús de metàfores i imatges senzilles.

8. L’ELIONOR pas sabut dir d’on li venien les ganes de plorar, ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. L’Elionor, d’acord amb molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia:<<si, senyor>> i <<bones tardes>>. L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia:<<si, senyor>> i <<bones tardes>>. La gent se l’estimava l’Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l’escombra. Els anys, però, a dins la fàbrica, es dilueixen en l’opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l’Elionor no hauria

9. COMENTARI La fàbrica (1972) Versos lliures, amb una constant d’hexasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs, amb algun alexandrí i enneasíl·lab. Vers 5-6 metàfora. Vers 11 personificació. També mostra un paral·lelisme entre els versos 1-7 i 27-31. Mostra el dolor d’una dona sense rebel·lia perquè tot està estipulat i sancionat pel costum i la tradició. Aquest poema es autobiogràfic, ja que el mateix autor va treballar en una fàbrica tèxtil