2. Presentació de l’autor:
Arturo Padilla:
Va néixer a Montornès del Vallès el 1989. Va escriure el seu primer conte als nou anys.
Des d’aleshores, h continuat escrivint relats curts. El gran pas el va fer el 2006, amb 16
anys, quan va guanyar el premi literari Jordi Sierra i Fabra per a joves menors de 18 anys.
Gràcies al premi, va publicar la seva primera novel·la, El poder de una decisión, que s’ha
editat arreu dels països de parla hispana i a Alemanya. Escriure una segona
novel·la després de guanyar un premi no és gens fàcil, però va assumir aquesta
responsabilitat amb La tempesta, un llibre que ha anat madurant cinc anys després.
Amb aquesta petita aportació al món de les lletres reafirma la seva decisió de continuar
escrivint i, qui sap, potser amb el temps podrà viure de la literatura. Mentrestant,
estudia Teoria de la Literatura a la UAB.
3. Què hagués passat si els protagonistes
haguessin anat al curs d’anglès?
Segurament, si els protagonistes , la Laia i l’Oriol, haguessin anat al curs
d’anglès, s’haguessin conegut perquè feien el curs junts, però
probablement no hagués passat tot el que explica el llibre, perquè les
situacions serien molt diferents. Si estigueren en el curs tots dos no
acabarien en la barca robada, no es quedarien atrapats en una cala, en
Trapella (l’Oriol) no s’hagués ferit la cama i la Sara (la Laia) no l’hagués
ajudat i per tant li hagués salvat la vida i no estarien en aquella situació
tant desagradable; això feria que tots dos no acabarien junts i uns anys
després no tornarien al mateix lloc on es van conèixer per fer un curs de
busseig, i a causa d’aquest curs no es prometeren, encara que y van
haver coses que van estar a punt de evitar-ho, com la segona falsa mort
de l’Oriol per ofegament. En resum que el llibre no tindria cap sentit
perquè aquest narra la història d’aquest dos nois.
4. Pero, per sort,
l’autor d’aquest
llibre va decidir
no fer la història
així, ja que si ho
hagués fet seria
molt avorrit, ja
que no tindria res
d’intriga ni de
interès.
Arturo Padilla, autor de “Pressoners del mar”
5. Normes de busseig. Quines són les que cal
que tinguin en compte els personatges del
llibre?
Una cosa que van explicar detalladament en aquest llibre va ser lo essencial
per poder fer busseig sense cap dificultat; les seves normes, els materials
necessaris... I que gracies a això es pot desenvolupar el final d’aquesta
història.
Tot això es pot trobar al capítol 2, a les pàgines 23, 24, 25 i 26.
Normes de seguretat per fer busseig: l’ampolla d’aire ha de tindre sempre el
pas obert; s’ha d’anar mirant el manòmetre de l’ampolla per saber quant aire
hi ha,l’agulla ha de marcar dos-cents bars i quan hi ha uns cinquanta bars
com a mínim s’ha de pujar; no s’ha de cordar el jacket molt fort i el regulador
no s’ha de treure mai, però si aquest funciona malament, està el regulador de
emergència (octopus), si a un company li falta aire es la responsabilitat del
seu company donar-li l’octopus.
6. COM FAN SERVIR ELS NOSTRES PROTAGONISTES EL CURS DE BUSSEIG?:
Els nostres protagonistes practiquen un cas d’emergència el calumet, aquest
consisteix a compartir el regulador entre dues persones; si el nostre company es
queda sense aire, hem de posar-li el nostre regulador a la boca perquè faci dues
inspiracions i després ens l’hem de col·locar nosaltres i fer dues inspiracions també, i
així successivament fins a arribar a la superfície; durant que un fa les dues
inspiracions, l’altre deixa anar un fil de bombolles en comptes de retenir l’aire.
Material: l’ampolla d’aire, manòmetre (serveix per saber la quantitat d’aire que hi ha),
jacket (armilla que es posa sobre el neoprè, que s’infla i es desinfla depenent de si es
vol pujar o baixar), regulador i octopus, cinturó de ploms ( per baixar amb més
facilitat), aletes i ulleres.