Una publicació online que fem uns quants pares de l'escola.

1. 1· Sección Març de 2012
Històries i pensaments de l’AMPA (26) Desembre de 2012 www.ampavedruna.cat
Un conte de Nadal que no és ben bé un conte
Tot just enlairar-se l’avió, el Comandant Ma- per preguntar-li com es deia el Comandant dels Andes cercant l’arca perduda. Aquesta ve-
nuel Muñoz Armanag diu que desviarà la ruta i si aquest senyor donava classes fora del gada l’hostessa ha rigut:
que havia previst de Santiago de Xile a Barcelo- seu horari laboral. Ha somrigut i una mica
na. És ben senzill, a Paraguai, prop d’Asunción, es riallera ha indicat que el Comandant volava -“No li agrada a vostè el senyor Wert, oi?”.
preveuen tempestes que provocaran turbulèn- tant que no tenia temps per donar classes ni Ho ha dit en castellà, però se l’ha entès per-
cies no desitjables per cap passatger. Passarem lliçons a ningú. Ha dit lliçons. Sí, com llegiu, fectament.
per Antofagasta i Bolívia; després, Brasil. Això lliçons. El que realment pensava proposar-li -“No és una qüestió de gust, sinó de supervi-
sí, l’avió arribarà a Madrid, en primera instància, és que convidés al ministre d’Educació a volar vència. S’imagina vostè a aquest senyor fent de
amb noranta minuts de retard, i a Barcelona no un dia amb ell, i li expliqués què és una tur- pilot?”, li hem preguntat educadament. Ales-
se sap. Cosa de la connexió aèria. bulència, com cercar rutes alternatives que hores, ens ha sorprès en la seva opinió:
El Comandant ha fet una cosa intel·ligent: evi- tinguin el suport de la gent, i a preveure el -“És el triomf de la mediocritat, del país dels
tar-se problemes i evitar-los a tots els passatgers. mal temps, per esquivar-lo. El ministre, que no-valors, de les persones mesquines, i de les
A més de problemes, evita una cosa més gran: deu ser una persona intel·ligent –no sabem voluntats tenallades”. Hem quedat muts.
la por, el pànic, el desconcert i la incertesa de la si llesta- de ben segur que aprendria que les -“I vostè d’on és?”, li hem dit fluixet, no fos
gent. Un fet que activa les emocions i actituds coses no es poden fer encarant-se a un bou, cas que es despertés la gent.
de les persones. Això permet escriure aquest ar- altrament dit toro, tot amenaçant-lo. -“D’Alcalà d’Henares. Però sap què, estic
ticle sense excessius moviments de l’aparell, tret Se’ns fa difícil imaginar el Comandant Mu- cansada del menyspreu a la gent, de la manca
de petites turbulències que, després del que ha ñoz (amb ‘ñ’ i ‘z’) dient-nos a tots que ell se d’ètica en el fer, de què vulguin utilitzar la crisi
dit el Comandant, encara semblen un entrete- sent més fort que l’home del temps, tot bur- econòmica per amagar una cosa més impor-
niment. I així, a 38.000 peus de terra, i a quinze lant-se d’una tempesta al bell mig d’Asunción. tant: la manca de cultura i d’educació. Vivim
hores de Barcelona, ens disposem a complir un Però, en canvi, observem que el ministre en un segle on ja no queden filòsofs”.
encàrrec de la Presidenta de l’Ampa: per què no d’Educació (perdoneu que insistim tant en el A 38.000 peus, hom pensa que potser es
escriure un conte de Nadal? mot d’Educació, però ja sabeu que un conte trobarà a Santa Claus, o núvols de lli, però a
Un Conte de Nadal, si ens fixem en les ha de tenir un component alliçonador) se sent 38.000 peus ens hem trobat amb una reflexió
rondalles catalanes, com ara les d’en Folch fort, segur i capaç de vèncer qualsevol tempes- que va més enllà del nostre Conte de Nadal.
i Torres, o les històries de Charles Dickens, ta. El que ha provocat, però, exactament no és Hem descobert a un Comandant, el Manuel
tenen un component comú: l’exemplaritat, una tempesta, ni una turbulència. El que ha Muñoz, que té en consideració fets objectius
la bondat, la bona fe, els bons propòsits, fet el ministre d’Educació (també és d’Esports, (el temps) i subjectius (les emocions,) i hem
la disposició a ajudar, la manifestació dels però no li veiem l’esperit i valors de l’esportista) vist un ministre que menysté les persones i
valors humans. Això, en contraposició a les és desafiar la gravetat. Si ell fos el Comandant els pobles, i se sent més pinxo que un bou.
actituds negatives. Però, vet aquí que a l’inici José Ignacio Wert, l’avió no solament no cauria També hem descobert a una hostessa que
del vol l’hostessa ha lliurat als passatgers un mai, sinó que les turbulències s’apartarien al pensa, parla i actua amb criteri, sentit comú i
diari del dia anterior (coses dels vols transo- seu pas. Se sent savi i galleja. Però el que fa el reflexiona sobre les coses amb una naturali-
ceànics), i a la portada del diari es veia una ministre Wert és demostrar tenir menys seny tat que sorprèn i ho fa admirable.
cara encesa, un somriure mofeta, o cínic, que el Comandant Muñoz, o no tenir-ne, i el Corol·lari del conte: Com que Iberia vol fer
una mirada reptadora, i un gest tens i pro- seu menyspreu a les persones que no pensen fora milers de treballadors i tancarà molts vols,
vocador. Mirat bé, no era una cara de Na- com ell és tan gran com la seva fanfarroneria. I proposem que el Comandant sigui nomenat
dal, pel nostre Conte. A sota l’enorme cara, no tenint-ne prou amb això, vol decidir la ruta ministre d’Educació i la nostra hostessa es-
s’explicava que l’home en qüestió se sentia de la història d’un país. devingui ministra de Cultura. I que el senyor
més fort que un brau. Era, i és a 38.000 peus, Li hem dit a l’hostessa que aquell diari, pel que Wert sigui nomenat Comandant de les forces
el ministre d’Educació d’Espanya. deia el seu editorial, i el ministre d’Educació, aèries. Així podrà desafiar les turbulències de
He pensat en el Comandant. Quan ha pas- hauria d’amagar-lo, no fos cas que contaminés la història i resseguir els límits del seu país
sat l’hostessa a oferir beguda he aprofitat al Comandant Muñoz, i acabéssim tots al mig imaginari.
PROGRESSA ADEQUADAMENT. NECESSITA MILLORAR.
El sentit comú de la gent i l’esperit de resistència de les Més que millorar, necessita canviar radicalment. I com que
persones. La lluita no s’atura a les urnes. Cada dia, un pas no ho farà, diem que el Ministre d’Educació necessita un altre
endavant. destí.

2. 2· La Pissarra Desembre de 2012
Núria Estaún:
“És important que a casa també es parlin i es visquin els valors cristians”
A les portes del Nadal, els pares del Vedru-
na rebem diversos comunicats signats per
l’equip de pastoral. Ens conviden a la pregària
d’advent, ens demanen col·laboració amb el
banc d’aliments o amb la recollida de jogui-
nes, però, sobretot, ens recorden que hem de
fer equip amb l’escola a l’hora d’educar els
nostres fills en els valors cristians. A més de
ser tutora de segon de primària, coordina-
dora de cicle inicial i sotsdirectora d’infantil
i primària, la Núria Estaún forma part del
departament de pastoral juntament amb
altres quatre mestres. Amb ella coneixerem
una mica millor una tasca, que no es limita
només al període nadalenc sinó que es des-
envolupa al llarg de tot el curs.
Qui sou els integrants de l’equip de pas-
toral?
L’equip el formem dues representants
d’infantil i primària, la Montse Esteve i jo,
dues de secundària, la Neni Reina i la Susi
Freixa i una de batxillerat, l’Anna Rifà, que
és la coordinadora del departament. Ens re-
unim un cop per setmana i organitzem les vista espiritual? mestres i pares. Per això us convidem a as-
diferents activitats, a vegades relacionades Doncs quan s’apropa el temps d’advent co- sistir-hi. Amb tot això ens anem preparant
amb els temps litúrgics com Nadal, o Pas- mencem a preparar-lo, ja sigui a la classe de per la celebració, la darrera setmana del tri-
qua, d’altres amb diades assenyalades com cultura religiosa on parlem sobretot del sen- mestre, de la festa del Nadal. Aleshores cada
el Dia de la Pau o Santa Joaquima, i d’altres tit i significat de la festa, com a la de tutoria, curs fa alguna activitat: uns van a la capella
que tenen a veure amb el dia a dia que se on tractem els valors i les actituds que hem i fan una pregària, d’altres diuen un vers o
succeeix a l’escola. de fomentar. Davant d’un temps tant dur canten una nadala, cada mestre ho adapta al
com el que estem vivint, amb una crisi que seu nivell. Després es fan altres coses, però ja
Com quines? afecta directament gent molt propera, més no depenen de pastoral.
Doncs definim quin és l’objectiu de curs i que mai insistim en la solidaritat, l’ajuda, la
busquem diferents maneres de treballar-lo. generositat i en la importància de valorar el Quines altres diades organitzeu?
Busquem material per proporcionar als mes- que tenim. Al gener celebrem tota l’escola el Dia de la
tres que els pugui ser útil a l’hora de tutoria, Pau amb un acte conjunt i diverses activi-
per la pregària diària o a la classe de cultura Com responen els alumnes? tats pròpies per a cada classe. Quan arriba
religiosa. Són espavilats i molt conscients del que la Quaresma tornem a encetar un període de
passa al seu voltant. Si són petits aprofi- pregària i després vivim la Pasqua. I la da-
“Busca la teva llum interior” és l’objectiu tem alguna cosa pràctica, com la recollida rrera celebració és la Diada de Santa Joaqui-
d’aquest any. Què els pot ajudar a trobar-la? d’aliments o joguines, per tal que facin la ma, el 22 de maig en la qual ens reunim tota
Doncs ho estem treballant des del vessant de reflexió i que s’adonin de la sort que tenen. l’escola en una eucaristia al Sant Esperit.
les emocions i els sentiments propis. Insistim Precisament aquest any, com que reparti- També ens reunim un cop l’any amb els
molt en que cal una estona per dedicar-se rem el que recollim al banc dels aliments equips de pastoral de totes les escoles Ve-
conèixer-se a un mateix i a l’escola ho facili- entre Càrites i la Fundació Busquets, hem druna. Passem un dia junts i fem intercanvi
tem deixant uns moments per a la relaxació. decidit fer la recollida tres vegades al curs, de materials, activitats i compartim expe-
Hem buscat material audiovisual i música i un cop per trimestre. Des d’aquí us dema- riències. Generalment anem a Montserrat, és
l’hem repartit segons els nivells. Aconsellem nem la vostra col·laboració, ja que per tal una jornada molt enriquidora.
que a l’estona diària dedicada a la pregària, que en prenguin consciència és important
els mestres els posin música i els animin a que a casa també es parlin i visquin els El teu compromís amb la divulgació de la
meditar. Als nens els va molt bé, es relaxen, valors cristians i que anem tots a una. doctrina cristiana no s’acaba a l’escola, oi?
es concentren i entren en situació Ja fa molts anys que estic lligada a la pasto-
I que participem junts en les pregàries. ral juvenil, col·laboro amb les parròquies de
El Nadal és la primera gran celebració del Sí, la pregària d’advent, per exemple, és un la Sagrada Família i Sant Pau, he estat cate-
curs. Com es viu a l’escola des del punt de bon moment per reunir-nos tots: alumnes, quista, animadora de grups d’adolescents i

3. 3· La Pissarra Desembre de 2012
joves... tot allò relacionat amb el voluntariat més grans, els que porten més temps, em fixo ha d’existir entre família i escola i en el fet
m’omple, m’agrada, ho faig de gust i, de fet, molt en la seva experiència. M’agrada molt la que anem tots a una, perquè els nens se
crec que necessito fer-ho. Tot això em faci- meva feina i intento fer-la meva el millor que n’adonen.
lita molt la meva feina a l’escola perquè crec sé. Potser avui no ho tenim fàcil, és una lluita
que no hi ha millor manera d’ensenyar que constant, però els nens et donen empenta i Com a mare de tres fills, dos d’ells ja
la de predicar amb l’exemple. Al ser prac- quan arribes al matí la seva rebuda et dóna alumnes, estàs satisfeta de l’educació que
ticant em sento molt identificada i, de fet, força per seguir endavant. reben aquí?
estic a l’equip de pastoral de l’escola des Molt contenta perquè ells estan també molt
que vaig entrar, fa gairebé vint anys. Tam- Perquè ho teniu difícil en el model edu- contents, mai han tingut cap queixa i vénen
bé tinc la titulació de la DEI que em permet catiu actual? amb molta il·lusió i alegria. La meva mare,
fer classes de cultura religiosa i m’ha aju- Doncs perquè crec que és un model molt que acostuma a recollir-los, sempre em diu
dat personalment a entendre el significat i canviant. Els nens evolucionen molt ràpi- que surten entusiasmats, amb moltes ganes
el missatge de la fe que haig de transmetre dament i són força diferents de com eren, d’explicar el que han fet. És una tranquil·litat
als alumnes. per exemple, fa deu anys. Avui són més in- pels pares el fet de saber que els deixes a cà-
quiets i estan més motivats per a aprendre rrec d’un adult que se’ls estima i que els aju-
I també ets psicopedagoga. en segons quins camps, com per exemple da a tirar endavant.
Sí, de fet els primers anys al Vedruna feia en tot el que fa referència a les noves tec-
només menjadors a Educació Infantil i clas- nologies. Nosaltres, els mestres, ens hem I una sort poder gaudir doncs dels fills,
ses puntuals, perquè a les tardes estudiava de posar les piles i canviar d’estratègies dins i fora de l’escola!
psicopedagogia a Blanquerna. Més endavant, també i seguir formant-nos contínuament I tant! A fora fem moltes activitats en fa-
em van donar la tutoria de 4t i vaig estar fent per adaptar-nos a aquesta evolució. mília encarades també a transmetre’ls els
reforç i diagnosticant al departament de psi- Crec que si ho fem així el model funcio- valors cristians. Ens reunim amb altres
copedagogia de l’escola. Actualment porto na però, d’altra banda, tampoc ens po- matrimonis amb nens, fem sortides, ex-
una tutoria de 2n, sóc coordinadora de cicle dem deixar portar del tot i perdre de vista cursions, reflexionem i anem a missa junts
inicial i sotsdirectora d’Infantil i Primària des l’aspecte humà, les actituds, el parlar de tu cada diumenge intentant sempre predicar
de fa vuit anys. a tu amb l’alumne. Crec que la tutoria in- amb l’exemple i aportant coherència al
dividual segueix essent molt important. Els model familiar.
Ja hauràs adquirit una bona experiència! nens necessiten molt d’afecte, estimació i El temps que dediquem als fills, que sovint és
Segur! Hi passo moltes hores aquí, i justa- contacte amb l’adult i els mestres encara poc, ha de ser de qualitat. Nosaltres aprofi-
ment per això intento aprendre dia a dia, so- som un referent important per a ells. És per tem molt el cap de setmana... a casa ens hi
bretot dels companys que tinc al costat i dels això que insisteixo en la bona relació que trobareu poc! n

4. 4· La cuina de l’AMPA Desembre de 2012
TORTELL DE REIS.
INGREDIENTS: Ingredients per decorar
60 g de sucre glaç Fruita confitada
Pell d’una llimona Sucre humitejat amb aigua
200 g de llet
50 g de mantega pomada (tova)
30 g de llevat fresc
1 ou
350 g de farina
1 cullerada de sal
Elaboració
1. Pre-escalfem el forn a 180ºC.
2. Posem el sucre amb la pell de llimona ratllada ben fina.
3. Afegim la llet, la mantega, l’ou i el llevat i barregem amb la batedora fins ha
tenir-ho tot ben integrat.
4. Posem la resta d’ingredients, barregem amb la batedora i, després pastem la
massa fins a tenir-ho lligat. Cal amassar-ho força, si disposem d’una màquina
per pastar, millor!!!
5. Deixem reposar la massa en un bol i tapem uns 20 min, fins que llevi
força,després ho tornem a pastar.
6. Posem la massa damunt de paper vegetal i li donem la forma de tortell.
7. Col·loquem la fruita i el sucre humit. Pintem amb ou i deixem que llevi, per
posar-ho al forn a 180º durant 25 min.
8. Farcim de crema, nata o trufa, al gust del consumidor.
NOTA: No us oblideu de posar el rei, la fava i la corona per decorar!!!!

5. 5· Sona B Desembre de 2012
Quan ens acostem a les festes na- Celine Dion enregistra el 1998 la popu-
dalenques, els carrers i les botigues lar “Oh Holy Night” que data del 1847.
s’engalanen i sonen cançons de Nadal
per tot arreu. “Jingle Bell Rock” de 1957 és enregistra-
da i versionada per Billy Idol el 2006.
Les nadales tenen l’origen al voltant de
la celebració cristiana i en llengua ca- Crooners com Frank Sinatra, Dean Mar-
talana, ja consten en algun manuscrit tin, Bing Crosby, Ella Fitzgerald també
del Segle XV. Hi ha Nadales clàssiques han versionat cançons de Nadal. Entre
com “Adeste Fideles” o “Santa Nit” i ells cal destacar Nat ‘King’ Cole i el seu “Christmas Rules” de diversos artistes.
d’altres de més divertides com el “25 àlbum “The Christmas Song”.
de Desembre Fum Fum Fum”. Properament sortirà a la venda “Dean,
Mariah Carey va treure el 1994 “All I Nat & Perry Christmas Hits”, dels mi-
Algunes nadales van tenir el seu ori- Want for Christmas is You” i més tard llors crooners.
gen en cançons de bressol com “El Noi al 2010 “Oh Santa!”
de la Mare” i d’altres han esdevingut En Català i sota el mateix títol “Nada-
himnes universals com “El Cant dels Wham de George Michael va tenir molt les”, hi ha una recopilació del 2012 i
Ocells” de Pau Casals. èxit amb “Last Christmas”, que ha esde- una altra del 2011 del grup Parxís.
vingut un clàssic quan s’acosta Nadal. En Castellà, els Villancicos de Parchís i
Els missatges de les nadales són diver- properament sortirà “Los Mejores Vi-
sos i fan referència a la festa religiosa, Beatles, Bruce Springsteen, David llancicos de Navidad”.
a la pau, a l’amor, a l’alegria, a l’hivern, Bowie, Elton John, Ramones, Jonas
al Pare Noël, etc. Brothers, The Who, The Killers, Rihan- Un recopilatori molt recomanable i un
na, Diana Krall i una inacabable llista bon regal amb artistes internacionals
Hi ha nadales en tots els idiomes i des d’artistes han cantat nadales. com Lady Gaga, Jacksons 5, Boyz II
de fa anys s’han estès les de anglesa, Men, Ringo Starr, Sergio Dalma o Jua-
popularitzades per artistes reconeguts. Si aneu a iTunes Store trobareu entre nes és el de “Las 100 mejores canciones
Us en fem un petit repàs: d’altres el més recent, com ara l’àlbum de Navidad” del 2011 I ara, només ens
Happy Xmas (War is Over) de John Len- “Christmas” de Michael Bublé, el “Me- queda desitjar-vos unes bones festes…
non al 1971 és un clam a per la pau. rry Christmas, Baby” de Rod Stewart o amb música! n

6. 6· Llegir i pensar
Sección Desembre de 2012
Març de 2012
EDITORIALS
.
Som a tocar de Nadal i tenim el cap pen- lecció d’editorials. Hi ha editorials que llibrets petits que són monogràfics de
sant en fer regals sense gastar massa di- fan la feina molt ben feta : cuiden els de- productes de mercat amb 10 receptes per
ners, que la cosa no està per bromes. Un talls, les traduccions són de qualitat, els producte ( i 6€ per llibre, a 60 cèntims la
llibre sempre és un as a la màniga que correctors fan bé la seva feina, el disseny recepta, què més volem?)
ens pot treure d’un trencacolls a l’hora del llibre és acurat i al final t’emportes a
de fer un regal, molt més barat que un casa un producte de qualitat que pots Per a novel·les, tan clàssiques com con-
joc de la play o de la wii. A més, els llibres gaudir i compartir. I el preu no és ne- temporànies, recomanaríem quasi a ulls
són intercanviables una vegada llegits i cessariament més car que el dels llibres clucs qualsevol títol de l’Editorial Minús-
els podem anar passant de mà en mà. de les grans editorials que es dediquen a cula, Viena Edicions, Libros del Asteroide i
Amb un llibre podem quedar bé amb to- treure llibres a preu fet. de Lumen Editorial Periférica. Tots editen
thom, amb fills, nebots, iaies , cunyats , tant en català com en castellà i els preus
sogres, amics, parella... tan és que siguin Kalandraka. Té una selecció de contes per ronden els 15€.
lectors empedreïts com lectors poc ha- a nens i nenes que són tots una preciosi-
bituals, segur que hi ha el llibre adequat tat. La majoria estan per sota dels 15€. Hi ha llibres ( divertits i entretinguts) més
per a la persona en qui pensem a l’hora enllà de les ombres i dels planetes , no-
de fer un regal. Però quan entrem a la SD edicions. Tenen llibres il·lustrats per a més cal remenar i arriscar-se una mica
llibreria i veiem aquella pila de llibres, ens nens i adults molt bonics i molt ben edi- entre la tria que ja han fet aquestes bo-
agafa el pànic de pensar que no sabrem tats. La majoria ens poden costar entre nes editorials.
quin llibre triar. Aquest mes, enlloc de 15 i 20€. Aquesta editorial també té una
recomanar una lectura, hem fet una se- col·lecció de cuina que val la pena mirar, Bones festes i bones lectures!
Aprovat Suspès
Aquest curs tenim la gran sort de no suspendre l’agenda, Abans que res cal donar les gràcies a les famílies que van
és pràctica amb tapes dures... sembla que donarà un tenir el detall d’assistir a l’assemblea. I, com ja us podeu ima-
bon resultat. Només té una pega, li falta el separador ginar, el suspens se l’emporten la resta de famílies que no
de fulles! van tenir presència a l’assemblea. Aprofitem també aquestes
quatre línies per agrair la paciència i dedicació a les famílies
que composen la junta de l’AMPA. Gràcies!.
L’AMPA us desitja un...