SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  18
TEMA 11: LA HISPÀNIA ROMANA
TEMA 11: LA HISPÀNIA ROMANA


La presència romana a la Península Ibèrica
va començar al final del segle III a.C. i va
durar fins al començament del segle V d.C.
Durant aquest llarg període, Hispània va
ser una província de l’Imperi Romà i va
adoptar les estructures socials i
econòmiques        del     món        romà
(romanització).
1. Invasions i colonitzacions
1. Invasions i colonitzacions

1.1. Les invasions indoeuropees.-
Entre els segles XI i VI a.C., pobles
indoeuropeus van penetrar a la Península
pels Pirineus buscant terres on assentar-
se. Els primers grups es van establir a la
zona de Catalunya i a la vall de l’Ebre, però
després es van desplaçar cap a la Meseta i
a les regions del nord.
1. Invasions i colonitzacions
1.2. Les colonitzacions.-
Al començament del I mil·lenni a.C., un seguit de
pobles del Mediterrani interessats en la riquesa
minera de la Península Ibèrica, van arribar a les costes
de l’est i del sud peninsular i hi van establir colònies.
Els fenicis, provinents de l’actual Líban, van establir
colònies al sud, com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga).
Els grecs van fundar diverses colònies a la Península:
Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion, Heraclia... A
partir del segle VI, Cartago, una colònia fenícia
convertida en potència marítima i comercial, va
substituir els fenicis en la seva expansió.
2. Els pobles preromans: ibers i celtes
 2.1. Els ibers.- 
 Els ibers eren els pobles que ocupaven les terres 
 de  l’est  peninsular.  Aquests  pobles  tenien 
 moltes  influències  dels  pobles  colonitzadors, 
 amb els quals mantenien intercanvis comercials. 
 La  seua  economia  es  basava  en  l’agricultura 
 (cereals,  oliveres,  vinya  i  llegums),  però  també 
 es dedicaven a la ramaderia (cabres, ovelles…). 
 Coneixien el regadiu, es dedicaven a la mineria, 
 encunyaven moneda i tenien escriptura pròpia.
2. Els pobles preromans: ibers i celtes
 2.2. Els celtes.- 
 Les  regions  del  centre,  oest  i  nord  de  la 
 Península  eren  habitades,  abans  de  l’arribada 
 dels  romans,  per  pobles  que  coneixem  amb  el 
 nom  de  celtes  i  celtibers.  Els  celtes  eren 
 ramaders nòmades i agricultors que coneixien la 
 metal·lúrgia del ferro. Sembla que desconeixien 
 l’ús  de  la  moneda,  l’escriptura  i  les 
 manifestacions  artístiques  eren  escasses.  Els 
 celtes  vivien  en  poblats  petits,  coneguts  com  a 
 castrum
3. La conquesta romana d’Hispània
3. La conquesta romana d’Hispània
3.1. Les guerres entre Roma i Cartago.- 
Les  guerres  entre  Roma  i  Cartago  pel  domini  del 
Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen 
de  l’ocupació  romana  de  la  Península  Ibèrica.  L’any  238 
a.C.,  els  cartaginesos,  comandats  pel  general  Amílcar 
Barca, van desembarcar a Gàdir (Cadis) i en pocs anys van 
aconseguir  conquistar  la  població  del  sud-est  peninsular 
(fundació  de  Cartago  Nova).  El  220  a.C.,  Anníbal,  fill 
d’Amílcar,  va  planejar  la  conquista  de  Roma  amb  una 
expedició  d’elefants.  Els  romans  van  enviar  els  seus 
exèrcits a la Península per combatre els cartaginesos, i els 
van derrotar i expulsar el 202 a.C.
3. La conquesta romana d’Hispània
3.2. La conquista romana de la Península Ibèrica.- 
La  conquista  romana  de  la  Península  es  va  produir  en 
quatre fases: 1) La primera fase (218-202 a.C.) d’expansió 
romana  a  Hispània  va  significar  el  domini  de  la  costa 
mediterrània  de  la  Península.  2)  A  la  segona  fase  (202-
154 a.C.) van dominar la zona oriental de la Península. 3) 
La  tercera  fase  (154-133  a.C.)  es  va  caracteritzar  per  les 
guerres  contra  els  pobles  de  la  Meseta  (conquista  de 
Numància). 4) A la quarta fase (29-19 a.C.) es va sotmetre 
les  tribus  de  galaics,  càntabres,  àsturs  i  vascons,  i  es  va 
donar per acabada la conquista de la Península.
4. Hispània, província romana
4. Hispània, província romana

4.1. Les províncies.- 
Per  administrar  millor  els  territoris 
conquistats,  els  romans  els  dividien  en 
províncies,  al  capdavant  de  les  quals  hi 
havia  un  governador.  En  temps  de 
Dioclecià  es  van  establir  cinc  províncies  a 
Hispània:       Tarraconensis,        Gallaecia, 
Carthaginensis, Baetica i Lusitania.
4. Hispània, província romana
4.2. Les riqueses d’Hispània.-
Els  romans  van  integrar  l’economia  d’Hispània 
dintre  dels  circuits  comercials  de  l’Imperi.  La 
producció agrícola va augmentar considerablement 
gràcies  a  la  introducció  d’avanços  com  l’arada,  el 
trill  de  rodes,  els  adobs  i  el  guaret.  L’activitat 
artesanal,  centrada  a  les  ciutats,  va  tenir  un  gran 
desenvolupament:  armes,  teixits,  saladures... 
També  es  va  explotar  la  riquesa  minera  d’Hispània 
(argent,  or,  mercuri,  coure...)  i  es  van  millorar  els 
sistemes d’extracció.
4. Hispània, província romana

4.3. Les calçades.-
Les  ciutats  d’Hispània  estaven  unides 
entre  si  i  amb  la  resta  de  l’Imperi  per 
una extensa xarxa de calçades. Entre les 
calçades més importants hi havia la Via 
Augusta i la Via Argentea.
5. El llegat de Roma
5. El llegat de Roma
5.1. El patrimoni artístic.-
Els romans van ser grans constructors i van
exportar el seu model de ciutat arreu de l’Imperi.
A Espanya, avui en dia, encara es conserven uns
bons exemples d’aquestes construccions romanes:
aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts i
termes. A més, es van construir altres obres de
tipus commemoratiu com arcs, temples i
monuments funeraris. També es conserven restes
de mosaics, que ornaven les cases i les vil·les
rurals, i moltes escultures.
5. El llegat de Roma

5.2. La romanització.-
La romanització és la inclusió del territori
hispànic en l’espai cultural romà. Aquest
procés va ser llarg i va significar l’assimilació,
per part dels pobles indígenes, de les
institucions romanes, la religió, el dret i la
seva llengua (el llatí).

Contenu connexe

Tendances (17)

Regnes germànics
Regnes germànicsRegnes germànics
Regnes germànics
 
Sense títol 1
Sense títol 1Sense títol 1
Sense títol 1
 
EDAT ANTIGA 2
EDAT ANTIGA 2EDAT ANTIGA 2
EDAT ANTIGA 2
 
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICATEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
 
La hispania romana.5
La hispania romana.5La hispania romana.5
La hispania romana.5
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
Presentació els romans
Presentació els romansPresentació els romans
Presentació els romans
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Menorca després de l'imperi romà
Menorca després de l'imperi romàMenorca després de l'imperi romà
Menorca després de l'imperi romà
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
Els romans
Els romans Els romans
Els romans
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
L'antiga grecia economia
L'antiga grecia economiaL'antiga grecia economia
L'antiga grecia economia
 
Els visigots a catalunya
Els visigots a catalunyaEls visigots a catalunya
Els visigots a catalunya
 
La catalunya romana
La catalunya romanaLa catalunya romana
La catalunya romana
 
Guillem j
Guillem jGuillem j
Guillem j
 

Similaire à Ud 11

Els Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els RomansEls Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els Romansalope3752
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )ciclesuperior56
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigaivcs
 
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANSMAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANSAssumpció Granero
 
De la prehistòria a l'edat mitja
De la prehistòria a l'edat mitjaDe la prehistòria a l'edat mitja
De la prehistòria a l'edat mitjaC
 
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romanaTreball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romanaluisjuanceacero
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Catalunya en temps de les colonitzacions
Catalunya en temps de les colonitzacionsCatalunya en temps de les colonitzacions
Catalunya en temps de les colonitzacionsGemma Ajenjo Rodriguez
 
La fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-AndalúsLa fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-Andalúsnausica1
 
La Hispània Romana
La Hispània RomanaLa Hispània Romana
La Hispània Romanamjvercher
 
Roma
RomaRoma
Romasfabo
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 

Similaire à Ud 11 (20)

Els Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els RomansEls Ibers I Els Romans
Els Ibers I Els Romans
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
PRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romanaPRIMER ESO: Catalunya romana
PRIMER ESO: Catalunya romana
 
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANSMAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
MAPA 1. COMENTARI POBLES PREROMANS
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
De la prehistòria a l'edat mitja
De la prehistòria a l'edat mitjaDe la prehistòria a l'edat mitja
De la prehistòria a l'edat mitja
 
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romanaTreball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Catalunya en temps de les colonitzacions
Catalunya en temps de les colonitzacionsCatalunya en temps de les colonitzacions
Catalunya en temps de les colonitzacions
 
Hispania
HispaniaHispania
Hispania
 
La fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-AndalúsLa fregmantació del mon antic i Al-Andalús
La fregmantació del mon antic i Al-Andalús
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
 
1 inici de l'edat mitjana
1 inici de l'edat mitjana1 inici de l'edat mitjana
1 inici de l'edat mitjana
 
La Hispània Romana
La Hispània RomanaLa Hispània Romana
La Hispània Romana
 
En temps dels_romans
En temps dels_romansEn temps dels_romans
En temps dels_romans
 
Romans 1
Romans 1Romans 1
Romans 1
 
Romans1
Romans1Romans1
Romans1
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 

Plus de molives3

Tema 11 el paleolític
Tema 11  el paleolíticTema 11  el paleolític
Tema 11 el paleolíticmolives3
 
Introducció història
Introducció històriaIntroducció història
Introducció històriamolives3
 
U 4-espanya al s.xix
U 4-espanya al s.xixU 4-espanya al s.xix
U 4-espanya al s.xixmolives3
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona repúblicamolives3
 
U 2-el feudalisme
U 2-el feudalismeU 2-el feudalisme
U 2-el feudalismemolives3
 
U 1-fi-món-antic
U 1-fi-món-anticU 1-fi-món-antic
U 1-fi-món-anticmolives3
 
U 1-societat i economia
U 1-societat i economiaU 1-societat i economia
U 1-societat i economiamolives3
 
U 7-l'origen dels humans
U 7-l'origen dels humansU 7-l'origen dels humans
U 7-l'origen dels humansmolives3
 
Mesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipteMesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egiptemolives3
 

Plus de molives3 (9)

Tema 11 el paleolític
Tema 11  el paleolíticTema 11  el paleolític
Tema 11 el paleolític
 
Introducció història
Introducció històriaIntroducció història
Introducció història
 
U 4-espanya al s.xix
U 4-espanya al s.xixU 4-espanya al s.xix
U 4-espanya al s.xix
 
La segona república
La segona repúblicaLa segona república
La segona república
 
U 2-el feudalisme
U 2-el feudalismeU 2-el feudalisme
U 2-el feudalisme
 
U 1-fi-món-antic
U 1-fi-món-anticU 1-fi-món-antic
U 1-fi-món-antic
 
U 1-societat i economia
U 1-societat i economiaU 1-societat i economia
U 1-societat i economia
 
U 7-l'origen dels humans
U 7-l'origen dels humansU 7-l'origen dels humans
U 7-l'origen dels humans
 
Mesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipteMesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipte
 

Dernier

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 

Dernier (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 

Ud 11

  • 1. TEMA 11: LA HISPÀNIA ROMANA
  • 2. TEMA 11: LA HISPÀNIA ROMANA La presència romana a la Península Ibèrica va començar al final del segle III a.C. i va durar fins al començament del segle V d.C. Durant aquest llarg període, Hispània va ser una província de l’Imperi Romà i va adoptar les estructures socials i econòmiques del món romà (romanització).
  • 3. 1. Invasions i colonitzacions
  • 4. 1. Invasions i colonitzacions 1.1. Les invasions indoeuropees.- Entre els segles XI i VI a.C., pobles indoeuropeus van penetrar a la Península pels Pirineus buscant terres on assentar- se. Els primers grups es van establir a la zona de Catalunya i a la vall de l’Ebre, però després es van desplaçar cap a la Meseta i a les regions del nord.
  • 5. 1. Invasions i colonitzacions 1.2. Les colonitzacions.- Al començament del I mil·lenni a.C., un seguit de pobles del Mediterrani interessats en la riquesa minera de la Península Ibèrica, van arribar a les costes de l’est i del sud peninsular i hi van establir colònies. Els fenicis, provinents de l’actual Líban, van establir colònies al sud, com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga). Els grecs van fundar diverses colònies a la Península: Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion, Heraclia... A partir del segle VI, Cartago, una colònia fenícia convertida en potència marítima i comercial, va substituir els fenicis en la seva expansió.
  • 6.
  • 7. 2. Els pobles preromans: ibers i celtes 2.1. Els ibers.-  Els ibers eren els pobles que ocupaven les terres  de  l’est  peninsular.  Aquests  pobles  tenien  moltes  influències  dels  pobles  colonitzadors,  amb els quals mantenien intercanvis comercials.  La  seua  economia  es  basava  en  l’agricultura  (cereals,  oliveres,  vinya  i  llegums),  però  també  es dedicaven a la ramaderia (cabres, ovelles…).  Coneixien el regadiu, es dedicaven a la mineria,  encunyaven moneda i tenien escriptura pròpia.
  • 8. 2. Els pobles preromans: ibers i celtes 2.2. Els celtes.-  Les  regions  del  centre,  oest  i  nord  de  la  Península  eren  habitades,  abans  de  l’arribada  dels  romans,  per  pobles  que  coneixem  amb  el  nom  de  celtes  i  celtibers.  Els  celtes  eren  ramaders nòmades i agricultors que coneixien la  metal·lúrgia del ferro. Sembla que desconeixien  l’ús  de  la  moneda,  l’escriptura  i  les  manifestacions  artístiques  eren  escasses.  Els  celtes  vivien  en  poblats  petits,  coneguts  com  a  castrum
  • 9. 3. La conquesta romana d’Hispània
  • 10. 3. La conquesta romana d’Hispània 3.1. Les guerres entre Roma i Cartago.-  Les  guerres  entre  Roma  i  Cartago  pel  domini  del  Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen  de  l’ocupació  romana  de  la  Península  Ibèrica.  L’any  238  a.C.,  els  cartaginesos,  comandats  pel  general  Amílcar  Barca, van desembarcar a Gàdir (Cadis) i en pocs anys van  aconseguir  conquistar  la  població  del  sud-est  peninsular  (fundació  de  Cartago  Nova).  El  220  a.C.,  Anníbal,  fill  d’Amílcar,  va  planejar  la  conquista  de  Roma  amb  una  expedició  d’elefants.  Els  romans  van  enviar  els  seus  exèrcits a la Península per combatre els cartaginesos, i els  van derrotar i expulsar el 202 a.C.
  • 11. 3. La conquesta romana d’Hispània 3.2. La conquista romana de la Península Ibèrica.-  La  conquista  romana  de  la  Península  es  va  produir  en  quatre fases: 1) La primera fase (218-202 a.C.) d’expansió  romana  a  Hispània  va  significar  el  domini  de  la  costa  mediterrània  de  la  Península.  2)  A  la  segona  fase  (202- 154 a.C.) van dominar la zona oriental de la Península. 3)  La  tercera  fase  (154-133  a.C.)  es  va  caracteritzar  per  les  guerres  contra  els  pobles  de  la  Meseta  (conquista  de  Numància). 4) A la quarta fase (29-19 a.C.) es va sotmetre  les  tribus  de  galaics,  càntabres,  àsturs  i  vascons,  i  es  va  donar per acabada la conquista de la Península.
  • 13. 4. Hispània, província romana 4.1. Les províncies.-  Per  administrar  millor  els  territoris  conquistats,  els  romans  els  dividien  en  províncies,  al  capdavant  de  les  quals  hi  havia  un  governador.  En  temps  de  Dioclecià  es  van  establir  cinc  províncies  a  Hispània:  Tarraconensis,  Gallaecia,  Carthaginensis, Baetica i Lusitania.
  • 14. 4. Hispània, província romana 4.2. Les riqueses d’Hispània.- Els  romans  van  integrar  l’economia  d’Hispània  dintre  dels  circuits  comercials  de  l’Imperi.  La  producció agrícola va augmentar considerablement  gràcies  a  la  introducció  d’avanços  com  l’arada,  el  trill  de  rodes,  els  adobs  i  el  guaret.  L’activitat  artesanal,  centrada  a  les  ciutats,  va  tenir  un  gran  desenvolupament:  armes,  teixits,  saladures...  També  es  va  explotar  la  riquesa  minera  d’Hispània  (argent,  or,  mercuri,  coure...)  i  es  van  millorar  els  sistemes d’extracció.
  • 15. 4. Hispània, província romana 4.3. Les calçades.- Les  ciutats  d’Hispània  estaven  unides  entre  si  i  amb  la  resta  de  l’Imperi  per  una extensa xarxa de calçades. Entre les  calçades més importants hi havia la Via  Augusta i la Via Argentea.
  • 16. 5. El llegat de Roma
  • 17. 5. El llegat de Roma 5.1. El patrimoni artístic.- Els romans van ser grans constructors i van exportar el seu model de ciutat arreu de l’Imperi. A Espanya, avui en dia, encara es conserven uns bons exemples d’aquestes construccions romanes: aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts i termes. A més, es van construir altres obres de tipus commemoratiu com arcs, temples i monuments funeraris. També es conserven restes de mosaics, que ornaven les cases i les vil·les rurals, i moltes escultures.
  • 18. 5. El llegat de Roma 5.2. La romanització.- La romanització és la inclusió del territori hispànic en l’espai cultural romà. Aquest procés va ser llarg i va significar l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les institucions romanes, la religió, el dret i la seva llengua (el llatí).