1. Cronograma i contingut de les
visites d’educació en l’asma infantil
Setembre 2011

2. Educació en asma
Educació com a procés que s’ha d’adaptar a cada persona
per capacitar-la a prendre decisions autònomes a partir del
reconeixement dels símptomes de la malaltia.
Les GPC apunten a l’educació com a part essencial en el
control de l’asma.
Per establir el procés es necessita un pla d’acció escrit i
personalitzat.
2

3. Educació en asma
Educació com a procés que s’ha d’adaptar a cada persona
per capacitar-la a prendre decisions autònomes a partir del
reconeixement dels símptomes de la malaltia.
Les GPC apunten a l’educació com a part essencial en el
control de l’asma.
Per establir el procés es necessita un pla d’acció escrit i
personalitzat.
3

4. Procés educatiu: coneixements i habilitats mínimes
L’asma com a malaltia crònica amb tractament a llarg
termini.
Diferència entre inflamació i broncoconstricció.
Reconèixer els símptomes de la malaltia.
Identificar els desencadenants i saber evitar-los.
Conèixer els diferents fàrmacs.
Utilització correcta dels inhaladors.
Monitorització de símptomes i en alguns pacients el FEM o
FEV1.
Reconèixer els signes d’empitjorament.
Saber actuar davant d’una crisi.
4

5. Motivació de les famílies
Depèn en gran mesura de :
Coneixements previs, experiències, creences i expectatives
sobre l’asma.
Fase de la malaltia: el diagnòstic recent facilita l’interès per
aprendre.
Percepció de la gravetat de la malaltia (ingressos ...)
Dels canvis necessaris en l’estil de vida.
5

6. Motivació dels sanitaris per iniciar un programa d’educació
Dependrà de :
Grau de coneixements sobre l’asma i de
la confiança en un mateix.
De la percepció del benefici de la
intervenció.
De les barreres del temps i altres.
6

7. Efectivitat dels programes educatius: Nivell d’evidència A
Objectiu:
Estar lliure de símptomes.
Tenir la millor funció pulmonar possible.
Participar en totes les activitats que desitgi.
No faltar a l’escola.
No acudir a Urgències.
No hospitalització.
7

8. Esglaons en l’educació
Ampliar coneixements sobre l’asma.
Tercer esglaó: autocontrol Maneig del FEM a casa.
i control Maneig del semàfor.
Registre i control dels símptomes a casa.
en família
Presa de decisions autònomes positives.
(algunes famílies)
Ampliar coneixements sobre asma.
Segon esglaó: control Consensuar pla terapèutic i de modificació d’estils
compartit de vida.
Identificació de desencadenants específics.
(major part de les
Maneig del FEM a la consulta.
famílies) Rescat precoç de les crisis a casa.
Comprendre el diagnòstic d’asma.
Adquirir coneixements bàsics sobre l’asma.
Primer esglaó: control Estimular a una vida normal.
mèdic de la malaltia. Tècniques d’inhalació.
(per totes les famílies) Reconeixement precoç dels símptomes comuns i
símptomes d’alarma.
Mesures generals d’evitació, inclòs el tabac.
8

9. Contingut del programa educatiu
Nº de sessions, periodicitat i durada.
Metodologia d’entrevista clínica
motivacional:preguntes
obertes, concreció, demostrar maneig de la
tècnica per part del nen i/o família, repetició i
recordatori.
Recursos materials: placebos, mesuradors de
FEM, material educatiu, diari de símptomes, pla
escrit individualitzat.
Recursos humans.
Sistema de registre.
Avaluació.
9

10. Inici de l’educació en el moment del
diagnòstic facilita l’adherència.
Educació individualitzada. Prioritzar
persones més que els continguts. La grupal
pot reforçar però no substitueix.
La informació, per ella mateixa, no modifica
el comportament.
10

11. Cronograma: primera visita (30-40 minuts)
Objectius:
Que el nen i cuidador aprenguin a:
Reconèixer els símptomes de l’asma.
Identificar els símptomes desencadenants.
Diferenciar tractament preventiu i
simptomàtic.
Utilitzar correctament els inhaladors.
11

12. Activitats en la primera visita (1)
Explorar creences i pors.
Explicar què és l’asma i el concepte de malaltia
crònica.
Ensenyar a reconèixer símptomes.
Explicar els desencadenants de l’asma (els seus).
Consell antitabac i ambient lliure de fum.
Ensenyar per a què serveixen els medicaments
prescrits.
Mostrar els diferents sistemes d’inhalació
possibles per a ell i deixar triar segons les
característiques. Plantejar pols seca si > 6 anys.
12

13. Activitats en la primera visita (2)
Entregar i explicar el contingut de la carpeta
del programa educatiu: Full de tractament, diari
de símptomes, diari de símptomes FEM (en
majors de 6 anys amb asma moderada-
greu), mesures d’evitació de
desencadenants, full de normes abans
d’educació física...
Comprovar que s’han après els missatges.
Citar per propera visita.
13

14. Segona visita : 7-15 dies després de la primera
Objectius:
Que el nen i cuidador aprenguin:
Els objectius de bon control de l’asma.
Concepte i prevenció de l’asma d’exercici.
Reconèixer símptomes d’empitjorament de
l’asma, i de l’inici d’una crisi.
Saber emplenar el diari de símptomes.
La tècnica de mesura de FEM ( > 6 anys), i el seu
registre.
La interpretació dels valors normals i el millor
valor personal.
Els valors de FEM que indiquen deteriorament
de la funció pulmonar.
14

15. Entrenament en presa de decisions
davant d’una crisi.
Aconseguir una bona adherència al
tractament.
15

16. Activitats en la segona visita (1)
Preguntar dubtes.
Avaluar tècniques i coneixements apresos en la
primera visita.
Corregir les deficiències detectades.
Ensenyar tècnica de mesura de FEM en > 6
anys, si s’escau: registre de 2 preses al dia ( matí
i nit ) durant 15 dies lliures de símptomes, així
com el significat de les xifres superiors al 80% i
inferiors al 60 %.
Pràctica de la tècnica.
16

17. Activitats en la segona visita (2)
Revisar tècnica d’inhalació, sempre amb la
cambra.
Valorar adherència al tractament.
Valorar la satisfacció en el maneig de la malaltia.
Citar per propera visita. Acudir amb
diari, medicació, cambra, (mesurador de FEM si
s’escau).
17

18. Tercera visita: 7-15 dies després de la segona
Objectius:
Valoració dels coneixements adquirits.
Entrenament del pla d’acció basat en
símptomes i/o FEM.
18

19. Activitats en la tercera visita
Valorar diari de símptomes entre les 2 visites.
Resolució de dubtes.
Seguretat i temps de resposta davant una crisi.
Valorar adherència terapèutica.
Acordar amb el nen/adolescent i/o família el pla de
cures, tenint en compte les preferències.
Prioritzar sempre símptomes per ajustar tractament.
Acordar visites de seguiment.
19

20. FEM
La medició té com a objectiu mesurar la variabilitat i
l’autocontrol a domicili.
Indicat en asma moderada i greu.
Indicat a partir dels 5-6 anys.
Ajuts: semàfor o tarja de xifra límit.
Litres x minut: 800 adults/ 400 nens.
Els millors valors de referència són els que obté una
persona en un període en el què està clínicament estable.
Taula quinzenal. Anotació de 2 valors ( matí-nit) durant 15
dies i fer la mitjana.
20

21. Pla d’acció per a nens i adolescents amb asma persistent moderada o greu
21

22. Autocontrol
Recomanacions per al pacient.
FEM > 80%: bon control. Seguir
amb el mateix tractament.
FEM 50-80%: doblar el
tractament de base.
FEM < 50%: urgent al metge.
22

23. Problemes
No diagnòstic definitiu d’asma: nens de < 2
anys... Bronquitis de repetició..
Què fem ?
No volen o no poden comprar el peak flow..
Immunoteràpia...
Registre de dades a e-cap .
23

24. Avaluació
Nombre i qualitat de decisions autònomes positives
sobre l’asma realitzades pel pacient/família després
d’haver aplicat el pla de tractament.
Avaluació qualitativa: nº visites hospital, nº
absències escolars...
24

25. Habilitats de comunicació per promoure l’adherència terepèutica (1)
Crear un ambient que asseguri privacitat i comfort.
Establir una relació cordial amb contacte ocular, ser
amable i mostrar interès pel pacient.
Tenir en compte la comunicació no verbal.
Mantenir una conversa interactiva.
Manifestar empatia amb el pacient.
Indagar sobre preocupacions, creences i expectatives.
Identificar els objectius del pacient i pactar les fites
clíniques.
Revisar el pla terapèutic i adaptar-lo a l’estil de vida
del pacient.
25

26. Habilitats de comunicació per promoure l’adherència terapèutica (2)
Elaborar pautes terapèutiques amb el menor nombre de
preses possibles, el mètode d’inhalació més fàcil pel pacient i
per tots el fàrmacs, negociar les preses i adaptar-les a la rutina
diària del pacient, utilitzar tècniques per evitar els oblits.
 Valorar la capacitat del pacient i família per seguir el
tractament.
Tancar l’entrevista fent un resum del què s’ha
negociat, sol·licitant el compromís del pacient.
 Establir una relació de confiança amb el pacient/família és
clau en qualsevol procés educatiu.
26

27. GPC e-cap
Consells per als professionals
Fàrmacs antiasmàtics
Tècnica inhalatòria
Tècnica de l'estudi funcional respiratori
Tècnica per administrar l'Immunoteràpia
Tècnica de l'ImmunoCap Rapid
Descripció dels components del Phadiatop i ImmunoCap Rapid
Característiques de les càmeres i compatibilitat amb els inhaladors
Neteja de càmeres en la consulta
Qüestionari CAN control d'asma en nens
Criteris de derivació a l'especialista
Símptomes recurrents o relacionats
Revisió educació del nen asmàtic
Tractament de crisi aguda d'asma
Consells per als pares
Consells per a la realització d’esport en nens i nenes amb asma
Com tractar una crisi d'asma a domicili
Control ambiental en les sensibilitzacions a pneumoal·lèrgens
Tècnica inhalatòria
Diari de símptomes
Neteja de càmeres al domicili
Informació sobre l'asma de la Guia dels pares:
Versió en Català
Versió en Castellà
Pla d'acció per nens i adolescents amb asma persistent moderada o greu
27

28. Adreces d’interès
GPC e-cap.
www.infoasma.net
www.respirar.org
www.fisterra.com
www.aepap.org/gvr
www.ginasthma.com
www.gemasma.com
28

29. Link de suport a l’educació
http://10.80.217.110/intranet_ics/suport-
activitat/sa_infermeria/educacio_grupal.html
29