SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  19
Generalitat de Catalunya 
Departament d’Ensenyament 
Institut Carles Vallbona 
Granollers 
Nom arxiu: CAACO_DOS_1415_MT128_R1_aparell_digestiu Data : octubre 2014 
Elaborat: Tutora Aula acollida - Montse Talavera pàg. 1 de 19 
Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès 
AULA D’ACOLLIDA 
Adaptació Ciències de la Naturalesa 
EL COS HUMÀ : L’APARELL DIGESTIU 
Departament d'Orientació 
Nom: 
Curs: 
Data:
2 
ADAPTACIÓ DE CIÈNCIES LA NATURALESA 
COS HUMÀ – APARELL DIGESTIU 
AULA D'ACOLLIDA. 
BIBLIOGRAFIA: 
http://www.xtec.cat/~rvillanu/digestiu/digestiu.htm 
http://www.xtec.cat/~fmarquin/continguts/digestiu3.htm 
http://www.xtec.cat/~fmarquin/continguts/digestiu2.htm 
IMATGES: - Internet - ARASAAC
3 L’APARELL DIGESTIU 
1- FUNCIONS: 
QUÈ FA L’APARELL DIGESTIU? L'aparell digestiu transforma els aliments en substàncies nutritives perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació és la digestió. 
L'aparell digestiu realitza la digestió. La digestió és transformació dels aliments en substàncies que el cos pot assimilar. 
ACTIVITATS 
1- Quina funció fa l’aparell digestiu? 
2- Què és la digestió?
4 
3- Escriu els noms que falten: 
2- PARTS DE L’APARELL DIGESTIU: 
L'aparell digestiu està format pel tub i per les glàndules digestives. 
● El tub digestiu és un d'uns 10 m de llarg dividit en diverses parts. 
● Les glàndules digestives són petits òrgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang. 
2.1- EL TUB DIGESTIU: 
El tub digestiu comença a la boca i acaba l'anus. Està format per:
5 
La boca 
És l'entrada del tub digestiu. És per on entren i on masteguem1 els aliments. La boca conté: les dents i la llengua. 
Les dents 
Tenim 32 dents que tallen i trituren els aliments. No totes les dents són iguals. N’hi ha de 4 formes diferents: incisives, canines, premolars i molars o queixals. Les incisives i les canines tallen els aliments i les premolars molars els trituren2. 
La llengua 
És un múscul que mou els aliments perquè es puguin rosegar3 millor, els barreja amb la saliva i també ajuda a empassar4 els aliments. 
A la llengua hi trobem les papil·gustatives que ens permeten diferenciar els sabors: dolços (sucre, pastissos...), salats (sal, carn, peix...), àcids (llimona...) i amargs cafè, carxofa...). 
1 MASTEGAR: Fer ben petit el menjar dins de la boca amb les dents i els queixals. 
2 TRITURAR: fer que una substància sòlida es converteixi en trossets molt petits. Per exemple quan les patates converteixen en puré. 
3 ROSEGAR: Emportar-se petites parts d'una cosa dura, fer-la a trossets poc mossegant-la amb les dents incisives. 
4 EMPASSAR-SE: Fer passar coll avall una cosa que tenim a la boca.
6 
La faringe 
Comunica la boca amb l'esòfag. 
Per la faringe passa l'aire per respirar i també hi passen els aliments. Els aliments passen de la boca a faringe i després a l'esòfag. 
L’esòfag 
És un tub llarg de parets musculoses que condueix l'aliment de la faringe a l'estómac. 
L'estómac 
L'estómac té forma d'una bossa amb dues obertures, una que connecta amb l'esòfag i l'altra amb l'intestí prim. 
A l'estómac se segrega el suc gàstric, que és un líquid ajuda a la digestió dels aliments. 
Les parets de l'estómac fan uns moviments que faciliten la barreja dels aliments amb els sucs gàstrics i així es converteix en un líquid espès que passa a l'intestí prim. A l’estómac té lloc la part principal de la digestió. 
L'intestí prim 
És un tub prim i molt llarg, fa uns 7 metres de llargada i està molt cargolat. Les substàncies nutritives travessen les parets de l'intestí prim i passen a la sang per portar el nutrients a tot cos. 
L'intestí prim va des de l'estómac fins a
7 
l'intestí gros. 
A l'intestí prim es continua fent la digestió. 
L'intestí gros 
És un tub ample i més curt que el prim. Fa 1 metre i mig de llargada. L'intestí gros és l'últim tros de l'aparell digestiu. Comunica amb l'exterior per l'anus que és a la part final. Els residus sòlids s'expulsen per l'anus. 
Per les seves parets el cos recupera líquid. 
ACTIVITATS 
4- Per què està format l’aparell digestiu? 
5- Què són les glàndules digestives? 
6- Expliquen què fan els següents òrgans: 
- La boca: 
- Les dents:
8 
- La llengua: 
- L’esòfag: 
- L’estómac: 
- L’intestí prim: 
- L’intestí gros: 
7- Localitza el nom dels òrgans del tub digestiu: 
E 
B 
L 
H 
N 
O 
G 
P 
C 
L 
I 
B 
L 
F 
I 
N 
T 
E 
S 
T 
I 
P 
R 
I 
M 
J 
L 
A 
G 
A 
C 
M 
V 
F 
D 
U 
F 
A 
C 
D 
E 
G 
J 
P 
B 
O 
C 
A 
E 
A 
B 
H 
G 
O 
N 
C 
C 
Q 
F 
D 
S 
R 
J 
C 
D 
T 
E 
A 
G 
C 
F 
B 
A 
O 
M 
I 
R 
U 
K 
I 
S 
C 
U 
E 
A 
E 
S 
D 
G 
N 
A 
B 
J 
C 
O 
M 
A 
Q 
I 
S 
E 
A 
O 
G 
Q 
T 
A 
D 
F 
A 
B 
F 
C 
T 
B 
R 
J 
E 
X 
E 
Y 
P 
A 
S 
H 
P 
N 
O 
D 
I 
N 
T 
E 
S 
T 
I 
G 
R 
O 
S 
K 
M 
J 
A 
B 
F 
A 
N 
C 
B 
F 
Z 
A 
D 
O 
A 
H 
L 
E 
K 
M 
P 
D 
E 
I 
B 
G 
M 
F 
C 
I 
C 
V 
G 
D 
E 
N 
T 
S 
E 
N 
A 
E 
A 
P 
M 
A 
B 
R 
H 
C 
L 
A 
O 
S 
I
9 
8- Quantes dents hi ha a la boca? 
Escriu el nom de les dents: 
9- Quins sabors capta la llengua? Escriu el seu nom al lloc de llengua corresponent: 
2.2- LES GLÀNDULES DIGESTIVES: 
Les glàndules digestives són petits òrgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang.
10 
Les glàndules salivals 
Les glàndules salivals produeixen la saliva. La saliva ajuda a barrejar i mastegar millor els aliments. 
Glàndules gàstriques 
Les glàndules gàstriques es troben a l’estómac i produeixen els sucs gàstrics. 
Fetge 
El fetge és la glàndula més grossa del nostre cos. És situat a la banda dreta del ventre. El fetge produeix la bilis que és un suc digestiu va a l'intestí prim. 
El fetge: 
● Elimina el que pot ser dolent per al cos. 
● Ajuda a digerir els aliments que tenen greixos. 
● Ajuda a renovar la sang. 
● Guarda alguns nutrients. 
Pàncrees 
El pàncrees és una glàndula rosada situada sota l'estómac. El pàncreas produeix el suc pancreàtic que és un suc digestiu que també va a l'intestí prim.
11 
Glàndules intestinals 
Les glàndules intestinals es troben a l’intestí prim i produeixen els sucs intestinals. 
ACTIVITATS 
10- Digues el nom de les glàndules digestives: 
- G………………………… s……………………… 
- G…………………………. g…………………….. 
- F……………………. 
- P…………………….. 
- G……………………….. i………………………….. 
11- Relaciona: 
Glàndules salivals 
 
 
Produeix la bilis 
Glàndules gàstriques 
 
 
Produeixen els sucs intestinals 
Fetge 
 
 
Produeixen la saliva 
Pàncrees 
 
 
Produeixen els sucs gàstrics 
Glàndules intestinals 
 
 
Produeix el suc pancreàtic 
3- LA DIGESTIÓ DELS ALIMENTS: 
Els aliments han de passar per diferents canvis fins que poden ser bons al nostre cos. Els canvis es produeixen durant la digestió. 
Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus:
12 
a) mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments. 
b) química, que és la produïda pels sucs digestius. 
Les fases de la digestió són les següents: 
A la boca els aliments es masteguen i barregen amb la saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples. 
A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora. 
A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals. L'aliment es transforma en substàncies nutritives simples, que passen a la sang través de les parets l'intestí. Les substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros. 
A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on s'expulsen l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments. 
A la boca les dents trituren els aliments i amb saliva formen el bol alimentari. 
El bol alimentari passa per la faringe i d'allà a l'esòfag través del qual arriba a l'estómac. 
A l'estómac els aliments es barregen amb els sucs gàstrics i separen nutrients que tenen. Els aliments s'han convertit en farinetes. 
Les farinetes van a l'intestí prim i es barregen amb els sucs del fetge pàncrees. Els nutrients passen a la sang. 
Els aliments que no necessita el cos s'expulsen per l'anus. 
L'aparell digestiu transforma els aliments en substàncies nutritives simples, que passen a la sang per ser transportades tot el cos.
13 
ACTIVITATS 
12- Completa: 
Durant la …………………………….. els aliments es ………………………... en substàncies ……………………….. simples. La transformació és de dos tipus: 
a) m…………………………..., que és la produïda pel ………………………… i …………………………. dels aliments. 
b) q……………………………..., que és la produïda pels ……………….. digestius. 
13- Completa: 
A la boca les dents ………………………………. els aliments i amb la ………………………. formen el b………………. a…………………………... 
El bol alimentari passa per la ……………………………. i d'allà a l'……………….. a través del qual arriba l'……………………... 
A l'estómac els aliments es ……………………. amb s……………. g………………….. i separen els nutrients que tenen. Els aliments s'han convertit en farinetes. 
Les farinetes van a l'i……………….. p…………... i es barregen amb els sucs del f…………….. i p…………….... Els nutrients passen a la s……………... 
Els aliments que no necessita el cos s'expulsen per l'……………...
14 
ESQUEMA: 
4- ELS ALIMENTS: 
Els cotxes necessiten benzina per funcionar i el nostre cos necessita els aliments per poder fer moltes activitats: caminar, córrer, saltar, pensar... I a més, ajuden a créixer.
15 
5- CURA DE L’APARELL DIGESTIU: 
Hem de: 
Rentar-nos les mans abans de cada àpat 
Menjar a poc 
Mastegar bé 
Menjar amb moderació i variat 
Fer una dieta equilibrada, rica en fibra (fruita, verdura, cereals i llegums) 
No fer esforços físics ni banyar-nos durant les 2 o 3 hores després de menjar
16 
Menjar en espais i ambients relaxats 
No menjar massa dolços ni aliments ensucrats 
Raspallar-nos les dents després de cada àpat 
Anar al dentista per fer revisions, com a mínim una vegada l’any 
ACTIVITATS 
14- Escriu el que cal fer per tenir cura de l’aparell digestiu:
17
18 
6- MALALTIES DE L’APARELL DIGESTIU: 
Algunes de les malalties l’aparell digestiu són: 
Les càries són una malaltia de les dents que les corca i destrueix. 
L’aerofàgia són gasos que es presenten en el tub digestiu i fan que l’estómac s’infli. 
La diarrea són defecacions (caca) massa freqüents i en estat líquid. 
El restrenyiment és la dificultat per defecar (fer caca) de forma habitual. Es té restrenyiment quan es defeca menys de tres vegades per setmana.
19 
ACTIVITATS 
15- Digues quina malaltia tenen: 
- El Pau té mal de panxa perquè molts gasos: ……………………… 
- La Maria fa quatre dies que no caca: ……………….……………….. 
- En Joan té dues dents corcades: ……………………………………… 
- La Sílvia no para d’anar al vàter per fer caca. Diu que la caca és molt líquida: ……………………………….. 
Què he après de l’aparell digestiu?

Contenu connexe

Tendances

Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisionalCaaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisionalM T
 
Dossier Projecte l'Espai
Dossier Projecte l'EspaiDossier Projecte l'Espai
Dossier Projecte l'EspaiMariabl90
 
APARELL DIGESTIU. AVALUACIÓ.
APARELL DIGESTIU. AVALUACIÓ.APARELL DIGESTIU. AVALUACIÓ.
APARELL DIGESTIU. AVALUACIÓ.MAICA CIMA
 
Comprensió lectora ci. amb suport visual
Comprensió lectora  ci. amb suport visualComprensió lectora  ci. amb suport visual
Comprensió lectora ci. amb suport visualsilvia
 
Normes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialNormes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialBiblioteca Sant Jordi
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6M T
 
Projecte el cos humà comprimit
Projecte el cos humà comprimitProjecte el cos humà comprimit
Projecte el cos humà comprimitescolanovacervello
 
Presentacions 1
Presentacions 1Presentacions 1
Presentacions 1M T
 
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casaCaaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casaM T
 
Lectura i comprensió
Lectura i comprensióLectura i comprensió
Lectura i comprensiósilvia
 
La descripció de persones
La descripció de persones La descripció de persones
La descripció de persones M T
 
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriureCaaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriureM T
 
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicialCaaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicialM T
 
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicialCaaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicialM T
 
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carlesCaaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carlesM T
 
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetis
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetisCaaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetis
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetisM T
 
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicial
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicialCaaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicial
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicialM T
 
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALTREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALMonica Roige Sedo
 
Fitxa ortogr b v 2n
Fitxa ortogr b v 2nFitxa ortogr b v 2n
Fitxa ortogr b v 2nLaia Lila
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufetespegalles
 

Tendances (20)

Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisionalCaaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
Caaco dos 1314_mt117_r1_comprensio_lectora_1_provisional
 
Dossier Projecte l'Espai
Dossier Projecte l'EspaiDossier Projecte l'Espai
Dossier Projecte l'Espai
 
APARELL DIGESTIU. AVALUACIÓ.
APARELL DIGESTIU. AVALUACIÓ.APARELL DIGESTIU. AVALUACIÓ.
APARELL DIGESTIU. AVALUACIÓ.
 
Comprensió lectora ci. amb suport visual
Comprensió lectora  ci. amb suport visualComprensió lectora  ci. amb suport visual
Comprensió lectora ci. amb suport visual
 
Normes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicialNormes d'ortografia pel cicle inicial
Normes d'ortografia pel cicle inicial
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
 
Projecte el cos humà comprimit
Projecte el cos humà comprimitProjecte el cos humà comprimit
Projecte el cos humà comprimit
 
Presentacions 1
Presentacions 1Presentacions 1
Presentacions 1
 
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casaCaaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
 
Lectura i comprensió
Lectura i comprensióLectura i comprensió
Lectura i comprensió
 
La descripció de persones
La descripció de persones La descripció de persones
La descripció de persones
 
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriureCaaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
 
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicialCaaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
Caaco act 1112_mt025_r1_dossier_escola_inicial
 
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicialCaaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
Caaco dos 1112_mt021_r2_dossier_aliments_inicial
 
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carlesCaaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
 
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetis
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetisCaaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetis
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetis
 
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicial
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicialCaaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicial
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicial
 
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIALTREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
TREBALLAR EL CONTE A CICLE INICIAL
 
Fitxa ortogr b v 2n
Fitxa ortogr b v 2nFitxa ortogr b v 2n
Fitxa ortogr b v 2n
 
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola PatufetL’Univers - 3r Primària Escola Patufet
L’Univers - 3r Primària Escola Patufet
 

En vedette

Temes adaptats de cs
Temes adaptats de csTemes adaptats de cs
Temes adaptats de csmjvercher
 
Tema 9 el neolític bloh
Tema 9 el neolític blohTema 9 el neolític bloh
Tema 9 el neolític blohProfeRubi
 
Caaco dos 1213_mt062_r1_plantes
Caaco dos 1213_mt062_r1_plantesCaaco dos 1213_mt062_r1_plantes
Caaco dos 1213_mt062_r1_plantesM T
 
Caaco dos 1213_mt061_r1_aparell_locomotor
Caaco dos 1213_mt061_r1_aparell_locomotorCaaco dos 1213_mt061_r1_aparell_locomotor
Caaco dos 1213_mt061_r1_aparell_locomotorM T
 
Geografia física illes balears
Geografia física illes balearsGeografia física illes balears
Geografia física illes balearsamelisgalmes
 
Medi físic de les illes balears 2
Medi físic de les illes balears 2Medi físic de les illes balears 2
Medi físic de les illes balears 2Joan Piña Torres
 
¿QUÉ HEMOS APRENDIDO DE EGIPTO?
¿QUÉ HEMOS APRENDIDO DE EGIPTO?¿QUÉ HEMOS APRENDIDO DE EGIPTO?
¿QUÉ HEMOS APRENDIDO DE EGIPTO?marsalada2010
 
Controls cinquè
Controls cinquèControls cinquè
Controls cinquèM. José Pp
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 

En vedette (14)

Temes adaptats de cs
Temes adaptats de csTemes adaptats de cs
Temes adaptats de cs
 
Tema 9 el neolític bloh
Tema 9 el neolític blohTema 9 el neolític bloh
Tema 9 el neolític bloh
 
Caaco dos 1213_mt062_r1_plantes
Caaco dos 1213_mt062_r1_plantesCaaco dos 1213_mt062_r1_plantes
Caaco dos 1213_mt062_r1_plantes
 
Caaco dos 1213_mt061_r1_aparell_locomotor
Caaco dos 1213_mt061_r1_aparell_locomotorCaaco dos 1213_mt061_r1_aparell_locomotor
Caaco dos 1213_mt061_r1_aparell_locomotor
 
Conte
ConteConte
Conte
 
Geografia física illes balears
Geografia física illes balearsGeografia física illes balears
Geografia física illes balears
 
Origen de les illes balears
Origen de les illes balearsOrigen de les illes balears
Origen de les illes balears
 
Conte
ConteConte
Conte
 
Medi físic de les illes balears 2
Medi físic de les illes balears 2Medi físic de les illes balears 2
Medi físic de les illes balears 2
 
Encender la noche
Encender la nocheEncender la noche
Encender la noche
 
¿QUÉ HEMOS APRENDIDO DE EGIPTO?
¿QUÉ HEMOS APRENDIDO DE EGIPTO?¿QUÉ HEMOS APRENDIDO DE EGIPTO?
¿QUÉ HEMOS APRENDIDO DE EGIPTO?
 
Controls cinquè
Controls cinquèControls cinquè
Controls cinquè
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 

Similaire à Caaco dos 1415_mt128_r1_aparell_digestiu_pdf

Aparell digestiu i
Aparell digestiu iAparell digestiu i
Aparell digestiu iElisabet
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiudtors
 
Aparell Digestiu
Aparell DigestiuAparell Digestiu
Aparell DigestiuMarc
 
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiuMarigregor
 
Aparell digestiupower point samir vicky
Aparell digestiupower point samir vickyAparell digestiupower point samir vicky
Aparell digestiupower point samir vickyvpiernagorda1
 
Aparell Digestiu
Aparell DigestiuAparell Digestiu
Aparell Digestiuailapetita
 
L´aparell digestiu
L´aparell digestiuL´aparell digestiu
L´aparell digestiudtors
 
Aparell digestiu
Aparell digestiu Aparell digestiu
Aparell digestiu dtors
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiuaincris
 
L'aparell digestiu i l'aparell excretor 2014
L'aparell digestiu i l'aparell excretor 2014L'aparell digestiu i l'aparell excretor 2014
L'aparell digestiu i l'aparell excretor 2014jnavarr9
 
Tema 3 l'aparell digestiu teoria
Tema 3 l'aparell digestiu teoriaTema 3 l'aparell digestiu teoria
Tema 3 l'aparell digestiu teoriadolorslm
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiutoniblanes
 
Aparell digestiu
Aparell digestiu Aparell digestiu
Aparell digestiu dtors
 
L’ aparell digestiu
L’ aparell digestiuL’ aparell digestiu
L’ aparell digestiudtors
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiunferna35
 

Similaire à Caaco dos 1415_mt128_r1_aparell_digestiu_pdf (20)

Aparell digestiu i
Aparell digestiu iAparell digestiu i
Aparell digestiu i
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 
Aparell Digestiu
Aparell DigestiuAparell Digestiu
Aparell Digestiu
 
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiu
 
Aparell digestiupower point samir vicky
Aparell digestiupower point samir vickyAparell digestiupower point samir vicky
Aparell digestiupower point samir vicky
 
L'APARELL Digestiu
L'APARELL DigestiuL'APARELL Digestiu
L'APARELL Digestiu
 
Fonaments
FonamentsFonaments
Fonaments
 
Aparell Digestiu
Aparell DigestiuAparell Digestiu
Aparell Digestiu
 
L´aparell digestiu
L´aparell digestiuL´aparell digestiu
L´aparell digestiu
 
Aparell digestiu
Aparell digestiu Aparell digestiu
Aparell digestiu
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 
L'aparell digestiu i l'aparell excretor 2014
L'aparell digestiu i l'aparell excretor 2014L'aparell digestiu i l'aparell excretor 2014
L'aparell digestiu i l'aparell excretor 2014
 
Tema 3 l'aparell digestiu teoria
Tema 3 l'aparell digestiu teoriaTema 3 l'aparell digestiu teoria
Tema 3 l'aparell digestiu teoria
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 
Aparell digestiu
Aparell digestiu Aparell digestiu
Aparell digestiu
 
L’ aparell digestiu
L’ aparell digestiuL’ aparell digestiu
L’ aparell digestiu
 
L'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIUL'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIU
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 

Plus de M T

Resum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutorsResum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutorsM T
 
Unitat los transportes
Unitat los transportesUnitat los transportes
Unitat los transportesM T
 
Unitat 3 la salud
Unitat 3 la saludUnitat 3 la salud
Unitat 3 la saludM T
 
Unitat 3 la salut
Unitat 3 la salutUnitat 3 la salut
Unitat 3 la salutM T
 
Unitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempoUnitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempoM T
 
Unitat 5 el temps
Unitat 5 el tempsUnitat 5 el temps
Unitat 5 el tempsM T
 
Sequencia carter gossos
Sequencia carter gossosSequencia carter gossos
Sequencia carter gossosM T
 
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendiDori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendiM T
 
Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1M T
 
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tensDori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tensM T
 
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1M T
 
Exemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzarExemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzarM T
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textualM T
 
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriuCaaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriuM T
 
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_grausDori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_grausM T
 
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixementDori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixementM T
 
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4tDori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4tM T
 
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escritaDori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escritaM T
 
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oralDori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oralM T
 
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_M T
 

Plus de M T (20)

Resum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutorsResum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutors
 
Unitat los transportes
Unitat los transportesUnitat los transportes
Unitat los transportes
 
Unitat 3 la salud
Unitat 3 la saludUnitat 3 la salud
Unitat 3 la salud
 
Unitat 3 la salut
Unitat 3 la salutUnitat 3 la salut
Unitat 3 la salut
 
Unitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempoUnitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempo
 
Unitat 5 el temps
Unitat 5 el tempsUnitat 5 el temps
Unitat 5 el temps
 
Sequencia carter gossos
Sequencia carter gossosSequencia carter gossos
Sequencia carter gossos
 
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendiDori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
 
Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1
 
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tensDori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
 
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
 
Exemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzarExemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzar
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textual
 
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriuCaaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
 
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_grausDori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
 
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixementDori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
 
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4tDori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
 
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escritaDori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
 
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oralDori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
 
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
 

Caaco dos 1415_mt128_r1_aparell_digestiu_pdf

  • 1. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Carles Vallbona Granollers Nom arxiu: CAACO_DOS_1415_MT128_R1_aparell_digestiu Data : octubre 2014 Elaborat: Tutora Aula acollida - Montse Talavera pàg. 1 de 19 Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès AULA D’ACOLLIDA Adaptació Ciències de la Naturalesa EL COS HUMÀ : L’APARELL DIGESTIU Departament d'Orientació Nom: Curs: Data:
  • 2. 2 ADAPTACIÓ DE CIÈNCIES LA NATURALESA COS HUMÀ – APARELL DIGESTIU AULA D'ACOLLIDA. BIBLIOGRAFIA: http://www.xtec.cat/~rvillanu/digestiu/digestiu.htm http://www.xtec.cat/~fmarquin/continguts/digestiu3.htm http://www.xtec.cat/~fmarquin/continguts/digestiu2.htm IMATGES: - Internet - ARASAAC
  • 3. 3 L’APARELL DIGESTIU 1- FUNCIONS: QUÈ FA L’APARELL DIGESTIU? L'aparell digestiu transforma els aliments en substàncies nutritives perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació és la digestió. L'aparell digestiu realitza la digestió. La digestió és transformació dels aliments en substàncies que el cos pot assimilar. ACTIVITATS 1- Quina funció fa l’aparell digestiu? 2- Què és la digestió?
  • 4. 4 3- Escriu els noms que falten: 2- PARTS DE L’APARELL DIGESTIU: L'aparell digestiu està format pel tub i per les glàndules digestives. ● El tub digestiu és un d'uns 10 m de llarg dividit en diverses parts. ● Les glàndules digestives són petits òrgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang. 2.1- EL TUB DIGESTIU: El tub digestiu comença a la boca i acaba l'anus. Està format per:
  • 5. 5 La boca És l'entrada del tub digestiu. És per on entren i on masteguem1 els aliments. La boca conté: les dents i la llengua. Les dents Tenim 32 dents que tallen i trituren els aliments. No totes les dents són iguals. N’hi ha de 4 formes diferents: incisives, canines, premolars i molars o queixals. Les incisives i les canines tallen els aliments i les premolars molars els trituren2. La llengua És un múscul que mou els aliments perquè es puguin rosegar3 millor, els barreja amb la saliva i també ajuda a empassar4 els aliments. A la llengua hi trobem les papil·gustatives que ens permeten diferenciar els sabors: dolços (sucre, pastissos...), salats (sal, carn, peix...), àcids (llimona...) i amargs cafè, carxofa...). 1 MASTEGAR: Fer ben petit el menjar dins de la boca amb les dents i els queixals. 2 TRITURAR: fer que una substància sòlida es converteixi en trossets molt petits. Per exemple quan les patates converteixen en puré. 3 ROSEGAR: Emportar-se petites parts d'una cosa dura, fer-la a trossets poc mossegant-la amb les dents incisives. 4 EMPASSAR-SE: Fer passar coll avall una cosa que tenim a la boca.
  • 6. 6 La faringe Comunica la boca amb l'esòfag. Per la faringe passa l'aire per respirar i també hi passen els aliments. Els aliments passen de la boca a faringe i després a l'esòfag. L’esòfag És un tub llarg de parets musculoses que condueix l'aliment de la faringe a l'estómac. L'estómac L'estómac té forma d'una bossa amb dues obertures, una que connecta amb l'esòfag i l'altra amb l'intestí prim. A l'estómac se segrega el suc gàstric, que és un líquid ajuda a la digestió dels aliments. Les parets de l'estómac fan uns moviments que faciliten la barreja dels aliments amb els sucs gàstrics i així es converteix en un líquid espès que passa a l'intestí prim. A l’estómac té lloc la part principal de la digestió. L'intestí prim És un tub prim i molt llarg, fa uns 7 metres de llargada i està molt cargolat. Les substàncies nutritives travessen les parets de l'intestí prim i passen a la sang per portar el nutrients a tot cos. L'intestí prim va des de l'estómac fins a
  • 7. 7 l'intestí gros. A l'intestí prim es continua fent la digestió. L'intestí gros És un tub ample i més curt que el prim. Fa 1 metre i mig de llargada. L'intestí gros és l'últim tros de l'aparell digestiu. Comunica amb l'exterior per l'anus que és a la part final. Els residus sòlids s'expulsen per l'anus. Per les seves parets el cos recupera líquid. ACTIVITATS 4- Per què està format l’aparell digestiu? 5- Què són les glàndules digestives? 6- Expliquen què fan els següents òrgans: - La boca: - Les dents:
  • 8. 8 - La llengua: - L’esòfag: - L’estómac: - L’intestí prim: - L’intestí gros: 7- Localitza el nom dels òrgans del tub digestiu: E B L H N O G P C L I B L F I N T E S T I P R I M J L A G A C M V F D U F A C D E G J P B O C A E A B H G O N C C Q F D S R J C D T E A G C F B A O M I R U K I S C U E A E S D G N A B J C O M A Q I S E A O G Q T A D F A B F C T B R J E X E Y P A S H P N O D I N T E S T I G R O S K M J A B F A N C B F Z A D O A H L E K M P D E I B G M F C I C V G D E N T S E N A E A P M A B R H C L A O S I
  • 9. 9 8- Quantes dents hi ha a la boca? Escriu el nom de les dents: 9- Quins sabors capta la llengua? Escriu el seu nom al lloc de llengua corresponent: 2.2- LES GLÀNDULES DIGESTIVES: Les glàndules digestives són petits òrgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang.
  • 10. 10 Les glàndules salivals Les glàndules salivals produeixen la saliva. La saliva ajuda a barrejar i mastegar millor els aliments. Glàndules gàstriques Les glàndules gàstriques es troben a l’estómac i produeixen els sucs gàstrics. Fetge El fetge és la glàndula més grossa del nostre cos. És situat a la banda dreta del ventre. El fetge produeix la bilis que és un suc digestiu va a l'intestí prim. El fetge: ● Elimina el que pot ser dolent per al cos. ● Ajuda a digerir els aliments que tenen greixos. ● Ajuda a renovar la sang. ● Guarda alguns nutrients. Pàncrees El pàncrees és una glàndula rosada situada sota l'estómac. El pàncreas produeix el suc pancreàtic que és un suc digestiu que també va a l'intestí prim.
  • 11. 11 Glàndules intestinals Les glàndules intestinals es troben a l’intestí prim i produeixen els sucs intestinals. ACTIVITATS 10- Digues el nom de les glàndules digestives: - G………………………… s……………………… - G…………………………. g…………………….. - F……………………. - P…………………….. - G……………………….. i………………………….. 11- Relaciona: Glàndules salivals   Produeix la bilis Glàndules gàstriques   Produeixen els sucs intestinals Fetge   Produeixen la saliva Pàncrees   Produeixen els sucs gàstrics Glàndules intestinals   Produeix el suc pancreàtic 3- LA DIGESTIÓ DELS ALIMENTS: Els aliments han de passar per diferents canvis fins que poden ser bons al nostre cos. Els canvis es produeixen durant la digestió. Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus:
  • 12. 12 a) mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments. b) química, que és la produïda pels sucs digestius. Les fases de la digestió són les següents: A la boca els aliments es masteguen i barregen amb la saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples. A l'estómac, l'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora. A l'intestí prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals. L'aliment es transforma en substàncies nutritives simples, que passen a la sang través de les parets l'intestí. Les substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros. A l'intestí gros, els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on s'expulsen l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments. A la boca les dents trituren els aliments i amb saliva formen el bol alimentari. El bol alimentari passa per la faringe i d'allà a l'esòfag través del qual arriba a l'estómac. A l'estómac els aliments es barregen amb els sucs gàstrics i separen nutrients que tenen. Els aliments s'han convertit en farinetes. Les farinetes van a l'intestí prim i es barregen amb els sucs del fetge pàncrees. Els nutrients passen a la sang. Els aliments que no necessita el cos s'expulsen per l'anus. L'aparell digestiu transforma els aliments en substàncies nutritives simples, que passen a la sang per ser transportades tot el cos.
  • 13. 13 ACTIVITATS 12- Completa: Durant la …………………………….. els aliments es ………………………... en substàncies ……………………….. simples. La transformació és de dos tipus: a) m…………………………..., que és la produïda pel ………………………… i …………………………. dels aliments. b) q……………………………..., que és la produïda pels ……………….. digestius. 13- Completa: A la boca les dents ………………………………. els aliments i amb la ………………………. formen el b………………. a…………………………... El bol alimentari passa per la ……………………………. i d'allà a l'……………….. a través del qual arriba l'……………………... A l'estómac els aliments es ……………………. amb s……………. g………………….. i separen els nutrients que tenen. Els aliments s'han convertit en farinetes. Les farinetes van a l'i……………….. p…………... i es barregen amb els sucs del f…………….. i p…………….... Els nutrients passen a la s……………... Els aliments que no necessita el cos s'expulsen per l'……………...
  • 14. 14 ESQUEMA: 4- ELS ALIMENTS: Els cotxes necessiten benzina per funcionar i el nostre cos necessita els aliments per poder fer moltes activitats: caminar, córrer, saltar, pensar... I a més, ajuden a créixer.
  • 15. 15 5- CURA DE L’APARELL DIGESTIU: Hem de: Rentar-nos les mans abans de cada àpat Menjar a poc Mastegar bé Menjar amb moderació i variat Fer una dieta equilibrada, rica en fibra (fruita, verdura, cereals i llegums) No fer esforços físics ni banyar-nos durant les 2 o 3 hores després de menjar
  • 16. 16 Menjar en espais i ambients relaxats No menjar massa dolços ni aliments ensucrats Raspallar-nos les dents després de cada àpat Anar al dentista per fer revisions, com a mínim una vegada l’any ACTIVITATS 14- Escriu el que cal fer per tenir cura de l’aparell digestiu:
  • 17. 17
  • 18. 18 6- MALALTIES DE L’APARELL DIGESTIU: Algunes de les malalties l’aparell digestiu són: Les càries són una malaltia de les dents que les corca i destrueix. L’aerofàgia són gasos que es presenten en el tub digestiu i fan que l’estómac s’infli. La diarrea són defecacions (caca) massa freqüents i en estat líquid. El restrenyiment és la dificultat per defecar (fer caca) de forma habitual. Es té restrenyiment quan es defeca menys de tres vegades per setmana.
  • 19. 19 ACTIVITATS 15- Digues quina malaltia tenen: - El Pau té mal de panxa perquè molts gasos: ……………………… - La Maria fa quatre dies que no caca: ……………….……………….. - En Joan té dues dents corcades: ……………………………………… - La Sílvia no para d’anar al vàter per fer caca. Diu que la caca és molt líquida: ……………………………….. Què he après de l’aparell digestiu?