1. 11
Unitat 2. Consonantisme
1. Oclusives p/b, t/d, c/g
1. 1 Duplicació de d, c, g
a) Dupliquen la d els mots següents i els seus derivats:
addenda addicte adducció
addicció additament adductor
addició additiu adduir
b) Dupliquen la c els mots següents i els seus derivats:
abjecció accèssit addicció succedani
accelerar accepció adducció succeir
acceptar subjecció succint succés
c) Dupliquen la g els mots següents i derivats: suggestió, suggeir.
A les Illes Balears i al País Valencià el nexe -tll es substitueix pel nexe -tl: ametla, motle,
espatla...
2. Oclusiva/fricativa b/v
2.1 Divergències respecte a altres llengües romàniques
a) Català amb v i castellà amb b
Valencià Castellà Valencià Castellà
advocat abogado gavardina gabardina
alcova alcoba govern gobierno
almadrava almadraba gravar grabar
almívar almíbar l’Havana La Habana
arravatar arrebatar haver haber
avall abajo javelina jabalina
avet abeto llavi labio

2. 12 Quadern de Valencià Superior
Valencià Castellà Valencià Castellà
avi abuelo núvol nube
avorrir aburrir pavelló pabellón
avortar abortar provar probar
canvi cambio raval arrabal
caravel·la carabela rave rábano
cascavell cascabel savi sabio
cavalcar cabalgar savina sabina
cervell cerebro Savoia Saboia
civada cebada sivella hebilla
covard cobarde tàvec tábano
crivellar acribillar travar trabar
endívia endibia trèvol trebol
envestir embestir vaixell bajel
espavilar espabilar vermell bermejo
esvelt esbelto vernís barniz
fava haba volta bóveda
b) Català amb b i castellà amb v
Valencià Castellà Valencià Castellà
Àlaba Álava calb calvo
baró varón corb cuervo
basc vasco debanar devanar
beina vaina desimbolt desenvuelto
bena venda mòbil móvil
berruga verruga oblidar olvidar
besllum vislumbre rebentar reventar
biga viga rebolcar revolcar
Biscaia Vizcaya saba savia
bolcar volcar trobador trovador
2.2 Pseudoderivats
Normalment els mots d’una mateixa família s’escriuen amb la mateixa lletra; però cal tenir en
compte que de vegades trobem paraules cultes que provenen directament del llatí (cultismes o
pseudoderivats) que divergeixen en alguna grafia.
Mot patrimonial Pseudoderivat
avet abietina, abietàcies
avortar aborció, abortiu
berbena (herba) verbenàcies
berruga verrucària, verrucós
calb calvície
cervell cerebral, cerebel
corb (adjectiu) curvatura, curvilini
corb (substantiu) còrvids
deure dèbit
escriure escriba
fava fabàcies

3. Unitat 2. Consonantisme 13
Mot patrimonial Pseudoderivat
llavi labial, labialitzar
lliure liberal
moure automòbil, mòbil, immòbil
núvol nebulós, nebulositat
provar probable, probatori
3. Fricatives alveolars z/s/ss/c/ç/
3.1 Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa
final (en castellà acaben en -isis)
anàlisi dièresi hipòfisi parèntesi
apocalipsi diòcesi hipòtesi perífrasi
apoteosi dosi metamorfosi pròtesi
artrosi èmfasi metàstasi psicosi
catequesi esclerosi neurosi simposi
cirrosi èxtasi oasi síntesi
clorosi fibrosi osmosi tesi
crisi gènesi paràfrasi tisi
diàlisi hipnosi paràlisi tuberculosi
3.2 Divergències respecte a altres llengües romàniques
Tot i que la grafia de moltes paraules coincideix amb altres llengües romàniques (soci = socio
= associé), o que hi ha una correspondència entre la ç del català i la z del castellà (caça =
caza), tenim un grup de noms —la majoria, provinents de l’àrab, no del llatí— en què la z/c
del castellà no equival a la ç/c del català, sinó a la nostra s/ss. També hi ha uns quants mots
que en castellà tenen c i en català tenen z.
a) Català amb s o ss
alcàsser cassola massapà sarbatana
alferes cervesa massís Sardenya
arròs disfressa montsó sentinella
assot drassana mordassa sèquia
barnús esbós panís sòcol
bus gaseta pretensiós tapís
camussa gessamí sabata tros
canyís hissar safareig Tunis
capatàs invalidesa salpar vernís
carrossa masmorra sanefa xerès
b) Català amb z
alzina botzina senzill zel
atzembla bronze ximpanzé zenit
atzerola donzella zebra zinc
benzina pinzell zèfir zitzània

4. 14 Quadern de Valencià Superior
3. 3 Remarques de pronunciació
La grafia tz s’ha de llegir necessàriament com a /dz/ en paraules com ara dotze, tretze, setze i
en alguns topònims com l’Atzúvia o l’Atzeneta.
També convé pronunciar-la com a /dz/ en mots com ara atzar, atzavara, atzucac, guitza,
horitzó...
En el sufix –itzar i derivats, són plenament acceptables tant la pronúncia /dz/ com /z/:
autoritzar /autoridzár/ o /autorizár/.
Cal evitar l’articulació palatal del grup final ts: tots /*tot /, plats /*plat /.
4. Fricatives i grups africats palatals j/g, tj/tg, x
4.1 Les palatals j/g/tj/tg
Remarques de pronúncia
– Cal evitar en un registre formal l’ensordiment d’aquest so, habitual en els dominis del
valencià apitxat: jove /*t óve/, ajuntament /at untamént/.
4.2 La grafia x
Remarques de pronúncia
– Es llig com la ch castellana en posició inicial de paraula i després de consonant: xic,
panxa.
– La x inicial d'alguns topònims és fa fricativa, com la sh de l’anglés (sherry, ship). El
mateix ocorre amb els topònims i antropònims: Xàbia, Xàtiva, Xixona Xavier, Xenofont,
Xerxes, Ximena
– Pot tenir el valor de /ks/ en els següents casos:
– Sempre que va en posició intervocàlica: fixar, lèxic, taxi. Excepcions: pixar,
enguixar (valor fonètic de fricativa).
– En final absolut de mot, darrere de vocal: complex, fix, ortodox. Excepcions:
guix, haixix, ix, en què es pronuncia fricativa.
– També es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en què la x està en
final absolut precedida de n: esfinx, larinx, linx.
– La x té una realització sonora, com a /gz/, quan es presenta en mots començats amb ex-
seguida de vocal, h o consonant sonora: exacte, èxode, examen, exhibir, exdiputat.
– Cal parar atenció a no traslladar les referències gràfiques castellanes a paraules com
esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany o estranger, i, doncs, evitar de fer-ne
una lectura incorrecta amb */ks/.

5. Unitat 2. Consonantisme 15
5. Nasals m/n
5.1 Mots amb m
Betlem, empremta, femta, imam, impremta, Jerusalem, premsa, Samsó, somriure...
5.2 Mots amb mp
assumpte assumpció atemptat compte1
exempció exempt impromptu metempsicosi
palimpsest peremptori presumpte presumpció
prompte redemptor símptoma sumptuari
sumptuós temptació temptar temptejar
5.3 Mots amb mn
Agamèmnon, mnemotècnic, somnàmbul, somni, somniar (o somiar)...
5.4 Mots amb mm
comminar súmmum gamma immòbil
immersió immoble immadur immune
emmalaltir emmarcar emmerdar emmetzinar
emmidonar emmirallar emmagatzemar Emma
5.5 Mots amb nn
Anna annalista annals annex
Anníbal bienni connectar decenni
enneasíl·lab ennovar ennuvolar innat
innocent innocu innovar mannà
mil·lenni tarannà trienni tripinnat
6. Laterals l/l·l/ll
6.1 La ela geminada (l·l)
En català un bon nombre de paraules tenen l·l, que prové de la doble ela del llatí. Recordeu
que una manera d’esbrinar que hem d’utilitzar-la (al marge de consultar el diccionari) és
comparar amb altres llengües del nostre entorn, en concret amb el francés, l’italià i l’anglés.
1
Recordeu la diferència entre conte (narració), comte (títol nobiliari) i compte (la resta de significats).

6. 16 Quadern de Valencià Superior
En molts casos, quan en català tenim una l·l, en aquestes llengües tenim una ll. Així, per
exemple, en català tenim col·legi, en francés, collège, en italià collegio i en anglés college,
totes derivades del llatí collegium, encara que en cada llengua puga tenir un matís diferent.
6.2 Remarques de pronunciació
La realització de la ela geminada és equivalent al contacte d'una /l/ en posició de final absolut
amb una altra a començament de mot : el local. Ex: novel·la.
7. Les vibrants r/rr
7.1 Remarques d’escriptura
Encara que després dels prefixos i de les formes prefixades escrivim normalment r simple
(antireligiós, autoretrat, contrarèplica, grecoromà, monorail, neoromàntic, radioreceptor,
semirecta, teleradar, termoregulador), fixeu-vos en l’escriptura de prerrogativa, birrem i
trirrem.
7. 2 Remarques de pronunciació
– En alguns mots en què normativament s’admet un doblet formal, amb r i sense, en
valencià (d’acord amb l’ús tradicional i la pràctica habitual) és preferible l’ús de les
formes sense r: cartó millor que cartró, murta millor que murtra, alfàbega millor que
alfàbrega.
– Cal evitar l’afegiment d’una r en paraules com compte /*kómpter/, traure /*tráurer/.
– Cal tenir en compte que la r simple que es grafia darrere de determinats prefixos es
pronuncia com a vibrant múltiple /rr/: arítmia, vicerectorat, eradicar, suprarenal...
8. La hac h
La hac es conserva actualment per raons etimològiques i, normalment, coincideix en la
majoria de paraules amb altres llengües romàniques.
Aquesta lletra no es pronuncia, llevat d’alguns casos d’onomatopeies i de mots manllevats
d’altres llengües, especialment de l’anglés. Així, pronunciem la h amb una aspiració en
paraules com ehem, ha ha ha, hawaià, hall, hegelià (de Hegel), hippy, Sàhara, Hong Kong...
Però no pronunciem la h en paraules com ara haixix, handbol, hoquei, hàmster, handicap,
Hèlsinki.
8.1 Català amb h i castellà sense h
ham harmonia harpia hissar hivern
hivernacle hològraf hostatge subhasta subtrahend

7. Unitat 2. Consonantisme 17
8.2 Català sense h i castellà amb h
abillar arpa benaurat braman
cacauet coet exuberant malaurat
Munic orfe orxata os
ostatge ou truà Zuric
9. La y i la w
La lletra y pertany a l’alfabet català, però només hi ha una paraula que comence per aquesta
lletra: yperita, mot que normalment s’escriu iperita, forma principal.
La y la trobem només en el dígraf ny i en paraules provinents d’altres llengües que conserven
la grafia originària: Nova York, whisky, keynesianisme, Kyoto, kyrieleison...
La lletra w solament la trobem en paraules provinents d’altre llengües que conserven la grafia
originària: kiwi, waterpolo, watt, kuwaitià, hawaià, Darwin, Newton, Wagner, Washington,
Wellington...
Cal que tinguem en compte que alguns mots estrangers amb w s’han integrat en la nostra
llengua i, per tant, han catalanitzat la grafia: vàter, Venceslau...
10. La lletra k
Aquesta lletra solament la trobem en paraules provinents d’altres llengües que conserven la
grafia originària: folklore, kàiser, kamikaze, karate, kenyà, koiné, kremlin, kurd, víking,
vodka....
I en noms de lloc i de persona estrangers: Becket, Euskadi, Frankfurt, Kafka, Kant, Kíev,
Kurdistan, Pakistan, Txaikovski...
Un gran nombre de mots estrangers amb k s’han integrat en la llengua i han catalanitzat la
grafia: biquini, búnquer, còctel, joquei, màrqueting, pàrquing, quimono, quiosc, rànquing,
tiquet...
Fixeu-vos que en els derivats de quilo- s’admeten dues formes, amb qu i amb k: quilogram /
kilogram, quilòmetre / kilòmetre. Els símbols de les paraules derivades de quilo- i kilo- es fan
segons el sistema internacional: kg, km, kl...
11. Aplecs consonàntics
– La p de l'aplec mp és sempre muda: assumpte, comptar, prompte.
– Els aplecs -tl-, -tll-,-tm- i -tn- no s'han de llegir literalment, reproduint-ne fidelment la
grafia. La t que precedeix aquestes consonants s'assimila a la consonant posterior,
produint un efecte geminador. De manera que aquests grups s'han de llegir /ll/, / /,
/mm/ i /nn/, respectivament: ratlla /rrá a/ , setmana /semmána/.

8. 18 Quadern de Valencià Superior
– En alguns cultismes, però, no se sol produir aquesta assimilació consonàntica, de
manera que cadascuna de les consonants manté el seu propi valor fònic: Atlàntic,
atles, atleta, ritme, ètnia, etnografia.
Exercicis unitat 2
1. Escriviu les grafies consonàntiques adients en els textos següents. Si considereu que no
cal col·locar-hi cap grafia, marqueu-ho amb el signe Ø:
a) Un dels conflictes més sa____ants dels últims temps és la guerra de ____etxènia.
S'imposa d'entrada una tre____a i que s'arri____e a curt termini a algun tipus de solució
entre les parts, ja que és pere____tori aturar la contínua violació de drets humans que es
produeix en el conflicte.
b) A Alboraia es fabrica ____orxata des de temps i____emorial. En concret, es pensa que
és una herència de la dominació àrab. És ben cert que uns fartons amb uns gots
d'____orxata constitueixen un berenar exce____ent.
c) Ahir vaig entrar en èxtasi____, i no per prendre'm una dosi____ d'alguna droga (no sóc
drogoa____icte), sinó perquè el meu equip de futbol ha derrotat el Bayern de
Munic____.
d) El president nord-americà ha mati____at les declaracions sobre la i______inent guerra
contra l'Ira____. Segons fonts de la Casa Blanca, cal a____elerar les negociacions
abans del pròxim ____ivern, que és la data que l'administració nord-americana s'ha
posat com a límit per a negociar amb el Consell de Seguretat de l'ONU.
e) La pre____a d'____ostatges per part dels a____altants de l'ambaixada de Tuni____
manté les forces d'ord____e en estat d'a____erta. Els se____estadors han co____inat les
autoritats, mitjançant una a____ocució radiofònica, a satisfer les seues demandes abans
de vint-i-quatre hores.
f) L'altre dia vaig quedar i______òbil veient per televisió la boda del rei de Noruega. Vaig
quedar impre____ionat per la su____tuositat de les carro____es, dels vestits de
frane____a, i per la gran quantitat de co____ets de colors que es van llançar en acabar
la cerimònia.
g) Les proce____oses aigües de l'Atlàntic no són favorables a la navegació a vela, les
carave____es dels temps actuals. Solament la tranqui____itat que proporciona una mar
com la Mediterrània garanteix aquest ex____uberant i su____eridor esport.
h) L'altre dia vaig haver de comprar unes camu____es per confegir-me una disfre____a
ben divertida. Em vaig a____illar de tal manera que resultava el sú____um de
l'excentricitat.
i) A l'e____planada d'Alacant sempre hi ha molts e____trangers. Tot un sí____toma que
i____ustra que les coses no van bé en alguns països. La comunitat internacional ha de
trencar la paràlisi____ actual pel que fa a la seua actuació en el Tercer Món.
j) L'altre dia vaig haver d'em____enar-me la mà, ja que a l'espa____ilat del meu
co____ega no se li va ocórrer una altra cosa que, jugant, llançar-me una ja____elina.
Gràcies que un tro____ de tela pot fer miracles.

9. Unitat 2. Consonantisme 19
2. Escriviu les grafies consonàntiques adients en les frases següents. Si considereu que no
cal col·locar-hi cap grafia, marqueu-ho amb el signe Ø:
a) L'apoteosi____ de l'espectacle fou quan començà la ca____alcada.
b) Tots els cal____ (és a dir, els que no tenen cabells) es queixen de falta de reg
capi____ar.
c) La crisi____ dels quaranta s'o____ida quan es compleixen els cinquanta.
d) He comprat una ca___ola per a cuinar perdius amb alguns a___itius naturals i un raig
de vi de ___erés.
e) La cultura he___ènica és la sa___a de la nostra civilització.
f) Els compromi___os adquirits no es poden anu___ar.
g) El meu amic viu al ra___al del poble, a l'ombra d'uns a___ets.
h) En l'a___ex d'aquell llibre trobareu totes les d'ape___acions del cas.
i) El comi___ari de policia ha detingut un ga___és que havia furtat un gori___a i l'ha
tancat a la ma___morra.
j) La po___ució de les grans ciutat no era una hipòtesi___ que es prevera al començament
de la industriali___ació.
k) El teu amic és un tru___à. Sempre pro___a d'eixir-se'n amb la seua.
l) He comprat un tapí___ que representa unes sa___ines i uns rierols.
m) Quan estic nerviós, prenc ti___a, que, per a mi, és un su___edani del café.
n) La fruita en almí___ar és riquí___ima.
o) Els conflictes bè___ics són un assu___te molt preocupant.
p) El poder dels ima___s a Be___em és enorme.
q) Heu d'anar amb co___te amb el co___te corrent del co___te.
r) El go___ern finlandés ha apro___at l'a___ortament.
s) S'ha trencat el mo___e amb el qual fabriquem els ma___apans.
t) Les pre___ogatives del teu director no estan exe___tes de certa arbitrarietat.
5. Feu una redacció d'aproximadament 250 paraules sobre un dels dos temes que us
proposem:
a) Aprendre idiomes és una vertadera necessitat o una moda?
b) L'especialització dels investigadors: requisit indispensable o pràctica empobridora?