U.D.3 La teoria cel·lular

2. La Teoria cel·lular és una part fonamental de la Biologia que explica
la constitució dels éssers vius sobre la base de cèl·lules, el paper que
aquestes tenen en la constitució de la vida i en la descripció de les
principals característiques dels éssers vius.
INTRODUCCIÓ
La cèl·lula procariota La cèl·lula eucariota

3. El concepte de cèl·lula com a unitat funcional dels éssers vius no es
va desenvolupar fins el segle XIX, entre 1830 i 1880. Però el terme
havia aparegut gairebé 200 anys abans.
La teoria cel·lular va ser conseqüència dels avenços tècnics, sobretot
en el terreny de l'òptica del microscopi, i va suposar una revolució per
la ciència de l'època.
INTRODUCCIÓ

4. 1665. ROBERT HOOKE DESCOBREIX LES CÈL·LULES
El 1665 publica el seu llibre
Micrographia en el qual hi exposava
les seves observacions en un
microscopi de la seva invenció.
Robert Hooke (1635-1703)

5. 1665. ROBERT HOOKE
El microscopi òptic ja havia
estat inventat a pcipis del
segle XVII, segurament per
Zacharias Janssen en 1608.
El 1655, Robert Hooke va crear el seu propi microscopi compost (en el
qual s'utilitza els lents oculars i els lents objectius).

6. 1665. ROBERT HOOKE DESCOBREIX LES CÈL·LULES
El Micrographia era elrelat de 50 observacions microscòpiques amb
dibuixos molt detallats fets per Hooke. Per primera vegada es
mostraven a x30 augments.

7. 1665. ROBERT HOOKE DESCOBREIX LES CÈL·LULES
Observant una làmina de suro havia vist unes petites cavitats que
recordaven a les cel·les d’un rusc d’abelles.
Les va anomenar cèl·lules.

8. 1665. ROBERT HOOKE DESCOBREIX LES CÈL·LULES
El que estava observant Hooke eren
cèl·lules vegetals mortes amb la
seva característica forma poligonal.
No va aconseguir determinar el paper clau
que aquestes cel·les tenien com a
constituents dels éssers vius.
Hauran de passar altres 175 anys, però,
abans que els científics comencin a entendre
la veritable importància de les cèl·lules.

9. LEEUWENHOEK: ENCURIOSIT PEL MICROSCOPI
Antoni van Leeuwenhoek (1632-1723)
El 1673 va observar els glòbuls de
la sang amb el microscopi fet per
ell.
El 1674 va ser el primer en
descobrir els primers éssers
unicel·lulars, els protozous d'una
bassa.
El 1683 tard va ser la primera
persona en veure bacteris, en
concret els de la seva boca.

10. LEEUWENHOEK: ENCURIOSIT PEL MICROSCOPI
Els "animalcles" de Leeuwenhoek

11. LA MILLORA DELS MICROSCOPIS ÒPTICS
Durant el segle XVIII gairebé no hi
va haver avenços en citologia;
degut al fet que les aberracions
cromàtiques i esfèriques de les
lents no permetien millorar la
qualitat d’observació dels primers
microscopis.
Durant el segle XIX, gràcies a la correcció de les aberracions òptiques i
a la millora de les tècniques de preparació microscòpica (fixació,
inclusió i tinció), es van poder estudiar les cèl·lules amb més detall i
observar-hi diverses estructures a l’interior.

12. 1831. ROBERT BROWN DESCOBREIX EL NUCLI
Robert Brown
(1773-1858)
El 1831 el botànic escocès Robert Brown
va descobrir en les cèl·lules vegetals un
corpuscle que va anomenar nucli.

13. 1838. PURKINJE DESCOBREIX EL CITOPLASMA
Jan Evangelista Purkinje
(1787-1869)
Purkinje fou el primer a utilitzar un micròtom per a realitzar prims talls de
teixits per l'observació microscòpica i fou dels primers a utilitzar una
versió millorada del microscopi compost.
El 1838, el fisiòleg txec Purkinje va descobrir la presència d'una
substància mucilaginosa en el medi intern cel·lular, en la qual
s'observaven certs moviments. La va anomenar protoplasma.

14. 1839. SCHLEIDEN I SCHWANN I LA TEORIA CEL·LULAR
Entre 1838 i 1839 el botànic alemany Matthias Jakob Schleiden i el
zoòleg alemany Theodor Schwann estableixen els primers postulats de
la Teoria cel·lular:
1) Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules, o
dit d’una altra manera: la cèl·lula és la unitat morfològica de tots
els éssers vius.
2) La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics
necessaris per mantenir-se amb vida, és a dir, la cèl·lula és la
unitat fisiològica dels organismes.

15. 1858. VIRCHOW COMPLETA LA TEORIA CEL·LULAR
3) Tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula
(Omnis cellula ex cellula)
Rudolf Virchow
(1821-1902)
En el curs dels seus treballs sobre teixits patològics, el metge alemany
Virchow va poder demostrar que tota cèl·lula procedeix d'una altra
cèl·lula anterior, com la planta només pot procedir d'una altra planta i
l'animal d'un altre animal.

16. 1902. S'HI SUMA LA TEORIA CROMOSÒMICA
4) La cèl·lula conté tota la informació sobre la síntesi de la seva
estructura i el control del seu funcionament, i és capaç de
transmetre-la als seus descendents, és a dir, la cèl·lula és la unitat
genètica autònoma dels éssers vius.
El 1902, Sutton i Boveri, autors de la teoria cromosòmica de l’herència
van ampliar la teoria cel·lular amb un quart postulat:

17. LA TEORIA CEL·LULAR, en resum
En resum, la teoria cel·lular enuncia que la cèl·lula és la unitat
morfològica, fisiològica, genètica i d’origen de tots els éssers vius.
1. tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules
2. La cèl·lula és la unitat funcional dels éssers vius.
3. Tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula.
4. La cèl·lula és la unitat genètica dels éssers vius.

18. LA TEORIA CEL·LULAR TÉ MOLTA HISTÒRIA