1. TEMA 11: LA HISPÀNIA ROMANA

2. TEMA 11: LA HISPÀNIA ROMANA
La presència romana a la Península Ibèrica
va començar al final del segle III a.C. i va
durar fins al començament del segle V d.C.
Durant aquest llarg període, Hispània va
ser una província de l’Imperi Romà i va
adoptar les estructures socials i
econòmiques del món romà
(romanització).

3. 1. Invasions i colonitzacions

4. 1. Invasions i colonitzacions
1.1. Les invasions indoeuropees.-
Entre els segles XI i VI a.C., pobles
indoeuropeus van penetrar a la Península
pels Pirineus buscant terres on assentar-
se. Els primers grups es van establir a la
zona de Catalunya i a la vall de l’Ebre, però
després es van desplaçar cap a la Meseta i
a les regions del nord.

5. 1. Invasions i colonitzacions
1.2. Les colonitzacions.-
Al començament del I mil·lenni a.C., un seguit de
pobles del Mediterrani interessats en la riquesa
minera de la Península Ibèrica, van arribar a les costes
de l’est i del sud peninsular i hi van establir colònies.
Els fenicis, provinents de l’actual Líban, van establir
colònies al sud, com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga).
Els grecs van fundar diverses colònies a la Península:
Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion, Heraclia... A
partir del segle VI, Cartago, una colònia fenícia
convertida en potència marítima i comercial, va
substituir els fenicis en la seva expansió.

7. 2. Els pobles preromans: ibers i celtes
2.1. Els ibers.-
Els ibers eren els pobles que ocupaven les terres
de l’est peninsular. Aquests pobles tenien
moltes influències dels pobles colonitzadors,
amb els quals mantenien intercanvis comercials.
La seua economia es basava en l’agricultura
(cereals, oliveres, vinya i llegums), però també
es dedicaven a la ramaderia (cabres, ovelles…).
Coneixien el regadiu, es dedicaven a la mineria,
encunyaven moneda i tenien escriptura pròpia.

8. 2. Els pobles preromans: ibers i celtes
2.2. Els celtes.-
Les regions del centre, oest i nord de la
Península eren habitades, abans de l’arribada
dels romans, per pobles que coneixem amb el
nom de celtes i celtibers. Els celtes eren
ramaders nòmades i agricultors que coneixien la
metal·lúrgia del ferro. Sembla que desconeixien
l’ús de la moneda, l’escriptura i les
manifestacions artístiques eren escasses. Els
celtes vivien en poblats petits, coneguts com a
castrum

9. 3. La conquesta romana d’Hispània

10. 3. La conquesta romana d’Hispània
3.1. Les guerres entre Roma i Cartago.-
Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del
Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen
de l’ocupació romana de la Península Ibèrica. L’any 238
a.C., els cartaginesos, comandats pel general Amílcar
Barca, van desembarcar a Gàdir (Cadis) i en pocs anys van
aconseguir conquistar la població del sud-est peninsular
(fundació de Cartago Nova). El 220 a.C., Anníbal, fill
d’Amílcar, va planejar la conquista de Roma amb una
expedició d’elefants. Els romans van enviar els seus
exèrcits a la Península per combatre els cartaginesos, i els
van derrotar i expulsar el 202 a.C.

11. 3. La conquesta romana d’Hispània
3.2. La conquista romana de la Península Ibèrica.-
La conquista romana de la Península es va produir en
quatre fases: 1) La primera fase (218-202 a.C.) d’expansió
romana a Hispània va significar el domini de la costa
mediterrània de la Península. 2) A la segona fase (202-
154 a.C.) van dominar la zona oriental de la Península. 3)
La tercera fase (154-133 a.C.) es va caracteritzar per les
guerres contra els pobles de la Meseta (conquista de
Numància). 4) A la quarta fase (29-19 a.C.) es va sotmetre
les tribus de galaics, càntabres, àsturs i vascons, i es va
donar per acabada la conquista de la Península.

12. 4. Hispània, província romana

13. 4. Hispània, província romana
4.1. Les províncies.-
Per administrar millor els territoris
conquistats, els romans els dividien en
províncies, al capdavant de les quals hi
havia un governador. En temps de
Dioclecià es van establir cinc províncies a
Hispània: Tarraconensis, Gallaecia,
Carthaginensis, Baetica i Lusitania.

14. 4. Hispània, província romana
4.2. Les riqueses d’Hispània.-
Els romans van integrar l’economia d’Hispània
dintre dels circuits comercials de l’Imperi. La
producció agrícola va augmentar considerablement
gràcies a la introducció d’avanços com l’arada, el
trill de rodes, els adobs i el guaret. L’activitat
artesanal, centrada a les ciutats, va tenir un gran
desenvolupament: armes, teixits, saladures...
També es va explotar la riquesa minera d’Hispània
(argent, or, mercuri, coure...) i es van millorar els
sistemes d’extracció.

15. 4. Hispània, província romana
4.3. Les calçades.-
Les ciutats d’Hispània estaven unides
entre si i amb la resta de l’Imperi per
una extensa xarxa de calçades. Entre les
calçades més importants hi havia la Via
Augusta i la Via Argentea.

16. 5. El llegat de Roma

17. 5. El llegat de Roma
5.1. El patrimoni artístic.-
Els romans van ser grans constructors i van
exportar el seu model de ciutat arreu de l’Imperi.
A Espanya, avui en dia, encara es conserven uns
bons exemples d’aquestes construccions romanes:
aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts i
termes. A més, es van construir altres obres de
tipus commemoratiu com arcs, temples i
monuments funeraris. També es conserven restes
de mosaics, que ornaven les cases i les vil·les
rurals, i moltes escultures.

18. 5. El llegat de Roma
5.2. La romanització.-
La romanització és la inclusió del territori
hispànic en l’espai cultural romà. Aquest
procés va ser llarg i va significar l’assimilació,
per part dels pobles indígenes, de les
institucions romanes, la religió, el dret i la
seva llengua (el llatí).