3. La Tundra: Localització
S'estén principalment per l'Hemisferi Nord: a Sibèria, Alaska, nord de Canadà, sud de
Groenlàndia i la costa àrtica d'Europa. En l'Hemisferi Sud es manifesta en llocs com
l'extrem sud de Xile i Argentina i en petites zones del nord de l'Antàrtida.
4. La Tundra: Què és?
La tundra es troba al costat de les zones de neus perpètues.
La temperatura mitjana és inferior a -10 ºC i les precipitacions
són escasses. A més, per la seva localització a la zona propera
al Cercle Polar Àrtic, amb prou feines hi ha llum.
El seu sòl està gelat permanentment, excepte en els dos
mesos d'estiu que, després d'un breu desglaç superficial,
apareix el prim mantell vegetal, un dels més resistents del
món. Està format per molses, líquens, gramínies i joncs,
d'arrels poc profundes que formen prades anuals i per
arbustos poc elevats. La duresa del clima solament permet el
desenvolupament dels arbres nans.
6. La Taigà: Localització
Se situa al nord de Rússia i Sibèria, nord d'Europa, a la regió de la Badia de
l’Hudson, al nord del Canadà i a Alaska.
7. La Taigà: Què és?
El clima és fred i humit. La temperatura mitjana és entre els 0 ºC o inferior,
fins a 5 ºC. Els hiverns són més curts que en la tundra. No plou molt i, a
més, l'aigua roman gelada molts mesos, per la qual cosa no està
disponible per a les plantes.
Els boscos estan formats per coníferes (pins, avets, cedre, etc) què són
arbres amb fulles en forma d'agulla i una gruixuda cobertura que els
permet adaptar-se a les baixes temperatures hivernals i evitar la pèrdua
d'aigua, que escasseja per les poques precipitacions i perquè a l'hivern
està gelada.
9. L’Estepa: Localització
Trobem zones d’estepa a l’Àsia, Amèrica del Nord (les grans planes entre el Canadà i el nord
de Mèxic), a Amèrica del Sud (la Pampa Argentina i la xilena), al nord i al sud d’Àfrica, al sud
d’Austràlia i a Europa (regions al voltant del mar Mediterrani com Sicília, Saragossa o Almeria).
10. L’Estepa: Què és?
L'estepa comprèn territoris plans i extensos de vegetació
herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions. Se
l’associa amb la vegetació dels deserts freds. Aquestes regions
es troben lluny del mar, amb clima àrid continental, una gran
variació de les temperatures entre estiu i hivern i
precipitacions escasses. Predominen les herbes baixes i
matolls. El sòl conté molts minerals i poca matèria orgànica;
també hi ha zones de l'estepa amb un alt contingut en òxid de
ferro, la qual cosa li atorga una tonalitat vermellosa a la terra.
12. La Màquia: Localització
A més de la conca del mar Mediterrani, la màquia es troba molt estesa
en zones costaneres de Califòrnia, Xile, el sud d'Austràlia i Sud-àfrica.
13. La Màquia: Què és?
La màquia és un dels principals ecosistemes mediterranis, una
formació vegetal d'espècies perennes formada principalment
per arbustos i arbres que suporten les altes temperatures,
d'altura mitjana entre 50 cm a 4 m.
Es troba en zones amb hiverns suaus i estius amb poques
precipitacions, majoritàriament present a la zona mediterrània.
Constitueix un nínxol ecològic, que ofereix aliment i refugi a
insectes, amfibis, rèptils, aus i mamífers.
