Herbari virtual de Sant Andreu de la Barca per Adonis i Albert Torres de 1r d'ESO C curs 2011-2012

3. Albizia julibrissin és un arbre caducifoli de mida petita que arriba als 5 m d'alçada, amb
una corona àmplia i branques arquejades. L'escorça és de color gris fosc i torna a color
verdós amb ratlles verticals a mesura que envelleix. Les fulles són bipinnades, de 20-45
cm de llarg i 12-25 cm d'ample, dividida en 6-12 parells de pinnes, cada un amb 20-30
parells de folíols, els folíols són oblongs, de 1-1.5 cm de llarg i 2-4 mm ample.
Les flors es produeixen durant tot l'estiu en inflorescències denses, les flors individuals
no tenen pètals, però formen un grup compacte els estams de 2-3 cm de llarg, de color
blanc o rosa amb una base de blanc, amb aspecte de fils de seda. S'ha observat que són
molt atractives per a les abelles, papallones i colibrís. El fruit és una beina (llegum) marró
plana de 10-20 cm de llarg i 2-2.5 cm d'ample, que conté les llavors en el seu interior.
Hi ha dues varietats:
Albizia julibrissin var. julibrissin - La varietat típica, descrita anteriorment.
Albizia julibrissin var. mollis. Difereix en els brots que són densament pubescents.

5. Les casuarines són un gènere d'arbustos i arbres oriünds d'Austràlia i les
illes del Pacífic, molt comuns a les regions tropicals i subtropicals.
Posseeixen esveltes i delicades branques amb fulles que són només
escates, assemblant eteris o plomosos pins.

7. Arbre o arbust de fulla perenne d'entre 5 a 15 m d'alt, encara que difícilment
aconsegueix aquesta altura, pot viure fins a 15 anys. El tronc és vermellós i
esquerdat, curt, amb copa espessa i arrodonida. Les fulles amb un curt
pecíol, són grans, verds, una mica més clares al revers, lanceolades, d'entre 3
i 7 cm de llarg i 5 d'ample, amb la vora serrada, llises, brillants i sense
pubescència.
Les flors són blanc verdoses d'1 a 1,5 cm, formant panícules penjants. amb
filaments lliures o inserits a la base de la corol · la.
Les anteres són dorsifijas (adherides pel dors) o rares vegades basifijas
(adherides per la base), sovint amb dos apèndixs.
Té fruits amb polpa comestible d'uns 2 cm de diàmetre entre groc i vermell
intens, depenent de la maduració d'aquest, la superfície està formada per
minúsculs granits cònics. Les llavors estan disposades sobre el centre del
fruit, són petites i de color marró.

9. Presenta fulles oposades, simples, senceres i pinnatífides. Posseeix
inflorescències de tipus verticilastro disposades en pisos separats al llarg
de l'eix florífera, axilados per bràctees "florals", i una corona de bràctees
que apareixen a dalt de la inflorescència, la funció és atreure als insectes
pol · linitzadors.
Les flors són de color blau-violaci, petites, amb un calze tubular, gairebé
actinomorfo, acostillado amb 5 dents curtes i un apèndix romboïdal en la
part superior. La corol · la és bilabiada, amb el llavi superior
recte, alçat, format per dos lòbuls. El llavi inferior és trilobado. Posseeixen
quatre estams, didínamos i el ovari dividit en quatre parts. El fruit es
presenta en tetranúcula.
La planta floreix a l'estiu i la recol · lecta de les flors per a ús medicinal es
duu a terme en els mesos de juliol i agost.

11. És un arbust d'entre 5 i 10 dm d'alçada, no gaire ramosa. Les fulles tenen 5-
10 cm de longitud i són oposades amb tres nervis molt marcats i de color
blanquinós. Les seves flors tenen 5 cm de diàmetre de color rosat i són
solitàries o en grups de tres o quatre a la terminació de les branques.

13. Creix fins a 20 m, arriba a vegades a 60 m d'alçada, el seu ritidoma
(escorça) gruixuda (3 cm) esponjosa, barrejant els
vermellosos, grisos, verdosos i blanquinosos.
L'eucaliptus vermell té el ominós nom de "Hacedor de vídues", per la seva
capacitat de desrame sense previ avís, desprenent-per ex. d'immenses
branques en un instant (freqüentment de la meitat de diàmetre del tronc).
Aquest desrame ajuda a estalviar aigua i / o és el resultat de la seva fusta
trencadissa.
La forma Greenough ([1]) té un hàbit de creixement estrany, gira 90 º de la
vertical a al voltant de 2 m dalt del terreny

15. Creix fins a 20 m, arriba a vegades a 60 m d'alçada, el seu ritidoma
(escorça) gruixuda (3 cm) esponjosa, barrejant els
vermellosos, grisos, verdosos i blanquinosos.
L'eucaliptus vermell té el ominós nom de "Hacedor de vídues", per la seva
capacitat de desrame sense previ avís, desprenent-per ex. d'immenses
branques en un instant (freqüentment de la meitat de diàmetre del tronc).
Aquest desrame ajuda a estalviar aigua i / o és el resultat de la seva fusta
trencadissa.
La forma Greenough ([1]) té un hàbit de creixement estrany, gira 90 º de la
vertical a al voltant de 2 m dalt del terreny.

17. Creix fins a 20 m, arriba a vegades a 60 m d'alçada, el seu ritidoma (escorça) gruixuda (3 cm)
esponjosa, barrejant els vermellosos, grisos, verdosos i blanquinosos.
L'eucaliptus vermell té el ominós nom de "Hacedor de vídues", per la seva capacitat de
desrame sense previ avís, desprenent-per ex. d'immenses branques en un instant
(freqüentment de la meitat de diàmetre del tronc). Aquest desrame ajuda a estalviar aigua i /
o és el resultat de la seva fusta trencadissa.
La forma Greenough ([1]) té un hàbit de creixement estrany, gira 90 º de la vertical a al voltant
de 2 m dalt del terreny.

19. Els arbustos de retamo espinós creixen fins a 4 m, formant pegats
densos, que desplacen a les altres espècies al seu voltant (alelopática). Les
tiges produeixen abundants brots vegetatius, principalment quan són tallats
o cremats.
El retamo espinós és heliofílico, és a dir, que necessita de llum per a un
correcte desenvolupament. Això causa que les branques
inferiors, ombrejades per les superiors, morin i romanguin seques sota els
matolls, causant una acumulació de necromassa que crema amb facilitat.

21. Juniperus communis és un arbust d'1 o 2 metres d'altura de lent desenvolupament
que, creixent en condicions òptimes, forma un arbret de dimensions una mica més grans
(ocasionalment pot arribar als 10 metres). Les seves fulles, amb forma d'agulla i reunides en
espirals de tres són de color verd i presenten una única banda estomatal blanca a la cara
exterior. Acabades en àpex punxegut de certa duresa
És un arbust dioic, de manera que les plantes se separen en membres femenins i masculins.
Les flors apareixen a la primavera i les femenines fructifiquen a la tardor. Els fruits són
gàlbuls, cons de forma esfèrica d'entre 4 a 12 mm. de diàmetre, de color verd grisenc que en
madurar, al cap de 18 mesos, passen al negre purpúreo amb una pàtina cerosa de color blavós.
Normalment tenen 3 (en ocasions 6) escates carnosas fusionades i en cada escata una única
llavor, aquestes són dispersades pels ocells en ingerir. Els gàlbuls masculins són grocs, de 2-3
mm de llarg i cauen tan aviat alliberen el pol · len, entre març i abril.

23. La "rossa brava" té les fulles reunides en verticils, normalment en nombre
de cinc o més, són molt més llargs i verds que les de Rubia angustifolia. La
fisonomia és molt més semblant a Galium aparine, oa altres espècies de
Galium, però la diferenciarem perquè té les fulles coriàcies, fins al punt que
no semblen pansir després de tallar la planta, per contra els Galium tenen
fulles molt tendres d'un verd clar que s'arruguen ràpidament. A més Rossa
té fruits carnosos i Galium els té secs. Floreix al Maig i Juny.

25. És un arbre caducifoli, de fullatge esfèric, podent arribar als 10 o 15 metres
d'alçada. Les branques estan dotades d'espines axil · lars, les fulles són alternes i
oblongues, amb marges ondulats. La flor és unisexual, penjant les masculines en
branques pedunculares, i les femenines en inflorescències esfèriques, amb un
peduncle molt curt. El fruit és sincárpico, amb gran quantitat de drupes reunides
en forma de globus, semblant a la taronja, a l'exterior mamilífero i que cobra un
color lleument ataronjat quan madura, no és comestible. La fusta és dura, usant-
se en ebenisteria de vegades. De l'escorça s'extreu una matèria colorant, una
flavonol: la morina.1

27. És un arbre perennifoli que pot arribar a assolir els 27,5 m d'alçada. Les fulles són
simples o àmpliament ovades de 12-20 cm de longitud i 6-12 cm d'ample amb els
marges dentats, de color verd fosc i textura coriàcia que es tornen marronós quan
arriba l'hivern, mantenint-se fins que les noves les reemplacen en primavera. Les
fragants flors són grans i de color blanc fins arribar als 30 cm amb 6-12 pètals i
textura cerosa.

29. És un arbre de mitjana grandària 20 a 35 metres, de 1,2 m de
tronc, excepcionalment arriba fins a 1,8 m, amb freqüència enroscat a la base.
D'escorça vermell ataronjada, gruixuda i profundament esquerdada sobretot a la
base. Copa irregular i oberta. Les acícules es troben en parells, són gruixudes i
llargues, de 12 a 22 cm de llarg, de blau verdós a groc verdós. Les pinyes són
còniques de 10 a 20 cm de llarg i 4 a 6 cm d'ample quan estan tancades. Verds al
principi per passar a un marró vermellós als 24 mesos que obren eixamplant fins
a uns 8 o 12 cm d'ample. Els pinyons són de 8 a 10 mm amb una ala de 20 a 25
mm que dispersa el vent.

31. Els fruits romanen en l'arbre des de la seva maduració fins a la primavera
següent. La llavor recollida a l'hivern i sembrada immediatament germina
acceptablement sense necessitat de tractaments previs. La llavor que desitgi
emmagatzemar, s'ha de conservar en flascons estancs ia baixa
temperatura, necessitant estratificació o remull durant diversos dies abans de la
sembra. També es pot multiplicar per estaquetes de brots d'un any, recollint
aquestes quan l'arbre està en repòs hivernal.
Arbre molt resistent i longeu que prefereix sòls lleugers i frescos. Suporta molt bé
les podes i en general la pol · lució de les ciutats. Encara que és un dels arbres de
parcs i passeigs més utilitzats per l'agradable ombra que proporciona, cal tenir en
compte la problemàtica al · lergènica a l'hora de plantar-lo. Sol patir atacs de
Microsphaera Platani (oïdi blanc). Per la seva gran desenvolupament cal emplaçar
en llocs espaiosos, mai a menys de 10 m d'edificacions, per evitar el possible
dany de les seves arrels.

33. És un arbre de talla mitjana, que pot arribar a assolir de 16 a 25 metres d'altura.
En estat salvatge, és de copa ovalada al principi i després va eixamplant fins a
quedar finalment amb forma arrodonit-aixafada. De jove sol formar mates
arbustives que es podrien confondre amb el coscoll (Quercus coccifera) i, de
vegades, es queda en aquest estat d'arbust per les condicions climàtiques o
edàfiques del lloc.
Escorça.
Les fulles són perennes i romanen en l'arbre entre dos i quatre anys, amb una
mitjana de 2,7 anys. Coriàcies i de color verd fosc per l'anvers, i més clar i
tomentoses pel revers, estan proveïdes de fortes espines en el seu contorn quan
la planta és jove i en les branques més baixes quan és adulta, no tenint elles les
fulles de les branques altes. Per això de vegades recorda, quan és arbust, a
l'acebo.2 El revers de les fulles està cobert d'una esborra grisácea que es desprèn
al fregar-i per la qual es pot distingir fàcilment les alzines joves de les
coscolls, les fulles no tenen aquest borrissol i són d'un verd viu al revers.
Aquests fulls, molt dures i coriàcies, eviten l'excessiva transpiració de la
planta, el que li permet viure en llocs secs i amb gran exposició al sol, com la

35. El romaní és un arbust llenyós de fulles perennes molt ramificat, pot arribar a mesurar 2
metres d'alçada. El trobem de color verd tot l'any, amb tiges joves borroses (encara que
l'esborra es perd al créixer) i tiges añosos de color vermellós i amb l'escorça esquerdada.
Les fulles, petites i molt abundants, presenten forma linear. Són
oposades, sèssils, senceres, amb les vores cap avall i d'un color verd fosc, mentre que pel
revés presenten un color blanquinós i estan cobertes de pilositat. A la zona d'unió del full
amb la tija neixen els ramells floríferes.
Les flors són d'uns 5 mm de llarg. Tenen la corol · la bilabiada d'una sola peça. El color és blau
violeta pàl · lid, rosa o blanc, amb calze verd o alguna cosa vermellós, també bilabial i
acampanat. Són flors axil · lars, molt aromàtiques i melíferas (contenen mel), es localitzen en
el cim de les branques, tenen dos estams encorbats soldats a la corol · la i amb una petita
dent.

37. arbre caducifoli de 15-20 m d'alçada, encara que de vegades és de menor
talla. Rovells alguna cosa pelosas, el · líptiques, de 6 mm de longitud i 4 mm
d'amplada. Ramillos lampiños, prims. Fulls de ovals a el · líptiques, de 7-13 x
3-6 cm, amb l'àpex obtús, subcordadas a la base, glauques, senceres o
alguna cosa dentades cap a l'àpex, escassament peciolades; el feix és
lampiño i verdós i el revers lleugerament glauc i amb pèls rogencs a les
aixelles dels nervis. Gla oblonga de 2 cm de longitud per 1 cm
d'amplària, recoberta en part per una cúpula d'escates agudes i imbricades.
Maduració anual.

39. Conífera caducifòlia. Pot arribar fins a 40 metres d'altura, copa
piramidal, branques horitzontals, fulles aciculars d'1 per 0.1 cm, caedizas.
Cultivat a la regió del Delta del Paraná, sobre la vora de rierols, com a
protector contra l'erosió hídrica. Bona fusta, textura fina i homogènia, gra
dret i color suau, Pe 0,510 kg / dm ³. Fusta tova, lleugera, fàcil de treballar.
Per construccions d'habitatges, bigues, tirants.

41. És un arbre de gran desenvolupament (entre 20-30 metres d'altura) el tronc
arriba a mesurar 2 metres de diàmetre, curt en els conreats, més esvelt i
menys ramoso en els silvestres, també anomenats regoldos.
La seva escorça és de color cendra o terrós, profundament esquerdada. En
els exemplars joves gairebé llisa i alguna cosa verdosa en branques i tronc.
Les fulles són grans, d'entre 10-25 cm de llarg i 3-10 cm d'ample, en
disposició alterna, i són oblongo-lanceolades i profundament dentades.
Tenen un pecíol curt, de fins a 2 cm, sent alguna cosa correosas i porten
abundants nervis laterals.
És una planta monoica: les flors d'ambdós sexes neixen en aments verticals
de 10-20 cm de llarg. Les flors masculines a la part superior i les femenines
en la inferior. Sorgeixen a finals de juny i cap a la tardor, les femenines es
converteixen en espinoses glans (eriçons) que contenen dos o més
castanyes parduzcas i es recullen entre octubre i novembre.