Débat entre filòsofs sobre la pandèmia i les reaccions de la societat

1. FILOSOFIA I
CORONAVIRUS
(Associació Filòsofs de la Gleva
26/01/2021)

2. Tòpic 1: una crisi és una oportunitat per canviar les coses
Amb el coronavirus s’està a
punt d’inaugurar “una
societat que s’actualitza a si
mateixa en les formes de
solidaritat i cooperació
global”
Zizeck
Amador Fernández-Savater
El que el virus “té de positiu
és que ens ajuda a repensar
la realitat i a transformar-la”
2

3. Tòpic 2: el bomber piròman
“... el capitalisme produeix
el virus que ell mateix
utilitza després per
controlar-nos”
Santiago López
Petit
“... la limitació de la llibertat
imposada pels governs és
acceptada en nom de la
seguretat que ha estat induït
pels mateixos governs que
ara mateix intervenen per
satisfer-la”
Giorgio Agamben
3

4. Tòpic 3: en les situacions límit la realitat manifesta la seva autèntica cara
“... l’epidèmia ha mostrat
clarament que l’estat
d’excepció s’ha tornat la
condició normal”
“... amb l’explosió del
coronavirus estem arribant al
clímax de la relació directa
entre la vida biològica i les
intervencions polítiques”
Giorgio Agamben Roberto Esposito
4

5. Tòpic 3: en les situacions límit la realitat manifesta la seva autèntica cara
(versió aparells òptics)
“... el virus és una mena de
lent d’augment que ens
mostra les coses com són,
revela les contradiccions de
la nostra societat “
“El virus és un mirall, mostra
en quina societat vivim, I
vivim en una societat de
supervivència ...”
Amador
Fernandez- Savater
Byung-Chul Han
5

6. Tòpic 4: el coronavirus és la revenja de la natura (fal·làcia naturalista)
“... l’embat del coronavirus
no és més que l’efecte d’una
natura maltractada per un
capitalisme desbocat”.
“... la violència que l’ésser
humà exerceix contra la
natura s’està tornant contra
ella amb més força”.
Byung-Chul Han
Santiago Lopez Petit
6

7. Tòpic 4: el coronavirus és la revenja de la natura (fal·làcia naturalista)
“No podem pensar les
catàstrofes més enllà d’un
marc religiós?” (Daniel
Innerarity)
“... quina mania d’extreure
conclusions moralitzants, el
virus és una plaga i ja està. Hi
ha hagut plagues des que els
éssers humans tenen
memòria i hi haurà moltes
més” (Fernando Savater)
“No personalitzem la
naturalesa” (David
Quammen)
“... aquesta pandèmia no és
la conseqüència dels nostres
pecats ecològic”
(Emmanuele Coccia)
7

8. Biaix de confirmació: busquem dades que confirmen el que corrobori la nostra opinió i
evitem la informació que la refuti
“... la pandèmia formaria part de
“l’estratègia d’utilitzar les crisis a
gran escala per impulsar
polítiques que sistemàticament
aprofundeixen la desigualtat”
“... exhaurit el terrorisme
com a raó de les mesures
excepcionals, la invenció de la
pandèmia pot oferir el
pretext ideal per estendre-les
més enllà de tots els seus
límits”.
Naomi Klein
GiorgioAgamben
8

9. “S’observa una tònica general en els discursos pandèmics, domina la perspectiva
biopolítica caracteritzada per una actitud anti-científica i anti-estat” (Alina Mierlus)
“la política ha acceptat cada cop
més un caràcter protector contra
riscos reals i imaginaris”.
(Roberto Esposito)
“... vivim en un paradigma
biopolític “on la medicina i la
ciència són l’autoritat
competent” (Ignacio Castro
Rey)
“... a conseqüència de la
pandèmia ens dirigim cap a un
règim de vigilància biopolítica”
(Byung-Chul Han)
“... cada societat té les seves
pròpies malalties i aquestes
malalties diuen la veritat
d’aquesta societat.” (Santiago
López Petit)
Alina Mierlus
9

10. “S’observa una tònica general en els discursos pandèmics, domina la perspectiva
biopolítica caracteritzada per una actitud anti-científica i anti-estat” (Alina Mierlus)
“... la ciència s’ha convertit en la
religió del nostre temps”
“Confiar les decisions que en
última instància són polítiques
a metges i científics és
extremadament perillós”, ja
que “els científics no estan
disposats a aturar-se per
consideracions d’ordre ètic,
jurídic o polític”
l’exemple dels metges que
aprofitaren l’oportunitat que el
règim nazi els va oferir per
experimentar amb éssers
humans (variant de la fal·làcia ad
hitlerum) GiorgioAgamben
10

11. “S’observa una tònica general en els discursos pandèmics, domina la perspectiva
biopolítica caracteritzada per una actitud anti-científica i anti-estat” (Alina Mierlus)
Allò que perjudica la salut “no el
podem conèixer amb els nostres ulls”,
però, a més, el que és accessible
necessita “per la constatació
“objectiva” el judici de l’expert”. El
nostre coneixement del risc està en
mans dels científics: “la consciència
quotidiana del risc és una consciència
teòrica, per tant cientifitzada
“... el coneixement és
generalment un bé que es
distribueix en la societat no com
un bé públic sinó com un “bé de
club”. Aquest repartiment
desigual omple la societat de
punts cecs (la ignorància de la
ignorància), una societat
profundament injusta, una
societat que tendeix a produir
obediència voluntària”
Ulrich Beck Fernando Broncano
11

12. “S’observa una tònica general en els discursos pandèmics, domina la perspectiva
biopolítica caracteritzada per una actitud anti-científica i anti-estat” (Alina Mierlus)
“Vivim en una simulació”
“Les actuacions dels governs en
contra de la llibertat no
descansen en evidències sinó en
ficcions”
Markus Gabriel
12

13. Cignes negres: successos imprevistos Els científics treballen amb
models que són reconstruccions
abstractes de la realitat a partir
de fets. L’epidemiologia és
estadística i treballa en el terreny
de la incertesa.
En el cas de la pandèmia que
estem tractant, el problema
és que no hi ha prou dades
per construir models ajustats
al que passa i pot passar.
Això no vol dir que la ciència
no serveixi, sinó que la
ciència com el mateix món és
incerta.
Atocha Aliseda
13

14. Cignes negres: successos imprevistos
“l’epidemiologia té més relació
amb les matemàtiques que amb
la medicina i la biologia”. Les
prediccions sobre l’evolució d’una
pandèmia tenen un grau molt alt
d’incertesa” (Eva García i
Salvador Arijo)
“... és com si deixéssim corre vint
cops una pilota des del cim d’una
muntanya. És molt difícil que acabi
dos cops en el mateix lloc. Qualsevol
petita pedra, vegetació, irregularitat
del terreny que es trobi en el seu
trajecte modificarà la seva
trajectòria” (Eva García i Salvador
Arijo)
“... els sistemes biològics i els socials,
a diferència dels físics i els químics,
són sistemes atzarosos i complexos
on és difícil ni tan sols possible fixar
variables o aïllar els seus efectes. Per
això resulta que les prediccions
epidemiològiques siguin tan
incertes” (Juan Ignacio Pérez)
14

15. La ciència: models i mapes
“És normal que les primeres
conclusions sobre la pandèmia no
coincideixin del tot amb les últimes.
Aquesta és la raó per la qual la
imatge que es té de la ciència és que
camina a batzegades” (Andrés
Carmona)
“... els models científics cal
entendre’ls no com la realitat mateixa
sinó com mapes que poden ser útils
per orientar-nos. Ens ofereixen una
informació parcial, per això sovint són
substituïts per altres que ens aporten
una imatge més completa i
aproximada de la realitat” (Andrés
Carmona)
Andrés Carmona
“... no disposem d’un accés
directe a la realitat, per tant
ens hem d’arreglar amb aquest
succedanis. Són com una mena
de “realitat virtual” (Nilss John
Nilsson)
15

16. Dissonància cognitiva: coexistència d’afirmacions contradictòries dintre del mateix
discurs
a) amb l’aparició del coronavirus
l’estat d’excepció s’ha tornat la
condició normal (això vol dir que
l’estat d’excepció no era la condició
normal)
... conviu una preocupació obsessiva
per part dels estats per salvaguardar
la salut dels seus ciutadans a canvi
de limitar la seva llibertat amb la
despreocupació total per dotar a una
part de la població dels recursos
necessaris per viure ...
(necropolítica)
b) l’estat d’excepció és l’estat amb el
que estem familiaritzats des de fa un
temps (això vol dir que l’estat
d’excepció és l’estat normal)
Giorgio Agamben
Achille Membe
16

17. Arrogància epistèmica
“... el confinament és només per
coerció de l’estat a Europa, en altres
latituds és o ha estat el privilegi
d’una minoria”.
Judith Butler
Rosaura Martínez Ruiz i Maria Antonia GonzálezValerio
“... davant del coronavirus cal “una
resposta governamental forta per
garantir que els recursos mèdics
estiguin disponibles per a les
persones i que es distribueixin
equitativament”
17

18. “... l’únic idioma que sembla comprendre la majoria dels filòsofs actuals és el
foucaltés” (Ernesto Castro)
“... si finalment el model asiàtic
s’acabés imposant a escala global
significaria el final del liberalisme.”
“Malgrat el neoliberalisme, els
estats asiàtics segueixen sent, a
diferència d’Occident, societats
disciplinàries”.
Ernesto Castro
Byung-Chul Han
18

19. “l’únic idioma que sembla comprendre la majoria dels filòsofs actuals és el
foucaltés” (Ernesto Castro)
“L’estat del benestar, era pensat
com una figura de la societat
disciplinària moderna”.
“Davant d’un suposat dilema entre
llibertat i seguretat, en el liberalisme
la llibertat i la seguretat no eren
elements contraris, sinó correlatius”.
“Quan es parla de societat
disciplinària s’acostuma a pensar
més en el ministeri de l’interior que
en el de sanitat”.
Josep Maria Ruiz Simon
Michel Foucault
19

20. “l’únic idioma que sembla comprendre la majoria dels filòsofs actuals és el
foucaltés” (Ernesto Castro)
“Es sistema de salut és el fonament
invisible que fa possible la confiança
en el futur “ (Eva Illouz)
“... la capacitat de protegir la
seguretat física i la salut dels
ciutadans formava part d’un
contracte implícit entre aquells i
l’estat” (Eva Illouz)
“Aquesta pandèmia ha deixat clar
que la sanitat publica és la nostra
infraestructura de vida”.
(Manuel Castells)
Eva Illouz
20

21. La servitud voluntària
“En moments de crisi, la gent
tendeix a centrar-se en les
emergències diàries i a confiar
massa en els que estan en el poder”
(Naomi Klein)
“... en defensa de la vida els súbdits
lliuren a l’estat aquells poders dels
que estan dotats per naturalesa “
(Roberto Esposito)
21

22. La servitud voluntària
2ª com és possible que
organitzacions d’esquerres
acostumades tradicionalment a
reivindicar drets i denunciar
violacions de la constitució accepten
sense reserves limitacions de les
llibertats?
1ª com és possible que un país
sencer s’hagi ensorrat èticament i
política davant un malaltia sense
adonar-se?
“... han estat “habituats a viure
en un estat d’excepció des de
dècades”
GiorgioAgamben
22

23. La servitud voluntària
“... darrera de la crida constant a la
responsabilitat individual hi ha una
crida a obeir. Fer-se responsable, en
els fons, és una forma de
desactivació personal”; “portem
dècades desactivant la
independència personal”.
Ignacio Castro Rey
23

24. Biaix retrospectiu: el que ha passat es veia venir (capità a posteriori)
“... la reacció autoritària de l’estat
“era inevitable”, una resposta
“perfectament lògica” davant de la
pandèmia.”
“... res del que està succeint estava
planejat. El que realment ha passat
és que l’estat ha pecat d’arrogància i
d’excés d’optimisme: “havia debilitat
durant dècades l’aparell nacional de
salut”, pensant que mai “una
pandèmia devastadora no podria
afectar el nostre país”.Alain Badiou
24

25. Excés de lògica al servei de la superioritat moral
“... una norma que estableix que cal
renunciar al bé per salvar el bé és
falsa i contradictòria.”
“mai el feixisme hauria somiat com
poder-les imposar” (ad hitlerum)
GiorgioAgamben
25

26. Servitud voluntària i fal·làcia ad castrorum
“... després d’endormiscar a l’idiotès
amb la doctrina del políticament
correcte el pas següent d’aquesta
penya és l’estat d’excepció que reina
en totes les revolucions fetes “a lo
Castro”” .
Antonio Escohotado
26

27. Contra el discurs de la servitud voluntària
“Qualsevol convivència basada en
normes demana l’obediència
voluntària, fins i tot quan desobeïm”.
“En certes circumstàncies desobeir
lleis injustes no és un acte de
llibertat, és un acte d’obediència. És
una obligació moral. Rebel·lar-se,
desobeir, en certes circumstàncies,
és obligatori. D’això se’n diu
responsabilitat.” Per sobre de la
llibertat, argumenta, existeixen
lleialtats que no poden ser
decebudes i que impliquen obeir”.
“Els nostres actes tenen
conseqüències, alguns poden
perjudicar als altres. Existeix una
amenaça real (no és cap invenció, no
és una grip qualsevol) i l’única
manera de superar-la és, conclou
Delgado, és obeint a aquells que en
saben més que nosaltres”. Manuel Delgado
27

28. Arrogància filosòfica
“... el filòsof no veu millor ni més
lluny que qualsevol persona.“ (José
LuisVillacañas)
“He dit molts cops que la desgràcia
dels homes prové d’una sola cosa:
de no saber estar-se quiets en la
seva habitació” (Pascal)
“... en el cas de molts filòsofs, coses
que la majoria dels ciutadans
comuns poden veure amb claredat,
a ells se’ls fa particularment
borroses” (Antonio Diéguez)
“La filosofia triomfa fàcilment sobre
els mals passats i futurs, però mai
sobre els mals presents.” (La
Rochefoucauld)
28