Jornada Tècnica: La gestió de l’energia, punt de partida per a la millora ambiental i la lluita contra el canvi climàtic

1. L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA SEGONS
LA NORMA
ISO 50001 DE SISTEMES DE GESTIÓ
DE L’ENERGIA
Antonio CARRETERO PEÑA
Dirección de Desarrollo
Área de Eficiencia Energética
Abril 2013

2. Índex
1. Dades generals d’AENOR
2. Model energètic
3. Context energètic
4. Marc de referència UE i Internacional
5. Actuacions d’AENOR en l’àrea del canvi climàtic
6. Relació entre auditoria energètica i sistemes de gestió energètica
7. Sistemes de gestió energètica Norma ISO 50001. Principis,
objectius i requisits
8. Evolució dels certificats de SGE
9. Conclusions

3. AENOR
ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE
NORMALIZACIÓN Y CERTIFICACIÓN
Entitat privada, independent, sense ànim de lucre
ACTIVITATS
- Elaborar normes tècniques nacionals (UNE) i participar
en l’elaboració de normes internacionals
- Certificar productes, serveis i empreses
(sistemes de gestió)
Entitat designada pel Ministerio de Industria y Energía (R.D. 1614/1985), com a entitat per a
desenvolupar les activitats de N+C. Reconeguda com a organisme de normalització i per a
actuar com a entitat de certificació (R.D. 2200/1995)

4. Normalització
International Standardisation
Organisation (ISO)
International Electro-
technique Commission (IEC)
Standardisation European Committe (CEN)
European Committee for Electro-
technique Standardisation
(CENELEC)
Eco-label World Net (GEN)
Comisión Pan-Americana Normas
Técnicas (COPANT)
Certificació
Certification World Net (IQNet)
European Institute for
Telecommunications
Standardisation (ETSI)
AENOR N+C

5. 26.720 Certificats ISO 9000
1.480 Certificats OHSAS 18001
6.960 Certificats ISO 14000
631 Certificats EMAS
112 Certificats SGE
Qualitat Medi Ambient
Internacional Recursos Humans
Més de 45 Acords internacionals per a la certificació de
sistemes
Més de 40 Països on AENOR ha concedit certificats
500 Auditors
Producte
Més de 92.000 Certificats
Normalització
Més de 29.000 Normes
(UNE i Ratificades)
Canvi climàtic
Més de 300 projectes MDL, AC i Voluntaris
Més de 50 petjades de carboni
(Producte, servei, esdeveniment i organització)
AENOR. Presentació institucional

6. 6
COMPETITIVITAT
• Dependència
energètica externa.
• Volatilitat en els
preus energètics
• Inestabilitat política
en l’origen dels
subministraments
• Necessitat de
reduir la
intensitat
energètica de
l’economia per a
reduir
vulnerabilitat
davant shocks de
preus
• L’augment tendencial
de les emissions
produirà un augment
de la temperatura
superior als 2 - 4
graus per a finals de
segle.
SEGURETAT
ENERGÈTICA
CANVI
CLIMÀTIC
Model energètic - Reptes
El model energètic s’enfronta a reptes en matèria de canvi
climàtic, seguretat energètica i competitivitat

7. Repte Competitivitat i canvi climàtic
CONTEXT ENERGÈTIC UE
Estratègia 20-20-20
OBLIGACIONS PER A L’ANY 2020
20% Obligatori de contribució de les
energies renovables
20% Reducció del consum energètic
20% de reducció d’emissions de GEI al
2020 respecte als nivells de 1990

8. 8
La volatilitat dels preus internacionals de l’energia i la concentració de les reserves a
ubicacions geogràfiques políticament inestables suposa un repte per a la seguretat
energètica del nostre país, més dependent de l’exterior que la UE.
Evolució dels preus de la mm.pp energètiques
(base 100)
Fuente: BP
Reserves de petroli i gas sobre producció (anys)
Fuente: BP
0
50
100
150
200
250
300
EEUU y
Canadá
Latam Europa Rusia y
Kazajstán
Oriente
Medio
África Asia y
Pacífico
petróleo
gas
El consum de petroli, gas i carbó suposa el 76% de la demanda final d’energia a Espanya.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
01/01/1995
01/05/1995
01/09/1995
01/01/1996
01/05/1996
01/09/1996
01/01/1997
01/05/1997
01/09/1997
01/01/1998
01/05/1998
01/09/1998
01/01/1999
01/05/1999
01/09/1999
01/01/2000
01/05/2000
01/09/2000
01/01/2001
01/05/2001
01/09/2001
01/01/2002
01/05/2002
01/09/2002
01/01/2003
01/05/2003
01/09/2003
01/01/2004
01/05/2004
01/09/2004
01/01/2005
01/05/2005
01/09/2005
01/01/2006
01/05/2006
01/09/2006
01/01/2007
01/05/2007
01/09/2007
01/01/2008
01/05/2008
01/09/2008
BrentUSD/BBL CarbónUSD/ton HenryHubUSD/MMBtu
Dependència i vulnerabilitat
Repte de la Seguretat energètica

9. 9
Eficiència energètica (demanda)
No existeix una única solució al model
Alternativa amb la major capacitat de contribuir
a la reducció d’emissions.
Caràcter multisectorial i necessitat de R+D+I.
La millora de l’eficiència energètica comporta
beneficis econòmics nets.
Energies renovables
Noves opcions que augmenten l’electrificació
del sistema energètic
Nuclear
Captura i emmagatzematge de carbó (CCS)
R+D+i
Tecnologies no emissores (Oferta)
Les solucions al model passen per l’eficiència energètica i la implantació de
tecnologies no emissores
Model energètic - Solució

10. 10
… L’eficiència energètica i les renovables contribuiran a la reducció global d’emissions
en un 43% i un 21%, respectivament.
Contribució de cada opció tecnològica a la reducció d’emissions de l’escenari BLUE en el període 2005-2050
Perspectives sobre tecnologia energètica: escenaris i estratègies fins l’any 2050. AIE
La millora de l’eficiència energètica en cadascun dels àmbits requerirà desenvolupar el
potencial de R+D+i en xarxes intel·ligents, gestió de la demanda, logística,
emmagatzematge energètic…
L’eficiència energètica és la principal opció per a aconseguir l’objectiu d’emissions per costat de
la demanda
Model energètic - Solució

11. Context energètic
QUINA ÉS LA RESPOSTA: ENERGIA INTEL·LIGENT PER A EUROPA
Instruments Legislatius
• Directiva de Electricidad. Liberación de mercado
• Directiva de aparatos Domésticos
• Directiva de edificios
• Directiva de cogeneración
• Directiva de biocombustibles
• Directiva 2012/27/UE relativa a la eficiencia energética
• Directiva de ecodiseño (ampliada a productos relacionados con la energía)
• Directiva de renovables (Importancia Geotermia y Biomasa)
• Reglamentos de vehículos de motor y los motores
• Más las nuevas de refundido de etiquetados, etiquetado de neumáticos, etc..

12. EUROPA
D 2012/27/UE relativa a la Eficiencia Energética (Octubre 2012)
• Los planes de EE pueden generar considerables ahorros de energía,
especialmente si son aplicados por sistemas de gestión de energética.
• Las auditorías energéticas tienen que ser obligatorias y periódicas para
las grandes empresas … y deben tener en cuenta las normas como EN-
ISO 50001 …
• Función ejemplarizante de los edificios de los organismos públicos
animando a la implantación de un sistema de gestión energética, que
incluya auditorías energéticas, dentro de la aplicación de su plan;
• Los Estados miembros velarán por que se someta a las empresas que
no sean PYME a una auditoría energética …. Se eximirá del
cumplimiento a las que apliquen un sistema de gestión energética o
ambiental certificado por un organismo independiente …
Context energètic

13. ESPAÑA
• Estrategia de ahorro y EE (E4) 2004-2012. PA2005-2007 y PA2008-
2012.(PAE4+)
• Destaca la promoción de las ESE y Acuerdos voluntarios para conseguir
ahorro en la industria (Ejemplo Aenor-Aege)
• Acuerdo de Consejo de Ministros de 1 de Agosto 2008. Plan de
activación del Ahorro y la eficiencia energética 2008-2012. 31 medidas
de ahorro y eficiencia energética que incluyen una valoración positiva
de las empresas certificadas según la UNE 216301:2007 (antecedente de
la UNE-EN 16001:2009 y de la UNE-EN-ISO 50001:2011) en la
contratación pública.
• Acción ejemplarizante de la Administración destacada por la Comisión
Europea (Resolución 14 de enero de 2010: Plan de Activación de EE en
edificios de las AAPP).
Context energètic

14. Proyecto de Ley de Eficiencia Energética y Energías Renovables (Abril 2011)
Artículo 39. Las empresas del sector industrial tendrán la obligación de realizar auditorías energéticas
en sus instalaciones cuando éstas superen unos niveles mínimos de consumo energético, en los
plazos que, reglamentariamente, determine el MITC para los diferentes umbrales de consumo.
Artículo 41. Obligatoriedad de incorporación de sistemas de gestión energética y certificación
1. Las instalaciones industriales deberán incorporar sistemas de gestión energética que deberán ser
certificados por empresas acreditadas para tal finalidad, de acuerdo con el procedimiento y
calendario que apruebe, reglamentariamente, el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
2. El procedimiento y calendario a que se refiere el punto anterior incluirá plazos obligatorios para la
acreditación de la exigencia de incorporación de sistemas de gestión energética distintos según
agrupación de actividad y nivel de producción.
3. Las convocatorias públicas de ayudas de la Administración General del Estado incorporarán criterios
de discriminación positiva en favor de proyectos que produzcan ahorros y mejoras de la eficiencia
energética suficientemente acreditadas en los procesos industriales; de aquellos que incorporen
energías renovables, así como para empresas certificadas de acuerdo con lo recogido en este
artículo.
Context energètic
ESPAÑA

15. Proyecto de Ley de Eficiencia Energética y Energías Renovables (Abril 2011)
Artículo 39. Las empresas del sector industrial tendrán la obligación de realizar auditorías energéticas
en sus instalaciones cuando éstas superen unos niveles mínimos de consumo energético, en los
plazos que, reglamentariamente, determine el MITC para los diferentes umbrales de consumo.
Artículo 41. Obligatoriedad de incorporación de sistemas de gestión energética y certificación
1. Las instalaciones industriales deberán incorporar sistemas de gestión energética que deberán ser
certificados por empresas acreditadas para tal finalidad, de acuerdo con el procedimiento y
calendario que apruebe, reglamentariamente, el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
2. El procedimiento y calendario a que se refiere el punto anterior incluirá plazos obligatorios para la
acreditación de la exigencia de incorporación de sistemas de gestión energética distintos según
agrupación de actividad y nivel de producción.
3. Las convocatorias públicas de ayudas de la Administración General del Estado incorporarán criterios
de discriminación positiva en favor de proyectos que produzcan ahorros y mejoras de la eficiencia
energética suficientemente acreditadas en los procesos industriales; de aquellos que incorporen
energías renovables, así como para empresas certificadas de acuerdo con lo recogido en este
artículo.
Context energètic
ESPAÑA

16. Proyecto de Ley de Eficiencia Energética y Energías Renovables (Abril 2011)
Artículo 51. Gestión energética en grandes edificios
Los propietarios o titulares de edificios serán responsables de realizar una gestión energética del
edificio al objeto de optimizar los consumos de energía de las instalaciones y equipos comunes,
térmicos y de iluminación, del mismo. Esta gestión podrá realizarse de manera directa por el
propietario o titular del edificio o, indirectamente,…
Disposición Adicional Primera. Edificios de la Administración General del Estado
Para conseguir estos objetivos, la Administración General del Estado deberá llevar a cabo la gestión
energética de sus edificios, designando para ello a un gestor energético para cada uno de sus
edificios, designando para ello a un gestor energético para cada uno de sus edificios, con
independencia de su tamaño.
Context energètic
ESPAÑA

17. Marc de referència – Unió Europea
MECANISMES DE CONTROL
I AVALUACIÓ ENERGÈTICA
OBLIGATORIS VOLUNTARIS
Edificació:
• Real Decreto 47/2007
edificios nuevos
• Real Decreto edificios
existentes (borrador)
• UNE EN 16001 Sistemes de
gestió energètica
• UNE 216.501 Auditories
energètiques
• Altres models
Legislació:
• Seguretat industrial
• Enllumenat exterior
• CTE, RITE, COGENERACIÓ, EuP, Interrompibilitat,etc…

18. Marco de referència – Internacional
Grups Estratègics
ISO/SAG E (FR-CN)
(IEC/SG1 – GE)
CEN CENELEC
SECTOR FORUM
Gestió Energètica
ISO/IEC JPC2
TERMINOLOGIA
(FR)
ISO/TC 242
GESTIÓ ENERGÈTICA
(USA/BR)
ISO/TC 257
ESTALVI ENERGÈTIC
(CN/FR/Netherlands)
International - ISO European – CEN/CENELEC
(TERMINOLOGIA)
JWG4
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA/CÀLCUL
DE L’ESTALVI (Netherland/FR)
JWG 3
GESTIÓ ENERGÈTICA I SERVEIS
(IT)
JWG 1
AUDITORIES ENERGÈTIQUES (UK)
JW2
GARANTIA D’ORIGEN I
CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA
ENERGÈTICA (SWED)CEN/CENELEC/ISO/IEC
StandardElaborationStrategy

19. Auditoria
Energètica
Metodologia
Definició sistemàtica
control i seguiment
processos energètics
Desenvolupament de
millores mitjançant
programes de millora
energètica
Implantació SGE,
definició indicadors
d’acompliment
energètic
Relació entre UNE 216501 i ISO 50001
ISO 50001 Sistemes de
Gestió de l’energiaUNE 216501 Auditories
Energètiques
Millores
Informe

20. Antecedents de la norma de gestió
2000 2001 2003 2005 2007 2009 2011
USA
ANSI/MSE
2000:2000
DINAMARCA
DS 2403:2001
SUECIA
SS 6277 50:2003
IRLANDA
I.S. 393:2005
ESPAÑA
UNE 216391:2007
COREA DEL SUR
KSA 4000:2007
SUDAFRICA
SANS 879:2009
CHINA
GB/T 23331:2009
EUROPA
EN 16001:2009
INTERNACIONAL
ISO 50001

21. Reflexions
 Aquesta norma no estableix requisits absoluts per a l’acompliment energètic més
enllà dels compromisos inclosos en la política energètica, del compliment dels
requisits legals aplicables i la millora contínua.
 No estableix per ella mateixa criteris de rendiments respecte a l’energia. Els conceptes
d’abast i límits li donen flexibilitat a l’organització per a definir el que està inclòs al
SGE.
 El concepte d’acompliment energètic inclou l’ús de l’energia, l’eficiència energètica i
el consum energètic. Per la qual cosa l’organització pot elegir entre un ampli ventall
d’activitats d’acompliment energètic. Per exemple, l’organització pot reduir el seu
volum de demanda, utilitzar l’excedent d’energia o l’energia desaprofitada o millorar
les operacions dels seus sistemes, processos o equipament.
 Dues organitzacions que realitzen activitats similars però que tenen diferent
acompliment energètic, poden ambdues complir amb els requisits.
Norma ISO 50001:2011

22. Norma ISO 50001:2011
Reflexions
Font: publicació “DIN EN 16001: Energy management
Systems In Practice. A guide for Companies and
Organizations
Acompliment
energètic
Ús
d’energia
Consum
d’energia
Intensitat
d’energia
Concepte d’acompliment energètic

23. Objectius de la norma ISO 50001
• Fomentar eficiència energètica a les organitzacions.
• Fomentar l’estalvi d’ energia.
• Fomentar la millora en l’acompliment energètic.
• Disminuir les emissions de gasos que provoquen el
canvi climàtic.
• Garantir el compliment de la legislació energètica.
• Incrementar l’aprofitament d’energies renovables o
excedents.
• Millora de la gestió de la demanda.

24. Aplicabilitat de la norma ISO 50001
• Millorar l’eficiència energètica dels seus processos de forma
sistemàtica
• Establir, implementar, mantenir i millorar un sistema de gestió
energètica
• Assegurar la seva conformitat amb la seva política energètica
• Demostrar aquesta conformitat a altres mitjançant la certificació del
seu sistema de gestió energètica per una organització externa
• Millores comercials: augment de la competitivitat, nous mercats
(prioritat licitació)
• Reducció de costos: optimització de l’ús de recursos, disminució de la
intensitat energètica (consum energètic/PIB)
• Prevenció de costos: Eina idònia per a facilitar la feina del Gestor
Energètic i implantació d’actuacions provinents d’auditories
energètiques.
APLICABLE A ORGANITZACIONS QUE DESITGIN:

25. REQUISITS DE LA NORMA ISO 50001
• 4.1. Requisits generals
• 4.2 Responsabilitats de la Direcció
• 4.3. Política energètica
• 4.4. Planificació energètica
– 4.4.1. General
– 4.4.2. Requisits legals i altres requisits
– 4.4.3. Revisió energètica
– 4.4.4. Línea Base.
– 4.4.5. Indicadors de rendiment energètic
– 4.4.6. Objectius, metes i plans d’acció energètics

26. REQUISITS DE LA NORMA ISO 50001
• 4.5. Implementació i operació
– 4.5.1. General
– 4.5.2. Presa de consciència, formació i competència
– 4.5.3. Documentació
– 4.5.4. Control de les operacions
– 4.5.5. Comunicació
– 4.5.6. Disseny
– 4.5.7. Obtenció de serveis energètics, productes, equips i subministres
d’energia.

27. REQUISITS DE LA NORMA ISO 50001:2011
• 4.6. Verificació
– 4.6.1. Monitorització, mesura i anàlisis
– 4.6.2. Avaluació del compliment legal i altres
– 4.6.3. Auditoria interna del sistema de gestió energètica
– 4.6.4. No conformitat, acció correctiva i acció preventiva
– 4.6.5. Control dels registres
• 4.7. Revisió per la direcció
– 4.7.1. Elements d’entrada per a les revisions
– 4.7.2. Resultats de les revisions per la direcció

28. REQUISITS GENERALS
Aquesta Norma
Internacional té com a finalitat la
millora de l’acompliment
energètic.
L’organització revisarà i
avaluarà periòdicament el seu
sistema de gestió de l’energia per
a identificar oportunitats de
millora i la seva implementació.
El ritme d’avenç, l’ extensió
i la durada del procés de millora
contínua són determinats per la
pròpia organització.
Sistema de Gestión de la Energía
F
V
f
v
Política energética
Organización Procedimientos
Procesos Recursos
“Definir i documentar l’abast del sistema de Gestió de l’Energia”
Norma ISO 50001:2011

29. Analitzar l’ús i consum de
l’energia
Identificar les àrees d’ús
significatiu de l’energia i
de consum
Identificar oportunitats
per a la millora de
l’acompliment energètic
Fases de la Planificació Energètica
Revisió
energètica
Resultats
planificació
Entrades
Planificació
Ús i consum de
l’energia passat
i present
 Variables
rellevants que
afecten a l’ús
significatiu de
l’energia
Acompliment
Línea Base
Energètica
IDEs
Objectius i metes
Plans d’ acció
Norma ISO 50001:2011

30. Norma ISO 50001:2011 – Revisió energètica
Preparació
Visita a
instal·lacions i
inspeccions
Recollida
de dades
Comptabilitat
energètica
Propostes
de millores
Informe
Final
• Abast tècnic
• Àmbit físic
• Canals d’informació
• Programa de treball
• Planificació Campanya de
mesures
• Estat d'instal·lacions
• Anàlisis dels
subministres energètics.
• Criteris d’elecció i
utilització
• Energia elèctrica. Combustibles
• Autoproducció d’energia
• Altres fonts d’ energia
• Procés de producció
• Tecnologies horitzontals i serveis
• Medició i recollida de dades
• Generació, consums energètics i costos anuals
• Balanç energètic dels consums per tipus d'instal·lacions
• Perfil temporal del consum, preu mig
• Ràtios de generació, consum i/o consum específic
• Anàlisis de propostes de millora, desenvolupament de les
millores
• Concatenació de millores
• Combustibles
• Recomanacions i bones pràctiques
•
• Objecte i abast
• Metodologia, generalitats,
• Estat d'instal·lacions.
• Comptabilitat energètica
• Anàlisis de propostes de millores

31. L’organització ha d’establir, implementar i mantenir plans d’ acció per a
aconseguir els seus objectius i metes.
Els plans d’acció han d’incloure:
 la designació de responsabilitats;
 els mitjans i el cronograma previst per a aconseguir les metes
individuals;
 un enunciat del mètode mitjançant el qual la millora de l’acompliment
energètic serà verificat;
 un enunciat del mètode per a verificar els resultats.
 els plans d’acció han de ser documentats i actualitzats a intervals
definits.
Norma ISO 50001:2011 – Plans d’Acció

32. (incloent el manteniment)
IDENTIFICACIÓ D’OPERACIONS ASSOCIADES AMB ELS SEUS USOS
SIGNIFICATIUS DE L’ ENERGIA (equips, instal·lacions i edificis)
i aquelles que puguin produir desviacions dels objectius i la política
PLANIFICACIÓ DE LES OPERACIONS/ ACTIVITATS/PROCESSOS
ESTABLIMENT DE CRITERIS OPERACIONALS ENERGÈTICS PER A
L’ÚS I CONSUM EFICIENT
COMUNICACIÓ REQUISITS / PROCEDIMENTS A PERSONAL,
PROVEÏDORS, INCLOENT CONTRACTISTES
EL DISSENY, L’ESPECIFICACIÓ, I LES ACTIVITATS DE COMPRA DELS
PROJECTES RELEVANTS I DELS SERVEIS D’ENERGIA, PRODUCTES,
EQUIPS I ENERGIA
Norma ISO 50001:2011 -Implantació

33. CONTROL OPERACIONAL
En general, els procediments i instruccions de treball per al control de les operacions han
d’incloure la realització d’estudis de balanços de matèria i energia a les instal·lacions.
 Pla de mesura, l’estimació només s’ha de dur a terme en casos justificats.
 Regles clares de manteniment que persegueixin una major eficiència energètica.
 Desenvolupament de procediments d’eficiència energètica per a equips i instal·lacions.
 Procediments de compres per a equips, instal·lacions i subministraments d’energia.
 Inventari actualitzat d’equips consumidors.
Norma ISO 50001:2011 -Operació

34. SEGUIMENT I MEDICIÓ
En general, els procediments i instruccions de treball per al control de les operacions han
d’incloure la realització d’estudis de balanços de matèria i energia en les instal·lacions.
Distribución del consumo térmico
72,0%
22,9%
3,7%
1,3%
Calefacción Cocina de cafetería ACS Pérdidas (en ACS)
Distribución del consumo térmico
72,0%
22,9%
3,7%
1,3%
Calefacción Cocina de cafetería ACS Pérdidas (en ACS)
Distribución de consumos de agua (%m3)
3,6% 6,5%
11,5%
78,4%
ACS Condensadores evaporativos Riego AFCH Hospital
Distribución de consumos de agua (%m3)
3,6% 6,5%
11,5%
78,4%
ACS Condensadores evaporativos Riego AFCH Hospital
Distribución de consumos eléctricos
50,27%
26,82%
1,07%
2,18%
2,53%
17,13%
HVAC Iluminación Central hídrica
Otras centrales Cocina y Cafetería Fuerza
Distribución de consumos eléctricos
50,27%
26,82%
1,07%
2,18%
2,53%
17,13%
HVAC Iluminación Central hídrica
Otras centrales Cocina y Cafetería Fuerza
Monitorització, mesura i anàlisis:
 La captura i monitorització de dades,
 Anàlisis, i en el seu cas actuació, sobre els
mateixos,
 Balanç periòdic amb la línea base establerta,
 Implantació dels plans d’acció i millores i
 comparació de resultats amb altres companyies.
Norma ISO 50001:2011 - Verificació

35. SEGUIMENT I MEDICIÓ
La informació que derivi d’aquesta activitat de control,
unit a la informació originada per les medicions
associades, constitueix el conjunt de registres
específicament energètics l'anàlisi del qual permet
justificar objectius de millora com la instal·lació de nous
equips que millorin l’eficiència energètica, o el
desenvolupament de pràctiques de treball més eficients
des del punt de vista energètic.
S’ha de definir i implementar un pla de mesura.
L’organització ha d’assegurar-se que la precisió i la repetibilitat de l’equip de
seguiment és apropiat per a la tasca i mantenir els registres associats.
Norma ISO 50001:2011 - Verificació

36. Presa de dades
Diagnòstic energètic (e. actual) i/ó
Auditoria energètica (UNE216501:2009)
Línea Base energètica
Planificació/ Pla d’acció
Definició del SGE
Requisits legals
Documentació
Implantació/Verificació/
Anàlisis de Dades
Auditoria interna
Revisió del sistema/
Definició d’objectius
IMPLANTACIÓ SGE
Source: Danish DS 2403:2001, Energy Management-Specification.
Indicadors d’acompliment energètic
Revisió energètica
Norma ISO 50001:2011 - Conclusió

37. Experiències
SECTOR INDUSTRIAL GRANS CONSUMIDORS D’ ENERGIA: AcordAEGE-AENOR (Cementos
Portland, ArcelorMittal, FerroAtlántica, Holmen Paper, Atlantic Copper, Torraspapel,
Carburos Metálicos, Messer, Croda), …
SECTOR SERVEIS : “ R y LV, Plantes de Tractament, Incineració de Residus” (Urbaser, TIR
Cantabria, Tirme, J. Canet, Valgra, Retralec) ; “Gestió Integral de l’Aigua ” (Urbaser,
Aqualia, Drace, Aguas de Valencia, Acciona Agua) , “Transport” (Alsa, . .)
SECTOR INDUSTRIAL : Schneider, Gestió automatitzada equipatges (Aena-Siemens);
PYME S (Ceracasa, Friopuerto Valencia, Inosa, Nilo Industria Gráfica, Tissat, Sigre) , …
SECTOR RESIDENCIAL I TERCIARIO: Edificis comercials i residencials (Endesa, Unión
Fenosa ,REE, CICE Junta de Andalucía, Acciona, Catedral de Mallorca, Inteco, Inerga);
Hospitals (Capio, Ribera, SAS); Hotels; Centres Comercials (Eroski); Institutos,;
Aeropuertos), ..
SECTOR GENERACIÓ : Cicles Combinats (Nueva Generadora del Sur (Grupo Gas Natural
Fenosa y Cepsa, Endesa), …
SECTOR GESTIÓ ENERGÈTICA i ESES : Ferroser, Eldu, Sece, GNF Engineering, Creara,
Insertec

38. Evolució certificats de sistemes de gestió energètica
0
20
40
60
80
100
120
2007*
Piloto
2008*
Pilotos
2009 2010 2011 dic 2012
Evolució Certificats UNE-EN ISO 50001
Certificados emitidos
EVOLUCIÓ DELS CERTIFICATS UNE EN ISO 50001
(antigues EN 16001 y UNE 216301)

39. Conclusions generals
• El simple fet d’implantar un sistema de gestió energètica suposa una
disminució del consum energètic .
• Eina útil i eficaç per a donar compliment de forma contínua a la legislació
energètica i als compromisos ambientals de l’organització.
• Estalvi de costos i per tant millora en competitivitat.
• Eina idònia per la figura de Gestors Energètics i per a la implantació i segui
ment d’ actuacions procedents d’auditories energètiques.
• Efecte diferenciador davant a competidors. Prioritat en licitacions públiques
• Potencial d’estalvi important en funció dels diferents sectors.
• Algunes de les inversions tenen unes taxes de retorn baixes (4 anys).
BENEFICIS

40. Conclusions generals
• L’experiència d' AENOR ha permès que la ISO recorri a aquesta associació
per a impartir els seus cursos oficials de formació en gestió energètica ISO
50001 en diversos països d’Amèrica Llatina (Uruguai 2011, Bolívia, Xile,
Mèxic i Cuba 2012, altres al 2013).
• La principal eina d’aquest curs és la publicació d' AENOR:
“ GESTIÓ DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: CÀLCUL DE CONSUM, INDICADORS I
MILLORA”
• Conté diversos casos pràctics i de càlculs de línees base, indicadors de
l’acompliment i implantació d’un SGE.
BENEFICIS

41. Conclusions generals

42. Model AENOR d’Eficiència Energètica
Auditoria Energètica
UNE 216501
Plans de Negoci de
Projectes de Millora
Sistema Gestió
Energètica
UNE-EN ISO 50001
Verificació
AENOR
Verificació
AENOR
Certificació i
concessió marca
AENOR

43. Antonio CARRETERO PEÑA
Dirección de Desarrollo
Área de Eficiencia Energética
AENOR
Moltes gràcies
per la seva atenció