Una reflexió sobre la política, el liberalisme, l'estat de dret i les seves amenaces.

1. Política i modernitat.
Entre el pacte social i el retorn de la família.
El Roto

2. Oikos vs Polis
Cap a una societat de treballadors
Modernitat i biopolítica
Liberalisme contra poder patriarcal
L’aparició de l’Estat de Dret
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
2

3. Hannah Arendt
(1906-1975)
La major part de la
filosofia des de Plató es
podria interpretar com
els diversos intents per
trobar bases teòriques i
formes pràctiques que
permetin escapar
completament de la
política.
3

4. Oikos vs Polis
Oikos: és el lloc on els humans estan dominats per la necessitat i la violència (el lloc on tot
estava preparat per satisfer les necessitats de la vida).
Heroi: és aquell que arrisca la seva vida marxant de casa.
Àgora: és el lloc on es reuneixen els herois (l’espai públic).
Polis: quan l’àgora es converteix en espai polític apareix la ciutat i els herois esdevenen
éssers lliures (el lloc on es materialitza la llibertat).
Política: comença on s’acaba el regne de les necessitats vitals i la coacció física.
4

5. Oikos vs Polis
Esclau
Treballador
Sotmès a la
coacció de
l’altre.
Sotmès a la
crua
necessitat
de la vida.
L’ home
lliure és
aquell que no
és esclau ni
és
treballador.
La polis, a diferència d’altres
agrupaments humans, es
construeix al voltant d’un espai
públic on els mortals lliures i
iguals exerciten la política.
OIKOS
5

6. Cap a una societat de treballadors
En les societats pre-
modernes l’alliberament del
treball obligatori es feia
obligant a altres a fer-ho
mitjançant la violència i la
dominació.
En la societat moderna
qui treballa no ho fa
obligat per cap violència
ni dominació, ho fa
obligat per la necessitat
immediata inherent a la
vida mateixa.
6

7. Cap a una societat de treballadors
El canvi més important
de la societat moderna
és que mentre que
l’element religiós se
submergeix en l’àmbit
privat, la vida i les seves
necessitats, que en els
antics i els medievals
pertanyia a l’àmbit
privat, apareix en l’àmbit
públic.
L’evolució de la societat
es dirigeix a convertir a
qualsevol dels seus
membres en
treballadors, l’activitat
dels quals sigui la que
sigui, es dedica en
primer lloc a procurar el
necessari per a la vida.
La vida d’aquesta societat
està pràcticament dominada
no per la llibertat sinó per la
necessitat.
7

8. Cap a una societat de treballadors
La vida social de l’animal
laborans és semblant al d’un
ramat: incapaç d’habitar i
moure’s amb fluïdesa en
l’esfera pública.
La societat del treball és
una societat totalment
despreocupada pels
assumptes públics.
(despolitització)
L’edat moderna va
portar la glorificació
teòrica del treball.
Amb aquesta
societat
s’aconsegueix
l’ambició dels
tirans de totes les
èpoques: el
desterrament dels
ciutadans de
l’esfera pública
La virtut de la laboriositat
treu temps per dedicar-se
a actuar i a parlar.
8

9. Cap a una societat de treballadors
http://internacional.elpais.com/internacional/2016/12/08/actualidad/148
1189355_803806.html
Trump se enzarza en Twitter con un sindicalista que
le acusó de mentir (Titular El País, 08/12/2016)
MENYS PARLAR I
MÉS TREBALLAR !!!
El fet que en l’actualitat en
política només es tracti de
la simple existència és
senyal de la precària
situació de les activitats
pròpiament polítiques:
l’actuar i el parlar. (Hannah
Arendt)
9

10. Cap a una societat de treballadors
Quines
conseqüències
tindrà per a la
societat del treball
l’adveniment de
l’automatització?
Ens enfrontem amb la perspectiva d’una
societat de treballadors sense treball, és
a dir, sense l’única activitat que els
queda.
(Pròleg a la Condició Humana, 1958)
10

11. Modernitat i biopolítica
• Abans de Hobbes l’acció política tenia sentit i relleu
en contrast amb la preocupació per la vida.
• La preocupació pel manteniment i la reproducció de
la vida pertanyia a una esfera que no era
pròpiament política ni pública, sinó econòmica i
privada.
• A partir de Hobbes, la qüestió de la vida s'instal·la
en el cor mateix de la teoria i la praxis política.
• A canvi de protecció, els humans lliuren tots els
seus poders a l’Estat.
• Des de Hobbes totes les categories polítiques
formen un aparell lingüístic per traduir a termes
filosòfico-polítics aquesta preocupació per la vida.
• El terme biopolítica designa aquesta implicació
cada cop més intensa i directa que s’estableix entre
les dinàmiques polítiques i la vida humana entesa
en la seva dimensió específicament biològica.
• (Biopolítica y Filosofía, Grama ediciones, Buenos Aires
2006)
Roberto Esposito
Thomas Hobbes
(1588-1679)
11

12. Modernitat i biopolítica
L’àmbit privat és el
domini de les coaccions i
la necessitat.
La política és el
domini de la llibertat .
L’àmbit privat és el domini de
la llibertat, el lloc de
l’autorealització personal i
econòmica dels individus.
La política és l’àmbit de les
coaccions: les lleis han de
protegir l’espai de
l’autorealització personal i
econòmica dels individus.
Aristòtil/Arendt Tradició liberal
L’oposició entre
llibertat i la vida han
inspirat la política
12Hannah Arendt

13. Liberalisme contra poder patriarcal
La societat moderna s'ha constituït en
ruptura amb una comunitat natural de
dependències, aliances i filiacions, de la
mateixa manera que el temps modern
(mecànic) s’ha constituït en ruptura amb
les estacions i els fenòmens naturals.
PACTE SOCIAL és
el nom d’aquesta
ruptura amb la
comunitat natural.
José Luis Pardo
13

14. Liberalisme contra poder patriarcal
En el primer capítol del II
Assaig sobre el govern
civil John Locke fa una
descripció de com és
aquesta comunitat natural.
John Locke
(1632-1704)
És una comunitat
organitzada sobre la noció
patriarcal del poder.
La sobirania pertany a la
voluntat absoluta del rei.
14
Com trenca Locke
amb la comunitat
natural?

15. Liberalisme contra poder patriarcal
El poder patriarcal identifica l’autoritat
del rei amb l’autoritat que el pare
exerceix sobre els seus fills, però
també amb altres relacions que tenen
lloc dins l’àmbit domèstic: la de l’amo
sobre el seu criat, la del marit sobre la
muller, la del senyor sobre l’esclau ...
En la concepció patriarcal, la estructura
del poder polític s’inspira en la
estructura del funcionament d’una
família.
Carles I d’Anglaterra
15

16. Liberalisme contra poder patriarcal
La noció patriarcal del poder
estava lligada a creences
molt arrelades en les ments
dels europeus d’aquella
època.
La cultura europea del segle XVII
era una cultura de profundes
conviccions patriarcals: el
sacerdot, el Papa, Déu, els
dipositaris d’un poder “respectable
i superior” rebien espontàniament
el nom de “pare”.
Publicat en
1689
16

17. Liberalisme contra poder patriarcal
Tot això explica el desmesurat
esforç de Locke per tal de
combatre aquesta ideologia que
impregnava les ments dels
seguidors de la creença en el
poder diví dels reis.
Tot el primer llibre dels Assaigs i el
primer capítol del segon és un intent
de refutar les idees que apareixien
en un pamflet titulat el Patriarca,
escrit per Robert Filmer, on es
defensava la legitimitat del poder
del rei contra les idees dels
defensors del poder del parlament.
Publicat en 1680
17

18. Liberalisme contra poder patriarcal
De la ruptura amb el poder patriarcal,
apareix el poder polític.
El poder polític és definit per
Locke como la capacitat de la
comunitat de dictar lleis i executar-
les per a la defensa dels interessos
particulars (protecció de la
propietat) i per a la defensa de la
integritat territorial i sobirania de
l’estat.
La sobirania, l’autoritat
política, pertany, doncs, a
la comunitat (el poble) i
no a la voluntat absoluta
d’un rei.
Aquest poder s’origina en un
pacte: és el resultat de l’acord i el
consentiment mutu de tots els que
componen la comunitat.
18

19. Liberalisme contra poder patriarcal
Perquè hi hagi pacte i
el posterior poder
polític els integrants
de la comunitat han
d’acomplir tres
requisits.
lliures
iguals
racionals
19

20. Liberalisme contra poder patriarcal
El requisit clau i del
que depenen els
altres dos és la
racionalitat
racionalitat
Marca quins són els límits per a
la llibertat i la igualtat: el
respecte dels drets dels altres(
la vida, la salut, la propietat...)
Determina qui pot participar en
l’àmbit públic: menors d’edat,
discapacitats mentals i bojos han
de romandre sota el poder
patriarcal.
20

21. Liberalisme contra poder patriarcal
El requisit clau i del
que depenen els
altres dos és la
racionalitat
racionalitat
Tot i que també és natural el poder
patriarcal (anterior al pacte) no és
considerat legítim perquè no
respecta els drets considerats
naturals.
Si el recurs a la violència està
legitimat contra aquells que no
respecten els drets naturals, el
recurs a la guerra permet també
combatre legítimament als partidaris
del poder patriarcal.
21

22. Liberalisme contra poder patriarcal
El requisit clau i del
que depenen els
altres dos és la
racionalitat
racionalitat
Aquests drets no necessiten el
consentiment dels altres i per
tant són naturals.
És racional perquè és natural
recórrer a la violència contra
aquells que no respecten els
drets naturals: són éssers
irracionals i, per tant, poden ser
tractats com animals.
22

23. Liberalisme contra poder patriarcal
El requisit clau i del
que depenen els
altres dos és la
racionalitat
racionalitat
Ni els diners ni els contractes comercials
deuen la seva validesa a l’existència
prèvia de l’estat, són creacions de les
finalitats naturals dels humans i deuen la
seva validesa a la seva raó natural.
L’estat neix del temor dels propietaris a
perdre les seves possessions (C. B.
Macpherson, La teoría política del
individualismo posesivo)
23

24. Liberalisme contra poder patriarcal
El requisit clau i del
que depenen els
altres dos és la
racionalitat
racionalitat
 És per interès dels propietaris constituir-se
en comunitat per aconseguir un poder polític
que defensi millor els seus drets naturals.
 És per interès dels propietaris fer fora el
poder patriarcal de l’àmbit públic.
 És per interès dels propietaris adreçar el poder
patriarcal (l’autoritat dels pares sobre els fills) a
l`àmbit privat, amb la condició que s’eduqui als fills
en el respecte dels drets naturals, tot i esperant la
seva majoria d’edat.
Les lluites socials en
bona part han consistit
en un combat contra el
poder de l’oikos.
24

25. Raons a favor d’un Estat de Dret.
José Luis Pardo
 D’acord amb Locke en què
l’estat modern es construeix
contra una comunitat natural
(poder patriarcal).
 No està d’acord en què els drets
socials tinguin un caràcter natural.
 No està d’acord en la forma en
què es constitueix el pacte social:
identificació dels propietaris amb
el “tots” de la comunitat.
 No està d’acord en què l’única
racionalitat que condueix al pacte
sigui la racionalitat dels
propietaris.
La seva interpretació del pacte es
remunta a Hobbes i es recolza en el
contractualisme de John Rawls.
25

26. L’aparició de l’Estat de Dret
26
L’experiment
mental de John
Rawls
Cal col·locar-se en una posició
original fora del temps i de
l’espai en què, coberts per un
vel d’ignorància, desconeixem
quina serà la nostra vida en
aquest món en nàixer, si ric o
pobre, home o dona, blanc o
negre, amb plenes capacitats o
amb discapacitats físiques.
Com
dissenyar un
ordre social
just
En no saber quina serà la nostra
situació futura, si som racionals
serà en el nostre propi interès
construir un ordre social en el
que ningú se senti maltractat
quan la sort no li sigui favorable.
John Rawls
(1921-2002)

27. 27
Però, i si
modifiquem una
mica la hipòtesi
rawlsiana?
Com
dissenyar un
ordre social
just
I si la posició original fos una altra? Imaginem-
nos un estat en què se’ns treu per la força allò
que ens singularitza (no som res, ni rics ni
pobres, ni espanyols ni catalans, ni caps ni
subordinats) i que, tan bon punt ens ha reduït a
“ninguns” (donnadies), aquest estat pot fer amb
la nostra vida el que vulgui.
Aquest estat, que podem anomenar estat natural,
que no necessàriament és un estat de guerra, és
un estat d’extrema precarietat i arbitrarietat.
És des d’aquesta situació ja experimentada que es
fa justificable racionalment la necessitat de
plantejar-se la creació d’un nou estat que acabi
amb la precarietat dels molts i l’arbitrarietat dels
pocs.
José Luis Pardo li dóna
un toc hobbesià.
L’aparició de l’Estat de Dret

28. 28
Com
dissenyar un
ordre social
just
Les dues
hipòtesis,
malgrat les
seves
diferències,
recorden al
plantejament
del sofista
Glaucó.
Davant
d’una
situació
d’incertesa
(posició
originària)
en la qual
no sabem si
serem
afavorits
per la sort...
serà preferible
un sistema 2
que garanteixi
una vida digna
al perdedor (el
dèbil) que un
sistema 1 que
només tingui
en compta al
guanyador (el
fort).
Al sistema 1
se l’anomena
estat natural,
al sistema 2,
estat civil.
L’aparició de l’Estat de Dret

29. 29
Com
dissenyar un
ordre social
just
Les dues
hipòtesis,
malgrat les
seves
diferències,
comparteixen
una posició
originària
similar:
una igualtat
perfecta,
resultat
d’haver
trencat
tothom amb
tot vincle
identitari,
familiar,
econòmic
anterior.
Ni el parentesc,
ni la professió,
ni l’ètnia ni tan
sols la propietat
asseguren una
vida futura
raonable si no
existeix un
pacte social
sòlid.
Només des de
la igualtat
perfecta tothom
pot
comprometre’s
de forma
absoluta amb
l’estat que estan
construint, amb
les lleis que
estan pactant.
Uns
qualssevol
(unos
donnadies)
Condició del
pacte social
L’aparició de l’Estat de Dret

30. 30
Sistema 2
(l’ordre
social just)
Crítica a la
forma com
s’ha
construït el
Sistema 2
Es tracta d’una comunitat no
empírica i encara menys
políticament o històricament
localitzable.
El pacte social no és un fet
històric, sinó el pressupòsit
necessari d’un fet històric que
és l’aparició de l’Estat de Dret
L’aparició de l’Estat de Dret

31. 31
Sistema 2
(l’ordre
social just)
El pacte social no és un fet
històric, sinó el pressupòsit
necessari d’un fet històric que
és l’aparició de l’Estat de Dret
La llei exigeix els membres d’un jurat
popular que facin abstracció de la seva
condició d’homes, dones, afrocubans o
croates i jutjar els fets que se les sotmeten
amb absoluta imparcialitat.
Ningú l’ha constatat
fàcticament, però qualsevol
acció pública fàctica el
pressuposa de dret.
Tot legislador està obligat a dictar lleis
“com si aquestes emanessin de la voluntat
general de tot un poble”.
L’aparició de l’Estat de Dret

32. 32
Sistema 2
(l’ordre
social just)
El pacte social no és un fet
històric, sinó el pressupòsit
necessari d’un fet històric que
és l’aparició de l’Estat de Dret
L’origen del pacte no se situa en el terreny
dels fets, sinó en el dels fonaments de dret
d’aquests fets (És per això que el “relat” de
la firma del pacte social ha de tenir un aire
de ficció.
No és un fet històric, sinó la
condició de possibilitat d’un
fet històric.
La pregunta de com ha estat possible
l’aparició del l’Estat de Dret no és la d’un
historiador sinó la d’un filòsof: es fa des de
l´àmbit de les condicions de possibilitat, no
des dels fets.
L’aparició de l’Estat de Dret

33. 33
Sistema 2
(l’ordre
social just)
Crítica a la
forma com
s’ha
construït el
sistema 2
Locke: El pacte social sorgeix d’uns
individus privats reunits en assemblea
per firmar un seguit de lleis que
protegeixen els seus interessos privats.
Si fos així les lleis no serien unes lleis per a
tothom, ja que estan fetes només per protegir
els seus interessos i els dels seus. El
compromís, per tant, no seria absolut perquè
hi hauria una part que no se sentiria del tot
obligada amb el pacte.
L’aparició de l’Estat de Dret

34. 34
Sistema 2
(l’ordre
social just)
Si fos com diu Locke les
lleis no serien unes lleis per
a tothom, ja que estan fetes
només per protegir els seus
interessos i els dels seus.
El compromís, per tant, no
seria absolut perquè hi
hauria una part que no se
sentiria del tot obligada
amb el pacte.
Allò privat pressuposa allò
públic i allò públic, el pacte
social.
Qui defensa els seus drets
públics i el seu dret a la vida
privada pressuposa el pacte
social i el pren com el seu
fonament.
Allò privat manca d’una
naturalesa pròpia, depèn sempre
de l’àmbit polític. No hi ha res que
sigui privat per la seva essència o
la seva naturalesa: allò privat és
històricament i geogràficament
variable.
L’aparició de l’Estat de Dret

35. 35
Sistema 2
(l’ordre
social just)
Allò privat manca
d’una naturalesa
pròpia, depèn
sempre de l’àmbit
polític.
El progrés social es pot
entendre com l’esforç
de fer públic el que
abans era considerat
privat.
En canvi, s’interpreta
com la forma més
fragant de regressió
social quan allò públic
és privatitzat (Treure a
l’Estat de Dret la seva
condició de Social).
L’aparició de l’Estat de Dret

36. 36
Sistema 2
(l’ordre
social just)
Allò privat manca
d’una naturalesa
pròpia, depèn
sempre de l’àmbit
polític.
Exemples de progrés social:
El naixement del dret del treball, la
conversió del contracte laboral en
document públic i el naixement del dret
del treball.
La salut dels ciutadans forma part de l'
interès públic.
La privacitat de la llar no pot servir
d’excusa per al maltractament de les
dones i l’abandonament dels infants.
PRIVAT PÚBLIC
L’aparició de l’Estat de Dret

37. El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
37
Recordem a Locke
Bona part de la seva
reflexió política està
adreçada a combatre
els fonaments
ideològics del poder
patriarcal, el principal
enemic dels principis
del pacte social,
fonament de la societat
moderna.
El principal era la
creença que la
societat s’havia de
configurar segons el
model de la gran
família, governada per
un pare amb un poder
absolut.
Malgrat aquest esforç,
aquest model no s’ha
desarrelat mai del tot, ha
continuat de forma
larvada en les ments
humanes i ha emergit
d’una forma extrema en
els diferents moments
històrics en què el
sistema liberal-social ha
entrat en crisi.

38. El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
38
El model patriarcal en la
modernitat, en el moment
en què s’ha postulat com
a alternativa a la
democràcia, ho ha fet en
la forma dels diferents
totalitarismes.
Tanmateix, no sempre ha
estat així. Sovint apareix
en formes més suaus,
coincidint amb l' interès
per part d’importants
sectors socials per
recuperar per a l’àmbit
privat aspectes que
últimament l’àmbit públic
ja havia fet seus.
PRIVAT PÚBLIC

39. El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
39
El lingüista i científic cognitiu
George Lakoff descobreix en els
discursos polítics de la
democràcia a Estats Units que
el pensament polític s’articula
en aquest país a partir de dues
visions irreconciliables del món
social.
Aquestes dues visions
prenen la forma de
metàfores familiars:
La visió progressista entén la
nació sota la metàfora de la
família del pare protector.
La visió conservadora entén la
nació sota la metàfora de la
família del pare estricte.
George Lakoff
A Estats Units és molt
important el paper històric
dels pares fundadors.

40. 40
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
Concebem els grans
grups socials com les
nacions en termes de
petits grups, com la
família.
És dins la família on
tenim els primers
contactes amb el
poder i la forma
d’organitzar-se un
grup.
En el decurs de la nostra existència dins
de la família, s’arrelen en les nostres
ments unes formes d’interpretar la vida
pública, uns valors i unes nocions de la
veritat que tindran conseqüències
rellevants en la nostra manera futura
d’entendre la política.
Com es generen
aquestes dues
metàfores?
L’essència de la
metàfora és
entendre i
experimentar un
tipus de cosa en
termes d’una altra.

41. 41
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
Com es generen
aquestes dues
metàfores?
Las metàfores són las formes
conceptuals que adopten els
marcs de referència.
Els marcs de referència són
sistemes conceptuals
ordinaris mitjançant els quals
pensem i actuem.
Els marcs de referència estan
incrustats en les sinapsis del
nostre cervell i defineixen el
nostre sentit comú.
És impossible pensar o
comunicar sense activar
aquests marcs.
Són com una mena d’ “inconscient
cognitiu”: estructures del nostre
cervell a les que no podem accedir
conscientment, però que coneixem
per les seves conseqüències.

42. 42
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
La gent no vota
necessàriament pels
seus interessos.
Voten per la seva
identitat. Voten pels
seus valors. Voten
per aquells amb qui
s’identifiquen.
George Lakoff
Els contractualistes
afirmen que és irracional
actuar en contra del
propi interès
Mite del votant racional
Gràcies a la
ciència cognitiva
sabem que la
gent no pensa
d’aquesta
manera.

43. 43
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
Els marcs del pare
estricte i la dels
pares protectors
forcen, cadascun
per la seva part,
una certa lògica
George Lakoff
La veritat ens farà lliures.
Si nosaltres expliquem la
gent els fets, ja que la
gent és bàsicament
racional, tots trauran les
conclusions encertades.
Mite il·lustrat
La veritat, per ser
acceptada, ha
d’encaixar en els
marcs de la gent. Si
els fets no encaixen
en un determinat
marc el marc es
manté i els fets
reboten.

44. 44
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
1. MORAL: El pare imposa disciplina a casa. La moral consisteix en l’obediència
al pare.
2. ECONOMIA: La disciplina apresa a casa serveix per competir i per enriquir-se.
Els pobres són pobres perquè els manca de disciplina per prosperar. El mercat
és moral, el mecanisme que permet a les persones disciplinades prosperar.
3. GOVERN: Els programes socials són immorals. Quan a la gent se li dóna tot,
perd l'incentiu de la disciplina necessària per triomfar.
4. EDUCACIÓ: Com els nens indisciplinats poder portar els nens disciplinats pel
mal camí, el pares poden d’escollir les escoles on podran estudiar els seus
fills. El finançament a les escoles públiques, s’hauria de transferir a les famílies
mitjançant els sistema de bons, assignacions, etc ...
5. SALUT: La salut és responsabilitat de les famílies. Si no poden fer-ho, no
compleixen amb la seva responsabilitat moral: tenir cura dels nens, els ancians
i els malalts no és responsabilitat dels contribuents.
6. EMPRESA: És la forma adequada de proporcionar a la gent riquesa i serveis.
Quan les empreses obtenen beneficis tothom se'n beneficia.
RESUM DEL MARC DE REFERÈNCIA
CONSERVADOR:

45. 45
El retorn de la família
L’Oxford English Dictionary
ha escollit com a paraula de
l’any 2016 el terme “post-
truth”.
Aquesta paraula denota
circumstàncies en què els fets
objectius influeixen menys en
la informació de l’opinió
pública que les crides a
l’emoció i la creença personal.
El retorn de la família com a
model de poder coincideix
amb el descrèdit de la
veritat i la racionalitat
política.

46. Activitats:
46
José Luis Pardo/George Lakoff
Hannah Arendt
1- Sobre el liberalisme. Comenteu la frase de Carl Schmitt:
“El liberalisme és la negació de la política. No existeix una
política liberal en si mateixa, només una crítica liberal de la
política”, des del punt de vista de Berlin i Arendt.
2- Sobre la societat del treball. Comenteu l’article de James
Livingston A la mierda el trabajo
(http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/12/adeu-la-creenca-en-
letica-del-treball.html) des de la perspectiva de Hannah Arendt
Material en
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Arendt
Compareu els plantejaments de José Luis Pardo i George Lakoff
al voltant del concepte posverdad partir dels articles següents:
José Luis Pardo, ¡Es el marco imbécil!
(http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2014/02/el-programa-de-
lakoff.html)
George Lakoff, ¿Por qué Trump?
(http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/03/que-passa-en-la-ment-
del-votant.html)
Material en
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/jos%C3%A9%2
0luis%20pardo.
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Lakoff