Un ànàlisi dels processos secessionistes a l’Europa dels 90 amb una interessant comparativa dels diferents referèndums a cadascun dels països. Elaborat pel CETC (Centre d'Estudis de Temes Contemporanis) l'any 2010.

1. 1 Comparativa geoestadística: casos analitzats
2
3
8
4 9
10
1 5
11 12
13
6
16
14
7
15 17
1 2 3
Quebec Grenlàndia Escòcia
Superfície: 1.542.056 km2 Superfície: 2.166.086 km2 Superfície: 78.772 km2
Habitants: 7,6 milions Habitants: 57.637 Habitants: 5 milions
Apel·latiu oficial: província Apel·latiu oficial: nació Apel·latiu oficial: country
4 5 6 7 8 9 10
Irlanda Nord Flandes País Basc Catalunya Estònia Letònia Lituània
Superfície: 13.843 km2 Superfície: 13.512 km2 Superfície: 2.995 km2 Superfície: 31.895 km2 Superfície: 45.000 km2 Superfície: 64.600 km2 Superfície: 65.300 km2
Habitants: 1,7 milions Habitants: 6,15 milions Habitants: 3 milions Habitants: 7,5 milions Habitants: 1,35 milions Habitants: 2,26 milions Habitants: 3,56 milions
Apel·latiu oficial: country Apel·latiu oficial: regió Apel·latiu oficial: autonomia Apel·latiu oficial: autonomia Any independència: 1991 Any independència: 1991 Any independència: 1991
11 12 15 16
Eslovàquia Ucraïna Eslovènia 13 Bòsnia
14 Montenegro Kosovo Macedònia 17
Superfície: 49.000 km2 Superfície: 603.700 km2 Superfície: 31.895 km2 Superfície: 51.129 km2 Superfície: 13.812 km2 Superfície: 10.887 km2 Superfície: 25.713 km2
Habitants: 5,4 milions Habitants: 46 milions Habitants: 2 milions Habitants: 3,5 milions Habitants: 670.000 Habitants: 2 milions Habitants: 2 milions
Any independència: 1993 Any independència: 1991 Any independència: 1991 Any independència: 1992 Any independència: 2006 Any independència: 2008 Any independència: 1991
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1

2. Comparativa geoestadística
1.1 Superfície en km2
Catalunya
1.600.000 2.000.000 km2
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 2

3. Comparativa geoestadística
1.2 Superfície respecte de l’estat al qual pertanyen o pertanyien
Estònia
Letònia
Lituània
Euskadi
Ucraïna
Kosovo
Montenegro
Irlanda del Nord
Catalunya
Catalunya
Eslovènia
Macedònia
Quebec
Bòsnia
Escòcia
Eslovàquia
Flandes
Grenlàndia
0% 10% 20% 30% 40% 50% 99%
60%
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 3

4. Comparativa geoestadística
1.3 Població (en milions)
Grenlàndia
Montenegro
Estònia
Irlanda del Nord
Eslovènia
Kosovo
Macedònia
Euskadi
Letònia
Bòsnia
Lituània
Escòcia
Eslovàquia
Flandes
Catalunya
Catalunya
Quebec
Ucraïna
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 4

5. Comparativa geoestadística
1.4 Percentatge de població respecte de l’estat al qual pertanyen o pertanyien
Estònia
Letònia
Grenlàndia
Lituània
Montenegro
Euskadi
Irlanda del Nord
Escòcia
Kosovo
Eslovènia
Macedònia
Ucraïna
Catalunya
Catalunya
Bòsnia
Quebec
Eslovàquia
Flandes
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 5

6. 2 Nous estats a Europa des de 1990 analitzats a l’estudi
1
2
3
4
5
6
9
7
8 10
1 4
Estònia Eslovàquia
2 5 7 9
Letònia Ucraïna Bòsnia Kosovo
3 6 8 10
Lituània Eslovènia Montenegro Macedònia
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 6

7. Estatalitats passades
3 Territoris amb institucions pròpies (poder legislatiu) durant l’edat moderna (S. XV-XVIII) o que foren estats en algun
període abans de 1945
1
5
6
2 7
8
9
3
4
10
Escòcia 1 Letònia 6
Flandes 2 Lituània 7
País Basc 3 Eslovàquia 8
Catalunya 4 Ucraïna 9
Estònia 5 Montenegro 10
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 7

8. Demos no coincidents amb l’estat matriu I
4.1 Territoris que no pertanyen a la cultura majoritària o dominant de l’estat matriu del qual formen o formaven part
(indicadors: llengua pròpia i/o religió diferent)
2
3
8
4
10 9
5
1
11
12
13
6
15
7 14
16
Quebec 1
Grenlàndia 2 País Basc 6 Lituània 10
Escòcia 3 Catalunya 7 Eslovàquia 11 Bòsnia 14
Irlanda del Nord 4 Estònia 8 Ucraïna 12 Kosovo 15
Flandes 5 Letònia 9 Eslovènia 13 Macedònia 16
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 8

9. Demos no coincidents amb l’estat matriu II
4.2 Territoris amb nivell de descentralització alt (indicador: disposar de poder legislatiu propi dins de l’estat matriu)
2
3
4
5
1
6
7
Quebec 1 Flandes 5
Grenlàndia 2 País Basc 6
Escòcia 3 Catalunya 7
Irlanda del Nord 4
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 9

10. 5 Reconeixement per l’estat matriu dels demos subestatals
2
3
4
5
1
6
7
+ −
Quebec 1 País Basc 6
Grenlàndia 2 Catalunya 7
Escòcia 3
Irlanda del Nord 4
Flandes 5
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 10

11. 6 Demos i processos d’estatalitat
2 5
Nous estats
3 4.1 4.2 Reconeixement sobirania
Història Societat Institucions Principi Procediment Interpretació
des de 1990
constitucional constitucional constitucional
Bòsnia   
Catalunya   
Escòcia    
Eslovàquia  
Eslovènia    
Estònia    
Flandes   
Grenlàndia   
Irlanda del Nord   
Kosovo  
Letònia    
Lituània    
Macedònia   
Montenegro    
País Basc   
Quebec   
Ucraïna    
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 11

12. 7 Superposició de mapes
Factors
 Estatalitats passades (mapa 7.1)
 Demos no coincidents amb l’estat matriu I: cultura (mapa 7.2)
 Demos no coincidents amb l’estat matriu II: descentralització alta
(mapa 7.3)
 Reconeixement de la sobirania en l’actualitat (mapa 7.4)
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 12

13. 7.1 Estatalitats passades
1
5
6
2 7
8
9
3
4
1 factor 10
Escòcia 1 Letònia 6
Flandes 2 Lituània 7
País Basc 3 Eslovàquia 8
Catalunya 4 Ucraïna 9
Estònia 5 Montenegro 10
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 13

14. 7.2 Estatalitats passades i demos no coincidents amb l’estat matriu I
2
3
8
4
9
5 10
1
11 11
12
13
6
16
14
7
1 factor 2 factors 15 17
Quebec 1 Escòcia 3 Eslovàquia 11
Grenlàndia 2 Flandes 5 Ucraïna 12
Irlanda Nord 4 País Basc 6
Eslovènia 13 Catalunya 7
Bòsnia 14 14
Estònia 8
Montenegro 15 Letònia 9
Kosovo 16 Lituània 10
Macedònia 17
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 14

15. 7.3 Estatalitats passades i demos no coincidents amb l’estat matriu I i II
2
3
8
4
9
5 10
1
11 11
12
13
6
16
14
7
1 factor 2 factors 3 factors 15 17
Eslovènia 13 Quebec 1 Escòcia 3
Bòsnia 14 Grenlàndia 2 Flandes 5
Montenegro 15 Irlanda N. 4 País Basc 6
Kosovo 16 Estònia 8 Catalunya 7
Macedònia 17 14
Letònia 9
Lituània 10
Eslovàquia 11
Ucraïna 12
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 15

16. Estatalitats passades, demos no coincidents amb l’estat matriu I i II
7.4 i reconeixement baix dels demos subestatals
2
3
8
4
9
5 10
1
11 11
12
13
6
16
14
7
1 factor 2 factors 3 factors 4 factors 15 17
Eslovènia 13 Estònia 8 Quebec 1 País Basc 6
Bòsnia 14 Letònia 9 Grenlàndia 2 Catalunya 7
Montenegro 15 Lituània 10 Escòcia 3
Kosovo 16 Eslovàquia 11 Irlanda N. 4
Macedònia 17 Ucraïna 12 Flandes 5
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 16

17. 8.1 Taula de referèndums als nous estats
País Pregunta Data Requisits  Resultats Comentaris
Bòsnia i Recolzeu que Bòsnia i 28-29/02/1992  Vinculant  Participació:  Boicot al referèndum del principal partit
Hercegovina Herzegovina sigui un estat  Participació i 63,4 % serbi, consigna seguida majoritàriament
independent, sobirà i resultat, per  Sí: 99,7 % per la població sèrbia.
indivisible? sobre 50 %  L'oposició al referèndum es va dur més
enllà amb l'amenaça d'una resposta
violenta, que finalment va desencadenar
la guerra que va durar fins al 1995.
Eslovènia La República d’Eslovènia 23/12/1990  50 % + 1  Participació:  Govern i oposició donaven suport a la
ha d’esdevenir un Estat a favor 90% secessió.
independent i sobirà? [aprovat pel  Sí: 88,6 %
Parlament]
 No: 4 %
Estònia Vol la restauració de la 3/03/1991  No es van  Participació:  Finalment tots els habitants d'Estònia
sobirania i la marcar 83% (amb alguna excepció, com el personal
independència de l'estat  Sí: 78,6 % [el militar) va ser inclòs en el cens.
de la República d'Estònia? 64,5 % dels  Prop del 50 % de la població russa va
habitants votar a favor de la independència.
amb dret a  Els independentistes no volien
vot] referèndum, els que estaven en contra
del referèndum van fer campanya pel no.
 No es volia donar legitimitat a la legalitat
vigent ni plantejar la independència com
una voluntat ex novo sinó com una
recuperació o restauració de la sobirania
perduda amb la invasió soviètica.
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 17

18. 8.2 Taula de referèndums als nous estats
Letònia Dóna suport a la 3/03/1991  Participació  Participació:  Tenint en compte l'estructura de la
constitució democràtica i mínima 50 % 88 % població, una part significativa de la
independent com a estat  Sí: 73,7 % població russa va votar favorablement
de la República de [64,47 % de en el referèndum.
Letònia? l’electorat]  Era una consulta a l’opinió pública tot i
 No: 24,7 % que va tenir el caràcter d’un referèndum,
amb l’objectiu de no contravenir la
legalitat soviètica però alhora de no
legitimar-la.
 Es va posar l’èmfasi en la recuperació
de la sobirania letona més que en la
creació d’un estat independent nou.
Lituània Vol que Lituània sigui una 9/02/1991  Participació:  La independència nacional va ser
república independent? 84,43 % declarada pel parlament escollit
[Pregunta formulada en  Sí: 90 % democràticament l’11 de març del 1990.
lituà, rus i polonès, en què [76 % del Des d’aleshores totes les eleccions han
s’havia de ratllar una de cens] estat democràtiques a Lituània.
les dues respostes  Referèndum posterior sobre l’estructura
possibles.] de l’estat, no sobre la independència.
Aquesta campanya no es va finançar
amb diners públics però la posició dels
Sajudis va tenir suport massiu a favor de
la nova estructura, tret del partit rus i
prosoviètic Edinstvo i la minoria
polonesa a l’àrea de Salcininaki.
Macedònia Està a favor d'una 8/09/1991  Participació:  Referèndum vinculant.
Macedònia independent, 72 %
amb el dret d’entrar en una  Sí: 95,1 %
futura unió dels països
 No: 4,8 %
sobirans de Iugoslàvia?
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 18

19. 8.3 Taula de referèndums als nous estats
Montenegro Vol que la República de 21/05/2006  Participació:  La campanya d’independència va estar
Montenegro sigui un estat 86,5 % basada en la història de Montenegro,
independent amb plena  Sí: 55,5% que ja va ser reconegut com a estat
personalitat internacional i independent de l’Imperi otomà el 1878
 No: 44,5%
legal? pel Congrés de Berlín.
 Els unionistes van fer servir el lema
«Montenegro no es ven!» per remarcar
que el Govern secessionista promouria
polítiques econòmiques neoliberals.
 El finançament de la campanya no va
ser transparent per cap de les dues
bandes. Els partits de Govern estaven a
favor de la secessió i els unionistes
rebien el suport dels serbis.
Considera necessari Març de 1991  Participació:  La conspiració de membres del PCUS i
preservar la Unió de 83,5 % la KGB per fer caure el president
Repúbliques Socialistes  Sí: 70,2% Gorbatxov explica l’aparent contradicció
Soviètiques com a entre els resultats del referèndum del
federació modernitzada març i la proclamació parlamentària de
amb repúbliques igualment l’agost de 1991, ratificada pel
sobiranes, on els drets i referèndum del desembre del mateix
Ucraïna les llibertats de les any.
persones de cada
nacionalitat siguin
completament garantides?
Aprova l’acte de 1/12/1991  Participació:  Fins i tot a Crimea, amb una majoria
proclamació 84,18% ètnicament russa, més del 50 % de la
d’independència  Sí: 90,32 % població hi va votar a favor.
d’Ucraïna?
Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 19