SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  38
LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA 
DDEELLSS EELLEEMMEENNTTSS
Què ééss llaa ttaauullaa ppeerriiòòddiiccaa ddeellss eelleemmeennttss?? 
La Taula Periòdica dels Elements és l'ordenació que, atenent a diversos 
criteris, distribueix els diferents elements químics d'acord amb certes 
característiques. 
La primera taula sol atribuir-se a Dimitri Mendeléiev, qui va ordenar els 
elements basant-se en la variació manual de les propietats químiques, si 
bé Julius Lothar Meyer, treballant per separat i gairebé al mateix temps, 
va dur a terme un ordenament a partir de les propietats físiques dels 
àtoms. 
Actualment està distribuïda en 7 files i 18 columnes que agrupen els 118 
elements coneguts.
UUnnaa mmiiccaa dd''hhiissttòòrriiaa 
Al llarg del segle XIX va augmentar espectacularment el 
nombre dels elements químics coneguts. Es va 
comprovar, a més, que entre alguns elements existien 
notables semblances en les seves propietats químiques i 
físiques. 
Davant d'aquest fet, es va fer necessari trobar una 
manera de poder-los classificar i ordenar per tal de 
facilitar la seva comprensió i estudi. 
Döbereiner (1780-1849) va fer un dels primers 
intents de classificació dels elements, quan en 
1817 va presentar agrupacions dels elements 
segons la similitud de les propietats, relacionant 
els seus pesos atòmics. 
Posteriorment va mostrar l'existència de més grups com aquest, als quals va 
anomenar Tríades.
MMEENNDDEELLÉÉIIEEVV: EELL PPAARREE DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA 
El 1869 el químic rus Dimitri Ivánovich 
Mendeléiev (1834-1907) va presentar una taula 
en la qual apareixien els elements distribuïts en 
files i columnes, agrupats ordenadament en 
diverses famílies, seguint un ordre creixent de 
masses atòmiques. 
A partir d'aquesta ordenació Mendeléiev va deduir: 
- Els elements ordenats segons el seu pes atòmic presenten una periodicitat en les seves 
propietats. La magnitud del pes atòmic determina el caràcter químic de l'element. 
Algunes de les propietats característiques d'un element es poden deduir del seu pes 
atòmic. 
- Es descobriran més elements, alguns d'ells semblants a l'Al i l'Si amb un pes atòmic 
comprès entre 65 i 75. 
- El pes atòmic d'un element es pot corregir a partir de les seves propietats i dels seus 
anàlegs. Així el pes atòmic del Te ha de ser entre 123 i 126 en lloc de 128.
MMEENNDDÉÉLLEEIIEEVV: 
EELL PPAARREE DDEE LLAA 
TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA 
A la taula de Mendeléiev del 
1869 apareixen els 63 elements 
coneguts en aquella època en 
ordre creixent de pes atòmic. 
Alguns d'aquests pesos figuren a la 
taula amb interrogacions doncs 
Mendeléiev considerava que els 
experiments amb què s'havien 
obtingut no eren del tot fiables.
MMEENNDDEELLÉÉIIEEVV: EELL PPAARREE DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA 
Després de diverses modificacions Mendeléiev va publicar l'any 1871 una nova 
Taula Periòdica constituïda per vuit columnes desdoblades en dos grups 
cadascuna.
MMEENNDDEELLÉÉIIEEVV: EELL PPAARREE DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA 
Gràcies a la distribució que realitzà, Mendeléiev pogué predir l'existència 
d'elements químics encara no descoberts i les propietats físiques (punt de 
fusió, densitat, color...) i químiques (massa atòmica, compostos, reactivitat 
química amb l'aire, l'aigua, els àcids, les bases...) que tindrien. 
El descobriment d'algun d'aquests elements es realitzà poc després (el gal·li el 
1875, el germani el 1886,...) i es confirmaren les prediccions fetes pel químic 
rus, la qual cosa donà un fort suport a la seva taula periòdica. 
L’any 1955 es va anomenar Mendelevi (Md) a 
l’element químic de nombre atòmic 101, en 
homenatge al gran científic. 
El mendelevi, element de la sèrie dels actínids, 
no es troba en la natura; va ser descobert i es 
prepara per transmutació nuclear artificial d'un 
element més lleuger.
LA TAULA PERIÒDICA VVAA MMIILLLLOORRAANNTT...... 
La taula periòdica original de Mendeléiev s'hagué de modificar per incloure 
grups d'elements que no havien estat predits (gasos nobles, lantànids) o que se 
sintetitzaren a laboratoris perquè no existeixen en la natura (actínids) donant 
lloc a la taula periòdica actual. 
Posteriorment, quan es va descobrir que un element queda caracteritzat pel 
seu nombre atòmic, es va comprovar que el criteri correcte de classificació 
dels elements a la taula no era en base a l’ordre creixent de la massa 
atòmica sinó en base a l’ordre creixent del nombre atòmic. 
Taula periòdica del 1953. 
La taula ha anat evolucionant fins 
arribar a la que hi ha actualment.
La taula periòdica dels elements
EELLSS EELLEEMMEENNTTSS QQUUÍÍMMIICCSS 
Actualment es coneixen 118 elements diferents, dels quals només 92 es troben 
en la natura, la resta s’han obtingut al laboratori. 
Un element químic és una substància pura formada a partir d’àtoms que 
tenen el mateix nombre atòmic. Alguns elements químics es troben en la 
natura en estat lliure, però la majoria es troben combinats amb altres 
elements formant els compostos químics. 
A la taula periòdica cada element es representa mitjançant 
el seu símbol, el nombre atòmic i la massa atòmica.
AAbbuunnddàànncciiaa ddeellss eelleemmeennttss
TAULA PERIÒDICA SEGONS L'ABUNDÀNCIA DD''EELLEEMMEENNTTSS AA LLAA TTEERRRRAA
ESTRUCTURA DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA 
La taula periòdica s'estructura en: 
- 7 files que s’anomenen PERÍODES. 
- 18 columnes que s’anomenen GRUPS o famílies.
EELLSS PPEERRÍÍOODDEESS ((ffiilleess)) 
Els períodes són les files horitzontals de la taula i es 
constitueixen col·locant els elements en ordre creixent 
de nombre atòmic. En cada període, els àtoms de cada 
element tenen un protó i un electró més que el de la seva 
esquerra. 
La taula té 7 períodes. 
IMPORTANT! 
El període al qual pertany l'element coincideix amb l'últim nivell energètic 
on es poden trobar els electrons dels seus àtoms. 
Ex. 12Mg 1s2 2s2 2p6 3s1 
L'últim nivell que s'omple és n=3; per tant, Mg pertany al període 3.
EELLSS PPEERRÍÍOODDEESS ((ffiilleess)) 
El primer període té només dos elements, el segon i tercer període tenen vuit 
elements, el quart i cinquè períodes tenen divuit, el sisè període té trenta-dos 
elements, i el setè no té els trenta-dos elements perquè està incomplet. 
Els períodes 6 i 7 tenen catorze elements separats 
(lantànids i actínids), per no allargar massa la 
taula i facilitar el seu treball amb ella.
ELS PERÍODES de la TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA eesstteessaa
EELLSS GGRRUUPPSS ((ccoolluummnneess)) 
La taula periòdica té 18 columnes que representen els 18 
grups o famílies que reuneixen els elements amb 
propietats semblants. 
Avui en dia sabem que aquesta semblança obeeix a la 
similitud en l’estructura electrònica dels elements, ja 
que aquestes propietats depenen del nombre d’electrons 
de valència. 
IMPORTANT! 
Tots els elements del mateix 
grup tenen a l'última capa el 
mateix nombre d'electrons 
(electrons de valència).
ELS GGRRUUPPSS oo FAAMMÍÍLLIIEESS DD''EELLEEMMEENNTTSS
ELS GGRRUUPPSS oo FAAMMÍÍLLIIEESS DD''EELLEEMMEENNTTSS
EELLSS GGRRUUPPSS
ELS GRUPS DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA
MMEETTAALLLLSS II NNOO MMEETTAALLLLSS 
A la taula periòdica hi ha una divisió en forma d’escala que separa els 
elements metàl·lics dels no metàl·lics. Els elements que toquen la divisió 
són els semimetalls.
EELLSS MMEETTAALLLLSS 
Els metalls són el grup majoritari d’elements de la taula periòdica. Ocupen la 
banda esquerra i el mig. Un element és metall quan té tendència a desprendre 
dels electrons de la seva última capa o capa de valència (formant cations). 
A temperatura ambient són sòlids (menys el mercuri, que és líquid) i brillants. 
Són bons conductors de la calor i de l’electricitat, dúctils, mal·leables. Per a 
la fabricació de joies s’han fet servir al llarg de la història molts tipus de 
materials, especialment metalls i pedres precioses o gemmes. Els primers 
metalls que es van utilitzar van ser el coure, la plata i l’or. Curiosament, 
aquests tres es troben junts a la taula periòdica dels elements. 
Cu: Coure Ag: Plata 
Au: Or
EELLSS MMEETTAALLLLSS 
K: Potassi Cr: Crom 
Zn: Zinc 
Hg: Mercuri Ni: Niquel Be: Beril·li
EELLSS NNOO MMEETTAALLLLSS 
Els no metalls estan situats a la regió superior dreta de la taula periòdica. Al 
contrari dels metalls, són mals conductors de la calor i de l’electricitat, són 
molt fràgils i no poden estirar en fils ni en làmines. A temperatura ambient es 
troben en els tres estats de la matèria: són gasos (com l'oxigen, nitrogen, 
clor), líquids (brom) i sòlids (com el carboni). No acostumen a tenir brillantor 
metàl·lica i no reflecteixen la llum. 
C: Carboni 
Diamant: xarxa 
cristal·lina de C 
Br: Brom
EELLSS NNOO MMEETTAALLLLSS 
S: Sofre I: Iode 
O: Oxigen Se: Seleni 
N: Nitrogen líquid 
T ≤ –196 °C 
P: Fòsfor
EELLSS SSEEMMIIMMEETTAALLLLSS 
Els semimetalls se situen en diagonal, fent de frontera 
entre els metalls i no metalls. Tenen propietats químiques 
intermèdies entre les dels metalls i no metalls. La seva 
diferència principal amb els metalls és que tendeixen a ser 
semiconductors en lloc de conductors. A temperatura 
ambient són sòlids. 
Són semimetalls el bor (B), el silici (Si), el germani (Ge) i l’arsènic (As).
EELLSS GGAASSOOSS NNOOBBLLEESS 
Els gasos nobles són gasos inerts, tenen una activitat química 
gairebé nul·la. 
Al tenir plena la capà de valència, gairebé mai cedeixen ni 
guanyen electrons, són molt estables i no reaccionen amb el 
altres elements. Gràcies a aquesta estabilitat es presenten 
normalment com gasos monoatòmics.
EELLSS GGAASSOOSS NNOOBBLLEESS
BBLLOOCCSS DDEE LLAA TTAAUULLAA 
També podem dividir la taula periòdica en quatre blocs: bloc s, bloc p, bloc d i 
bloc f segons l'orbital que estiguin ocupant els electrons més externs, prenent 
el bloc el nom d'aquest orbital, és a dir s, p, d o f. 
Podria haver-hi més elements que omplirien altres orbitals, però encara no s'han 
sintetitzat o descobert.
L'ESTRUCTURA DDEE LLAA TTAAUULLAA
PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS 
Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien 
d’una manera regular al llarg d’un grup i d’un període de la taula periòdica. 
Per la col·locació d'un element químic en la taula periòdica, podem deduir 
quins valors presenten aquestes propietats, així com el seu comportament 
químic. 
Algunes d'aquestes propietats són les següents: 
- la massa atòmica 
- el radi i volum atòmic 
- l'energia d'ionització 
- l'electronegativitat 
- el caràcter metàl·lic i no metàl·lic
MASSA ATÒMICA ((PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS))
RADI ATÒMIC ((PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS)) 
És la distància des del centre del nucli 
atòmic a l'orbital electrònic més extern 
en estat d'equilibri. El radi atòmic 
augmenta de dalt a baix i de dreta a 
esquerra, això és degut a la força 
d'atracció del nucli de l'àtom que exerceix 
sobre els electrons.
ENERGIA D'IONITZACIÓ ((PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS)) 
És la mínima energia necessària per 
arrencar un electró (ionitzar) a un àtom 
d'un element en estat neutre i gasós.
CARÀCTER MMEETTÀÀLL·LLIICC II NNOO MMEETTAALL·LLIICC
VVÍÍDDEEOOSS 
Taula periòdica interactiva (Propietats, procedència i aplicació dels elements) 
Taula periòdica edu365 (Configuració, descobriment, propietats...) 
Periodic Table of Videos 
El origen de los elementos químicos (Carl Sagan)
FI

Contenu connexe

Tendances

Unitat 4. elements i compostos
Unitat 4. elements i compostosUnitat 4. elements i compostos
Unitat 4. elements i compostosClaraSarda
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Ramon Grau
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lularINS Escola Intermunicipal del Penedès
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lulesDani Ribo
 
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)Anna Giro
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissoluciópits25
 
Tipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesTipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesfaylagas
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1M T
 

Tendances (20)

Unitat 4. elements i compostos
Unitat 4. elements i compostosUnitat 4. elements i compostos
Unitat 4. elements i compostos
 
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUESUD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
 
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)Elements i compostos (2)
Elements i compostos (2)
 
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
4t ESO - Biologia i Geologia - Tema 01 - La cèl.lula i la divisió cel.lular
 
Formulacioacids Sals Binaries
Formulacioacids Sals BinariesFormulacioacids Sals Binaries
Formulacioacids Sals Binaries
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Reaccions
ReaccionsReaccions
Reaccions
 
UD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONSUD5 LES DISSOLUCIONS
UD5 LES DISSOLUCIONS
 
ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS ORBITALS ATÒMICS
ORBITALS ATÒMICS
 
30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules30. La forma i la mida de les cèl·lules
30. La forma i la mida de les cèl·lules
 
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
La cèl·lula, unitat de vida (4t ESO)
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolució
 
L’Acer
L’AcerL’Acer
L’Acer
 
Tipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiquesTipus de reaccions químiques
Tipus de reaccions químiques
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1
 
Canvis quimics
Canvis quimicsCanvis quimics
Canvis quimics
 
Els teixits cel·lulars
Els teixits cel·lularsEls teixits cel·lulars
Els teixits cel·lulars
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 

Similaire à UD 1 LA TAULA PERIÒDICA

La taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elementsLa taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elementsannalarroy
 
Qui 1 bat_u8_presentacions
Qui 1 bat_u8_presentacionsQui 1 bat_u8_presentacions
Qui 1 bat_u8_presentacionsmosansar
 
àToms i enllaç (Lurdes Morral)
àToms i enllaç (Lurdes Morral)àToms i enllaç (Lurdes Morral)
àToms i enllaç (Lurdes Morral)josepvilella
 
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATX
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATXTena 8 Taula Periòdica 1RBATX
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATXmmarti61
 
L’Enllaç QuíMic Last
L’Enllaç QuíMic LastL’Enllaç QuíMic Last
L’Enllaç QuíMic Lastlabcim
 
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATXTena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATXmmarti61
 
Evolució model atòmic
Evolució model atòmicEvolució model atòmic
Evolució model atòmiccarlesmb
 
Isomeria modificat2 ppt
Isomeria modificat2 pptIsomeria modificat2 ppt
Isomeria modificat2 pptPierreCurie37
 
Estructura i enllaç 2n
Estructura i enllaç 2nEstructura i enllaç 2n
Estructura i enllaç 2njosepvilella
 
C:\Fakepath\Unitat 03 LàTom
C:\Fakepath\Unitat 03 LàTomC:\Fakepath\Unitat 03 LàTom
C:\Fakepath\Unitat 03 LàTommdorcavic
 
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdicaUd 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdicatcasalisintes
 
Estructura de la matèria
Estructura de la matèria Estructura de la matèria
Estructura de la matèria rosaquima
 
Glossari quimica
Glossari quimicaGlossari quimica
Glossari quimicaedupons2705
 

Similaire à UD 1 LA TAULA PERIÒDICA (20)

Taula periodica
Taula periodicaTaula periodica
Taula periodica
 
La taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elementsLa taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elements
 
Qui 1 bat_u8_presentacions
Qui 1 bat_u8_presentacionsQui 1 bat_u8_presentacions
Qui 1 bat_u8_presentacions
 
Elements
ElementsElements
Elements
 
àToms i enllaç (Lurdes Morral)
àToms i enllaç (Lurdes Morral)àToms i enllaç (Lurdes Morral)
àToms i enllaç (Lurdes Morral)
 
Taula periòdica dels elements
Taula periòdica dels elementsTaula periòdica dels elements
Taula periòdica dels elements
 
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATX
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATXTena 8 Taula Periòdica 1RBATX
Tena 8 Taula Periòdica 1RBATX
 
L’Enllaç QuíMic Last
L’Enllaç QuíMic LastL’Enllaç QuíMic Last
L’Enllaç QuíMic Last
 
Resum de Química
Resum de QuímicaResum de Química
Resum de Química
 
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATXTena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
Tena 7 Estructura De La Matèria 1 BATX
 
Evolució model atòmic
Evolució model atòmicEvolució model atòmic
Evolució model atòmic
 
Models atòmics
Models atòmicsModels atòmics
Models atòmics
 
Isomeria modificat2 ppt
Isomeria modificat2 pptIsomeria modificat2 ppt
Isomeria modificat2 ppt
 
Estructura i enllaç 2n
Estructura i enllaç 2nEstructura i enllaç 2n
Estructura i enllaç 2n
 
C:\Fakepath\Unitat 03 LàTom
C:\Fakepath\Unitat 03 LàTomC:\Fakepath\Unitat 03 LàTom
C:\Fakepath\Unitat 03 LàTom
 
Tema 2 Matèria i Minerals AG1012
Tema 2 Matèria i Minerals AG1012Tema 2 Matèria i Minerals AG1012
Tema 2 Matèria i Minerals AG1012
 
Teoria de Lewis
Teoria de LewisTeoria de Lewis
Teoria de Lewis
 
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdicaUd 1:estructura atòmica.Taula periòdica
Ud 1:estructura atòmica.Taula periòdica
 
Estructura de la matèria
Estructura de la matèria Estructura de la matèria
Estructura de la matèria
 
Glossari quimica
Glossari quimicaGlossari quimica
Glossari quimica
 

Plus de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

Plus de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 

UD 1 LA TAULA PERIÒDICA

  • 1. LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA DDEELLSS EELLEEMMEENNTTSS
  • 2. Què ééss llaa ttaauullaa ppeerriiòòddiiccaa ddeellss eelleemmeennttss?? La Taula Periòdica dels Elements és l'ordenació que, atenent a diversos criteris, distribueix els diferents elements químics d'acord amb certes característiques. La primera taula sol atribuir-se a Dimitri Mendeléiev, qui va ordenar els elements basant-se en la variació manual de les propietats químiques, si bé Julius Lothar Meyer, treballant per separat i gairebé al mateix temps, va dur a terme un ordenament a partir de les propietats físiques dels àtoms. Actualment està distribuïda en 7 files i 18 columnes que agrupen els 118 elements coneguts.
  • 3. UUnnaa mmiiccaa dd''hhiissttòòrriiaa Al llarg del segle XIX va augmentar espectacularment el nombre dels elements químics coneguts. Es va comprovar, a més, que entre alguns elements existien notables semblances en les seves propietats químiques i físiques. Davant d'aquest fet, es va fer necessari trobar una manera de poder-los classificar i ordenar per tal de facilitar la seva comprensió i estudi. Döbereiner (1780-1849) va fer un dels primers intents de classificació dels elements, quan en 1817 va presentar agrupacions dels elements segons la similitud de les propietats, relacionant els seus pesos atòmics. Posteriorment va mostrar l'existència de més grups com aquest, als quals va anomenar Tríades.
  • 4. MMEENNDDEELLÉÉIIEEVV: EELL PPAARREE DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA El 1869 el químic rus Dimitri Ivánovich Mendeléiev (1834-1907) va presentar una taula en la qual apareixien els elements distribuïts en files i columnes, agrupats ordenadament en diverses famílies, seguint un ordre creixent de masses atòmiques. A partir d'aquesta ordenació Mendeléiev va deduir: - Els elements ordenats segons el seu pes atòmic presenten una periodicitat en les seves propietats. La magnitud del pes atòmic determina el caràcter químic de l'element. Algunes de les propietats característiques d'un element es poden deduir del seu pes atòmic. - Es descobriran més elements, alguns d'ells semblants a l'Al i l'Si amb un pes atòmic comprès entre 65 i 75. - El pes atòmic d'un element es pot corregir a partir de les seves propietats i dels seus anàlegs. Així el pes atòmic del Te ha de ser entre 123 i 126 en lloc de 128.
  • 5. MMEENNDDÉÉLLEEIIEEVV: EELL PPAARREE DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA A la taula de Mendeléiev del 1869 apareixen els 63 elements coneguts en aquella època en ordre creixent de pes atòmic. Alguns d'aquests pesos figuren a la taula amb interrogacions doncs Mendeléiev considerava que els experiments amb què s'havien obtingut no eren del tot fiables.
  • 6. MMEENNDDEELLÉÉIIEEVV: EELL PPAARREE DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA Després de diverses modificacions Mendeléiev va publicar l'any 1871 una nova Taula Periòdica constituïda per vuit columnes desdoblades en dos grups cadascuna.
  • 7. MMEENNDDEELLÉÉIIEEVV: EELL PPAARREE DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA Gràcies a la distribució que realitzà, Mendeléiev pogué predir l'existència d'elements químics encara no descoberts i les propietats físiques (punt de fusió, densitat, color...) i químiques (massa atòmica, compostos, reactivitat química amb l'aire, l'aigua, els àcids, les bases...) que tindrien. El descobriment d'algun d'aquests elements es realitzà poc després (el gal·li el 1875, el germani el 1886,...) i es confirmaren les prediccions fetes pel químic rus, la qual cosa donà un fort suport a la seva taula periòdica. L’any 1955 es va anomenar Mendelevi (Md) a l’element químic de nombre atòmic 101, en homenatge al gran científic. El mendelevi, element de la sèrie dels actínids, no es troba en la natura; va ser descobert i es prepara per transmutació nuclear artificial d'un element més lleuger.
  • 8. LA TAULA PERIÒDICA VVAA MMIILLLLOORRAANNTT...... La taula periòdica original de Mendeléiev s'hagué de modificar per incloure grups d'elements que no havien estat predits (gasos nobles, lantànids) o que se sintetitzaren a laboratoris perquè no existeixen en la natura (actínids) donant lloc a la taula periòdica actual. Posteriorment, quan es va descobrir que un element queda caracteritzat pel seu nombre atòmic, es va comprovar que el criteri correcte de classificació dels elements a la taula no era en base a l’ordre creixent de la massa atòmica sinó en base a l’ordre creixent del nombre atòmic. Taula periòdica del 1953. La taula ha anat evolucionant fins arribar a la que hi ha actualment.
  • 9. La taula periòdica dels elements
  • 10. EELLSS EELLEEMMEENNTTSS QQUUÍÍMMIICCSS Actualment es coneixen 118 elements diferents, dels quals només 92 es troben en la natura, la resta s’han obtingut al laboratori. Un element químic és una substància pura formada a partir d’àtoms que tenen el mateix nombre atòmic. Alguns elements químics es troben en la natura en estat lliure, però la majoria es troben combinats amb altres elements formant els compostos químics. A la taula periòdica cada element es representa mitjançant el seu símbol, el nombre atòmic i la massa atòmica.
  • 12. TAULA PERIÒDICA SEGONS L'ABUNDÀNCIA DD''EELLEEMMEENNTTSS AA LLAA TTEERRRRAA
  • 13. ESTRUCTURA DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA La taula periòdica s'estructura en: - 7 files que s’anomenen PERÍODES. - 18 columnes que s’anomenen GRUPS o famílies.
  • 14. EELLSS PPEERRÍÍOODDEESS ((ffiilleess)) Els períodes són les files horitzontals de la taula i es constitueixen col·locant els elements en ordre creixent de nombre atòmic. En cada període, els àtoms de cada element tenen un protó i un electró més que el de la seva esquerra. La taula té 7 períodes. IMPORTANT! El període al qual pertany l'element coincideix amb l'últim nivell energètic on es poden trobar els electrons dels seus àtoms. Ex. 12Mg 1s2 2s2 2p6 3s1 L'últim nivell que s'omple és n=3; per tant, Mg pertany al període 3.
  • 15. EELLSS PPEERRÍÍOODDEESS ((ffiilleess)) El primer període té només dos elements, el segon i tercer període tenen vuit elements, el quart i cinquè períodes tenen divuit, el sisè període té trenta-dos elements, i el setè no té els trenta-dos elements perquè està incomplet. Els períodes 6 i 7 tenen catorze elements separats (lantànids i actínids), per no allargar massa la taula i facilitar el seu treball amb ella.
  • 16. ELS PERÍODES de la TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA eesstteessaa
  • 17. EELLSS GGRRUUPPSS ((ccoolluummnneess)) La taula periòdica té 18 columnes que representen els 18 grups o famílies que reuneixen els elements amb propietats semblants. Avui en dia sabem que aquesta semblança obeeix a la similitud en l’estructura electrònica dels elements, ja que aquestes propietats depenen del nombre d’electrons de valència. IMPORTANT! Tots els elements del mateix grup tenen a l'última capa el mateix nombre d'electrons (electrons de valència).
  • 18. ELS GGRRUUPPSS oo FAAMMÍÍLLIIEESS DD''EELLEEMMEENNTTSS
  • 19. ELS GGRRUUPPSS oo FAAMMÍÍLLIIEESS DD''EELLEEMMEENNTTSS
  • 21. ELS GRUPS DDEE LLAA TTAAUULLAA PPEERRIIÒÒDDIICCAA
  • 22. MMEETTAALLLLSS II NNOO MMEETTAALLLLSS A la taula periòdica hi ha una divisió en forma d’escala que separa els elements metàl·lics dels no metàl·lics. Els elements que toquen la divisió són els semimetalls.
  • 23. EELLSS MMEETTAALLLLSS Els metalls són el grup majoritari d’elements de la taula periòdica. Ocupen la banda esquerra i el mig. Un element és metall quan té tendència a desprendre dels electrons de la seva última capa o capa de valència (formant cations). A temperatura ambient són sòlids (menys el mercuri, que és líquid) i brillants. Són bons conductors de la calor i de l’electricitat, dúctils, mal·leables. Per a la fabricació de joies s’han fet servir al llarg de la història molts tipus de materials, especialment metalls i pedres precioses o gemmes. Els primers metalls que es van utilitzar van ser el coure, la plata i l’or. Curiosament, aquests tres es troben junts a la taula periòdica dels elements. Cu: Coure Ag: Plata Au: Or
  • 24. EELLSS MMEETTAALLLLSS K: Potassi Cr: Crom Zn: Zinc Hg: Mercuri Ni: Niquel Be: Beril·li
  • 25. EELLSS NNOO MMEETTAALLLLSS Els no metalls estan situats a la regió superior dreta de la taula periòdica. Al contrari dels metalls, són mals conductors de la calor i de l’electricitat, són molt fràgils i no poden estirar en fils ni en làmines. A temperatura ambient es troben en els tres estats de la matèria: són gasos (com l'oxigen, nitrogen, clor), líquids (brom) i sòlids (com el carboni). No acostumen a tenir brillantor metàl·lica i no reflecteixen la llum. C: Carboni Diamant: xarxa cristal·lina de C Br: Brom
  • 26. EELLSS NNOO MMEETTAALLLLSS S: Sofre I: Iode O: Oxigen Se: Seleni N: Nitrogen líquid T ≤ –196 °C P: Fòsfor
  • 27. EELLSS SSEEMMIIMMEETTAALLLLSS Els semimetalls se situen en diagonal, fent de frontera entre els metalls i no metalls. Tenen propietats químiques intermèdies entre les dels metalls i no metalls. La seva diferència principal amb els metalls és que tendeixen a ser semiconductors en lloc de conductors. A temperatura ambient són sòlids. Són semimetalls el bor (B), el silici (Si), el germani (Ge) i l’arsènic (As).
  • 28. EELLSS GGAASSOOSS NNOOBBLLEESS Els gasos nobles són gasos inerts, tenen una activitat química gairebé nul·la. Al tenir plena la capà de valència, gairebé mai cedeixen ni guanyen electrons, són molt estables i no reaccionen amb el altres elements. Gràcies a aquesta estabilitat es presenten normalment com gasos monoatòmics.
  • 30. BBLLOOCCSS DDEE LLAA TTAAUULLAA També podem dividir la taula periòdica en quatre blocs: bloc s, bloc p, bloc d i bloc f segons l'orbital que estiguin ocupant els electrons més externs, prenent el bloc el nom d'aquest orbital, és a dir s, p, d o f. Podria haver-hi més elements que omplirien altres orbitals, però encara no s'han sintetitzat o descobert.
  • 32. PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d’una manera regular al llarg d’un grup i d’un període de la taula periòdica. Per la col·locació d'un element químic en la taula periòdica, podem deduir quins valors presenten aquestes propietats, així com el seu comportament químic. Algunes d'aquestes propietats són les següents: - la massa atòmica - el radi i volum atòmic - l'energia d'ionització - l'electronegativitat - el caràcter metàl·lic i no metàl·lic
  • 33. MASSA ATÒMICA ((PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS))
  • 34. RADI ATÒMIC ((PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS)) És la distància des del centre del nucli atòmic a l'orbital electrònic més extern en estat d'equilibri. El radi atòmic augmenta de dalt a baix i de dreta a esquerra, això és degut a la força d'atracció del nucli de l'àtom que exerceix sobre els electrons.
  • 35. ENERGIA D'IONITZACIÓ ((PPRROOPPIIEETTAATTSS PPEERRIIÒÒDDIIQQUUEESS)) És la mínima energia necessària per arrencar un electró (ionitzar) a un àtom d'un element en estat neutre i gasós.
  • 36. CARÀCTER MMEETTÀÀLL·LLIICC II NNOO MMEETTAALL·LLIICC
  • 37. VVÍÍDDEEOOSS Taula periòdica interactiva (Propietats, procedència i aplicació dels elements) Taula periòdica edu365 (Configuració, descobriment, propietats...) Periodic Table of Videos El origen de los elementos químicos (Carl Sagan)
  • 38. FI